Un dels components de la colla portava una perxa amb una cistella guarnida amb cintes i llaços, per a recollir el regal que des d'un balcó o finestra podien haver dels veïns a qui obsequiaven. Abans era costum donar-los ous, fruita, algun pollastre o conill, i també algun anyell, uns noiets amb uns coves anaven guardant el recapte. Amb el temps es simplificà el costum amb el donatiu de diners per a pagar el berenar del dilluns.
A a principis del segle XX a Girona, i durant un cert temps, es va perdre el costum d'anar a cantar les Caramelles, però varen renovar-lo els cors i els orfeons. En canvi, als pobles de la rodalia va conservar-se des dels vells temps, però no en deien "Caramelles" sinó "anar a cantar els goigs", que era el que es cantava en els seus origens. El dia variava segons l'indret. De vegades es feia a la nit dels Dissabte de Rams, altres a la del de Pasqua, i sovint en totes dues. A Constantins i a Salitja sortien a cantar els goigs el dissabte de Rams, a Domeny i a Sant Daniel per Pasqua, i a Sant Dalmai per "Pasqüetes", la vuitada de Pasqua.
Totes les colles anaven acompanyades de cobles i s'arribaven fins a Girona quan a la ciutat es perdé el costum, on cantaven en les nits dels dos dissabtes.
Els goigs de Pasqua més genuïnament gironins eren el següents, dedicats a la Mare de Déu del Mont:

(Ampliar) - Cantada de Caramelles a Figueres. 1988. Pere Puértolas. CRDI - Ajuntament de Girona.

El primer n'és Verge i Pura per lo grau que posseïu més que tota criatura, puix tanta glòria teniu. El segons, Verge i Benigna, bé ho ensenya el vostre Fill, una llei d'amor condigna, llum de gràcia, sol i espill. El tercer sou Verge i Santa que amb la Cort Celestial claredat llenceu Vós tanta, tot lo món il·luminau. El quart és que us obeeixen, Sants i Santes fan honor com aquells que vos coneixen, Mare sou del Salvador. El quint és qui us remunera el Senyor vostre turment amb grat vostre vos esperen d'aquells dons tot plaents.

El sisè és Cambra i Sagrada Mare d'un Déu eternal on Jesús prengué posada la Nit Santa de Nadal. El setè és que sou ben certa que tals goigs mai moriran ni seu jamai deserta ans per tot temps duraran. Bon Jesús quan vàreu néixer potàveu corona d'or i ara la'n porteu d'espines per nosaltres pecadors. Més arribant la Pasqua florida bon Jesús ressucità, vinguen ous i botifarres i els Sants Goigs són acabats. A la gent d'aquesta casa santa nit que Déu nos do, per nosaltres i vosaltres i a tot vostre companyó.

(Ampliar) - Cantada de Caramelles a Osor. 1967. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Era interessant el costum del poble de Constantins on els goigs de Rams es cantaven a la nit, mentre que els de Pasqua eren cantats a ple dia. La colla anava recorrent les cases del veïnat i en cada una ballaven una sardana a la gran sala-menjador, sempre de grans dimensions com pertoca a les construccions camperoles de la comarca gironina, Després eren obsequiats amb "beguda", però mai amb ous. A migdia els convidaven a un esplèndid dinar en una de les cases d'importància del poble, aquella a la qual corresponia per torn tradicional rigorosament observat.

---

[Més imatges]------ --