Capitell del monestir de Sant Joan les Fonts. Segle XII. Ajuntament de Sant Joan les Fonts - (Ampliar) Sant Crist en Majestat. Segle XII. Detall. Església de Sant Joan les Fonts, La Garrotxa. Museu d'Art de Girona - (Ampliar) Façana de l'església del monestir de Sant Joan les Fonts. 1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Crucifixió. Pere Gascó. Primera meitat segle XVI. Pintura sobre fusta. Priorat de Sant Joan les Fonts. Museu d'Art de Girona - (Ampliar) Capbreu del priorat de Sant Joan les Fonts. 1561. Arxiu de la Corona d'Aragó - (Ampliar) Sometent de la Guerra del Francès, 1808. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Crist en Majestat a l'església parroquial de Sant Joan les Fonts. 1920-1938. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Interior de l'església de Sant Joan les Fonts. 1889-1916. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Capgrossos Cosme i Eulàlia de Begudà. 1993. Josep Maria Julià. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Església de Santa Eulàlia de Begudà. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Constitució de l'Ajuntament de Les Fonts de Begudà. 1936. Centre Documental de la Memòria Històrica - (Ampliar) Ermita de Sant Cosme i Damià de Begudà. Viquipèdia - (Ampliar) Pont medieval i església parroquial de Sant Joan les Fonts. Ajuntament de Sant Joan les Fonts - (Ampliar) Porxo i porta de Can Rovira (La Rovira), segle XIII. 1890-1936. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Vista aèria de Sant Joan les Fonts. 1991. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) - (Ampliar) |
Sant Joan les Fonts Història de Sant Joan les Fonts.
Les primeres referències.
L'àrea de l'actual municipi ja era poblada en èpoques reculades, com demostren les troballes de la cinglera de Fontfreda, els "camps dels ossos" a la zona de Mulleres, on es va localitzar indústria lítica recollida en la superfície dels camps de conreu, i en especial, el poblat neolític de La Prunera, al collet de Sant Cosme, ocupat fa uns 4.300 anys. Romans i visigots també hi havien tingut presència; pel terme hi discorria part de la via romana del Capsacosta i l'església de Santa Eulàlia de Begudà va ser fundada en l'època visigòtica (1). Castell de Juvinyà. Segle XII-XIV - (Ampliar)
L'època medieval.
Durant el segle X, la vila de Sant Joan pertanyia als senyors de Vilademuls. El 958, el bisbe de Girona Arnulf consagrà el temple anterior a l'actual monestir de Sant Joan les Fonts, dedicat a Sant Esteve. Tot i això, el 1127 l'església ja s'anomena "de Sant Esteve o Sant Joan les Fonts" i hi constava Sant Joan com a patró, malgrat que l'altar major corresponia a Sant Esteve. El 1079, els vescomtes de Bas Udulard de Milany i la seva Esposa Ermessenda varen fer donació de la vella església i terres de Sant Esteve a la abadia Benedictina de Sant Víctor de Marsella. Pica baptismal del monestir de Sant Joan les Fonts. Segle XI. Baldiri Barat, gentilesa de l'autor - (Ampliar)
El terratrèmol del 15 de maig de 1427 va enderrocà el convent dels monjos, una part de l’Estada de Juvinyà, un dels quatre arcs del pont medieval, va malmetre el campanar romànic, i va aterrar total o parcialment tots els masos del terme. Amb l'arribada de la Pesta Negra a finals del segle XV, les universitats de Begudà i Sant Joan van prometre de construir una capella a Sant Sebastià si l'epidèmia remetia; en finalitzar l'epidèmia, la promesa es va complir. El temple va estar dempeus fins als anys trenta del segle XX, quan l'Ajuntament va decidir enderrocar-lo per permetre el pas de camions que es dirigien a la fàbrica Torras. Després de l'epidèmia va començar una recuperació de la població, que va ser frenada per les guerres contra França i la Guerra dels Segadors. Monestir de Sant Joan les Fonts. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Del segle XVII al XIX.
El 1716, amb els decrets de Nova Planta, les universitats van ser suprimides i convertides en corregiments. El 1811 es creà el municipi de Begudà, que també integrava Sant Joan les Fonts. La capitalitat va recaure, doncs, en Begudà, fins que degut al continu increment demogràfic i econòmic de Sant Joan respecte a Begudà van fer que el 29 d'agost de 1946 el municipi es passés a denominar Sant Joan les Fonts, i s'hi va traslladar l'Ajuntament. Màquina de vapor instal·lada en una indústria de Sant Joan les Fonts. 1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El segle XX.
El 1902 l'Associació de Plomistes instal·là la xarxa d’ aigua potable al poble. El 1909 s'edità la primera publicació d’una revista o butlletí al poble, anomenada L'Estalvi publicat pel col·legi dels Germans de la Salle. Vista general de Sant Joan les Fonts. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El febrer de 1939, davant la imminent entrada de l'exèrcit franquista, les tropes republicanes varen volar el pont del Salt. Acabada la guerra, les religioses van poder tornar al convent i reprendre les tasques docents, que van durar fins a l'any 1993, quan van marxar degut a la reforma educativa. El dia de Sant Lluc de 1940 el Fluvià va pujar i va haver una gran riuada que s’endué el pont, un carrer de cases, i va malmetre totes les indústries que hi havia a les ribes del riu. El pont medieval del segle XIII sobre el Fluvià - (Ampliar)
El monestir de Sant Joan les Fonts.
L'esgl&eacutue;sia &eacutue;s documentada el 958, en què va ser consagrada amb la triple advocaci&oacutue; de sant Esteve, sant Joan i sant Miquel. El 1079, Udalard Bernat de Milany i Ermessenda, vescomtes de Besalú, la van cedir a l'abadia de Sant V&iacutue;ctor de Marsella, que hi fundà un priorat benedict&iacutue;. Aquesta donaci&oacutue; va ser confirmada el 1106 pel bisbe de Girona. Castell o Estada Juvinyà. Segle XII-XIV - (Ampliar)
El castell medieval Estada Juvinyà.
L’edifici més important de Sant Joan les Fonts, fora del priorat, és l’antiga casa forta de Juvinyà, romànica, situada prop del Fluvià i del nucli vell del poble. És un dels monuments civils d’època romànica, del segles XII i XIII, més ben conservats del Principat. És formada per dos cossos: la torre, la part més antiga, i la casa del segle XIV. Originàriament va ser dels Vilademuls i després dels vescomtes de Bas, que la llegaren al priorat de Sant Joan. A finals del segle XIII el molí es cremà i sobre les restes els nous propietaris, els cavallers de Juvinyà, construïren la seva residència permanent: l’estada de Juvinyà. Els últims descendents de la nissaga de cavallers, Gueraua de Juvinyà i Pere d’Hortal, marxaren de la casa forta a finals del segle XIV. Colada de lava volcànica de Sant Joan les Fonts. Ajuntament de Sant Joan les Fonts - (Ampliar) Evolució demogràfica de Sant Joan les Fonts. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 39 focs; 1515, 42 focs; 1553, 41 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia
Notes (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut oficial de Sant Joan les Fonts. Situació del municipi de Sant Joan les Fonts dins la comarca de la Garrotxa Capitell del monestir de Sant Joan les Fonts. Baldiri Barat, gentilesa de l'autor - (Ampliar) Sant Esteve. Pere Gascó. Primera meitat segle XVI. Pintura sobre fusta. Priorat de Sant Joan les Fonts. Museu d'Art de Girona - (Ampliar) Porta d'accés a una torre de Sant Joan les Fonts. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Carta dels cònsols i consell de Sant Joan les Fonts al comte de Santa Coloma. 1639. Arxiu de la Corona d'Aragó - (Ampliar) Interior del monestir de Sant Joan les Fonts. Baldiri Barat, gentilesa de l'autor - (Ampliar) Capitell del monestir de Sant Joan les Fonts. Baldiri Barat, gentilesa de l'autor - (Ampliar) Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Gerona, junto con los pueblos de su partido. 1771. Archivo histórico nacional - (Ampliar) Dansa del Balla-balla de Sant Joan les Fonts. 1993. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Església de Santa Eulàlia de Begudà. 1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Estada Juvinyà. Interior museïtzat. Viquipèdia - (Ampliar) Escuts municipals de Begudà. Publicats a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó, 1908 Església parroquial de Sant Joan les Fonts. Viquipèdia - (Ampliar) Magestat del segle XII, Sant Joan de les Fonts. 1905. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |