2 d'agost de 1579. Heretament atorgat per Pere Pla, habitant de Serinyà, i la seva esposa Antiga, a favor de Jerònia, neboda de l’esmentada Antiga, de Serinyà, i de la seva esposa Peronella, per raó del seu matrimoni amb Antoni Reverter. Fons Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Església de San Andreu. 1900-1908. Juli Vintró Casallachs. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Ermita de Sant Miquel Sesvinyes. Segle XIII. Ajuntament de Serinyà. - (Ampliar) Custòdia de Serinyà. 1890-1920. Eduard Royo i Crespo. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar) Ermita de Sant Sebastià. Viquipèdia - (Ampliar) Ermita de Sant Sebastià. Viquipèdia - (Ampliar) Coves prehistòriques de Serinyà. Generalitat de Catalunya - (Ampliar) Homo heidelbergensis. Reconstrucció d'un individu. Viquipèdia - (Ampliar) Crani d'un home de Neandertal. Viquipèdia - (Ampliar) Punta de quars de l'Arbreda, 60.000 aC. Museu Arqueològic de Banyoles - (Ampliar) Arpó d'os de la Bora Gran, 10.000 aC. Museu Arqueològic de Banyoles - (Ampliar) Arquer de l'Epipaleolític - Neolític antic, 6000-2000 aC. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Ornaments de Mollet III. Journal of Human Evolution, XXX, 2013 - (Ampliar) Penjoll fet amb dent de carnívor. Gravetià final, 30.000 aC. Museu Arqueològic de Banyoles Arpó d'os, La Bora Gran d'en Carreras (Serinyà, Pla de l'Estany). Paleolític Superior, 13.000-11.000 aC. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona - (Ampliar) Can Olina de Serinyà. Vista de la façana on s'observa una finestra gòtica. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) L'església de Sant Andreu de Serinyà - (Ampliar) Detall de la porta de l'església de Sant Andreu de Serinyà - (Ampliar) Detall de l'església de Sant Andreu de Serinyà - (Ampliar) Arcades de Serinyà - (Ampliar) El rec de Serinyà - (Ampliar) Veracreu de Serinyà. 1890-1920. Eduard Royo i Crespo. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) |
Serinyà Història de Serinyà. Església de Sant Andreu de Serinyà. Ramon Esteban Pagès. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El 979, Miró Bonfill, comte de Besalú i Cerdanya i bisbe de Girona, va donar el castell de Taià i el lloc de Serinyà (1) al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Més tard, al segle XII, consta com a possessió de la família Oliveres i al segle XIV era propietat dels Caselles. El castell de Taià. Generalitat de Catalunya. - (Ampliar)
El Parc de les coves prehistòriques.
És un indret únic per apropar-se a l'escenari on vivien els caçadors recol·lectors de la prehistòria. Aquest parc el formen diversos abrics o coves oberts en un talús de roca de travertí, dels quals, els més significatius, són la cova de l'Arbreda, la cova de Mollet i la cova del Reclau Viver. Excavacions a les coves del Reclau. 1980. Joan Comalat. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar) Les coves del Reclau, un nucli del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, van ser ocupades per diferents poblacions des dels inicis del Paleolític Mitjà fins a l'Edat dels Metalls. Aquestes coves es van formar per l'alternança de dos processos: un per l'acció de l'aigua de torrents que formaven cascades i que va dipositar el carbonat de calç que formà el travertí, i l'altre en què les aigües dissolien part del travertí format anteriorment. Vista lateral del crani d'humà modern (Homo sapiens) més antiga de Catalunya, trobat a Serinyà. Té una antiguitat d’uns 22.000 anys. Patrimoni Generalitat de Catalunya - (Ampliar)
Durant el Paleolític Mitjà van ser habitades primerament pels preneandertals (Homo heidelbergensis), fa uns 200.000 anys, i posteriorment pels seus successors, els neandertals, com a mínim entre fa 90.000 i 39.000 anys. Tant uns com altres eren caçadors-recol·lectors nòmades que s'havien de desplaçar constantment per buscar aliments. Mandíbula d'ós de les cavernes (Ursus spelaeus). Cova de l'Arbreda. Museu d'Arqueologia de Banyoles - (Ampliar)
Durant el Neolític final, el Calcolític i bona part de l'Edat del Bronze (4.700 - 3.100 anys), les coves s'utilitzen com a indret sepulcral, on els enterraments humans s'acompanyen amb diversos objectes funeraris. Al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, es troben bona mostra dels objectes prehistòrics que procedeixen de les coves de Serinyà i de la resta de la comarca. Crani d'humà modern (Homo sapiens) més antiga de Catalunya, trobat a Serinyà. Té una antiguitat d’uns 22.000 anys. Patrimoni Generalitat de Catalunya - (Ampliar) Comparteix nom amb moltes de les cavitats del nord de Catalunya (bora és un mot preromà que significa cova) i havia estat propietat d'una antiga família de Serinyà, els Carreras, que van bastir una gran masia al poble. La Bora Gran d'en Carreras és un abric obert que mira al nord-est i es troba a la part alta de la vora esquerra del riu Serinyadell. La seva importància ve donada per la gran riquesa de la cultura material d’època magdaleniana que guardava i que completa la seqüència del Paleolític Superior que ofereixen les coves del Reclau. Urna funerària de cos globular amb la vora exvasada i la base arrodonida. Cova Pau III. Museu Arqueològic de Banyoles - (Ampliar) La indústria lítica descoberta a la Bora Gran està realitzada quasi exclusivament sobre un suport de sílex, material que s’hauria importat d’altres contrades, atès que no es troba a la comarca. Els seus habitants fabricaven útils molt diversos, com raspadors per adobar les pells, perforadors, burins per tallar i gravar i, sobretot, una gran quantitat i varietat de formes microlítiques, peces que es muntaven sobre fusta o os. La finalitat era aconseguir armes o eines de treball amb un nivell d’especialització. Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà. Patrimoni Generalitat de Catalunya - (Ampliar) Entre la indústria òssia hi figuren centenars d’exemplars d’una gran varietat, entre les que destaquen atzagaies d’un bisell o de doble bisell a la base, punxons, agulles o arpons d’una o de dues fileres de dents, adornats, molts cops, amb incisions. També s’hi ha trobat costelles d’animals i altres trossos d’os decorats, a més d’alguns objectes ornamentals, com petxines i dents d’animals perforades utilitzades com a penjolls, troballes que han convertit la Bora Gran en el jaciment de Catalunya amb l'art moble paleolític més ric. Arpons localitzats a les coves de Serinyà. Il·lustració de l'article "Las cuevas de Serinyà y otras estaciones prehistóricas del NE. de Cataluña". Manuel Cazurro. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1908 - (Ampliar) Les restes òssies d'animal permeten confirmar la presència de mamífers com cérvols, braus, cabres, porcs senglar, cavalls, isards, llops, guilles, entre una nombrosa llista. La presència abundant del cérvol, l'animal més caçat, indica que la millora climàtica havia fet del Pla de l'Estany un gran bosc. També són importants les restes de pioc, un ocell de grans dimensions i pes, que s’hauria convertit en una de les especialitats de cacera dels habitants de la Bora Gran, i moltes d'elles tenen marques d’haver estat consumides per l'home. Els animals els proveïen de molts recursos, atès que a banda de la carn s'aprofitava la pell, els tendons, els ossos i les banyes. Aquestes eren un material mal·leable molt útil per fabricar armes més resistents, una evolució clara respecte a les eines fetes amb os, molt més fràgil. Collaret de curculles del Solutrià (17.000 aC), cova del Reclau Viver. Museu Arqueològic de Banyoles - (Ampliar)
L'església de Sant Andreu.
Fundada el 1182, l'església de Sant Andreu és un exemplar d'edifici romànic del segle XII. El 1364 va ser venuda per la reina Elionor a Ponç de Canadal, abat de Banyoles. L'any 1795 va ser saquejada pels francesos. Al seu interior es conserva una interessant creu processional. 1450-1459. Donació atorgada per Bernat Mir, de Serinyà, senyor útil del mas Mir de l’esmentada parròquia, a favor de Joan, el seu fill. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar) Està construïda amb carreus escairats. Mostra algunes capelles obertes al gruix del mur de factura posterior. Destaca la senzillesa de la seva decoració. La façana principal presenta, sobre la portalada amb arquivoltes en gradació i una finestra similar, una cornisa de pedra motllurada que descansa sobre cartel·les de pedra. La cornisa de pedra segueix a mitjana alçada al llarg de les façanes laterals, degut a una ampliació en alçada posterior. L'absis presenta, a la part superior, arcuacions llombardes i un fris en serra sota la cornisa motllurada. La torre-campanar, de construcció posterior, s'alça sobre la façana principal i és de planta quadrada amb coberta a quatre vessants. Pallissa de Can Serbosa. 1890-1916. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)
Es conserva una pica beneitera de pedra grisa, composta per una semiesfera buidada i un peu, la base del qual sembla un capitell. El fust té dues motllures amb tor i cos acanalat. Al vas hi ha una ornamentació incisa molt primària, que recorda motius de pètals i fulles. Fa 103 cm d'alçada i 41 cm de diàmetre. Vista de Serinyà. 1900-1908. Juli Vintró Casallachs. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
L'ermita de Sant Miquel Sesvinyes.
Construïda al segle XIII, està situada en plena serra de la Boscarra al veïnat de Casals, a la part central del terme de Serinyà, a poc més d'un km al sud-oest del nucli del poble, sobre un petit turó. És adscrita eclesiàsticament a la parròquia de Sant Andreu. L'ermita de Sant Miquel Sesvinyes. Viquipèdia. - (Ampliar)
L'ermita de Sant Miquel Sesvinyes és una petita construcció d'una nau coberta amb volta apuntada, capçada a llevant per un absis semicircular que té una petita finestra de doble esqueixada en el centre. La porta d'arc de mig punt format per grans dovelles de travertí d'Espolla, és situada a la façana de ponent. Té una espadanya d'una sola obertura amb un teulat a dues aigües i una finestra sobre la porta. L'ermita de Sant Miquel Sesvinyes. Viquipèdia. - (Ampliar) Evolució demogràfica de Serinyà. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 44 focs; 1515, no hi ha dades; 1553, 53 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia
Notes (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut de Serinyà. Situació del municipi de Serinyà dins la comarca del Pla de l'Estany 6 d'agost de 1555. Lluïció de censal atorgada per Jeroni Almera, clergue d’Anglès, com a obtentor del personat instituït per Miquel Gemic, prevere de Serinyà, a favor de Bartomeu Martí, del veïnat de la Móra, i Antoni Mas, pagesos de Viladasens. Fons Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Visita a la Cova del Reclau Viver de Serinyà del primer curs de Prehistòria i Arqueologia d'Empúries. 1947. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Festa de Sant Andreu a Serinyà. 1992. Jaume Ribera. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Ermita de Sant Miquel Sesvinyes. Segle XIII. Viquipèdia. - (Ampliar) Ermita de Sant Sebastià. Viquipèdia - (Ampliar) Coves prehistòriques de Serinyà. Generalitat de Catalunya - (Ampliar) Coves prehistòriques de Serinyà. Generalitat de Catalunya - (Ampliar) Homo neanderthalensis. Reconstrucció d'uns individus. The Gibraltar National Museum - (Ampliar) Crani d'un Homo heidelbergensis. Viquipèdia - (Ampliar) Chopping-tool de Mollet-I, 80.000 aC. Museu Arqueològic de Banyoles - (Ampliar) Ham d'os. La Bora Gran d'en Carreras (Serinyà, Pla de l'Estany). Paleolític Superior, 13000-11000 aC. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona - (Ampliar) Fulla de sílex solutriana de la cova de l'Arbreda. (18.000-15.000 aC). Museu d'Arqueologia de Banyoles - (Ampliar) Eines d'os localitzades a les coves de Serinyà. Il·lustració de M. Cazurro, 1908. Op. cit. a la bibliografia - (Ampliar) Molar trobat a la cova de Mollet. 215.000 aC. És la resta humana més antiga descoberta a Catalunya. Generalitat de Catalunya - (Ampliar) Dracma de plata encunyada a Empú,ries. Mitjan segle III aC. Localitzada a l'entrada de la cova del Reclau Viver. Museu Arqueològic de Banyoles - (Ampliar) Detall de la porta de l'església de Sant Andreu de Serinyà - (Ampliar) Detall de casa de Serinyà - (Ampliar) Detall d'una reixa de ferro forjat d'una casa de Serinyà. - (Ampliar) Ermita de Sant Sebastià de Serinyà. Segles XVII-XVIII, reformada el XIX. - (Ampliar) Ermita de Sant Sebastià de Serinyà. Segles XVII-XVIII, reformada el XIX. - (Ampliar) Escuts de Serinyà. Publicats a "Geografia General de Catalunya", de Botet i Sisó, 1908-1918 |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |