![]() |
![]() |
![]() |
||
![]() Al Tresor de la Catedral de Girona s'hi poden admirar les peces més valuoses del romànic: el Beatus de Girona i el Tapís de la Creació. El primer és un manuscrit acabat l'any 975 que transcriu un comentari de l’Apocalipsi escrit pel Beat de Liébana. El document, en escriptura visigòtica i a dues columnes, de 284 folis, està il·lustrat amb 114 miniatures. Està fet amb molts colors vius i abundant or i argent, elements que el converteixen en un dels llibres més bells del món. El 6 d'octubre de 1078 va ser cedit a la canònica de Girona, entre altres llibres, al testament del cabiscol Joan, canonge de la Catedral. ![]() (Ampliar) - Beatus de Girona. Foli 134v. La imatge d'aquest genet s'identifica amb una antiga tradició extesa pel món mediterrani de triomf del Bé sobre el Mal, encarnat per la serp. John Williams (Manuscrits espagnols du Haut Moyen Âge) el considera una representació del comte lleonès Fernando Flaginiz, vestit segons la moda àrab, com una inevitable conseqüència de la proximitat amb aquests. ("De capitibus litterarum et aliis figuris", esmentat a la bibliografia). Al final del llibre apareixen el nom del patró, l'Abat Dominicus, i la data exacta de la seva edició, 6 de juliol de 975, el nom de l'escriba, Prevere Sènior i també el que és la inscripció més fascinant, els noms dels seus dos il·lustradors: "pintora Ende i servent de Déu" i "monjo Emeteri i prevere". ![]() (Ampliar) - Beatus de Girona. Folis 52v-53r. Els apòstols. La paraula llatina per "pintor" aquí està en forma femenina. Era costum medieval, citar els noms, en ordre decreixent d'importància; per tant, el més important dels dos il·lustradors era una dona, una de les poques artistes femenines amb nom de l'edat mitjana, probablement una monja, ja que demostra un gran domini dels temes i fins i tot n'incorpora de nous; aquests coneixements fan pensar que la seva formació, amb tota probabilitat, va tenir lloc en un monestir. ![]() (Ampliar) - Beatus de Girona. Folis 102v-103r. Representació de l'arca de Noè. El treball d'Ende (ca.950 - ca.1000), també anomenada En o Eude, es caracteritza per una adaptació de l'estil mossàrab amb una paleta de colors més rica de l'habitual. Ella mateixa es va definir com a "Dei aiutrix", ajudant de Déu, en el sentit que transmetia la seva paraula a través d'imatges, una via en paral·lel a la del text. Treballà sobretot al scriptorium del monestir de San Salvador de Tábara, de vegades formant equip amb altres miniaturistes. ![]() (Ampliar) - Beatus de Girona. Detall d'una miniatura. Les il·lustracions de la monja Ende es diferencien de les obres coetànies; recull tot un ventall de característiques innovadores que anuncien l'arribada del romànic. Així, mentre les miniatures mossàrabs tendeixen a l'esquematització, el hieratisme i l'aparença plana, les del Beatus de Girona són més naturalistes, les figures apareixen més esveltes i s'hi pot apreciar una certa sensació de perspectiva i volum, per exemple, als plecs de les vestidures. ![]() (Ampliar) - Beatus de Girona. Folis 3v-4r. El Paradís.
Una altra característica única d'aquest Beatus és que fuig de l'abstracció generalista i identifica clarament els personatges que hi apareixen: Ende hi fa constar el nom i el lloc on van predicar i els personifica amb fisonomies diferenciades. Aquesta diferenciació s'aprecia perfectament a la miniatura dels Apòstols. Més enllà de l'estil, el Beatus de Girona també és famós per la incorporacié de nous temes, com el cicle dedicat a la vida de Jesucrist, dins el que destaquen el Baptisme i la Crucifixió, o la representació del Paradís. Aquest conjunt de característiques fa que el Beatus de Girona sigui un dels manuscrits més interessants i influents de l'Alta Edat Mitjana. ![]() (Ampliar) - Beatus de Girona. Folis 54v-55r. Mapamundi. Viatges i facsímils
El Beatus de Girona ha sortit de la Catedral en comptades ocasions. Segons indica Enric Mirambell ("Revista de Girona" núm. 278), l'any 1869, el Govern confiscà l’Arxiu capitular. El governador, acompanyat del bibliotecari provincial i amb un gran desplegament de la Guàrdia Civil, sostragué el còdex del Beatus juntament amb l'anomenada Bíblia de Carles V, i aquestes dues joies foren dipositades a la Biblioteca Provincial, aleshores a l'edifici del vell Institut del carrer de la Força. L'any següent, arribà una ordre del Govern central que exigia el trasllat dels dos llibres a la Biblioteca Nacional de Madrid. La corporació municipal va organitzar una contundent protesta per evitar-ho, i ho va aconseguir.
- "Proyección del Beato de Gerona en el Arte", Jaume Jaume Marquès i Casanovas. Revista de Girona, 1975. |
![]() (Ampliar) - Beatus de Girona. foli 94r.![]() (Ampliar) - Beatus de Girona. En aquesta imatge s'inspira el drac Beatusaure. Imatge gentilesa de Nuxu Perpinyà.![]() (Ampliar) - Beatus de Girona. Foli 2r.![]() (Ampliar) - Beatus de Girona.![]() (Ampliar) - Beatus de Girona. foli 189. El baptisme de Crist.![]() (Ampliar) - Beatus de Girona. foli 154v.![]() (Ampliar) - Beatus de Girona. foli 17v. L'infern.![]() (Ampliar) - Beatus de Girona.![]() (Ampliar) - Beatus de Girona. foli 16v. La Crucifixió.![]() (Ampliar) - Beatus de Girona. foli 19r. |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |