Til·ler (Tilia cordata)

Arbre molt abundant a la ciutat, on forma veritables boscos urbans, resseguint el curs de l'Onyar, des del carrer del carme i el Passeig del general Mendoza fins al Passeig de Canalejas, o a Rambla de la Llibertat, entre molts altres. Les imatges de l'article han estat preses en els indrets que s'han indicat.

En època de floració, desprèn un agradable perfum que envolta els indrets, especialment el més clos de la Rambla, no tan obert com els altres indicats.

Til·lers amb fruits a la Rambla de la Llibertat de Girona

Les flors d'aquest arbre són utilitzades per les seves propietats curatives per a combatre refredats, o altres afeccions, i molt especialment com a tranquil·litzant o somnífer, preparant-se en forma d'una infusió o tè, l'anomenada til·la. Les fulles que cauen del til·ler, quan es descomponen, aporten un humus d'alt contingut mineral i importants nutrients, que resulta molt útil per a millorar les terres pobres en minerals i altres nutrients.

Til·lers a la Rambla de la Llibertat de Girona

A la mitologia grega, Filemó era un vell i pobre pagès que vivia a Frigia amb la seva dona, Baucis. Un dia, Zeus i Hermes, disfressats de mortals, es varen presentar a la ciutat, on demanaren als seus habitants lloc per passar la nit. Tots s'hi negaren, llevat de Filemó i Baucis que els convidaren a la seva humil cabana. Els serviren menjar i vi, i Baucis va notar que, malgrat haver servit diverses vegades vi als convidats, la gerra estava plena, amb el que va deduir que eren déus.

Considerant que la humil menja que els havia ofert no era digna, Filemó va decidir sacrificar un ànec que guardava a casa, però quan el pagès es va acostar a l'animal, aquest es va anar a refugiar a la falda de Zeus, qui va assegurar que el sacrifici no era necessari, i que havien de marxar. El déu va avisar al matrimoni que destruiria la ciutat i a tots els que li havien negat l'entrada, i que havien de pujar a la muntanya i no girar-se fins arribar al cim. Un cop a dalt, la parella va veure la seva ciutat destruïda per una inundació.

No obstant, Zeus habia salvat la seva cabana, que va ser convertida en temple. Quan Zeus els oferí una recompensa, el matrimoni va demanar encarregar-se del santuari i estar sempre junts. Quan varen morir, Zeus els convertí en arbres que s'inclinaven l'un cap a l'altre: Filemó en roure i Baucis en til·ler.

Til·lers a la Rambla de la Llibertat de Girona a finals d'agost 2008.

Sobre aquest arbre, també s'explica que les tres famílies del botànic Carl von Linné (1707-1778), Linnaeus, Lindelius i Tiliander, devien el seu nom a un gran til·ler de tres troncs que creixía a Jonsboda Lindegard, a la regió de Finveden, a Suècia. Quan la família Lindelius es va extingir, s'assecà un dels troncs. Després de la mort de la filla del famós botànic, el segon tronc va deixar de brotar fulles. Quan va morir el darrer representant de la família Tilander, també va arribar el final de la vida de l’arbre. Els troncs secs segueixen gaudint de gran apreci.

---