Lotari I de França (941-986). Viquipèdia Dolmen del Garrollar. Viquipèdia - (Ampliar) Escut del comtat d'Empúries, antic propietari del castell de Quermançó. Església de Sant Feliu de Vilauïga. Segles XI-XVIII. Pere López. Viquipèdia - (Ampliar) Ramon Berenguer IV. Miniatura de "Genealogia dels Reis d'Aragó". Viquipèdia Camí de pujada al castell de Quermançó - (Ampliar) Joan II d'Aragó (1398-1479). Pintura de Roland de Mois. Palacio Ducal, Pedrola (Saragossa). Viquipèdia El castell de Quermançó. Obra del pintor Lluís Roura, publicat per gentilesa de l'autor - (Ampliar) Església de Sant Feliu de Vilajuïga. Segles XI-XVIII. Pere López. Viquipèdia - (Ampliar) Segell municipal de Vilajuïga. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918). Ramon Margineda i Duran (1883-1972). Viquipèdia Cartell publicitari de l'aigua de Vilajuïga. Ca. 1925. Viquipèdia - (Ampliar) Forces Aèries de la República Espanyola. Pilot. 1938-1939. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) El compositor de sardanes Jaume Bonaterra i Dabau (1898-1985). Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Feliu de Vilajuïga. Segles XI-XVIII - (Ampliar) |
Vilajuïga Història de Vilajuïga. Vilajuïga megalítica. Del grup de sepulcres megalítics situat a la serra de Rodes, quatre són al cim de la Coma de l’Infern i un cinquè dolmen és emplaçat a la part baixa del seu vessant. El dolmen de la Carena és una galeria coberta o un sepulcre de corredor, que ha estat reaprofitat com a barraca i s’hi han recollit dos granets de collaret d’esteatita. A la mateixa alçada, al vessant contrari, es troba el dolmen Caigut I, que té un dels seus costats i la coberta caiguts. És un sepulcre de corredor, amb planta trapezoïdal. A poca distància de l’anterior i al mateix vessant, es troba el dolmen Caigut II, un sepulcre de corredor. Església de Sant Feliu de Vilajuïga. 1934. Manuel Genovart. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar) De tots els megàlits de Coma de l’Infern és el que està més malmès; només en resten dempeus una o dues lloses. El dolmen de les Ruïnes, poc més avall que l’anterior, era un sepulcre de galeria. El dolmen de la Talaia, que és al sudest del de les Ruïnes, en un petit replà, és del tipus de galeria coberta i s’hi ha trobat ceràmica feta a mà, negrosa, i un fragment d’un atuell vermellós. El dolmen del Garrollar és en un planell, a l’extrem d’un oliverar abandonat; és de tots els megàlits de la Coma de l’Infern el que ha estat més transformat per a convertir-lo en barraca. Només conserva la cambra. Pel vessant meridional de la Coma, al bell mig d’un oliverar, hi ha el dolmen de la Vinya del Rei. És el més gran del terme de Vilajuïga, i el seu emplaçament, en un fondal, és excepcional. Només conserva la cambra, però se suposa que havia tingut corredor. Des del dolmen de la Vinya del Rei es veu la boca d’entrada de la cova dels Llops, on es trobà material prehistòric en abundància. Dolmen de la Vinya del Rei. Sepulcre del tipus corredor del 4000-3000 aC. Viquipèdia - (Ampliar)
Les primeres referències documentals.
Vilajuïga va formar part del Comtat d’Empúries. En diversos documents del segle X (982, 990), Vilajuïga és esmentada entre les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes; en un precepte del rei Lotari a favor de l’abat Hildesind d’aquest cenobi, s'esmenta Villa Judaica. En l’epístola que el papa Joan XV adreçà al mateix abat l’any 990, es confirmen una altra vegada els dominis situats in villa Iudaica. Vista parcial de Vilajuïga. 1910. Auutor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Del segle XI al XIX.
El 1080 s’esmenta també dins del terme de Vilajuïga el poblat de Canyelles (Cannellis), prop del coll del mateix nom, entre les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes. Aquest vilatge, format segurament a l’alta edat mitjana, amb la crisi dels darrers segles medievals, al segle XIV o el XV, es degué abandonar. Del mateix període també s’han conservat les restes dels castells de Quermançó i Miralles. Bombardeig sobre l'aeròdrom de Vilajuïga el 13 de març de 1938. Ufficio storico de l'Aeronautica Militare de Roma - (Ampliar)
La Guerra Civil: l'aeròdrom de Vilajuïga.
Durant la Guerra Civil l'Aviazione Legionaria dell Baleari va documentar fotogràficament el bombardeix que efectuà sobre l'aeròdrom de Vilajuïga el dia 13 de març de 1938, que ocupava una extensió d’uns 70 Km2 entre Garriguella i Pedret i Marzà, a tocar l’actual carretera de Llançà. Va ser construït el 1937 com una extensió de l’aeròdrom Figueres Nord (a Cabanes) amb la missió de defensar la costa de possibles atacs enemics. S’hi habilità una pista d’aproximadament 1.000 m de llargada per 500 d’amplada i, al seu voltant s’hi construïren set refugis antiaeris elementals pel personal de camp, barracons per la tropa, casetes de guàrdia, un polvorí i dues grans plaques de formigó al costat del Mas Vidal per a la reparaciò d’avions. El quarter general i “torre de control” s’establiren en el Mas Agustí, al costat del qual es construí un gran refugi antiaeri per a unes 100 persones, i també va ser utilitzat el proper Mas Ferrer. Bombardeig sobre l'aeròdrom de Vilajuïga el 13 de març de 1938. Ufficio storico de l'Aeronautica Militare de Roma - (Ampliar)
El castell de Miralles.
Del castell de Miralles en resten vestigis d’època altmedieval, i la seva església de Sant Pere és documentada per primera vegada el 926, en una donació que Tassi i la seva muller varen fer al monestir de Sant Pere de Rodes. Es torna a esmentar el castell el 974, juntament amb l'església de Sant Pere, en una donació del comte Gausfred d’Empúries-Rosselló, i altre cop el 1044. Cal suposar que tant l’un com l’altra s’alçaven al cim de Roca Miralles al nordest del terme municipal. Dalt el planell de Roca Miralles només hi ha una gran quantitat de pedres soltes, algunes amb argamassa encastada, molts fragments de ceràmica grisa altmedieval, més abundant que la terra sigil·lada romana, que també n’hi ha, i trossos de paviment d’opus testaceum. Vista general del castell de Quermançó vist des de ponent - (Ampliar)
El castell de Quermançó.
Les restes del castell han sofert durant el pas del temps diverses ampliacions i remodelacions, des de la seva construcció, vers l'alta edat mitjana, fins a l'edat moderna. Al lloc on encara avui perdura la fortalesa, s'han detectat assentaments anteriors, com ho demostren les restes de ceràmiques i els rastres d'un paviment d'opus testaceum d'època romana, i també d'altres restes preromanes. Els últims treballs arqueològics han tret a la llum les diferents fases constructives del castell, situant cap el segle X la construcció del recinte primitiu. La primera menció documental és del 1078, en el testament del comte Ponç I d'Empúries, on deixa el castellum de Chermançó, on havia instal·lat l'arxiu diplomàtic del comtat, als seus fills Hug i Berenguer.
Posteriorment, entre els segles XI i XV, el castell va ser reformat i ampliat. Entre aquestes obres destaquen la torre circular exterior, datada entre els segles XIII i XIV. En aquest període es va veure involucrat en diferents conflictes bèl·lics com el succeït entre Ponç Hug II i els comtes de Barcelona (1128-1138). El 1285 va ser assetjat i pres pels croats de Felip l'Ardit. Tres anys més tard va ser assaltat per les tropes franceses que en destruïren les defenses. Tot això comportà que durant el segle XV es portessin a terme les obres d'ampliació i remodelació més grans, bastint la torre mestra, la sala central i la gran sala de la banda nord. D'aquesta manera la fesomia i planta de l'antiga fortalesa pràcticament desaparegué. Església de Sant Feliu de Vilauïga. Segles XI-XVIII. Pere López. Viquipèdia - (Ampliar)
L'església de Sant Feliu de Vilajuïga.
L'església de "Sancti Faelicis in villa Judaica" és esmentada l'any 1080 a l'acta d'un "judici de Déu" celebrat en aquest temple contra uns acusats d'haver comès un robatori contra l'abat de Sant Pere de Rodes. També es referencia el 1127, el 1229, a les "Rationes Decimarum" i als nomenclàtors diocesans del segle XIV. Evolució demogràfica de Vilajuïga. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 15 focs; 1553, 12 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut oficial de Vilajuïga. Situació del municipi de Vilajuïga dins la comarca de l'Alt Empordà Dolmen de la Talaia. Viquipèdia - (Ampliar) Dolmen de les Ruïnes. Viquipèdia - (Ampliar) El papa Joan XV (?-996). Viquipèdia Hug IV, comte d'Empúries, a l'esquerra, i Pero Maça de Sangarrén durant la Croada contra Al-MAyurqa, el 1229. Viquipèdia - (Ampliar) Ramon Berenguer III. Viquipèdia Castell de Quermançó. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Església de Sant Feliu de Vilauïga. Segles XI-XVIII. Pere López. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Feliu de Vilajuïga. Segles XI-XVIII. Pere López. Viquipèdia - (Ampliar) El mariscal de l'Imperi francès Louis-Gabriel Suchet, duc de l'Albufera, comandant en cap de l'Exèrcit d'Aragó, qui va manar volar el castell de Quermançó el 1814. Viquipèdia Escut del comtat d'Empúries en un dels murs del castell de Quermançó. Fotografia de Jaume Simon Argemir (Amics del castell de Quermançó), gentilesa de l'autor - (Ampliar) Forces Aèries de la República Espanyola. Mecànic d'aviació. 1938-1939. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Monument al peregrí del camí de Sant Jaume. Centre d'Atenció Turística de Vilajuïga - (Ampliar) Església de Sant Feliu de Vilajuïga. Segles XI-XVIII - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |