La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

De grans mercaders a rendistes de la terra. Les primeres referències a la família Bell-lloc són de la segona meitat del segle XIII i es documenta dedicada a l'ofici de paraire al barrí del Mercadal gironí. El fundador del llinatge, Pere, mort entre els anys 1342 i 1348, va tenir dos fill, Pere II i Jaume, un instal·lat a Girona i l'altre a Mallorca, el que demostra la seva estratègia comercial d'estendre's pel Mediterrani (1). A principis del segle XIV, els descendents d'aquest pellisser esdevenen comerciants i enllacen amb famílies de mercaders i del patriciat gironí, amb els Carbonell, els Net i els Sunyer, aquesta darrera família integrada a la mà major gironina i amb un pes polític important.
Aquest ascens es va consolidar com a resultat d'unes importants inversions en l'adquisició de patrímoni immobiliari, la participació en l'arrendament de lleudes reials i drets feudals, però sobretot la participació en el comerç marítim amb Mallorca i Sardenya on també invertiren en terres (2).

Vaixell comercial mediterrani. 1447-1449

(Ampliar) - Vaixell comercial mediterrani. 1447-1449. Viquipèdia.

Tot aquest patrimoni va ser repartit entre els tres fills de Pere de Bell-lloc el 1332, com una decisió congruent amb la voluntat que els fills continuessin amb la professió de mercader. Fernández i Trabal explica que no tots, però, volien seguir la professió. Desprès d'algunes diferències, i la mort d'un dels fills sense descendència, l'herència de Pere de Bell-lloc se la reparteixen, el 1352, entre Guillem i Bernat. En el terreny polític, malgrat una ascensió econòmica i social important, van restar a la mà mitjana (3). Entre 1382 i 1449 estigueren allunyats del poder i no ocuparen el càrrec de jurat, fins que Bernat, doctor en lleis, va esdevenir jurat segon el 1449, dins de la mà major, el 1445, i també el 1462, quan arribà a jurat en cap.

Noble, burgesos, artesà i mercaders. Segle XV

Noble, burgesos, artesà i mercaders. Segle XV. "Historical clothing", Larousse, 1932. Viquipèdia. - (Ampliar)

Guillem de Bell-lloc va deixar el comerç i es convertí en rendista. Les inversions es dirigiren en dos àmbits: la terra í el préstec monetari, els violaris, bàsicament, a universitats. Les terres serien treballades amb finalitats comercials i serien destinades a la producció vinícola, entesa com una forma més de diversificar els negocis. A partir d'aquesta generació hi hi va haver un canvi en el sistema d'herència: de la divisió de béns entre tots els fills de l'època mercantil va passar a la institució de la figura de l'hereu, el 1366. El sistema del violari (4), a causa del seu elevat interès (en un primer moment un 14,29%, si bé anaren baixant al llarg del segle XIV), va esfondrar-se la dècada de 1570 i això, juntament amb la fallida bancària gironina de 1381-83, comportà un replantejament dels negocis familiars, situació agreujada amb la mort intestada de l'hereu Pere de Bell-lloc el 1385 (Gifre).
El primogènit, Guillem de Bell-lloc, va pagar les legítimes corresponents als seus germans i va concentrar l'herència paterna, el que aconseguiria al cap d'uns deu anys, i ell mateix concertà casament amb Nicolaua de Pont, filla d'un notari, el 1396, d'extracció social més baixa, però ben relacionada, i de gran fortuna, sobretot quan el 1403 esdevingué hereva universal del seu pare, amb una important aportació monetaria i també patrimonial, amb terres situades al Pla de Girona. Sens dubte era un bon casament, atès que suposava l'ascens social dels Pont i la supervivència econòmica dels Bell-lloc (Fernández i Trabal).

Àpoca atorgada per Margarida, filla del difunt Francesc Terrats, pellisser de Girona, a favor de Jaume de Bordils, Pere de Bell-lloc i Bernat Vilar, cònsols de l’Hospital Nou de Girona. 1379

Àpoca atorgada per Margarida, filla del difunt Francesc Terrats, pellisser de Girona, a favor de Jaume de Bordils, Pere de Bell-lloc i Bernat Vilar, cònsols de l’Hospital Nou de Girona. 1379. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

De gestors de la terra a compradors de drets. De la crisi de finals del segle XIV, la família Bell-lloc s'en va sortir amb un canvi d'estratègia: va abandonar la gestió directa de la terra, bàsicament explotacions vinícoles treballades amb esclaus, i va optar per l'administració indirecta del patrimoni rural, amb arrendaments sobre els productes i l'establiment de terres, i del préstec en forma de violari que es passà al censal, ocupant el buit deixat pels jueus des de 1391. Aquest canvi econòmic es va dur a terme de forma paral·lela a l'adopció de la carrera de dret com a oportunitat per a l'ascens social i polític de la família Bell-lloc, que varen esdevenir oïdors de comptes el 1432 i 1434, jurats de mà major el 1433, segon jurat el 1449 i jurat en cap el 1455, 1462, 1465, 1489 i 1527, a més d'altres càrrecs vinculats al regiment de la ciutat de Girona, com síndics en corts el 1454-58, el 1495 i el 1515.
Al final del segle XV, acabada la Guerra Civil Catalana, els Bell-lloc varen iniciar una nova etapa expansiva del seu patrimoni, abocats a la compra de terra: dos masos a Constantins, el mas que convertiren en la Torre de Bell-lloc del Pla, a més d'horts i feixes de terra, entre 1496 i 1507, període en el qual els Bell-lloc tornaran a fer capbrevar els seus masos.

Elaboració del vi. Miniatura del segle XIV

Elaboració del vi. Miniatura del segle XIV. Viquipèdia. - (Ampliar)

Els Bell-lloc havien anat ampliant el seu patrimoni amb una bona política matrimonial (5) i aprofitant les dificultats pageses; en un primer moment, es completaren els masos vitícoles per, a partir de 1361, dedicar-se exclusivament a la compra de drets sobre masos de remença. Així el patrimoni rural dels Bell-lloc quedava formar de drets i dominis, directes i útils, de forma escampada en el territori gironí. Durant el segle XV desapareixen els homenatges el que provocà una reducció de la renda feudal. No obstant, després de la sentència de Guadalupe (1486), que posava fi als conflictes entre els pagesos de remença i els seus senyors, la família Bell-lloc no sols va recuperar les rendes, sinó que va augmentar les possessions aprofitant la crisi de pagesos i dels mercaders i, aplicant el títol setè de la sentència arbitral (6), va capbrevar terres i masos, quan des de feia un segle no ho havia fet.
Els Bell-lloc d'aquesta època són una bona mostra de l'estreta connexíó entre camp i ciutat en el feudalisme, diner de procedència urbana invertir en el camp, per tomar a la ciutat i consolidar aquest procés d'ascens social traduït en la seva inclusió entre l'oligarquia dominant a la Girona de la segona meitat del quatre-cents.

Indumentària femenina de 1700 a 1750

Indumentària femenina de 1700 a 1750. Viquipèdia. - (Ampliar)

Els Bell-lloc dels segles XVI, XVII i XVIII. Si a finals de l’edat mitjana el membre més rellevant del llinatge va ser el jurista Bernat de Bell-lloc i Pont (+ 1466), redactor del privilegi de la Insaculació de 1457 i jurat en cap de Girona l’any 1462, en els segles moderns el personatge central va ser Ramon de Bell-lloc i de Macip, primer comte de Bell-lloc i partidari de l’Arxiduc d’Àustria en la Guerra de Successió.
El patrimoni de la família Bell-lloc de Girona a començament del segle XVI estava integrat per béns rústics i urbans (7). Durant els segles XVI i XVII les aliances matrimonials i les disposicions testamentàries, com hem vist, aportaren increments patrimonials als Bell-lloc fins arribar a constituir un patrimoni important. El 1618, pel testament de Maria Casellas, vídua de Francesc Despuig, els Bell-lloc incorporaren l’heretat de la família gironina dels Despuig. Els béns més importants d’aquesta família de ciutadans honrats eren la batllia, el delme i una gran propietat a Sant Joan de Mollet i el masos Pibernat de Quart, Preses de Rafard i Astorga de Fornells de la Selva, tots al Gironès. El 1646, com a conseqüència del testament d’Isabel de Bell-lloc i Despuig, heretaren el mas Gual de Viladecans, al Baix Llobregat, que havia rebut en dot del seu marit, el donzell barceloní Sadurní Planes.
El 1657 va tenir lloc el casament de Jeroni de Bell-lloc i Vedruna, hereu dels Bell-lloc de Girona, amb Maria Anna de Macip i de Bell-lloc, senyora del castell de Bell-lloc al Vallès. Finalment, el 1781 es varen casar Melcior de Bell-lloc i Lleotart amb Maria Antònia de Marís i Lloreda, hereva dels Marís i dels Lloreda, dues famílies de cavallers originàries de la ciutat de Manresa. L’aportació més important de Maria Antònia de Marís va ser el mas Bosc de la parròquia de Sant Andreu del Far, al Vallès Oriental.

Girona a la primera meitat del segle XIV. S'hi assenyalen: 1) Casal d'en Bell-lloc. 2) Plaça del Pou, actual plaça Bell-lloc

Girona a la primera meitat del segle XIV. S'hi assenyalen: 1) Casal d'en Bell-lloc. 2) Plaça del Pou, actual plaça Bell-lloc. Dibuix de Jordi Sagrera - (Ampliar)

Els Bell-lloc senyors de Bell-lloc i castlans de Montcada, que enllaçaren amb la família gironina del mateix nom en el segle XVII i que posteriorment es fusionà amb els Mercader, descendien dreta via del cavaller Pere de Bell-lloc i de Castellcir (+ 1340). Els Bell-lloc van perdre la descendència masculina el 1620, a causa de la mort sense successió de Joan Pau de Bell-lloc i de Vilanova. El patrimoni vinculat va recaure en la germana del finat, Maria Gràcia de Bell-lloc i de Vilanova, esposa del noble Tomàs de Macip Gargallo i Colomer. La mort sense descendència de Joan de Macip i de Bell-lloc, senyor de Bell-lloc, fill d’aquests, va transportar l’heretat dels Bell-lloc del Vallès i dels Macip a favor de la dita Anna de Macip i de Bell-lloc, esposa del ciutadà de Girona Jeroni de Bell-lloc i de Vedruna des de l’any 1657. El fill d’aquest matrimoni, el ja esmentat Ramon de Bell-lloc i de Macip, va ser el primer comte de Bell-lloc, els descendents del qual entroncaren amb els Mercader el 1824.
Els documents conservats més interessants dels arxius de les dues branques de la família, la del Vallès que s’extingeix en el segle XVII, i la de Girona, que succeeix a aquella i entronca amb els Mercader l’any 1824, són els que es refereixen a la de Girona: els pergamins patrimonials de la baixa edat mitjana; el Llibre de Memòria del jurista Bernat de Bell-lloc (+ 1522) i la documentació política i militar de Ramon de Bell-lloc i de Macip, primer comte de Bell-lloc, durant la Guerra de Successió, que inclou cartes de l’Arxiduc Carles, dels seus lloctinents i generals i de personalitats de la talla de Ramon Frederic de Vilana-Perles.
Les famílies emparentades amb els Bell-lloc més significatives són els Vilanova i els Macip, de la branca del Vallès, i els Despuig, de la branca de Girona. Els Vilanova eren castlans majors i menors de Vilanova de Meià. Els Macip eren gent humil originaris de Falset. Aquesta família emparentà amb els Garcia, notaris de Gandesa, i van fer la seva carrera com a escrivans de manament de la cancelleria reial. Els Bell-lloc de Girona emparentaren i heretaren també el patrimoni dels Despuig, ciutadans de Girona. Més tard, en el segle XVIII, ja units els dos llinatges de Girona i del Vallès, uniren l’herència dels Marís i dels Lloreda, dos llinatges de cavallers originaris de Manresa, que tenien àmplies possessions a Sant Andreu del Far.

Indumentària noble de 1740 a 1800

Indumentària noble de 1740 a 1800. Viquipèdia. - (Ampliar)

Els títols nobiliaris. El comtat de Bell-lloc és el títol nobiliari concedit per l'arxiduc Carles d'Àustria, el 1707, anul·lant el de vescomtat de Bell-lloc que li havia concedit el 1705, al sergent major d'infanteria i tresorer de l'exèrcit de l'Empordà Ramon de Bell-lloc i de Macip, conseller en cap de Girona, senyor de Bell-lloc al Vallès Oriental (8). El primer comte va ser un partidari fervent de l'Arxiduc Carles. Després de la derrota de 1714, el títol va ser annulat pel rei Felip V. Cent anys després, la rebesneta del primer comte, Maria Mercè de Bell-lloc i de Portell, es va casar el 1824 amb Ramon de Mercader. El fill d'aquest matrimoni, Joaquim de Mercader i de Bell-lloch, va obtenir la confirmació del títol pel rei Amadeu I per Reial Decret del 2 d'agost de 1871.
Posteriorment el títol va ser rehabilitat el 28 de novembre de 1961, a favor de Pedro de Mercader y Piqué, qui ja l'ostentava socialment, per ser descendent directe del tercer titular Arnau de Mercader i de Zufía. L'actual titular, des de 1998, és Pedro de Mercader y Tricás.
El Vescomtat de Bell-lloc és el títol nobiliari creat el 17 de maig de 1924 pel rei Alfons XIII a favor de Francesc Xavier de Mercader i de Zufía, General de Divisió de Cavalleria. Com s'ha esmentat, va haver-hi un altre títol d'igual denominació, el vescomtat previ de Bell-lloc, creat per l'arxiduc Carles d'Àustria el 1705 a favor de Ramon de Bell-lloc i de Macip, abans de concedir-li la dignitat perpètua i hereditària de comte de Bell-lloc, la qual li va ser atorgada el 18 d'agost de 1707. En virtut de la seva naturalesa de vescomtat previ, el títol es va suprimir quan el comtat de Bell-lloc li va ser lliurat al beneficiat.


Notes

(1) - En un contracte de noli, Jaume Bell-lloc i el draper Pere Puig estrableixen un acord amb un patró de Sant Feliu de Guíxols per transportar la seva càrrega a Sardenya (Guilleré). - Tornar al text

(2) - Guilleré esmenta que donaren sortida a les produccions agrícoles de les terres familiars de la parròquia de Constantins. Els contractes de venda a crèdit assenyalen que venien pastell als paraires gironins; els interessà també el comerç de draps i fins i tot varen convertir el celler de Tinyoses en una botiga on venien els draps de tot tipus de tèxtil, com les túniques de Sant Dionís, prop de París, al pagesos. - Tornar al text

(3) - Guillem, Jaume i Pere ocuparen el càrrec de jurats de la mà mitjana de l'any 1330 a finals del segle XIV, cosa absolutament normal per a una família de mercaders. Guillem va ser jurat per última vegada el 1371, data del seu testament i de la seva mort. Pere III ho era encara el 1376 i el 1382. A principis del segle XV, els germans Pere i Narcís Bell-lloc van formar part del clan Sunyer i es documenten els anys 1440-1450 en els mateixos clans que s'enfrontaren per aconseguir el poder (Guilleré). - Tornar al text

(4) - El violari o pensió vitalícia és un tipus de contracte propi del dret civil català pel qual es rep el dret durant la vida d'una persona i fins que aquesta mori a rebre periòdicament una pensió en diners. Per a rebre aquest dret s'ha d'haver lliurat un capital i l'obligació de pagar la pensió vitalícia és redimible. Es desenvolupà com a tipus de préstec medieval durant la dècada dels anys 30 del segle XIV. El violari intentava escapar de les restriccions eclesiàstiques que censuraven la usura. En aquest cas, el prestador rebia el nom de comprador i el prestatari de venedor. D'aquesta manera, l'objecte d'intercanvi era el dret del comprador de percebre una pensió durant dues vides. A canvi, el venedor rebia un préstec monetari. - Tornar al text

(5) - Guilleré documenta abastament els primers enllaços matrimonials dels Bell-lloc. En un primer temps, van casar les seves nombroses filles amb mercaders com els Bertil, Bas, Puig o Castell. Es van saber aliar amb les famílies patrícies de sempre, els Sunyer, els Net i els Sampsó. A la tercera generació van establir lligams amb les famílies dels juristes, la filla Guillema, filla de Pere i dona de Bernat Sampsó, es casà amb el jurista Ramon Calvet sènior, i Constància, filla de Guillem, amb el llicenciat en lleis Bernat Desbac, amb un dot de 13.000 sous barcelonesos de tern. Jaume, el mallorquí, es va casar amb Berengària, filla de Guillem Sunyer, i Blanca, filla de Guillem Bell-lloc, es casà amb Guillem Sunyer el 1363, amb un dot de 10.000 sous barcelonesos de tern. - Tornar al text

(6) - L'item 7 de la Sentència de Guadalupe especifica que per ocupar un mas i conrear les seves terres els pagesos han de prestar homenatge al seu senyor territorial malgrat estar exempts de pagar els mals usos, que són extincts, abolits, e anichilats. També disposa que els senyors no poden imposarlos servitut alguna. A l’estar exempts de remença, els pagesos, per tant, podran abandonar les terres sense cap recàrrec addicional i endur-se tots els seus béns mobles, havent pagat, tots els possibles deutes contrets amb el senyor. El manteniment de la prestació d’homenatge al senyor no és més que un reforç del sistema feudal, que manté les seves jerarquies en un moment que estaven sent qüestionades. - Tornar al text

(7) - Cal esmentar la Casa Bell-lloc de Girona, un forn de puja i diversos horts i camps en el terme de la ciutat; les lleudes reials de Girona amb la batllia de sac; la Torre Bell-lloc del Pla, en el terme parroquial de Sant Feliu de Girona; la Torre Bell-lloc de Palau Sacosta; i un domini senyorial constituït per diversos masos servils a les parròquies de Sant Vicenç de Constantins, Santa Cecília Sacàrcera i Sant Julià de Llor. - Tornar al text

(8) - Ramon de Bell-lloc i de Macip, Vedruna i de Belloch (1664-1717), senyor del castell de Bell-lloc en el Vallès, conseller en cap de la ciutat de Girona, va ser militar fidel al rei Carles III l’Arxiduc i per aquesta raó primer comte de Bell-lloc el 1707 fins que en va ser desposseït l’any 1714 per Felip V. Els seus descendents van abandonar la vida pública per a retirar-se als seus dominis, però malgrat l’ostracisme, els Bell-lloc van mantenir i incrementar un patrimoni important constituït bàsicament per propietats agràries i rendes rurals. Maria Mercè de Bell-lloc era la beneficiària d’una herència doble constituïda pel patrimoni de la família Bell-lloc, ciutadans honrats de Girona, i pel dels Macip, nobles, hereus al seu torn dels Bell-lloc senyors del castell de Bell-lloc en el Vallès. - Tornar al text


Bibliografia

- "Els Bell-lloc, de pellissers a rendistes". Pere Gifre i Ribas. 1996. Revista de Girona número 177.
- "Arnau de Mercader i de Zufía, comte de Bell-lloc. Aproximació a la seva biografia a través de la premsa local". Josep Ramis Nieto. 2016. Fonts 68. Centre d'estudis argentonins.
- "Una família catalana medieval: els Bell-lloc de Girona 1267-1533". Josep Fernández i Trabal. 1995. Abadia de Montserrat. ISBN 84-7826-649-4.
- "Els Bell-lloc, de pellissers a rendistes". Josep Fernández i Trabal. 1996. Revista de Girona, número 177.
- "Inventari dels pergamins del Fons Mercader – Bell-lloc de l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà de Llobregat (segles XI-XVIII)", Joan Fernández i Josep Fernández Trabal. 1989. Fundació Noguera. ISBN 84-7856-006-8.
- "La sentència arbitral de Guadalupe (1486): Contingut i interpretacions". Marcel Alabert Suñé. 2021. Universitat de Barcelona.
- "El fons llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc". Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Número 19 març 2008.
- "Girona medieval. Crisis i desenvolupament (1360-1460)". Christian Guilleré. 1992. Quaderns d'Història de Girona. Diputació i Ajuntament de Girona. ISBN 84-8681-229-1.

Abaixador, un dels oficis agremiats amb els paraires. Ca. 1466

(Ampliar) - Abaixador, un dels oficis agremiats amb els paraires. Ca. 1466. Viquipèdia.

Abaixador, un dels oficis agremiats amb els paraires. Ca. 1472

(Ampliar) - Abaixador, un dels oficis agremiats amb els paraires. Ca. 1472. Viquipèdia.

La reina Maria, esposa i lloctinent del rei Alfons IV, als jurats, Consell i prohoms de la ciutat de Girona. Els mana que l’elecció dels oficials de la ciutat es faci segons l’incipient procediment de la insaculació. 1436

(Ampliar) - La reina Maria, esposa i lloctinent del rei Alfons IV, als jurats, Consell i prohoms de la ciutat de Girona. Els mana que l’elecció dels oficials de la ciutat es faci segons l’incipient procediment de la insaculació. 1436. Fons Ajuntament de Girona.

Mercader. Gravat de 'Habiti antichi et moderni di tutto il mondo', 1598

Mercader. Gravat de 'Habiti antichi et moderni di tutto il mondo', 1598. Viquipèdia - (Ampliar)

Cessió de censal per Rafael Raset, a favor de Jeroni de Bell-lloc, ciutadà i administrador de la Taula de Canvi de Girona durant l’any present. 1571

Cessió de censal per Rafael Raset, a favor de Jeroni de Bell-lloc, ciutadà i administrador de la Taula de Canvi de Girona durant l’any present. 1571. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Verema i premsat del raïm. Segle XIV

(Ampliar) - Verema i premsat del raïm. Segle XIV. Viquipèdia.

Pàgina inicial de la sentència de Guadalupe. 1486

(Ampliar) - Pàgina inicial de la sentència de Guadalupe. 1486. Arxiu de la Corona d'Aragó.

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Oliana 1663 – Viena 1741). Dibuix de Francesc Riart.

L'arxiduc Carles III d'Aragó (1685-1740). Viquipèdia.

Escut del comtat de Bell-lloc. Lema: "Ab alta cuncta".

Escut del vescomtat de Bell-lloc.


Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Creat: 04/05/2023