Destral plana de coure i bronze. 1900 aC - 1600 aC (Calcolític - Bronze Antic). Museu de l'Empordà de Figueres - (Ampliar) Pere el Cerimoniós (1319-1387). Viquipèdia - (Ampliar) Portalada amb arquivoltes de l'església romànica de Sant Martí de Taravaus, a Vilanant. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El papa Benet VIII (?-1024). Viquipèdia - (Ampliar) Vista de l'església romànica de Sant Cebrià de Vilafant des d'un carrer. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) 22 de setembre 1071. Testament d'Arnau Pere, que marxa al servei del Sant Sepulcre; llega al prenyat de la seva esposa Arsendis un terç de l'església de Vilanant. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) Arc entre el carrer Pintor Sibeca i el carrer Lladó de Vilanant. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Segell municipal de Vilanant. 1876. Archivo Histórico Nacional Cal Llossaire, antic castell-palau dels senyors de Vilanant. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Segell municipal de Vilanant. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918). Església de Sant Martí de Taravaus. 1988. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Façana d'una casa del carrer Lladó de Vilanant, amb portal adovellat de punt rodó, amb data de 1551. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) |
Vilanant Història de Vilanant. Les primeres referències documentals. El testimoni més antic de presència humana al terme és una destral plana de bronze, data entre 2400-1800 aC. El 966 es documenta per primera vegada el nom de Vilanant com Villa Avondant en el testament del comte Sunifred II de Besalú, en el que deixava l'alou que hi tenia al monestir de Banyoles. El 1017 el papa Benet VIII confirmà les possessions del monestir de Banyoles, entre les quals l'alou de Vilanant. L'any següent és citada per primera vegada l'església parroquial de Santa Maria, en l'acta d'un judici celebrat a Besalú davant del comte Bernat Tallaferro. Aquest mateix document també esmenta la capella de Sant Joan, que estava situada davant de la façana del temple parroquial i en la qual es veneraven unes relíquies del sant. 29 d'abril 1085. Venda que fan Guifred Miró i els seus fills, Ramon Guifred i Guillem Guifred, a l'església de Santa Maria de Vilabertran d'un alou situat al comtat de Besalú, a la parròquia de Santa Maria de Vilanant, indret d'Estany, que afronta a sol ixent amb ipso Aqual, per l'equivalent de sis sous. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)
Del Vilanant medieval al segle XX.
Vilanant va formar part del comtat de Besalú fins a 1111, de la sotsvegueria de Besalú fins a 1716, i del corregiment de Girona entre l període 1716-1833. Del domini reial va passar als Palau, progressivament, entre 1359 i 1363, i als seus hereus successius, els Vallgornera, els Salbà, creats marquesos de Vilanant el 1682, els Ponts de Mendoza, comtes de Robres, els Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i els Silva, ducs d'Híxar, fins a l'extinció de les senyories feudals al segle XIX. 3 d'abril de 1343. De Pere El Ceremoniós a tots els oficials reials. Ajornament del pagament de deutes concedit a Bernat Batist, veí de Vilanant. Arxiu de la Corona d'Aragó - (Ampliar)
El 1525 la senyoria del poble passa, per dot matrimonial, dels Palau als Vallgornera. El 1561 Benet de Vallgornera fa edificar el castell-palau de la població, actualment, Cal Llossaire. L'any següent Sant Salvador de Coquells és citat com a priorat depenent del priorat de Santa Maria de Lladó. El 1594 els habitants de Vilanant perderen un judici contra Cipió de Vallgornera referent a la dècima de les olives. 14 de maig 1085. Lliurament que fan Bernat Guillem i els marmessors del seu pare, Guillem Odó, a Santa Maria de Vilabertran d'un mas llegat per aquest en bé d'ànima, situat al comtat de Besalú, a la parròquia de Santa Maria de Vilanant (Ville Habundantis), a la Riera. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)
El 1794 durant la Guerra Gran, el poble és saquejat pels francesos, moltes cases foren destruïdes i moltes persones assassinades. El 1870 una forta tramuntanada va fer caure l'Arbre de la Llibertat que hi havia a la plaça. El 1872, durant la Tercera Guerra Carlina, es va bastir una fortificació enderrocada en acabar el conflicte. Molts veïns del poble lluitaren al bàndol carlí. El 1879-1881 es construeix l'actual campanar, sobre el qual s'instalàlà, el 1884, un dels primers parallamps que hi hagué a Catalunya. La fil·loxera provocà, en part, una greu crisi demogràfica a finals del segle XIX, que es va mantenir durant un segle. Campanar de Santa Maria de Vilanant. Albert Sarola Juanola, Viquipèdia - (Ampliar)
L'església parroquial de Santa Maria de Vilanant.
Documentada el 1018, quan també s’esmenta l’església de Sant Joan de Vilanant, és una construcció preromànica de planta basilical de tres naus, que eren capçades originàriament per tres absis, el central rectangular i els laterals de planta de ferradura. Dels laterals només es conserven algunes restes del septentrional, sobre el qual s’alça la torre del campanar, del segle XIX. La volta de la nau central arrenca de banquetes i és sostinguda per tres arcs torals que tenen impostes decorades amb relleus geomètrics. La volta de la nau de migdia és de quart de cercle, forma que devia tenir també la volta de la nau septentrional, que ara és de canó al tram proper al frontis. Les naus es comunicaven per quatre arcs formers, que en una reforma foren reduïts a la meitat; els que hi ha actualment tenen el doble de llum que els antics. La sagristia, dels segles XVII-XVIII, ocupa el lloc de l’absidiola meridional. També en aquesta època, els murs de la nau foren sobrealçats en construir un terrabastall, amb finalitat defensiva. Paisatge de Vilanant. 1993. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Taravaus.
El lloc de Taravaus formà part del comtat de Besalú, i consta a la fi del segle XVII com a lloc reial de la batllia de Figueres. Va ser un municipi independent fins a 1969, quan fou incorporat al de Navata. Per decisió popular, el 1996 es desvinculà de Navata i s'integrà al municipi de Vilanant. Masia de Ca l'Arrufat, amb una torre fortificada adossada, al nucli de Taravaus. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El Mas Arrufat, exemple de masia fortificada, de tres plantes i teulada de doble pendent, té una façana amb portal de grans dovelles i finestres renaixentistes amb frontons, emblemes i relleus ornamentals datats del 1560 i el 1587; disposa d'una alta torre quadrada amb matacà i sageteres, i hi ha una era closa per una lliça de la fi del segle XVII. El Mas Frigola és de característiques semblants, amb obertures renaixentistes i una gran torre de planta quadrada amb matacà i espitlleres. El Mas Safont és una altra gran masia que conserva una gran part de l’estructura del segle XVI.
Sant Jaume dels Verders.
El veïnat de Sant Jaume dels Verders, o dels Solers, és situat prop del Manol. La capella de Sant Jaume dels Verders és una construcció del segle XVIII que conserva algunes restes de l’església romànica anterior, del segle XI. De planta rectangular, l’absis adopta interiorment forma semicircular. La porta duu la data de 1724. A sobre, en la llinda d’una finestra, consta: “1729 Isidro Rodeja”. Al mur meridional es conserva un bon fragment de llenç romànic amb vestigis de la seva coberta. Al costat hi ha restes de la fortalesa dels Solers. El 1326 un clergue anomenat Berenguer de Riquenç va ser acceptat pel bisbe per ocupar la dignitat d'obtentor del benefici que hi havia instituït en aquesta església. Sant Salvador de Coquells. Segle XII. Josep Maria Viñolas, Viquipèdia - (Ampliar)
Coquells.
El lloc de Coquells (Cocollellos), de masies disperses, és referenciat en un document de l'any 966, on s'indica que el monestir de Banyoles hi posseïa un alou. El 1319 Guerau de Cervià prestà homenatge al bisbe de Girona pel delme de Coquells, parròquia de Vilanant. Al segle XVI hi hagué un priorat denominat Sant Salvador de Cugullells. A partir del Llibre de Racionaris de la vila de Llers, inèdit, escrit per Gregori Pallisser el 1730, es dedueix que l'església de Sant Salvador de Coquells era una dependència del priorat de Santa Maria de Lladó. S'hi esmenta Jaume de Vallgornera com a prior de Coquells el 2 de gener de 1562. Jaume de Vallgornera, prior de Lladó el 1564 i el 1565, procedia de la família senyorial del castell de Palau-surroca, a Terrades, molt pròxim a Coquells. Evolució demogràfica de Vilanant. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 27 focs; 1515, 31 focs; 1553, 28 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut oficial de Vilanant. Situació del municipi de Vilanant dins la comarca de l'Alt Empordà Masia de Ca l'Arrufat, amb una torre fortificada adossada, al nucli de Taravaus, a Vilanant. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Escut dels Vallgornera. Carles II de Castella, dit l'Encantat (1661–1700). Viquipèdia - (Ampliar) Creu amb datació de 1871 al nucli de Taravaus. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Guerra Gran. Sometent d'un batalló de sometents de corregiment. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Cal Llossaire, antic castell-palau dels senyors de Vilanant. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Tercera Guerra Carlina. Comandant de batalló. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar) Filoxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae). Viquipèdia vista interior de l' església romànica de Santa Maria de Vilanant. 1919. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) Façana d'una casa del carrer Lladó de Vilanant, amb portal adovellat de punt rodó, amb data de 1551. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |