La veneració dels Reis i la fixació del seu aspecte. La difusió i enaltiment d'un fet que als evangelis canònics no va més de l'anècdota, també es deu a Santa Helena, mare de l'emperador Romà d'Orient Constantí (272-337). L'emperadriu va fer diverses peregrinacions a Jerusalem cercant objectes emblemàtics per a la fe cristina. Va iniciar la primera església de la Nativitat a Betlem i la del Sant Sepulcre a Jerusalem. Se li atribueix la troballa de les restes dels Reis d'Orient, que estaven dipositades en una sola urna, custodiada des de feia temps a la regió. L'emperadriu se'n va endur la urna i la creu que també havia trobat a Constantinoble, des d'on, a l'època de les Croades (1095 i 1291), les restes dels Reis varen ser portades per Frederic I Barba-roja (1122-1190) a la catedral de Colònia, on es va construir el reliquiari, un gran sarcòfag triple, daurat i ricament decorat col·locat damunt i darrere de l'altar major. A la basílica de Sant Eustorgi de Milà es conserva el sepulcre-reliquier, de gran format, que contenia aquestes relíquies abans del trasllat.
Beda, al segle VIII, en la "Expositio in Evangelium S. Matthaei" deia que un era asiàtic, l'altre africà, i l'altre, europeu, i a "Collectanea et Flores" va descriure les tradicions que establien el significat místic dels reis i de les seves vestidures i aspecte, descrivint Melcior, que duia or com ofrena, un ancià amb cabells i barba llarga, la túnica d'un color violeta, un parell de sabates blaves i blanques. El segon, Gaspar, que duia encens com ofrena, era un noi imberbe, ros, amb una capa amb un color vermell i un parell de sabates violeta, i el tercer, Baltasar, que duia mirra com ofrena, negre amb barba, amb un abric vermell i blanc.

(Ampliar) - Els Reis d'Orient. Mosaic de la basílica de Sant Apol·linar el Nou, Ravenna. Viquipèdia.

Els noms i el nombre dels Reis. Al segle IV va fixar-se el nombre de reis: tres, per analogia, com hem dit, amb els presents, però encara sense fixar-ne els noms. El primer testimoni onomàstic el trobem a Sant Apol·linar el Nou, en uns mosaics de Ravenna (2). Gaspar hi és representat com un home d'edat amb barba i cabells llargs i blancs; Baltasar és un home madur de barba i cabellera rosses; i finalment Baltasar és hi és representat sense barba; hi ha qui creu que representa les edats de l'home.
A les esglésies orientals els reis tenen diversos noms; els cristians siríacs anomenen els reis Larvandad, Gushnasaph, Hormisdas, noms d'origen persa; l'església etiòpica els anomena Hor, Karsudan i Basanater; els armenis, Kagpha, Badadakharida i Badadilma. Però a Occident els noms es van assentar des del segle VIII en llatí: Caspar, Melchior, Balthasar, i en català com a Melcior (o Melcion), Gaspar i Baltasar, derivats d'una crònica manuscrita grega d'Alexandria del segle V, traduïda el 1606 al llatí com a "Excerpta Latina Barbari".
Els testimonis gràfics més antics de l'Adoració dels Reis es documenten en dos sarcòfags paelocristians dels Museus Vaticans, on s'observa que tots tres porten el capell frigi i, per emfatitzar que provenen d'Orient, s'hi representen quatre camells. En l'ordre medieval habitual en les representacions artístiques, Baltasar se'l representa per davant de Gaspar.

(Ampliar) - L'Adoració dels Reis. Mestre de l'Epifania d'Anvers. Primera meitat del segle XVI. Museu Nacional d'Art de Catalunya.

El Rei negre. Fins a les acaballes del segle XV i principis del XVI no comença a representar-se un rei de raça negra. El món medieval s'engrandia per moments, i els nous descobriments geogràfics afermarien la representació multicolor de la humanitat. Aquestes representacions de Reis negres comencen a aparèixer a la pintura flamenca, per anar-se escampant per d'altres indrets.
De fet, cal cercar-ne l'origen en dos fets històrics importants: per una banda, la presència de gent negre a Europa degut al comerç d'esclaus que provenien d'Àfrica. A la pintura flamenca i posteriorment a d'altres, sobretot dels segles XVI i XVII hi solen aparèixer homes i dones de raça negra, i sobretot nens, esclaus acompanyants de persones de la noblesa. D'altra banda, els Reis varen començar a simbolitzar els tres continents en els que s'havia estès el cristianisme, Europa, Àsía i Àfrica.
Sovint també són representats amb tres animals que els acompanyen: un cavall, un camell i un elefant, producte mé,s de l'imaginari popular que d'una font gràfica o textual. Al seglo XVI, l'Església Catòlica desenvolupava una iconografia mitjançant la qual difonia el seu ministeri a tots els continents coneguts, i a cadascun va donar un sínbol: per Europa el cavall, per l'Orient Mitjà (Àsia), un camell i per Àfrica un elefant.

---

Notes

(1) - De fet, s'enllaçava amb altres textos bíblics: “Els reis de Tarsis i de les illes portaran un tribut. Els reis de Sabà i de Seba pagaran impostos; tots els reis s'agenollaran davant seu, el serviran totes les nacions” (Salms, 72, 10-11). I també: “Una infinitat de camells et cobrirà, joves dromedaris de Madian i Efà. Vénen tots ells de Sabà, portadors d'or i encens i pregonant lloances a Jehovà” (Isaïes, 60, 6). - Tornar al text

(2) - A l'exegesi realitzada pel bisbe Agnellus de Ravenna en la seva descripció de les imatges d'aquesta escena especifica que: "Per què estan representats amb robes diferents, i no tots iguals? Perquè l'artista va seguir les Sagrades Escriptures. Ara bé, Gaspar ofereix or i vesteix una peça de roba blava, i amb la seva vestidura denota matrimoni. Baltasar està oferint encens i vesteix una peça de roba groga, amb la qual denota virginitat. Melcior està oferint mirra i vesteix una peça de roba multicolor, i amb aquesta denota penitència. El que existia abans de tots els temps [Déu] porta un vestit porpra, amb el qual deixa entendre que va néixer Rei i que ha sofert. [...] Igual que aquests tres regals preciosos contenen un diví misteri, és a dir, que amb l'or significa la riquesa pròpia d'un rei, amb l'encens la forma sacerdotal i amb la mirra la mort, així mitjançant tots ells es mostra que Crist és qui ha sumit tot el pes de les iniquitats dels homes: i així també, com hem dit, aquests tres presents estan continguts en les seves peces de roba. Per què només en van venir de l'Orient tres, i no quatre, o sis o dos? És possible que signifiqui la plenitud perfecta de tota la Trinitat". Agnellus, "Liber Pontificalis Ecclesiae Ravennatis". - Tornar al text

---

---

--