Restes de les muralles de Marzà amb una torre i al fons cases del poble. 1922-1931. Manuel Genovart Boixet. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Lluís IV rei de França, anomenat el d'Ultramar (921-954). Viquipèdia - (Ampliar) Elisabet Campoliera [...] ven a Esteve Aguer, pagès de Marzà, la meitat de l'heretat del mas Carbonell de Marzà, parròquia de Sant Esteve de Pedret. 1588. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar) Restes de les muralles de Marzà amb una torre i una dona en primer terme. 1922-1931. Manuel Genovart Boixet. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) El rei Martí I l'Humà (1356-1410). Viquipèdia - (Ampliar) |
Pedret i Marzà Història de Pedret i Marzà. Les primeres referències documentals. El territori de Petreto és esmentat el 953, en un precepte del rei Lluís IV de França dit d'Ultramar, com un dels límits orientals de l'estany de Castelló, document que confirma els drets de pesca que el monestir de Sant Pere de Rodes hi tenia, així com la propietat de les illes, Volvagro, Foniliaria i Sararto, la localització de les quals és difícil de precisar. El lloc de Marzà (Marciano) està documentat des de l'any 902 i el seu castell des del segle XIII. Marzà s’esmenta l’any 1060 en la cessió al bisbat de Girona d’un alou en aquest lloc, per part de la comtessa Guisla de Besiers, esposa d'Hug I d'Empúries. Carrer i muralla de Pedret i Marzà. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
De l'època medieval al segle XX.
El 1151 Guillem Umbert de Basella, o a efectes dels cronologistes, Guillem Umbert II de Montseny, disposà en testament el seu desig de ser enterrat a Sant Pere de Rodes i deixar al monestir el seu alou de Marzan. El 1288 l'abat de Sant Pere de Rodes comprà el castell d'Amarsà, amb totes les seves pertinences i jurisdiccions, al cavaller Simó de Sales. Església de Sant Esteve de Pedret a Pedret i Marzà. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El castell de Marzà.
El Castell termenat situat en aquesta població és documentat el 1288, en una compra de l'abat Ramon del monestir de Sant Pere de Rodes, del castell d'"Amarsà" identificat ràpidament com el Castell de Marzà. Posteriorment queda enregistrat en un altre document del 1402 on el rei Martí I, comte d'Empéries, el menciona. El 1509, també queda documentat en la presa de possessió de Ferran Ram de l'abadia de Sant Pere de Roda i de totes les seves jurisdiccions corresponents, que arribaren fins a la desamortització, quan totes les possessions es subhastaren.
L’església de Sant Esteve de Pedret.
És romànica, una peça notable del segle XII, d’una nau amb absis semicircular i construït amb carreus de granit ben escairats. L’interior, amb volta apuntada, és totalment cobert d’arrebossat i pintures tardanes, d’interès. Evolució demogràfica de Pedret i Marzà. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 19 focs; 1553, 17 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut oficial de Pedret i Marzà. Situació del municipi de Pedret i Marzà dins la comarca de l'Alt Empordà Escut d'armes del comtat d'Empúries. Església de Sant Esteve de Pedret a Pedret i Marzà. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Castell de Marzà. Albert Sarola Juanola, Viquipèdia - (Ampliar) Plantació d'oliveres Font Rovira. Marzà. 2009. Anna Puig. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |