La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

També anomenada la Torre de la Francesa, per haver manat construir-la madame Mathieu (1) en l'espai que avui ocupen els Jardins la Francesa, darrere els absis de la catedral i a tocar la muralla, era un edifici envoltat de misteri i llegenda.
Se la considera relacionada amb la homònima construïda a Rènnas del Castèlh (Rennes-le-Château) pel capellà François Bérenger Saunière, misteriós personatge envoltat de llegendes sobre el Sant Greal i la troballa de la suposada descendència de Crist a partir del merovingis portada pels Templers.

La Torre Magdala entre la Catedral i el campanar de Sant Feliu
(Ampliar) - La Torre Magdala entre la Catedral i el campanar de Sant Feliu. Sense data. Autor: Salvador Crescenti Miró. Col·lecció Ajuntament de Girona.

L'edificació

En les dades sobre la construcció de la Torre Magdala es barregen indestriablement documentació demostrable i suposicions. La torre va ser construida el 1851 per Joaquim Massaguer Vidal a la vora del que més endavant serien els Jardins de la Francesa.
El 8 de juny de 1922 Catalina Massaguer la va vendre a Roger Mathieu i a Marie Augusta Bertroz Tourdes, "la francesa" per 2.500 pessetes; el jardí havia estat de l'Església i els el van expropiar el 1835 amb la desamortització de Mendizábal. El 9 de desembre de 1940 Roger Mathieu va morir i la seva dona es va convertir en única propietària.

La Torre Magdala a baix a la dreta. Vista general de Sant Daniel
(Ampliar) - La Torre Magdala a baix a la dreta. Vista general de Sant Daniel. Sense data. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.

El 31 d'agost de 1962, quan l'Ajuntament es va interessar pel jardí, Pepita Sureda va fer de mitjancera entre ella i l'Ajuntament. "Ella no volia vendre i la van amenaçar d'expropiació. Ella es va enfadar molt i em va escriure a mi. I jo vaig mirar com estava la cosa amb l'alcalde. Aleshores, l'Ajuntament em va pagar el viatge a París, perquè ella em firmés poders per vendre el jardí", esmentava Pepita Sureda en una entrevista. Va costar 190.000 pessetes del 1962 (2).
La insòlita edificació va ser enderrocada a la dècada de 1970, durant les obres de reestructuració del Passeig Arqueològic. Es va considerar que, com que no era una obra medieval, falsejava l’entorn històric.

Postal antiga acolorida. S'hi observa la Torre Magdala a la dreta del campanar de Sant Feliu
(Ampliar) - Postal antiga acolorida. S'hi observa la Torre Magdala a la dreta del campanar de Sant Feliu. Col·lecció particular, Girona.
Vista de la Torre Gironella. A la dreta, la Torre Magdala
(Ampliar) - Vista de la Torre Gironella. A la dreta, la Torre Magdala. Autor Fargnoli. Fons Ajuntament de Girona.

Les llegendes

L'edificació gironina és protagonista d'una llegenda de poders sobrenaturals que relaciona la ciutat amb una xarxa geogràfica que també inclou l'estació de tren de Perpinyà, centre de l'Univers, segons Dalí, i Renees-le-Château, un indret carregat de secrets situat uns quilòmetres al nord de la capital rossellonesa. El centre d'aquesta xarxa geogràfica és la muntanya del Canigó, punt neuràlgic amb molta energia, al capdamunt de la qual se situa un dels extraordinaris portals que permeten travessar cap a altres realitats.
Les semblances entre la construcció gironina i la de Rennes-le-Château (la construcció de la qual és posterior a la de Girona, iniciada entre 1900-1901) són evidents. Aquest fet ha desenvolupat tota mena d'especulacions. Segons el llibre "La ciutat dels secrets", de Patrice Chaplin, a Girona hi havia una societat de Rosacreus, de la qual Joaquim Massaguer, constructor de la torre, n'era membre, que tenien la fórmula per invocar el "Sant Greal", relacionada amb tres punts geogràfics identificables: Girona, Rennes-le-Château i Saint Sulpice, que estàn en el mateix meridià, unides per unes forces telúriques excepcionals. Aquest lloc, teòricament, es va construir per fer les invocacions necessaries i l'abad Saunière va construir una altre torre batejada amb el mateix nom a Rennes-le-Château, segurament per que la relació amb ambdos edificis fos palpable, copiant-ne la forma i les mides.

La Torre Magdala es visible per damunt del Portal de Sant Cristòfol
(Ampliar) - La Torre Magdala es visible per damunt del Portal de Sant Cristòfol. 1900-1930. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona.

Marie Mathieu estava casada amb Roger Mathieu, com hem esmentat, que estava a Rennes-le-Château per investigar al capellà per compte del Vaticà, aspecte que ella desconeixia. Com que a en Saunière el vigilaven a França, venia a Girona a reunir-se amb els Rosacreus. Saunière va vindre a Girona abans de 1900. L'abad Bigou, un altre capellà anterior de Rennes-le-Château, també havia visitat Girona sovint i deien que era el lloc on s'amagava. Ell havia estat el confessor de la Marie de Negri d'Albes, senyora de Hautpol de Blanchefort, descendenta d'un dels gran mestres templers: Bertrand de Blanchefor, la dama la qual Saunière va borrar els epitafis de la seva tomba, escrites en forma críptica.

Vista del Portal de Sant Cristòfol. Darrere el mur sobresurt la Torre Magdala
(Ampliar) - Vista del Portal de Sant Cristòfol. Darrere el mur sobresurt la Torre Magdala. Autor Fargnoli. Fons Ajuntament de Girona.
Vista des de Torre Gironella. S'observa la Torre Magdala darrere el Portal de Sant Cristòfol
(Ampliar) - Vista des de Torre Gironella. S'observa la Torre Magdala darrere el Portal de Sant Cristòfol. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.

Patrice Chaplin i Girona

En un dels primers llibres de Chaplin, "D'Albany Park a Girona", 1991, la britànica recollia les seves memòries del viatge iniciàtic fet l'any 1954, quan tot just tenia 14 anys, en companyia d'una amiga, fugint del Londres autoritari i disciplinat, per descobrir el paradís i la calidesa del sud, que va trobar en una ciutat que la va acollir amb música i ball fins a la matinada a la Residència Internacional del carrer Ciutadans, hotel restaurant que regentava el poeta Josep Tarrés, i que va canviar per sempre la seva vida. Després vindrien més llibres, com "City of Secrets", també dedicat a Girona, i "The portal", llibre que també dóna protagonisme a Palera, Besalú i altres "zones poderoses" de les comarques gironines. Segons ella, Girona amaga poderosos enigmes que permetran a la humanitat fer un pas de gegant i, entre els afortunats que coneixien aquests poders, hi ha Salvador Dalí, Jean Cocteau i Umberto Eco.

Vista del Portal de Sant Cristòfol. A l'esquerra s'observa la Torre Magdala
(Ampliar) - Vista del Portal de Sant Cristòfol. A l'esquerra s'observa la Torre Magdala. Autor Fargnoli. Col·lecció Ajuntament de Girona.
Vista de la Catedral de Girona des de la part posterior. A la dreta, la Torre Magdala als Jardins de la Francesa
(Ampliar) - Vista de la Catedral de Girona des de la part posterior. A la dreta, la Torre Magdala als Jardins de la Francesa. Postal antiga acolorida. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.
Vista de la Vall de Sant Daniel. A la part inferior s'observa la Torre Magdala
(Ampliar) - Vista de la Vall de Sant Daniel. A la part inferior s'observa la Torre Magdala. Postal antiga acolorida. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.
Vista del fort de Sant Cristòfol. A l'esquerra, la Torre Magdala
(Ampliar) - Vista del fort de Sant Cristòfol. A l'esquerra, la Torre Magdala. Autor Joan Martí Centelles. Col·lecció Ajuntament de Girona.
Vista des del fort de Sant Cristòfol, amb la Torre Magdala
(Ampliar) - Vista des del fort de Sant Cristòfol, amb la Torre Magdala. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.

La Torre Magdala, a baix a la dreta

(Ampliar) - La Torre Magdala. Detall. Sense data. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.

La Torre Magdala, des dels Jardins de la Francesa

La Torre Magdala, des dels Jardins de la Francesa. Fotografia gentilesa de Melissa Carmona Debruille.

La Torre Magdala, davant el campanar de Sant Feliu

(Ampliar) - La Torre Magdala, davant el campanar de Sant Feliu. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.

La Torre Magdala, darrere i a l'esquerra del portal de Sant Cristòfol

(Ampliar) - La Torre Magdala, darrere i a l'esquerra del portal de Sant Cristòfol. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.

Vista de Sant Daniel, des del campanar de la Catedral. A la part inferior s'observa la Torre Magdala

(Ampliar) - Vista de Sant Daniel, des del campanar de la Catedral. A la part inferior s'observa la Torre Magdala. 20 de setembre de 1925. Autor: Joan Masó Valentí. Col·lecció Ajuntament de Girona.

La Torre Magdala a la dreta, al costat del campanar de Sant Feliu

(Ampliar) - La Torre Magdala a la dreta, al costat del campanar de Sant Feliu. Detall de fotografia estereoscòpica. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.

Pregària per la pluja enfilant el camí de les Creus. Davant el campanar de Sant Feliu s'observa la Torre Magdala

(Ampliar) - Pregària per la pluja enfilant el camí de les Creus. Davant el campanar de Sant Feliu s'observa la Torre Magdala. 4 de novembre de 1923. Autor Joan Masó Valentí. Col·lecció Ajuntament de Girona.

El poeta Josep Tarrés i Fontan

La Torre Magdala de Rennes-le-Château, manada construir per François Bérenger Saunière

(Ampliar) - La Torre Magdala de Rennes-le-Château, manada construir per François Bérenger Saunière. Viquipèdia.

François Bérenger Saunière (1852-1917)

El capellà de Rennes-le-Château, François Bérenger Saunière (1852-1917). Viquipèdia.


Notes

(1) - Es deia Marie Bertroz Tourdes, i va ser vídua de Roger Mathieu, mort a Llançà el el 9 de desembre del 1940. Als anys 1920 aquest matrimoni tenia un pis a Llançà i venien per Girona, on s'estaven a casa de mossèn Sala.
A la senyora Mathieu li agradava molt el jardí i passava moltes hores a la barraca petita, on tenia un despatxet. Ella dormia a casa de la senyora Sàbat, a davant de la porta dels Apòstols, de la catedral. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, el 1945, ella va tornar a París.
Madame Mathieu va viure al carrer Hortes, on escrivia les seves obres.
[Tornar al text]

(2) - Dades extretes de l'article "Pepita Sureda, funcionària de la Generalitat republicana i carnissera al Barri Vell de Girona en l'aiguat del 1940", de Salvador Garcia Arbós, publicat al Punt diari el 17 d'octubre 2010. [Tornar al text]


Bibliografia

- "The Portal: An Initiate's Journey into the Secret of Rennes les Chateau", Patrice Chaplin. 2010. ISBN 978-0-8356-0888-6
- "La ciutat dels secrets", Patrice Chaplin. El Anden, 2007. ISBN 978-84-969-2907-4
- "Viatgeres a la Girona dels segles XIX i XX", Cristina Ribot i Bayé. Ajuntament de Girona, 2014. ISBN 978-84-695-9877-1
- "Girona encisa". Textos de Quim Torra i fotografies de Ramon Creus. Abadia Editors, 2005. ISBN 84-96292-43-6.


  • La Torre Magdala de Rènnas del Castèlh
    Reportatge fotogràfic i article de la torre de Rennes-le-Château.

  • Les dues Torres Magdala
    Article sobre les relacions de les dues torres, la de Girona i la de Rènnas del Castèlh.

  • El Jardí de la Francesa
    Reportatge fotogràfic i article de l'indret on s'aixecava la Torre Magdala de Girona.

  • El baluard de Sant Cristòfol
    Reportatge i article del baluard situat a tocar la Torre Magdala de Girona.


  • Tornar-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés