La Casa Pastors

Síntesi històrica. La Casa Pastors és un palau del segle XVIII edificat sobre les muralles romanes i la fortificació medieval que s’hi va superposar. A l'interior s'hi poden observar els murs de la fortalesa medieval i la torre cilíndrica fortificada del segle XIV que presideix una de les entrades a la ciutat, així com les sales nobles de la casa senyorial que va ser a partir del segle XVIII. Va ser seu del Seminari des de 1599. Quan aquest es va traslladar al Col·legi de Sant Martí el 1769, va ser adquirit per la família Pastors. També és visible el rastre deixat pel seu darrer ús com a Audiència Provincial. Durant la Guerra del Francès el tinent coronel Narcís Antoni de Pastors va defensar la ciutat i durant el tercer setge (1809) va allotjar-hi Álvarez de Castro, tal com commemora la làpida que hi ha a la façana del casal, la qual va ser inaugurada pel rei Amadeu I de Savoia el 1871. La casa va ser adquirida per l’industrial Cristòfol Grober en tombar el segle XX i la va traspassar a l’Ajuntament de la ciutat el 1906 a canvi dels terrenys on va construir la seva fàbrica. Cedida al Ministeri de Justícia, l’Audiència Provincial hi va tenir la seu des del 1973 fins al 2013, moment en què va revertir a la ciutat.

Interior de la Casa Pastors. Dormitori de Mariano Àlvarez de Castro durant la Guerra del Francès

(Ampliar) - Interior de la Casa Pastors. Dormitori en el que pernoctà Mariano Àlvarez de Castro durant la Guerra del Francès. Fotografia Amis Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'arquitectura. L'edifici actual de la Casa Pastors consta de planta i dos pisos, el superior amb un alçat que equival a la meitat del projectat als altres cossos. Té coberta de teules àrabs d'un aiguavés. La façana presenta la paret més treballada de l'edifici, amb carreus de pedra picada molts regulars. El portal d'entrada té un arc de punt rodó amb dovelles en forma d'encoixinat; aquest especial tractament dels carreus, molt practicat en el Barroc, també s'observa a la cantonada que mira al portal i a la base del casal.
Travessat el portal s'accedeix a un pati rectangular, al voltant del qual pivota la resta de dependències. L'estructura de l'edifici està condicionada pel fet de ser construït aprofitant la paret d'un sector de la muralla. Aquesta part, que trenca la regularitat d'una planta quadrada, correspon al sector de ponent, on s'emplaça un pati triangular limitat per la paret de pujada de Sant Feliu. Malgrat la distorsió estructural que això suposa, la tipologia habitual dels casals de l'època es manté a la façana principal i al pati interior.
Quan l'any 1769 el Seminari va ser traslladat a l'edifici de Sant Martí, la casa de la plaça de la Catedral va passar a mans de la família Pastors, a qui es deu la important reforma de la construcció, convertint-la en un dels casals més notables de Girona. Una restauració de 1793 modificà les estructures interiors, tot afectant lleugerament a la façana principal i al pati central. El 2014 l'Ajuntament de Girona va presentar una proposta per convertir aquest edifici en un futur Museu d'Art Modern i Contemporani de Girona.

Detall del sector nord de la ciutat el segle XIII

(Ampliar) - Detall del sector nord de la ciutat el segle XIII. Al costat de les dues torres de Sobreportes s'observen les construccions que ocuparia la Casa Pastors. Extret de "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV".

Una fortificació Medieval. En època romana la zona baixa del fòrum, a tocar del portal nord, era una zona porxada que va anar perdent les seves característiques inicials amb el pas del temps fins a esdevenir edificis d'habitatge. Amb la cristianització de la ciutat, a partir del trasllat de la seu dins els murs de la Força Vella, la zona va perdre la seva funció i passà a mans de l'església que en tingué domini directe, i reaprofità o ocupà la zona porxada per crear habitatges i edificacions. Amb la feudalització de la ciutat, en aquesta zona, la banda més propera al portal de Sobreportes i ocupant les torres tetragonals estenent-se cap a l'oest resseguint la muralla, s'hi construí l'anomenat castell de Sobreportes, una construcció amb importants dimensions atès que a part de l'edificació, disposava de patis i jardins.
En els habitatges anteriorment referenciats, hi residiran els canonges de la catedral que després del 882 deixaren les cases vacants per passar a viure en comunitat.

La Casa Pastors. 1905-1907

(Ampliar) - La Casa Pastors. 1905-1907. Observi's el sòl elevat en relació al nivell actual. Juli Vontró. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'any 1023 s'esmenta una de les torres circulars del recinte, que no és cap de les dues que es troben a un i altre cantó del portal de Sobreportes, sinó probablement la que es troba immediata a l'antiga capella de Sant Felip Neri, avui de les Religioses Esclaves del Santíssim Sagrament. Consta en el Llibre de la Vegueria de Catalunya, que a darrers del segle XIII, donna Guillema de Montcada, hereua d'aquesta poderosa casa catalana, "tenia pel Rei, a la ciutat de Girona, el castell anomenat de Sobreportes, castell que a la vegada tenien per ella Francesc de Manlleu i l'hereu de Guillem de Canet". Es tractava, precisament d'un castell construít per a la defensa del portal del mateix nom, situat en part en el mateix lloc que avui ocupa la Casa Pastors.
Amb posterioritat al setge de Girona del 1285, pel rei Felip l'Ardit de França, en lluita amb el rei en Pere el Gran, es va considerar indispensable refer les muralles de Girona; el rei en Pere va manar, l'any 1362, construir la torre anomenada "Cornelia" a l'extrem de les actuals Sales Capitulars de la Catedral. També va refer-se la muralla de la Força Vella i va fortificar l'absis de l'església de Sant Feliu, que des d'aleshores va prendre aquest aspecte de fortalesa que ha conservat fins avui. De la mateixa època són les dues torres cilíndriques dels dos costats del Portal de Sobreportes, una de les quals forma part de l'actual Casa Pastors. Al seu interior hi havia l'anomenada "Sala de Magistrats" quan era l'Audiència Provincial.

La Casa Pastors. 1905-1907

(Ampliar) - La Casa Pastors. 1905-1907. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Col·legis i Seminari. Cap a l'any 1395 el metge Ramon Querol o Carol va fundar-hi un col·legi en el qual s'hi estudiava gramàtica llatina, retòrica, humanitats i lletres sagrades. Aquest va ser convertit en Seminari pel bisbe Francesc Arévalo de Zuazo, i el 1599 es va incorporar a l'edifici l'esglesiola de Santa Maria de les Puelles, a la banda més occidental.
Al convertir-se en Seminari, l'edifici va acollir els dos col·legis que en aquell moment hi havia funcionant a la ciutat, el col·legi de Querol, que ja estava ubicat en l'immoble i el col·legi d'en Beuda, una institució creada i instal·lada al costat del primer hospital de Santa Caterina, ubicat fora dels murs del Mercadal.
El 1600 l'edifici del Col·legi de Sobreportes s'estenia des de l'arc de Sobreportes cap a ponent, recolzat en el mur de la Força Vella. Marquès descriu el sector de la forma següent: "...estava dividit en tres sectors: el primer era una casa del canonge Francesc Oliveres, unida a l'actual número 1 de la plaça; el segon era pati del col·legi de Sobreportes i el tercer era el mateix col·legi que s'estenia fins al damunt de l'arc de Sobreportes. El primer fou comprat pel canonge Montserrat Guilló...".

Escalinata barroca de la Catedral de Girona. A baix a les escales hi ha la casa Pastors. 1920-1936

(Ampliar) - Escalinata barroca de la Catedral de Girona. A baix a les escales hi ha la casa Pastors. 1920-1936. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

Cal recordar que aleshores no era encara construïda la gran escalinata i que allà hi havia diferents carrerons, amb alguns edificis que després varen desaparèixer.
A partir del 1606 el bisbe Francesc Arévalo de Zuazo i el capítol de la catedral portaren a terme mesures per tal d'embellir la zona en benefici del Seminari i de la Catedral; d'aquestes actuacions en resultà una casa, anomenada de Guilló, que quedà reduïda a menors dimensions: una part passà al Seminari que en la documentació de moment encara se'l troba referenciat com a col·legi de Sobreportes.
Després del setge de 1710 el cens municipal descriu com: "...Col·legi de Sobreportes. És del bisbe de Girona. Afronta a orient amb el Portal de Sobreportes, part amb l'Abadia de Sant Feliu, mitjançant carrer, part amb la placeta de l'Escala. Per Migdia, part amb la placeta de l'Escala, part amb hort de la casa del capítol habitada per Ignasi Bofill, canonge. Per ponent, part amb el cementiri de Sant Feliu, part amb el carrer de la Davallada de Sant Feliu, i a cerç amb el cementiri de Sant Feliu. Té dos sostres...".

Coberta de la torre de la Casa Pastors. A l'esquerra, l'església de Sant Feliu

(Ampliar) - Coberta de la torre de la Casa Pastors. A l'esquerra, l'església de Sant Feliu. Imatge publicada a l'article "El palacio de justícia de Gerona", Revista de Girona, 1972.

El casal de la família Pastors. L'any 1769 el Seminari és traslladat a l'edifici de Sant Martí, a la pujada de Sant Domènec, i la casa de la plaça de la catedral és adquirida per la família Pastors. A partir d'aquest moment els Pastors comencen a remodelar la casa. En el Manual d'Acords, sobre aquest fet consten tres concessions de llicència per tal de construir balcons a la façana del edifici. La primera és de de l'any 1791 "...Muy Ilte. Sor. Josef de Pastor en esta ciudad domiciliado con la mas atenta veneracion á vs. expone que en la casa que posehe al frente de la Escalera de la Sta. Iglesia de esta dicha ciudad y en la pared de la parte de cierzo que mira al cementerio de la Collegiata Iglesia de San Feliu de la misma dezea poner un Balcón de catorze palmos de largo, y tres de bolada...", llicència concedida el mateix dia. El 1798 l'apoderat de Josep de Pastor sol`licità permís per "...poner dos Balcones detras, á quatro palmos de bolada en su casa que possehe frente la Escalera de la cathedral, y en la pared de la parte de cierzo, que mira al cementerio de San Feliu...".

La família Pastors el segle XIX

(Ampliar) - La família Pastors els segles XVIII-XIX. Basat en "La crisis del antiguo régimen en Girona", d'Antonio Simón Tarrés. UAB, 1985.

La família Pastors. En el Llibre Registre de títols, a l'Arxiu Muinicipal, entre els anys 1781 a 1804, hi consta inscrit el privilegi militar a favor de Josep de Pastors i Carles, burgès de la Vila de Perpinyà títol que correspondria al de Ciutadà Honrat de Girona, originari de la ciutat de Vic (en altres textos apareixen altres orígens d'aquesta família), concedit per Carles II, a Madrid el 7 d'octubre de 1688; aquesta concessió era feta amb caràcter hereditari a favor de tots els seus descendents pel línia directa masculina.
Consta que era fill de Raimon Pastors i nét de Pere Pastors. S'hi descriu l'escut d'armes que podia usar: d'atzur, una crossa de pastor amb un aligot i tres estrelles d'argent; el casc de ferro, amb diferents plomes. Consta que fou armat cavaller en compliment del privilegi que li havia estat concedit per Manuel de Llupià, cavaller d'Alcàntara.
A "L'Adarga Catalana»", publicada l'any 1753, Francesc Xavier de Garma, en descriure l'escut de la família Pastors, la fa originària de Ribes de Freser. El "Nobiliari" de García Caraffa diu que procedeixen del castell d'Enveig, a la Cerdanya. En el Llibre Ier Registre de títols i privilegis de l'Arxiu de Girona, hi consta inscrita una certificació d'"Hidalguía" presentada per Josep de Pastors i de Mercader, lliurada pel Batlle, Regidors, Diputats i Síndics de l'Ajuntament de la vila de Torroella de Montgrí, el 28 de març de 1802, en la que hi fan constar que aquest cavaller, domiciliat a Girona, és fill legítim i natural dels nobles consorts Josep de Pastors i Alió i de Maria Francesca de Pastors i de Mercader, cavallers residents a la dita vila.

Efemèride del naixement de Pere de Pastors i de Sala

(Ampliar) - Efemèride del naixement de Pere de Pastors i de Sala. Publicat al "Diario de Gerona de avisos y notícias" el 6 de setembre de 1894. SGDAP - Ajuntament de Girona

Narcís Antoni de Pastors i de Sala va ingressar en el Reial Mestrança de Ronda el 27 de setembre de 1802, segons una certificació del 12 d'octubre de 1802. Aquest militar, durant la Guerra del Francès, era ajudant del general Álvarez de Castro. L'esmentat general va residir precisament a la casa Pastors durant el tercer setge de Girona pels francesos a l'any 1809. Narcís Antoni de Pastors va morir a Girona l'any 1859; tenia, quan va morir, el grau de Tinent Coronel. Va tenir dos germans que també foren militars: Pere Maria de Pastors va arribar a tenir el grau de Tinent General. Va morir a Barcelona l'any 1868. L'altre germà, Anaclet Joaquim de Pastors i de Sala, que va morir l'any 1884, va ser General de Brigada i va arribar a ser el Brigadier retirat més antic de l'exèrcit espanyol.

Notícia de l'arribada a Girona del general Valerià Weyler i Nicolau

(Ampliar) - Notícia de l'arribada a Girona del general Valerià Weyler i Nicolau el 27 d'octubre de 1894. Muntatge de la capçalera del "Diario de Gerona de avisos y notícias", i de la notícia. SGDAP - Ajuntament de Girona

El 1868 figurava inscrit en el cens electoral de Girona Joaquim de Pastors i de Vilallonga, casat amb Adelaida de Maranges i de Marimon, qui continuava residint a la casa-palau de la plaça de la Catedral. Essent propietari de la casa el seu hereu Josep de Pastors i de Maranges la família es va arruïnar; varen ser embargats els seus béns i venuda la casa de Girona, que va ser adquirida per l'industrial Cristòfol Grober i Viotti.
En el testament atorgat el 21 de juny de 1862 per Joaquim de Pastors i de Vilallonga en el que nomenava hereu al seu fill Josep, el substituïa pel cas que morís sense fills de legítim matrimoni o que no arribessin a l'edat de testar, pel seu altre fill Narcís, i a aquest, en el mateix cas, per les seves germanes, Dolors, Elvira i Carme de Pastors i de Maranges, successivament; tant l'esmentat Narcís com les seves germanes renunciaren al dret de substitució en l'escriptura de venda de la casa, atorgada davant del notari d'aquesta ciutat Bonaventura Roqueta i Riera el dia 10 de desembre de 1904. També el magnífic mobiliari i els objectes d'art que es conservaven en la senyorial residència, varen ser venuts a un preu ben baix.

La Força Vella de Girona l'any 1535

(Plànol sencer) - La Força Vella de Girona l'any 1535. S'hi observa el Col·legi de Sobreportes (43) i Santa Maria de les Puelles (44), esglesiola d'origen carolingi que desaparegué en el segle XVIII en construir-se la Casa Pastors. Extret de "La ciutat de Girona l'any 1535".

Sivella de cinturó d'època visigoda trobada en els treballs arqueològics a la Casa Pastors

(Plànol sencer) - Sivella de cinturó d'època visigoda trobada en els treballs arqueològics a la Casa Pastors. Extret de "Del fòrum a la plaça de la catedral", citat a la bibliografia.

Retrat de Mariano Àlvarez de Castro. 1851

(Ampliar) - Retrat de Mariano Àlvarez de Castro. 1851. Eusebio Zarza. Biblioteca del Seminari Diocesà de Girona. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat de Joaquim Simon de Pastors sortint de casa seva muntant a cavall, a la plaça de la Catedral. 1900-1925

(Ampliar) - Retrat de Joaquim Simon de Pastors sortint de casa seva muntant a cavall, a la plaça de la Catedral. 1900-1925. Josep Maria Reitg Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.

Cúpula de la torre de la Casa Pastors

Cúpula de la torre de la Casa Pastors.

El general Pastors con su inteligente e infatigable Gefe de E.M. el Brigadier D. Antonio Lasauca

(Ampliar) - "El general Pastors con su inteligente e infatigable Gefe de E.M. el Brigadier D. Antonio Lasauca". Il·lustració de "Biografía del Excelentísimo Señor Mariscal de Campo Don Pedro María de Pastors", 1851. Universidad de Harvard

Portada de Biografía del Excelentísimo Señor Mariscal de Campo Don Pedro María de Pastors, 1851

(Ampliar) - Portada de "Biografía del Excelentísimo Señor Mariscal de Campo Don Pedro María de Pastors", 1851. Universidad de Harvard

Retrato de Don Pedro María de Pastors

(Ampliar) - Retrato de Don Pedro María de Pastors. Biblioteca Nacional de España

Notícia del nomenament de Pedro María de Pastors com Governador de la Ciutadella de Barcelona

Notícia del nomenament de Pedro María de Pastors com Governador de la Ciutadella de Barcelona. Publicat a "El Postillón", el 16 de maig de 1837. SGDAP - Ajuntament de Girona.

El general Valerià Weyler i Nicolau (1838-1930). El 27 d'octubre de 1894, quan va arribar a Girona, es va hostatjar a la Casa Pastors

(Ampliar) - El general Valerià Weyler i Nicolau (1838-1930). El 27 d'octubre de 1894, quan va arribar a Girona, es va hostatjar a la Casa Pastors. Museo del Ejército, Ministerio de Defensa de España. Viquipèdia.

• Pere Maria Pastors de la Sala i Cella.
Biografia del membre de la família Pastors que durant la Guerra del Francès va combatre a Saragossa.

Localització

41º 59' 15" N
2º 49' 30" E

Bibliografia
• "El material ceràmic dels nivells fundacionals de Gerunda. Els estrats inferiors de la Casa Pastors". J.M. Nolla i Brufau, 1999.
• "L'excavació Cuina de Casa Pastors". Josep Maria Nolla i Josep Casas. Arqueologia Urbana de Girona. Estudis Arqueològics n. 8. UdG. 84-84582-91-4.
• "Urbanisme i arquitectura a la Girona d'època moderna: XVI-XVIII". Anna Carbonés Amagat. Tesi doctoral. UAB 2015.
• "La ciutat de Girona l'any 1535". Història urbana de Girona. J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J Sagregra. Ajuntament de Girona, 1995. ISBN 84-86837-56-1.
• "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV". Història urbana de Girona. J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J Sagregra. Ajuntament de Girona, 2000. ISBN 84-86837-98-7.
• "Del fòrum a la plaça de la catedral. Evolució urbanística del sector septentrional de la ciutat de Girona". Història urbana de Girona. J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J Sagregra. Ajuntament de Girona, 2008. ISBN 978-84-8496-053-9.
• "Casals de Girona (IV)". J. Marquès i Casanovas. Ajuntament de Girona. Girona, 1984.
• "Antigues cases senyorials gironines". Pelai Negre i Pastells. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1978. Vol. 24.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

&© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés