La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Les fonts evangèliques canòniques. Al Nou Testament, lúnic llibre que en parla és l'"Evangeli de Mateu", on a 2,1 diu: "uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem", i a 2,9-11 "Llavors l'estrella que havien vist [els mags] sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra."; és l'única referència que en dóna (1). Aquest nom de "mags" és segons la versió de Montserrat, mentre que en altres textos parlen de "savis".

Els Reis d'Orient. Detall del frontal de l'altar de Mosoll. Taller de La Seu d'Urgell. Ca 1200

(Ampliar) - Els Reis d'Orient. Detall del frontal de l'altar de Mosoll. Taller de La Seu d'Urgell. Ca 1200. Museu Nacional d'Art de catalunya.

No s'especifica, però, que fossin tres. No obstant, el nombre dels presents oferts que enumera, fa suposar que els reis, mags o savis, també ho fossin. Aquesta inducció ha estat present al llarg dels temps, com es pot comprovar en altres textos i representacions artístiques.

Els evangelis apòcrifs. Utilitzant altres fonts documentals no canòniques, es constaten altres detalls que també han contribuït a la fixació dels elements que defineixen el Reis fins al dia d'avui.
L'"Evangeli de Pseudo Mateu", que en l'arameu original es va titular "Llibre sobre el naixement de la beata Verge i la infància del Salvador", no afirma que els mags adoressin Jesús després del seu naixement, sinó al cap d'uns dos anys, versió de la història que explica la decisió d'Herodes de manar exterminar tots els nens menors de dos anys; un cop a casa de Maria i Josep, els viatgers els ofereixen presents esplèndids, i després cadascun regala a l'Infant una moneda d'or, per finalment oferir-li, també de forma invidual, un regal diferent: or, encens i mirra.

Els Reis d'Orient. Ca. 1200. Detall del frontal d'altar d'Avià

(Ampliar) - Els Reis d'Orient. Ca. 1200. Detall del frontal d'altar d'Avià. Museu Nacional d'Art de catalunya.

A l'"Evangeli Llatí de la Infància", també conegut com de Hereford-Arundel, s'hi ofereix la descripció detallada més antiga d'aquests savis: vestits amb calçons sarabare i amplis vestits, color de pell fosc i gorros frigis, és a dir, abillats amb la típica roba persa o escita. En aquesta versió, Herodes lliura als mags "un anell amb una preciosa pedra real encastada, segell incomparable que li va enviar com a present el rei de els perses; i ens va manar que oferíssim aquest present a l'infant", a més d'una mitra blanca amb una diadema reial.
A l'"Evangeli Àrab de la Infància" s'hi recull una profecia de Zaratustra sobre el naixement de l'Infant, a qui els mags perses ofereixen els dons de l'or, l'encens i la mirra. Després de la veneració i en prova d'agraïment, Maria els lliura un dels bolquers usats per Jesús, amb el qual emprenen el viatge de tornada al seu país. Allà els van rebre reis i prínceps, davant dels que van honorar el regal seguint els seus costums d'adoradors del foc: varen encendre la llar de palau, varen adorar el foc i varen llançar a les flames el bolquer, que no va cremar.

Adoració dels Reis. Ferrer i Arnau Bassa. Segle XIV

(Ampliar) - Adoració dels Reis. Ferrer i Arnau Bassa. Segle XIV. Detall del retaule "Anunciació i reis de l'Epifania", probablement de Sant Vicenç de Cardona (Bages). Museu Nacional d'Art de catalunya.

Després de recuperar el bolquer, els mags li varen fer un petó, se'l varen posar als ulls i al cap en senyal d'adoració i el varen incorporar a la cambra del tresor, al costat d'altres meravelles que havien recollit durant els seus viatges. En el text llegim: "Algú va opinar que van ser tres, segons el nombre dels obsequis, altres van dir que eren dotze homes, fills dels seus reis; i altres han assegurat que eren deu, de nissaga reial, i acompanyats amb un seguici de prop de 1,200 homes".
En aquest evangeli es completa la història amb el relat de la nit del naixement de Jesús, quan un àngel és enviat a Pèrsia, on se celebrava una gran festa i els mags, adoradors del foc i de les estrelles, van veure brillar la llum angelical sobre el país i en varen informar al rei persa i als seus nobles: "Ha nascut el Rei de reis, el Déu dels déus, la Llum de les llums [...] un prodigi diví ha vingut a anunciar seu naixement, amb la finalitat que anem a oferir-li presents (or, encens i mirra) i a adorar-lo" (8, 1-4).

Els Reis d'Orient. Detall de l'Atlas Català d'Abraham Cresques. 1375

(Ampliar) - Els Reis d'Orient. Detall de l'Atlas Català d'Abraham Cresques. 1375. Bibliothèque nationale de France. La inscripció que els acompanya diu: “Aquesta pruvíncia és apel·lada Tarísia, de la qual axiren los III Reys fort savis, e vangueren en Batlem de Judea ab lur dons e adoraven Jhesu Christi, e són sebolits en la ciutat de Cologna, a dues jornades de Bruges”.

A l'"Evangeli Armeni de la Infància" s'indica que aquests personatges vinguts d'Orient, són més reis que mags, quan ells mateixos afirmen: “Venimo de Pèrsia, d'Orient. Per la nostra nacionalitat, se'ns anomena mags.” (9,9). En aquest evangeli s'indiquen els seus nom, i també en aquests paràgrafs se'ls anomena reis. Melkon és el rei de Pèrsia, Gaspar el rei dels indis i Baltasar el dels àrabs. A més de l'or, l'encens i la mirra, ofereix a l'Infant altres ofrenes: “El primer rei, Melkon, va portar, como presents, mirra, àloe, mussolina, porpra, cintes de lli, y també els llibres escrits i segellats pel dit de Déu. El segon rei, Gaspar, va oferir-li nards, mèlia, canyella i encens. I el tercer rei, Baltasar, li va portar or, plata, pedres precioses, perles fines i safirs valuosos” (9, 2).
A l'"Evangeli de Tomàs" es diu que tenien algun vincle familiar, i també que els varen acompanyar tres legions de soldats: una de Pèrsia, una de Babilònia i una altra d'Àsia. En aquest evangeli Gaspar porta el nom de Gondophares o Gudapharasa, d'on procediria el nom.

Els Reis d'Orient. Detall del frontal d'altar de Sant Vicenç d'Espinelves (Osona). 1187

(Ampliar) - Els Reis d'Orient. Detall del frontal d'altar de Sant Vicenç d'Espinelves (Osona). 1187. Museu Episcopal de Vic.

La veneració dels Reis i la fixació del seu aspecte. La difusió i enaltiment d'un fet que als evangelis canònics no va més de l'anècdota, també es deu a Santa Helena, mare de l'emperador Romà d'Orient Constantí (272-337). L'emperadriu va fer diverses peregrinacions a Jerusalem cercant objectes emblemàtics per a la fe cristina. Va iniciar la primera església de la Nativitat a Betlem i la del Sant Sepulcre a Jerusalem. Se li atribueix la troballa de les restes dels Reis d'Orient, que estaven dipositades en una sola urna, custodiada des de feia temps a la regió. L'emperadriu se'n va endur la urna i la creu que també havia trobat a Constantinoble, des d'on, a l'època de les Croades (1095 i 1291), les restes dels Reis varen ser portades per Frederic I Barba-roja (1122-1190) a la catedral de Colònia, on es va construir el reliquiari, un gran sarcòfag triple, daurat i ricament decorat col·locat damunt i darrere de l'altar major. A la basílica de Sant Eustorgi de Milà es conserva el sepulcre-reliquier, de gran format, que contenia aquestes relíquies abans del trasllat.
Beda, al segle VIII, en la "Expositio in Evangelium S. Matthaei" deia que un era asiàtic, l'altre africà, i l'altre, europeu, i a "Collectanea et Flores" va descriure les tradicions que establien el significat místic dels reis i de les seves vestidures i aspecte, descrivint Melcior, que duia or com ofrena, un ancià amb cabells i barba llarga, la túnica d'un color violeta, un parell de sabates blaves i blanques. El segon, Gaspar, que duia encens com ofrena, era un noi imberbe, ros, amb una capa amb un color vermell i un parell de sabates violeta, i el tercer, Baltasar, que duia mirra com ofrena, negre amb barba, amb un abric vermell i blanc.

Els Reis d'Orient. Mosaic de la basílica de Sant Apol·linar el Nou, Ravenna

(Ampliar) - Els Reis d'Orient. Mosaic de la basílica de Sant Apol·linar el Nou, Ravenna. Viquipèdia.

Els noms i el nombre dels Reis. Al segle IV va fixar-se el nombre de reis: tres, per analogia, com hem dit, amb els presents, però encara sense fixar-ne els noms. El primer testimoni onomàstic el trobem a Sant Apol·linar el Nou, en uns mosaics de Ravenna (2). Gaspar hi és representat com un home d'edat amb barba i cabells llargs i blancs; Baltasar és un home madur de barba i cabellera rosses; i finalment Baltasar és hi és representat sense barba; hi ha qui creu que representa les edats de l'home.
A les esglésies orientals els reis tenen diversos noms; els cristians siríacs anomenen els reis Larvandad, Gushnasaph, Hormisdas, noms d'origen persa; l'església etiòpica els anomena Hor, Karsudan i Basanater; els armenis, Kagpha, Badadakharida i Badadilma. Però a Occident els noms es van assentar des del segle VIII en llatí: Caspar, Melchior, Balthasar, i en català com a Melcior (o Melcion), Gaspar i Baltasar, derivats d'una crònica manuscrita grega d'Alexandria del segle V, traduïda el 1606 al llatí com a "Excerpta Latina Barbari".
Els testimonis gràfics més antics de l'Adoració dels Reis es documenten en dos sarcòfags paelocristians dels Museus Vaticans, on s'observa que tots tres porten el capell frigi i, per emfatitzar que provenen d'Orient, s'hi representen quatre camells. En l'ordre medieval habitual en les representacions artístiques, Baltasar se'l representa per davant de Gaspar.

L'Adoració dels Reis. Mestre de l'Epifania d'Anvers. Primera meitat del segle XVI

(Ampliar) - L'Adoració dels Reis. Mestre de l'Epifania d'Anvers. Primera meitat del segle XVI. Museu Nacional d'Art de Catalunya.

El Rei negre. Fins a les acaballes del segle XV i principis del XVI no comença a representar-se un rei de raça negra. El món medieval s'engrandia per moments, i els nous descobriments geogràfics afermarien la representació multicolor de la humanitat. Aquestes representacions de Reis negres comencen a aparèixer a la pintura flamenca, per anar-se escampant per d'altres indrets.
De fet, cal cercar-ne l'origen en dos fets històrics importants: per una banda, la presència de gent negre a Europa degut al comerç d'esclaus que provenien d'Àfrica. A la pintura flamenca i posteriorment a d'altres, sobretot dels segles XVI i XVII hi solen aparèixer homes i dones de raça negra, i sobretot nens, esclaus acompanyants de persones de la noblesa. D'altra banda, els Reis varen començar a simbolitzar els tres continents en els que s'havia estès el cristianisme, Europa, Àsía i Àfrica.
Sovint també són representats amb tres animals que els acompanyen: un cavall, un camell i un elefant, producte mé,s de l'imaginari popular que d'una font gràfica o textual. Al seglo XVI, l'Església Catòlica desenvolupava una iconografia mitjançant la qual difonia el seu ministeri a tots els continents coneguts, i a cadascun va donar un sínbol: per Europa el cavall, per l'Orient Mitjà (Àsia), un camell i per Àfrica un elefant.


Notes

(1) - De fet, s'enllaçava amb altres textos bíblics: “Els reis de Tarsis i de les illes portaran un tribut. Els reis de Sabà i de Seba pagaran impostos; tots els reis s'agenollaran davant seu, el serviran totes les nacions” (Salms, 72, 10-11). I també: “Una infinitat de camells et cobrirà, joves dromedaris de Madian i Efà. Vénen tots ells de Sabà, portadors d'or i encens i pregonant lloances a Jehovà” (Isaïes, 60, 6). - Tornar al text

(2) - A l'exegesi realitzada pel bisbe Agnellus de Ravenna en la seva descripció de les imatges d'aquesta escena especifica que: "Per què estan representats amb robes diferents, i no tots iguals? Perquè l'artista va seguir les Sagrades Escriptures. Ara bé, Gaspar ofereix or i vesteix una peça de roba blava, i amb la seva vestidura denota matrimoni. Baltasar està oferint encens i vesteix una peça de roba groga, amb la qual denota virginitat. Melcior està oferint mirra i vesteix una peça de roba multicolor, i amb aquesta denota penitència. El que existia abans de tots els temps [Déu] porta un vestit porpra, amb el qual deixa entendre que va néixer Rei i que ha sofert. [...] Igual que aquests tres regals preciosos contenen un diví misteri, és a dir, que amb l'or significa la riquesa pròpia d'un rei, amb l'encens la forma sacerdotal i amb la mirra la mort, així mitjançant tots ells es mostra que Crist és qui ha sumit tot el pes de les iniquitats dels homes: i així també, com hem dit, aquests tres presents estan continguts en les seves peces de roba. Per què només en van venir de l'Orient tres, i no quatre, o sis o dos? És possible que signifiqui la plenitud perfecta de tota la Trinitat". Agnellus, "Liber Pontificalis Ecclesiae Ravennatis". - Tornar al text



Back-Index-Next

Els Reis d'Orient. Detall del frontal de l'altar de Santa Maria de Lluçà. Mestre de Lluçà, Tallers de Vic. Segon quart del segle XIII

(Ampliar) - Els Reis d'Orient. Detall del frontal de l'altar de Santa Maria de Lluçà. Mestre de Lluçà, Tallers de Vic. Segon quart del segle XIII. Museu Episcopal de Vic.

Adoració dels Reis. Segle XVI

(Ampliar) - Adoració dels Reis. Segle XVI. Museu Nacional d'Art de catalunya.

L'adoració dels Reis. Jaume Huguet. 1464

(Ampliar) - L'adoració dels Reis. Jaume Huguet. 1464. Detall de l'anomenat "Retaule del Conestable". Capella de Santa Àgata, Barcelona.

L'adoració dels Reis. Taula del sotabanc del retaule de Sant Feliu. Pere de Fontaines. 1515-1518

(Ampliar) - L'adoració dels Reis. Taula del sotabanc del retaule de Sant Feliu. Pere de Fontaines. 1515-1518. Museu d'Art de Girona.

Els Reis Gaspar i Baltasar. Santa Maria de Taüll. Ca 1123

(Ampliar) - Els Reis Gaspar i Baltasar. Santa Maria de Taüll. Ca 1123. Museu Nacional d'Art de Catalunya.

El Rei Melcior. Santa Maria de Taüll. Ca 1123

(Ampliar) - El Rei Melcior. Santa Maria de Taüll. Ca 1123. Museu Nacional d'Art de Catalunya.

L'Adoració dels Reis. Detall del retaule gòtic del Monestir de Santes Creus. 1403-1414

(Ampliar) - L'Adoració dels Reis. Detall del retaule gòtic del Monestir de Santes Creus. Pere Serra. 1403-1414. Catedral de Tarragona

L'Adoració dels Reis. Jaume Cabrera. Ca 1400

(Ampliar) - L'Adoració dels Reis. Jaume Cabrera. Ca 1400. Museu Nacional d'Art de Catalunya

L'Adoració dels Reis. Procedència desconeguda. Ca 1500

(Ampliar) - L'Adoració dels Reis. Procedència desconeguda. Ca 1500. Museu Nacional d'Art de Catalunya

Baltasar (identificat com Gaspar, rei de Tars) 1611–13. Jacques Bellange

(Ampliar) - Baltasar (identificat com Gaspar, rei de Tars) 1611–13. Jacques Bellange, Viquipèdia.

L'Adoració dels Reis. 1480-1490. Georges Trubert

(Ampliar) - L'Adoració dels Reis. 1480-1490. Georges Trubert. Viquipèdia.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés