La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Història del convent

L'existència de frares menors a Girona es documenta des del 1222, encara en vida del fundador de l'ordre franciscà (sant Francesc moriria el 3 d'octubre de 1226), mitjançant una venda realitzada per Pere Oller al guardià de frares menors.
El convent gòtic de Sant Francesc però, no es va fundar fins el 1232, quan Bernat Esteve, canonge de Girona, va oferir unes terres, cases i hort al costat del Mercadal per a la construcció d'una església i monestir en honor de Sant Francesc. L'església va ser bastida de nou a principis del segle XIV, i es va consagrar el 4 de juny de 1368 pel bisbe de la diòcesi, Ennec de Valterra (1).
La tradició franciscana a Girona ja existia, però, d'abans: la família dels Guerau reclamava l'honor d'haver donat hospitalitat al sant quan aquest va visitar Girona (viatge a la península ibèrica del 1213 al 1215); aquesta relació amb sant Francesc els donava prestigi, el que va originar que més tard reivindiquessin de l'ordre privilegis especials.
Alguns anys després, Francesc Eiximenis (Girona, 1327-32 - Perpinyà 1409), el franciscà gironí més conegut, cita la vinguda de sant Francesc a la ciutat. Això mostra que la tradició local del començament del segle XIII, referent a l'estada del sant, era encara molt viva un segle i mig més tard.
El fet que la família Guerau hagués hostatjat sant Francesc, encoratjà altres ciutadans a acollir-ne els primers seguidors, que en aquella època no haurien tingut, encara, els recursos econòmics per a poder bastir un convent propi. Aquesta actitud, costum a altres llocs, no obstant, no té evidència documental a Girona.
No consta que existís a la zona un convent ni establiment religiós anterior al que es va originar amb l'esmentada venda de propietats del 1222. Sí que uns quants frares viurien en aquesta zona i hi tindrien tracte amb els ciutadans, ciutadans que més tard els dotarien amb la terra i el suport econòmic necessaris per a edificar una casa pròpia (2).
El complex conventual comprenia una església, d'una sola nau, i claustres construïts inicialment al costat d'un camí. Aquestes edificacions s'anaren acabant i engrandint gràcies, especialment, als llegats de les famílies patrícies de la ciutat (3).
Les epidèmies que afectaren la ciutat també ho varen fer al convent, però el 1399 encara tenia uns trenta frares presidits per un superior, frares que, consta documentalment, assistiren a la població més pobra i treballadora del Mercadal durant les epidèmies.
Tot i aquesta assistència caritativa, les bones relacions del frares franciscans amb les famílies acomodades gironines era ben palesa. Guilleré esmenta que durant el segle XIV, especialment cap a final de segle, alguns franciscans varen considerar que s'havien allunyat de l'ideal primitiu; fins el 1415 no es reconegueren els observadors estrictes a Girona.

Claustre del Convent de Sant Francesc d’Assís de Girona. 1826

Claustre del Convent de Sant Francesc d’Assís de Girona. 1826. Adolphe Hedwige Alphonse Delamare. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

Entre 1249 i 1252, els franciscans o framenors compraren uns horts que tenien Bernat Ramon de Déu, el jueu Salomó i Pere Oller a l’hort dit de Fontaniliis, entre l’actual carrer Nou i l’avinguda de Sant Francesc. Els frares volien els horts per ampliar el seu convent i definir una plaça, l’actual avinguda, la qual cosa van fer tot seguit.
En els segles XVI i XVII, Girona era una modesta ciutat episcopal, amb 6.000 habitants escassos, dels quals poc més de 500 n’eren clergues regulars i seculars. La comunitat conventual més gran era, aleshores, la de Sant Francesc amb més de 61 membres: 25 presbíters, 7 coristes estudiants de teologia, 8 de filosofia, 10 llecs, 8 novicis i 3 donats. En el moment de l'expulsió comptava amb uns 80 membres. A principis del segle XVIII (dades de 1719), mentre la població s’havia estancat (4.650 habitants), havia augmentat el nombre total d’eclesiàstics, junt amb els seus familiars, fin a 707.
Al segle XVII al convent de Sant Francesc hi havia la Confraria de Sant Jordi de la noblesa del Principat i la de la Mare de Déu de l’Esclavitud.
El 1809 va patir les conseqüències de l'ocupació francesa i és utilitzat com a presó. Com a conseqüència de la mateixa Guerra del Francès, la comunitat de Sant Salvi de Cladells, també franciscana, situada a Santa Coloma de Farnès, es va refugiar al convent gironí.
Després de l'exclaustració l'horta va ser arrendada al fabricant Joan Planas i Fàbrega, fins que el 10 de maig de 1840, Joan Carbó de Cassà de la Selva en va obtenir, en subhasta pública, tot l'edifici del convent: l'església, els claustres, els patis, l'horta, i la resta d'edificacions, drets, usos i serveis (4). Clara aclareix que, encara que Joan Carbó apareixés a les escriptures com a comprador únic del convent, la realitat era que solament n'interessava una quarta part, i la resta pertanyia a Pau Bosch, de Barcelona, Joan Planas, fabricant de Girona, i Marià Vicens, de Solius; tots ells havien signat prèviament un contracte privat especificant-ho (5).
La desamortització del convent i la seva destinació a mans privades va permetre ampliar l'aprofitament de la sèquia Monar per a fins industrials, amb la instal·lació de noves fàbriques, i va donar lloc a la construcció del carrer Nou (o carrer del Progrés), entre el 1842 i 1846, elaborat segons el projecte de l'arquitecte municipal Bru Barnoya.
El Mercadal va concentrar quatre de les cinc fàbriques més importants de Girona: dues de filats i teixits de cotó, la dels Planas i la de Pau Bosch construïda el 1844 a l'antic solar del convent, la fàbrica de paper continu La Gerundense, el 1843, i la foneria Planas des del 1857.

Jardí de la Casa Solterra, seu dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, al carrer dels Ciutadans, 18. El claustre és part del desaparegut convent de Sant Francesc d'Assís. 1985

Jardí de la Casa Solterra, seu dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, al carrer dels Ciutadans, 18. El claustre és part del desaparegut convent de Sant Francesc d'Assís. 1985. Carles Mitjà Caballé. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)


Notes:

(1) - Guilleré ("Girona medieval. L'estapa d'apogeu.") esmenta que [...] Els gironins sentien una especial predilecció pels franciscans. Aquest sentiment tenia el seu origen en el fet que Sant Francesc va parar a la casa dels Guerau, una família del patriciat de la ciutat, durant un dels seus viatges. El fet és relatat en una acta dels anys 1330.
A més, des que va ser acabada l'església del seu monestir, la major part de les grans famílies locals van escollir-hi llur sepultura. Ho feren els Renall, els Sarriera, etc. El 1306, el metge Jaume Sarriera va demanar de ser enterrat en el cementiri de Framenors. Més tard, el 1371, el metge reial Bernat Sarriera escollí la capella de Sant Cosme i Sant Damià a l'església.
Tornar al text

(2) - Jill R. Webster ("Col.lecció de documents del convent de Sant Francesc de Girona (1224-1399).") Publicat pel l'Institut d'Estudis Gironins (Annals). Vol. 30 Any 1988 Pàgines 141-226. Tornar al text

(3) - El mateix Guilleré, a "Girona medieval. Crisis i desenvolupament", afegeix que [...] Bernat de Vic va fundar quatre aniversaris el 1388 als franciscans. Tots els anys, els frares celebraven misses en la seva memòria i en la dels seus parents, a canvi de 100 sous de renda anual. Més tard, les famílies que sempre havien ajudat el convent dels frares menors, com era el cas dels de la Via, continuaren fent-se enterrar a la tomba familiar: el 1472, Francesc de la Via desitjava ser enterrat a la tomba familiar on reposava el seu pare Ramon. Fundà també un aniversari pel qual deixava una quantitat de diverses centenes de sous.
El mateix Guilleré, a Girona al segle XIV, esmenta l'ideal religiós gironí que s'adreçava cap a les ordres mendicants, particularment els frares menors.
Així, de les 22 principals famílies patrícies gironines, tretze escolliren com a lloc de la seva sepultura el convent de Sant Francesc: els Renalls (Ramon és segurament un dels primers quan el 1294 demana ser enterrat en una capella que s'hi havia de construir), els Sarriera des de 1309, Bordils, Vic, Bell-lloc, Sitjar, Sant Martí, Gornau, Vengui, Malarç, Ribot, de la Via.
Tornar al text

(4) - Josep Clara, a "La venda del convent de Sant Francesc", especifica que [...] Segons l'escriptura de venda, el comprador en pagaria la quantitat de 201.075 rals de billó. La superfície adquirida comprenia, poc més o menys, una extensió de 5.980 canes quadrades. Tornar al text

(5) - Josep Clara, a "La venda del convent de Sant Francesc", transcriu el text, a partir d'una escriptura notarial del 1842: "Los abajo firmados confesamos que desde este momento firmamos sociedad o sea compañía para comprar a venta o a censo el edificio que fue convento de San Francisco de Asís de esta ciudad con su huerta y todas sus aderencias con la condición de cumplir las obligaciones siguientes. Primera: El importe de la compra o censo se satisfará por partes iguales entre los quatro socios que firmamos.- Segunda: Cada socio pagará el arriendo de la parte que ocupará trazado por peritos, si nosotros no nos avenimos en señalarlo.- Tercera: Que el producto de estos arriendos deberá quedar en un fondo del qual se cumplirá las pagas de la compra o del censo, y si no llega a cubrirlas se repartirá el déficit por partes iguales; pero si sobra, será dividido lo sobrante entre los quatro socios, o bien se aplicará a la obra que convengamos todos juntos.- Quarta: La parte sobrante del edificio se arrendará y al producto se le dará el mismo destino indicado.- Quinta: Bajo nuestra responsabilidad y la de todos nuestros bienes, nos obligamos a ampliar la parte que a cada uno nos corresponde.- Sexta: Estas obligaciones son las principales a que nos comprometemos sin perjuicio de que después del remate se forme escriptura incluyendo las que acaso entre los quatro puedan convenirnos, pues ahora no se tiene por falta de tiempo y por interino compromiso tan sólo lo firmamos así en Gerona a las nueve de la mañana del diez de mayo de mil ochocientos quarenta.- Pablo Bosch.- Joan Planas.- Juan Carbó.- Por D. Mariano Vicens, Juan Carbó. Tornar al text


Bibliografia bàsica:

- La Girona del segle XIII. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 2005. ISBN 84-8496-007-2.
- Girona en el transcurs del temps. Josep Mª Pla i Dalmau. Dalmau Carles Pla, Girona, 1984. ISBN 84-7216-046-7.
- Girona al segle XVII. J. Busquets i A. Simon. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 1993. ISBN 84-86812-33-X.
- Girona medieval. L'estapa d'apogeu. 1285-1360. Christian Guilleré. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 1991. ISBN 84-86812-25-9.
- Girona medieval. Crisis i desenvolupament. 1360-1460. Christian Guilleré. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 1992. ISBN 84-86812-29-1.
- La venda del convent de Sant Francesc. Article de Josep Clara Resplandis. Publicació desconeguda.
- Girona al segle XIV. Christian Guilleré, 2 volums. Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 84-7826-475-2.

Sant Francesc i escenes de la seva vida. Obra de Bonaventura Berlinghieri, 1235, tempera sobre fusta. 160 x 123 cm, Església de Sant Francesc, Pescia, Itàlia (Wikipèdia).

Juan álvarez Mendizábal, president del Consell de Ministres. (Wikipèdia).

Sant Francesc. Fresc a Sacro Speco, Subiaco, Itàlia (Wikipèdia).

Sant Francesc. Fresc de Giotto, Assisi, Itàlia (Wikipèdia).

Sant Francesc expulsa els dimonis d'Arezzo. Fresc de Giotto, Assisi, Itàlia (Wikipèdia).

Sant Francesc. Fresc de Giotto, Assisi, Itàlia (Wikipèdia).


Localització
41º 58' 58" N
2º 49' 19" E

Back

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Actualitzat: 22/09/2023