La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

1. La comunitat a Girona. Durant el segle XIII, les anomenades 'Dames Pobres', la branca femenina de l'ordre franciscà, s'estengueren arreu d'Europa proclamant la renovació espiritual impulsada per Sant Francesc i Santa Clara. L'any 1240 s'establien a Lleida; el 1260, a Castelló d'Empúries, i el 1319 es fundava el monestir de Girona, per desig exprés de l'Infant Joan d'Aragó (1304-1334), fill de Jaume II.
El monestir de Santa Clara de Girona, de 1319 a 1882 va estar emplaçat a Girona (563 anys), de 1882 a 1974 al Veïnat de Salt (91 anys), i a partir de 1974, al terme de Vilobí d'Onyar.

Vista del riu Onyar a Girona, amb el pont de Sant Francesc a la part central i la torre homònima, a la dreta. A l'esquerra del riu, el campanar de les Bernardes i el del convent de Santa Clara. 1839

(Ampliar) - Vista del riu Onyar a Girona, amb el pont de Sant Francesc a la part central i la torre homònima, a la dreta. A l'esquerra del riu, el campanar de les Bernardes i el del convent de Santa Clara. 1839. Francesc Xavier Parcerisa Boada (gravador). CRDI - Ajuntament de Girona.

2. Primer monestir. L'emplaçament fora muralla (1331-1653). Va ser fundat el 18 de juliol de 1319 a instàncies de l'Infant Joan d'Aragó, i dedicat a la Puríssima Concepció. Al Breu fundacional, signat a Avinyó pel cardenal Arnaldo en temps del papa Joan XXII, hi apareix explícitament que l'Infant "en la ciutat de Gerona un monestir de nou vol fer, y de Renda de son patrimoni vol dotar".
L'any 1319 els ciutadans Arnald Martí i Vidal Aaron havien ofert uns terrenys, pero varen ser desestimats perquè eren massa lluny de la ciutat. La comunitat fundacional va arribar a Girona el 20 de desembre de 1321, un cop acabada la construcció, procedent de Castelló d'Empúries. Era formada per Anneta de Sala, Gerarda de Sala, Maria Carbassera, Francesca Scarrera i Gerarda Scarrera, qui va ser-ne la primera abadessa. La crònica franciscana documenta que "el año 1321 estuvo concluida la fábrica, y entraron las Religiosas de la Seráfica Madre a habitarle".
El 1328, Joan d'Aragó va ser nomenat patriarca d'Alexandria i les monges trobaren protecció en el Consell de la ciutat. L'any 1331 els jurats sol·licitaven permís al rei Alfons III (1299-1336) per adquirir, en franc, alou uns terrenys extramurs, per edificar-hi un monestir, i el 1332 demanaren als ciutadans que col·laboressin amb diners en la construcció i manutenció del convent i les seves monges. El 1333 es parla ja del convent de "sors menors de Santa Clara [...] fet novellament y en el cual les dones son ja".

27 d'agost de 1432. La reina Maria, esposa i lloctinent del rei Alfons IV, als jurats i prohoms de la ciutat de Girona. Ateses les molèsties i opressions que han causat al convent de Framenors a propòsit d’una qüestió amb les monges de Santa Clara, els mana que cessin de perjudicar l’esmentat convent

(Ampliar) - 27 d'agost de 1432. La reina Maria, esposa i lloctinent del rei Alfons IV, als jurats i prohoms de la ciutat de Girona. Ateses les molèsties i opressions que han causat al convent de Framenors a propòsit d’una qüestió amb les monges de Santa Clara, els mana que cessin de perjudicar l’esmentat convent. Lletres Reials. Fons Ajuntament de Girona.

Roig i Jalpí, que l'any 1654 va ser testimoni de l'enderrocament del monestir, ens el descriu "capacíssimo, y muy regalado, y grande parte del recreo d'esta ciudad. Su Yglesia era bella, plantada en Medio día al Septentrión, y estava ricamente adornada de todo lo necesario". Era al llarg de l'actual carrer Álvarez de Castro, enfront de la Delegació d'Hisenda, a tocar l'antiga muralla del Mercadal, al lloc on s'obriria el portal de Santa Clara.
Al segle XV, l'esplendor renaixentista va anar acompanyat d'una mundanització generalitzada, que afectà negativament la forma de vida de les monges contemplatives. La "Crónica" no és gaire explícita pel que fa al monestir gironí. Tan sols afirma que "s'hi havia extingit aquell primer esplendor de santedat, i virtut, que al llarg de tants anys havia caracteritzat el monestir" i atribueix la crisi de les religioses al relaxament dels frares conventuals, dels quals depenien canònicament: "Porque como ellos vivían también admitiendo rentas en sus Conventos, mal podían impedir a las Monjas, que no las tuvieran".
Julián de Chía aporta notícies molt més detallades. Davant el silenci d'uns bisbes, sovint absents, les monges es trobaren involucrades en una agra polèmica que enfrontà uns jurats intransigents amb uns religiosos zelosos dels seus privilegis. La reforma, impulsada pels propis jurats, el rei Ferran el Catòlic i la Santa Seu, arribà l'any 1488 després de mig segle de tensions. Les monges s'acolliren a la renovació impulsada per santa Colette (1), i se subjectaren als Pares de l'Observança. De fet, al llarg del segle XV el bisbe i els provincials franciscans havien concedit nombroses llicències perquè les monges poguessin sortir a captar o anar a prendre banys.

Portal de Santa Clara, dit així perquè donava accés al convent del mateix nom, fora murs. 1910-1915

(Ampliar) - Portal de Santa Clara, dit així perquè donava accés al convent del mateix nom, fora murs. 1910-1915. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Desde la seva fundació el convent va ser objecte d'una especial protecció per part dels jurats de la Ciutat. Santa Clara va rebre, juntament amb la Mare de Déu de Loreto, el títol de copatrona de la ciutat, i la seva efigie apareix en una de les claus de volta de la catedral, la de la capella de Sant Honorat, construïda pel bisbe Bernat de Pau, al segle XV. La bona harmonia entre ciutat i monestir es manifestava d'una manera especial en les populars festes de Corpus. La processó s'iniciava a la catedral, passava per Sant Fèlix, Ballesteries, Pont de Pedra i convent de Sant Francesc, i acabava al monestir de Santa Clara, "en cuyo templo y ámbito de clausura se celebraba procesión en honor del Santísimo". Després de la processó, les monges oferien un refresc als assistents. L'any 1451 el gremi dels perolers la va adoptar com a patrona.
Al llarg del segle XVI, al monestir hi varen viuren moltes religioses de vida edificant. Les cròniques esmenten els noms de Margarida Xammar, de Medinyà ; Maria i Beatriu Rius, de Lleida; Bàrbara Moret, de Pals (+1590); Juliana Macià, de Fornells de la Selva (+1590); Àngela Bosch, de Girona (+1592), Serafina Candell, de Besalú (+1593); Gabriela Raset, de Sant Joan de les Abadesses (+1598); Arcàngela Bas, de Girona (+1605) i Verònica Raset, de Trullàs (+1615). A l'hagiografia de Sant Salvador d'Horta, qui efectuà diverses visites al monestir, s'esmenta la guarició de sor Jerònima Camps, una novícia paralítica del convent de Santa Clara.

Vista parcial del tram de muralla del Mercadal compresa entre els baluards de Sant Francesc i el de Santa Clara, paral·lel a la ronda del Doctor Robert, posterior ronda Pare Claret. En segon pla, l'edifici de l'hospital de Santa Caterina. 1910-1915

(Ampliar) - Vista parcial del tram de muralla del Mercadal compresa entre els baluards de Sant Francesc i el de Santa Clara, paral·lel a la ronda del Doctor Robert, posterior ronda Pare Claret. En segon pla, l'edifici de l'hospital de Santa Caterina. 1910-1915. Valent&uiacute; Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'any 1575 les monges hagueren d'abandonar el convent per mor de les convulsions polítiques, i ser evacuades en carro. Les acollí una vídua, anomenada Isabel Razet. L'any 1650 es detectà una epidemia de pesta bubònica i el pànic s'apoderà de la ciutat; es calcula que varen morir més de 1.500 persones. Els jurats van oferir, en vot solemne, un retaule per a l'altar major de l'església del monestir, dedicat a la Puríssima, alhora que assignaven un petit pressupost anual per al sosteniment de la comunitat.
L'oferiment del retaule l'any 1650 pels jurats es va enderrerir pel setge dels francesos de 1653 i el canvi de monestir en van anar postposant la construcció fíns al 1708. El 9 de gener d'aquest any es va signar l'acord entre els jurats i Pau Costa, escultor vigatà, on s'indicà que el retaule ompliria el presbiteri d'un pilastre a l'altre i també tota l'alçada, per un preu de 500 lliures de Barcelona, cent al comptat, dues-centes en ser a mig fer i les restants dues-centes un cop acabat, rebut i assentat, i preveia que estaria acabat i col·locat per tot l'any 1700.
La Guerra de Successió l'ajornà altra vegada. El 1714 fou col·locat a fusta vista. Va ser daurat i policromat el 1762 i inaugurat el 1763. El 1868 passà al municipi. El 1873 va ser traspassat al bisbat i cedit temporalment a la parròquia de Sarrià de Ter. El 1886 tornà a les clarisses, ara ja al nou monestir del Veïnat de Salt, on restà fins a l'inici de la Guerra Civil. El juliol de 1936 va ser cremat i desrruït pels incontrolats.

Dones rentant la roba al riu Onyar, davant del pont de Pedra. A l'esquerra, el campanar de les Bernardes i al seu costat, el del convent de Santa Clara. Al centre, entre els arcs del pont de Pedra, s'entreveu l'antiga palanca de les Peixateries Velles que serà substituïda pel pont construït per la companyia Eiffel. 1870-1873

(Ampliar) - Dones rentant la roba al riu Onyar, davant del pont de Pedra. A l'esquerra, el campanar de les Bernardes i al seu costat, el del convent de Santa Clara. Al centre, entre els arcs del pont de Pedra, s'entreveu l'antiga palanca de les Peixateries Velles que serà substituïda pel pont construït per la companyia Eiffel. 1870-1873. Joaquim Massaguer Vidal. CRDI - Ajuntament de Girona.

3. Segon monestir. A Can Martí d'Agullana (1653-1693). El 12 de juliol de 1653 les tropes franceses assetjaven la ciutat. Les monges abandonaren el convent i es refugiaren dins les muralles. Llogaren una casa "entre la plaça del Mercadal i el convent de Sant Agustí", propietat de Martí d'Agullana on varen residir quaranta anys. Roig i Jalpí n'ha deixat un testimoni valuós: "Estan en una calle estrecha, y casa muy pequeña para Monasterio, pagando alquiler a su dueño [...] con la mayor incomodidad que se pueda imaginar, y padeciendo las necesidades que solo su paciencia tan religiosa puede tolerar".
L'any següent, el governador militar manà enderrocar el monestir i edificà un baluard en aquell indret, utilitzant les mateixes pedres de l'edifici. El baluard de Santa Clara, que va ser el primer d'erigir-se en tota la muralla, duia aquesta inscripció: "Pablo de Parada, Capitán General de la Artillería, gobernando las armas de esta Plaza y su frontera, me fecit. Año de 1654".
En un document elaborat entre el 27 d'abril i el 6 de maig de 1662, un grup de ciutadans notables dóna fe davant notari que "en lo terreno i puesto ahont estava edificat lo convent de Santa Clara fou construit y edificat un fortí molt gran, lo qual vuy hi és y se diu vulgarment lo Fortí de Santa Clara". També documenten que va ser construït amb els enderrocs del "monastir y convent y una casa que y avia devant de aquell, propi de ditas religiosas en lo qual era lo forn", i se n'estableix una valoració econòmica taxada en 16.500 lliures.

Vista enlairada de la plaça del Veïnat. A l'esquerra, el convent de Santa Clara, on estava instal·lada la presó provincial. 1940-1950

(Ampliar) - Vista enlairada de la plaça del Veïnat. A l'esquerra, el convent de Santa Clara, on estava instal·lada la presó provincial. 1940-1950. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

4. Tercer monestir. El carrer de Santa Clara (1693-1868). Entre 1693 i 1703, i amb l'ajut del canonge Ignasi de Bofill i de fra Miquel Pontich, les religioses van emprendre la construcció d'un nou monestir. El solar, de 80 x 25 m, era emplaçat vora l'Onyar, dins el recinte de la ciutat. Ocupava el sector de l'actual carrer Santa Clara que va de la plaça Independència, fins al carrer Hortes. La nova església, de 600 m2, es comunicava amb el convent a través d'un pas elevat i va ser inaugurada el 16 de desembre de l'any 1703. Entremig, hi passava el carrer de Santa Clara, aleshores un carreró estret que permetia just el pas d'un carro.
L'any 1701, l'informe del visitador, pare Josep Batlle presentà un convent de 40 religioses que, "ab summa santedat, pobresa, descalces, i perpetuo dejuni [...] son exemple i edificació de tot lo món. Ab ninguna cosa, si no són almoynes, són alimentades i conservades perquè no tenen redditos, ni pensions, ni cosa de renda. I avui se guarda a la lletra per la gracia de Déu, conforme las ordinacions de la mare sor Coleta".
Malgrat la proximitat amb les muralles, varen passar al monestir del Mercadal la Guerra del Francès. Durant la desamortització de Mendizábal, les 26 religioses que aleshores formaven la comunitat pogueren restar al convent i els va ser respectada la propietat. No va ser així durant la revolució de 1868. El mes de novembre, les monges eren exclaustrades, els béns incautats, i cedits a l'Ajuntament el 16 de maig de 1873. La mesura responia a l'estratègic emplaçament del monestir, edificat entre els dos grans convents del barri del Mercadal, Sant Agustí i Sant Francesc, que la desamortització de Mendizábal havia convertit en sòl urbanitzable. El 28 d'octubre de 1876 els fou restituïda la propietat pel nou govern, pero es van trobar l'edifici convertit en un munt de runes.

Vista general de la presó Provincial de Girona, emplaçada a l'antic convent de Santa Clara, al Veïnat de Salt. 1942-1950

(Ampliar) - Vista general de la presó Provincial de Girona, emplaçada a l'antic convent de Santa Clara, al Veïnat de Salt. 1942-1950. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

5. Quart monestir. Establiment al Veïnat. Disposades a edificar un nou monestir, varen adquirir un solar a l'actual carrer de la Rutlla que "per motíus estratègics" els va ser impugnat pels militars. Aleshores, reedificaren parcialmente el convent del Mercadal pel cantó oposat al riu, a l'indret on s'hi havia alçat l'església. Hi construiren un nou temple, que va ser consagrat el 1879, però ben aviat s'adonaren que aquella zona d'expansió urbana no era gaire apropiada per a la vida contemplativa; la banda del riu, ja urbanitzada, havia donat lloc al carrer de Santa Clara. L'església reconstruida va ser integrada anys després al convent que hi van alçat les germanes dominiques, avui Hotel Ciutat de Girona.
L'any 1882 les monges clarisses abandonaren la ciutat de Girona i s'encaminaren cap al pla de Salt, aleshores un poble de poc més de dos mil habitants, apartat i adient per a la vida contemplativa de clausura. Hi edificaren un nou monestir al Veïnat, on visqueren fins al 1936. El convent, d’estil modern, tenia tres pisos d’altura i un claustre amb grans arcades que donaven a un pati central. L’església annexa era de tres naus i el 1886 vestiren l’altar major amb el retaule barroc del mestre Pau Costa (1650-1680) retornat de la derruïda església del carrer de Santa Clara segons hem explicat més amunt. L’altar estava adornat, a més, per les imatges de la Immaculada Concepció al centre, i les de Santa Clara i Sant Francesc a cada costat. L’església estava dedicada a la Immaculada Concepció, tot i que els veïns sempre l’anomenaren de Santa Clara i, fins i tot, va donar nom al carrer on es trobava. Va servir com a església per a la celebració d’oficis i actes religiosos per al veïnat, tot i que depenia de la parròquia de Sant Cugat.

Celebració de la festivitat de la Mercè, patrona de les institucions penitenciàries, a la Presó Provincial de Girona, emplaçada a l'antic convent de Santa Clara al Veïnat. Retrat de grup al pati del centre. 1950-1960

(Ampliar) - Celebració de la festivitat de la Mercè, patrona de les institucions penitenciàries, a la Presó Provincial de Girona, emplaçada a l'antic convent de Santa Clara al Veïnat. Retrat de grup al pati del centre. 1950-1960. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Durant la Guerra Civil van abandonar el convent fugint del Comitè de Salt, per anar a refugiar-se a casa de familiars. L’edifici, abandonat, va ser objecte d’espoli i assaltat. Per les finestres es llençava tot el que trobaven i ho cremaven davant mateix del convent. L’església va ser destruïda i les imatges i el retaule barroc, cremats. Només es varen salvar una calaixera, una custòdia i un calze, que varen ser retornats a les Germanes Clarisses en acabar la guerra. El 1939 el convent era reconvertit en presó provincial, i s'assignava a la petita comunitat de clarisses un edifici annex que havia estat la casa del capellà. El 1964 l'església va ser convertida en parròquia.
L'any 1969 van recuperar l'edifici en una situació ruïnosa. Tornaven a trobar-se en plena zona d'expansió urbana i cercaren un espai més adient per construir-hi un nou monestir, i el 8 de juny de 1974 s'instal·:laren al terme de Vilobí d'Onyar, prop de la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners. Coincidint amb el canvi de lloc, sol·licitaren. substituir el nom de monestir pel de Fraternitat.


Notes

(1) - Nicolette Boiler (1381-1447) va ser una clarissa francesa que retornà a l'orde l'esperit de pobresa. L'any 1462 les clarisses descalces, anomenades també monges coletines, arribaren a Gandia, procedents de Lesigne. L'any 1488 set descalces de Gandia es van instal·lar al monestir de Girona. La mare Caterina Ardiera, una de les monges franceses, en va ser la primera abadessa, i, pels volts de l'any 1500, vuit descalces de Girona reformaren el monestir de Perpinyà. (J. Carreras, op. cit).
[Tornar al text]


Bibliografia

- "Girona. Convents i monestirs, segles X-XIX". Direcció de Joan Boadas, 2005. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-012-9.
- "Chronica Serafica de la Santa Provincia de Cathaluña de la Regular Observancia de nuestro Padre S. Francisco". Fra Jaume Coll. 1738. Barcelona.
- "El monestir de Santa Clara de Girona". Joan Carreras. 1993. Revista de Girona, núm. 161.
- "Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la Ciudad de Gerona". Joan Gaspar Roig i Jalpí. 1678. Barcelona.
- "Retaule major del monestir de Santa Clara de Girona, obra de Pau Costa". Lluís Batlle i Prats. 1978. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins.
- "Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la Ciudad de Gerona". Joan Gaspar Roig i Jalpí. 1687. Barcelona.
- "La Girona del barroc : ciutat de convents". Anna Gironella i Delgà. 2012. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. 53.

15 de juny de 1489. Isabel I de Castella als jurats de la ciutat de Girona. Els encarrega que no posin cap inconvenient a les monges i convent de Santa Clara en la venda d’uns béns per tal de poder fer front a les seves necessitats

(Ampliar) - 15 de juny de 1489. Isabel I de Castella als jurats de la ciutat de Girona. Els encarrega que no posin cap inconvenient a les monges i convent de Santa Clara en la venda d’uns béns per tal de poder fer front a les seves necessitats. Lletres Reials. Fons Ajuntament de Girona.

Joan d'Aragó i d'Anjou (1304-1334). Detall del sepulcre a la catedral de Tarragona

(Ampliar) - Joan d'Aragó i d'Anjou (1304-1334). Detall del sepulcre a la catedral de Tarragona, d'on va ser arquebisbe. Viquipèdia.

15 de febrer de 1490. L’infant Enric d’Aragó i de Sicília, duc de Sogorb, als jurats de la ciutat de Girona. Atesa la reforma del monestir de Santa Clara que obligà a recol·locar les seves monges en altres monestirs, els mana que facin que les rendes assignades a aquest vagin als monestirs que ara les allotgen

(Ampliar) - 15 de febrer de 1490. L’infant Enric d’Aragó i de Sicília, duc de Sogorb, als jurats de la ciutat de Girona. Atesa la reforma del monestir de Santa Clara que obligà a recol·locar les seves monges en altres monestirs, els mana que facin que les rendes assignades a aquest vagin als monestirs que ara les allotgen. Lletres Reials. Fons Ajuntament de Girona.

22 de juliol de 1588. Cessió de censal atorgada per Pere Saconomina i altres, jurats de la ciutat de Girona i per aquesta raó protectors i administradors del monestir de les monges de Santa Clara de Girona, situat extramurs de la ciutat, a favor de Jaume Saconomina, que havien venut a l’esmentat monestir

(Ampliar) - 22 de juliol de 1588. Cessió de censal atorgada per Pere Saconomina i altres, jurats de la ciutat de Girona i per aquesta raó protectors i administradors del monestir de les monges de Santa Clara de Girona, situat extramurs de la ciutat, a favor de Jaume Saconomina, que havien venut a l’esmentat monestir. Fons Ajuntament de Girona.

1 de juny de 1596. Felip I (II de Castella) als jurats de la ciutat de Girona. Atesa la súplica del provincial de l’orde de Sant Francesc del Principat de Catalunya sobre la reforma que cal fer al monestir de monges de Santa Clara de Girona, els mana que donin suport a l’esmentat provincial o a la persona que en el seu lloc visiti la ciutat

(Ampliar) - 1 de juny de 1596. Felip I (II de Castella) als jurats de la ciutat de Girona. Atesa la súplica del provincial de l’orde de Sant Francesc del Principat de Catalunya sobre la reforma que cal fer al monestir de monges de Santa Clara de Girona, els mana que donin suport a l’esmentat provincial o a la persona que en el seu lloc visiti la ciutat. Lletres Reials. Fons Ajuntament de Girona.

Assalt de les tropes franceses al baluard de Santa Clara, produït durant els setges de la Guerra del Francès a Girona, anys 1808-1809. 1861

(Ampliar) - Assalt de les tropes franceses al baluard de Santa Clara, produït durant els setges de la Guerra del Francès a Girona, anys 1808-1809. 1861. J. Serra (gravador). CRDI - Ajuntament de Girona.

Portada de 'Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la Ciudad de Gerona' de Roig i Jalpí. 1687

(Ampliar) - Portada de 'Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la Ciudad de Gerona' de Roig i Jalpí. 1687.

Portada de 'Chronica Serafica de la Santa Provincia de Cathalu&ntildea...'. 1738

(Ampliar) - Portada de 'Chronica Serafica de la Santa Provincia de Cathaluña...'. 1738.

Santa Clara. Gravat gironí antic

(Ampliar) - Santa Clara. Gravat gironí antic. Publicat per J. Gibert, 1946.

Convent de Santa Clara, a Castelló d'Empúries

(Ampliar) - Convent de Santa Clara, a Castelló d'Empúries. 1980. Joan Segur. Centre de la Imatge de la Diputació de Girona.


Localització
Primer monestir:
41º 58' 53.2" N - 2º 49' 12.2" E
Segon monestir:
41º 59' 07.0" N - 2º 49' 24.7" E
Tercer monestir:
41º 59' 05.1" N - 2º 49' 23.7" E
Quart monestir:
41º 58' 33.7" N - 2º 47' 54.4" E

Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés