|
|
Hisenda casolana. Josep Duran i Riera (1849-1928). Oli sobre tela - (Ampliar) 
Pati de Sitges. Santiago Rusiñol i Prats. 1891. Oli sobre tela - (Ampliar) 
Passeig solitari. Hort del duc de Gor. Santiago Rusiñol i Prats. 1898. Oli sobre tela - (Ampliar) 
Bust de Prudenci Bertrana. Ricard Guinó i Boix. 1923. Guix lacat - (Ampliar) 
Nit de Lluna a Girona. Prudenci Bertrana i Compte. 1917. Oli sobre tela - (Ampliar) 
Cap de dona. Fidel Aguilar i Marcó. Ca. 1916. Carbó sobre paper - (Ampliar) 
L'Era Cristiana. Detall. Joaquim Espalter. 1871. Oli sobre tela - (Ampliar) 
La Fortuna, la Casualitat i la Bogeria. Francesc Sans i Cabot. 1871. Oli sobre tela - (Ampliar) 
La Fortuna, la Casualitat i la Bogeria. Detall. Francesc Sans i Cabot. 1871. Oli sobre tela - (Ampliar) 
La Fortuna, la Casualitat i la Bogeria. Detall. Francesc Sans i Cabot. 1871. Oli sobre tela - (Ampliar) 
L'Onyar a Girona. Mela Mutermilch. 1914. Oli sobre tela - (Ampliar) 
Croquis per al Club Mediterranée. Salvador Dalí. Ca. 1961. Tinta i aquarel·la sobre paper - (Ampliar) 
Portal de Figuerola, Girona. Jaume Pons i Martí (1855-1931). Oli sobre tela - (Ampliar) 
Impressió xilogràfica. Impremta Carreras, segle XVIII-XIX. Museu d'Art de Girona - (Ampliar) 
Lliçó de cant pla. Joaquim Vayreda i Vila. 1871. Oli sobre tela. Museu d'Art Girona - (Ampliar) |
Museu d'Art de Girona Els segles XIX-XX. El Museu d’Art compta amb un repertori significatiu dels moviments artístics europeus del segle XIX, influïts primer per les acadèmies i després pels corrents més trencadors de finals de segle. Sortint de la preheminència del barroc, com a la resta d’Europa, a casa nostra s’imposà la institució acadèmica. A Catalunya realitzà aquesta funció l’Escola de Dibuix de Barcelona (Llotja). Com a resposta d’un art certament elitista, poc després sorgia el romanticisme, un nou corrent que intentarà apropar l’art al sentiment del gran públic.  El cafè Vila de la plaça del Vi de Girona. Jaume Pons i Martí. 1877. Oli sobre tela - (Ampliar) A Catalunya, però, el pas al romanticisme no va suposar cap trencament o novetat important, sinó només una simple adaptació a nous models iconogràfics. Alguns dels artistes catalans que estudiaven becats per l’Acadèmia a Roma, conegueren l’activitat d’un grup d’artistes romàntics d’inspiració religiosa, els anomenats “natzarens”. S’hi entreveu la influència en les obres de Pelegrí Clavé "Jacob rep la túnica ensangonada del seu fill Josep", "L’era cristiana", de Joaquim Espalter, i "Un combregar a muntanya" de Marià Vayreda Vila.  Jacob rep la túnica ensangonada del seu fill Josep. Pelegrí Clavé i Roqué. 1842. Oli sobre tela - (Ampliar) A Catalunya, la ruptura amb la tradició acadèmica i el Romanticisme incipient es produí dins la segona meitat del segle, amb l’arribada del Realisme pictòric, nascut a França i introduït aquí per Ramon Martí i Alsina, autor de l’oli més gran pintat mai a casa nostra, "El gran dia de Girona", que es pot admirar a l’Antic Hospital de Santa Caterina. Com a conseqüència directa del Realisme i de la corrent nordfrancesa del Plein Air, cal entendre el naixement de l’Escola Paisatgística d’Olot.  Efectes de Sol. Ramon Martí i Alsina (1826-1894). Oli sobre tela - (Ampliar) El Realisme també oferí importants vistes de llocs de la geografia catalana i de la mateixa ciutat de Girona, com "Muralles de Girona", de Modest Urgell; la "Portal de Figuerola" i el "Portal de Girona", de Jaume Pons Martí, o "La barca. Girona", d’Antonio Graner. En escultura, Miquel Blay deixà una alegoria històrica de gran calat amb el model en guix "Contra l’invasor", en record de la resistència dels gironins davant les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès.  L'Era Cristiana. Joaquim Espalter. 1871. Oli sobre tela - (Ampliar) Els darrers espais del Museu d’Art estan dedicats als moviments artístics de principis del segle XX, sintetitzats en un conjunt d’obres adscritres al Modernisme i el Noucentisme, de diverses procedències. El Modernisme, nascut en les últimes dècades del segle XIX, i el Noucentisme, ja consolidat entorn el 1906, foren fruit de la voluntat, present en aquells anys, de modernitzar Catalunya en un sentit ampli, tant des del punt de vista cultural com polític.  El setge de Girona de 1809. Ramon Martí i Alsina. Abans de 1865. Oli sobre tela - (Ampliar) El Modernisme aplegà bona part de l’estètica simbolista i romàntica, i com a moviment idealista, proposava una renovació estètica cap a la modernitat, recreant la natura i no pas copiant-la, i re-elaborant la història, enlloc de només reproduir-la. Un dels seus màxims exponents va ser Santiago Rusiñol, del que es poden admirar els olis "Entrada al cementiri de Sóller a la nit" i "Girona".  Girona. Santiago Rusiñol. 1896. Oli sobre tela - (Ampliar) El Noucentisme nasqué com a oposició a aquest art modernista, poc sistematitzat. Era un moviment cultural d’abast polític abans que un estil artístic, una voluntat paral·lela a l’intent de construcció d’un nou país. La recuperació del classicisme i dels valors culturals del mediterranisme, en són els trets més definitoris. A Girona, un focus noucentista prengué cos entorn de l’entitat Athenea (1913-1917), centre d’activitats artístiques i culturals. D’aquest període són les obres de Mela Mutermilch "L’Onyar a Girona"; de l’escriptor i pintor Prudenci Bertrana "Nit de lluna a Girona"; de Josep Aguilera "Escalinata de Sant Martí", i la cèlebre escultura "Cap de dona" de Fidel Aguilar.  Retrat de dona. Francesc Vayreda i Casabó (1888-1929). Oli sobre tela - (Ampliar)  Mercat a Girona. Josep Aguilera i Martí (1882-1955). Carbó i pastel sobre paper - (Ampliar)  Muralles de Girona. Modest Urgell. Ca. 1871. Oli sobre tela - (Ampliar)  Girona. Torre i absis de Sant Pere de Galligants. Celso Lagar Arroyo. Ca. 1915. Oli sobre tela - (Ampliar)  Girona. Miquel Blay i Fàbregas. 1883. Guix - (Ampliar)  La barca, Girona. Antoni Graner i Viñuelas. Oli sobre tela - (Ampliar)
|
 
Dona a la terrassa d'un cafè. Josep Berga i Boada (1872-1923). Aquarel·la - (Ampliar) 
Dona amb antifaç. Romà Ribera i Cirera. Ca. 1887. Oli sobre tela - (Ampliar) 
Contra l'invasor. Miquel Blay i Fàbregas. 1891. Guix - (Ampliar) 
Contra l'invasor. Detall. Miquel Blay i Fàbregas. 1891. Guix - (Ampliar) 
Autoretrat. Francesc Gimeno i Arasa. Ca. 1920. Oli sobre cartró - (Ampliar) 
Un combregar a muntanya (esbós). Marià Vayreda i Vila. Ca. 1887. Oli sobre tela. Viquipèdia - (Ampliar) 
Els primers freds (esbós). Miquel Blay i Fàbregas. 1892. Fang - (Ampliar) 
Els primers freds (esbós). Detall. Miquel Blay i Fàbregas. 1892. Fang - (Ampliar) 
Ball del gambeto a Ridaura. Marià Vayreda i Vila. 1890. Oli sobre fusta - (Ampliar) 
Colom a la Ràbida. Benet Mercadé. 1858. Oli sobre tela - (Ampliar) 
Escalinata de Sant Martí, Girona. Josep Aguilera i Martí. 1936. Carbó i pastel sobre paper - (Ampliar) 
Portal de Figuerola, Girona. Jaume Pons i Martí (1855-1931). Oli sobre tela - (Ampliar) 
Matriu xilogràfica. Impremta Carreras, segle XVIII-XIX. Museu d'Art de Girona - (Ampliar) 
Vigília de Corpus. Josep Duran i Riera. 1881. Oli sobre fusta. Museu d'Art Girona - (Ampliar) |
| CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Pedres de Girona |