La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Situada a la Vall de Sant Daniel, la Plaça de les Sardanes és un espai herbat envoltat d'arbres, situat a la confluència de les rieres de Sant Miquel i de la Torre. S'hi accedeix travessant un passera de bigues metàl·liques, solera de formigó i baranes metàl·liques, a la que es puja per uns esglaons. A un costat de l'espai hi ha un cadafal per les sardanes, de tres esglaons de pedra de Girona, recolzats a un mur posterior on hi ha una placa escrita on es llegeix Plaza de la Constitución, en referència a la de 1869. En un dels seus extrems, i damunt la riera de Sant Miquel, es conserva un pou amb volta.

El cadafal per a la cobla

(Ampliar) - El cadafal per a la cobla

Antigament hi havia una construcció senzilla anomenada la Barraqueta i que feia d'escoles i Ajuntament. Amb la proclamació de a Constitució de 1869 es col·locà la placa commemorativa. Al 1901 es traslladaren les escoles i l'Ajuntament i l'espai restà com a plaça per a ballar-hi les sardanes durant la Festa Major. El 1901 es van construir les grades pels músics. Al segle XVIII s'anomenava al lloc "Plassa Balladora".
Està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Indicació de la riera de Sant Miquel

(Ampliar) - Indicació de la riera de Sant Miquel



[Més imatges]-Back-Index-Més imatges

Volta del pou sobre la riera de Sant Miquel

(Ampliar) - Volta del pou sobre la riera de Sant Miquel.

Passera que accedeix a la plaça de les Sardanes

(Ampliar) - Passera que accedeix a la plaça de les Sardanes.


Localització
41º 59' 15" N
2º 50' 21" E


  • Festa Major de Sant Daniel 2019. - Ballada a la plaça de les Sardanes.
  • Festa Major de Sant Daniel 2018. - Ballada a la plaça de les Sardanes.
  • Festa Major de Sant Daniel 2017. - Ballada a la plaça de les Sardanes.
  • Història de Sant Daniel. - Article històric de l'antic municipi i actual barri de Girona.

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés