Bernat I Tallaferro, de Besalú, personatge assegut i barbut, rebent l'homenatge del seu fill Guillem I, que està agenollat. Miniatura del "Liber Feudorum Maior", Viquipèdia La bòbila d'en Soler. Viquipèdia - (Ampliar) 19 d'agost de 1751. Rebut per la quantitat de farratge que les poblacions d'Avinyonet de Puigventós i Vilafant han entregat a les tropes. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) Església de Sant Cebrià de Vilafant. 1993. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Padró d'habitants de Vilafant. 1831. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar) Intervenció arqueològica a l'església de Sant Miquel de Palol Sabaldòria. 2008. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Segells municipals de Vilafant. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918). Alzina de la Font de Can Massanet. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Miquel del castell de Palol Sabaldòria. 1970. Foto Sprint. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) |
Vilafant Història de Vilafant. Les primeres referències documentals. La primera documentació coneguda on se cita Vilafant data de 1017, d'una butlla del papa Benet VIII a favor de Sant Esteve de Banyoles, en la que es fa constar que aquest cenobi posseïa una vinya in Villa Fedanti (Vilafant). Posteriorment, el 1020, el comte de Besalú Bernat Tallaferro (970-1020), en el seu testament, fa constar que deixa al seu fill Berenguer l'alou que tenia infra terminos de villa Palaciol sive in villa Fedancio (Palol Sabaldòria de Vilafant). Un carrer de Vilafant. Al fons, l'església romànica de Sant Cebrià. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El 1182 es documenta un personatge anomenat Arnau de Palol; un descendent seu, Ramon de Palol, va ser prior de Lladó entre el 1305 i el 1328, any que morí. Aquests personatges eren del llinatge originat a Palol Sabaldòria, dins el municipi de Vilafant; la làpida sepulcral dels seus progenitors és encastada a l’església de Santa Maria de Lladó. Bòbila d'en Soler. 2012. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La fabricació de rajols.
L'economia primària de Vilafant, basada en l'agricultura i, en menor part, la ramaderia, va experimentar un gran canvi amb el desenvolupament de la indústria de la rajoleria, que aprofitava la gran quantitat de sediments argilosos existents a prop del riu Manol per a la fabricació de rajols i totxanes. El 1620 hi havia quinze forns en funcionament, i a mitjan segle XVIII hi funcionaven onze petites bòbiles familiars que abastien la demanda originada per la construcció del castell de Figueres (1753-1766). El 1880 es va muntar la gran bòbila de Rafel Soler, a la zona de Palol Sabaldòria, que va abastir de rajols, entre altres, les obres de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. Amb la bòbila d'en Soler, totalment amb criteris industrials, van començar a desaparèixer els forns familiars, però va augmentar la població de la vila amb l'arribada de nous treballadors i de les seves famílies. Sardana dels Rajolers de Vilafant. Josep Maria Ventura i Casas. 1837-1875. Centre de documentació de l'Orfeó Català - (Ampliar)
L’església parroquial de Sant Cebrià de Vilafant.
És un edifici romànic, dels segles XII-XIII, de planta rectangular, sense absis destacat. Al frontis hi ha una porta neoclàssica; aquesta façana és coberta d’un arrebossat amb vestigis d’esgrafiats geomètrics. La volta de la nau és apuntada i sobre l’angle nord-oest s’alça una torre campanar, de planta quadrada. L’església va ser sobrealçada per un terrabastall, on hi ha finestres rectangulars i petites espitlleres. Té una inscripció sepulcral datada el 1400. Planta i alçats de l'església preromànica de Sant Miquel de Palol Sabaldòria. Extret de "Memòria arqueològica de Palol Sabaldòria", op. cit. - (Ampliar)
Palol Sabaldòria.
L’església de Palol Sabaldòria era dedicada a sant Miquel, una construcció preromànica, d’una nau amb absis trapezial. Castell de Palol Sabaldòria. Viquipèdia - (Ampliar) Prop de l’església i el castell hi ha el Mas de Palol, gran casal de dos pisos amb un gran portal adovellat a migdia i finestres ornamentades amb relleus, una de les quals té una llinda datada el 1577. També hi ha la bòbila, anomenada d’en Soler. En les seves terres han aparegut restes arqueològiques: unes tombes amb ofrenes i un camp de sitges, que ha estat excavat i ha proporcionat ceràmica preromana. Intervenció arqueològica a l'església de Sant Miquel de Palol Sabaldòria, a càrrec de l'arqueòloga Anna Augé. 2008. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Evolució demogràfica de Vilafant. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 11 focs; 1515, 14 focs; 1553, 14 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut oficial de Vilafant. Situació del municipi de Vilafant dins la comarca de l'Alt Empordà Compravenda d'un hort de Rafel Recasens, pagès de Sant Cebrià de Vilafant, a favor de Francesc Saló, mercader de Figueres. 1613. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar) Església preromànica de Sant Miquel de Palol Sabaldòria, a Vilafant. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El papa Benet VIII (Ca. 980-1024. Viquipèdia - (Ampliar) Vista parcial del poble de Vilafant. 1992. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Cens electoral de Vilafant. 1890. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar) Intervenció arqueològica a l'església de Sant Miquel de Palol Sabaldòria, a càrrec de l'arqueòloga Anna Augé. 2008. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Façana exterior de l'església de Sant Miquel de Palol Sabaldòria, durant unes obres de neteja i consolidació de l'estructura. 1970. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |