La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La plaça del general Marvà es troba al límit del Barri Vell, l'antic espai tancat per les muralles, a tocar el Jardí de la Infància, i compta amb dos accessos a la plaça Catalunya, dos petits carrerons, el carrer de Troia i el de Banyoles. És una plaça quadrangular oberta per una banda i tancada als altres tres costats per blocs de dos a quatre pisos d'alçària i per un edifici d'aparcaments que s'enfila cap a la plaça de Jacint Verdaguer i Santaló.
Aquest indret era ocupat des de l'edat mitjana per una placeta que restava reclosa pel recinte emmurallat. A la darreria del segle XIV es començà a construir el tram de muralla que finalment arribà al portal del Carme, situat on actualment es troba la plaça del general Marvà. Aquest portal era proper a una torre, i a pocs metres de l'anomenat portal d'en Banyoles, ran del carrer del mateix nom, tal com es remarca a la documentació del segle XV.

Edificis de la banda oest de la plaça

(Ampliar) - Edificis de la banda oest de la plaça.

Als fogatges medievals apareix sovint el recompte dels veïns que habitaven el sector del portal del Carme esmentant un carrer que s'allargassava cap al carrer i convent de les Beates. El nom tradicional de l'ndret era el de placeta del Carme, que es va anar perdent sobretot a partir de l'enderrocament de les muralles. El 1921 es proposà sense èxit canviar aquest nom popular pel d'Eduard Bleriot. Finalment, per un acord de la permanent de l'Ajuntament del 3 d'abril del 1925, i a proposta del regidor Narcís Pla, se li donà el nom de general Marvà, remarcant que desapareixia l'antiga denominació de placeta del Carme pel fet que ben a prop ja hi havia un carrer amb el mateix nom.
El 1937 la CNT proposà que es canviés el nom per plaça d'en Francesc Ferrer i Guàrdia, l'important pedagog anarquista i lliurepensador que va crear l'Escola Moderna. La proposta quedà en un no res. En canvi, sí arrelà una nova denominació popular per a una part de l'espai: jardí de la infància, apareguda amb motiu de la urbanització de 1927 d'aquesta plaça, i amb la col·locació d'estris per al joc de la mainada, als que es van incorporar diversos detalls fins a l'acabament total de l'obra l'any 1931. Carles Rahola s'en va fer ressó el 1929, assenyalant-ho com un "bell intent o assaig que mereix respecte, i és també com la purificació d'un lloc, en el qual, en les lluites civils del segle passat, va haver-hi afusellaments".

Banda est de la plaça

(Ampliar) - Banda est de la plaça.

En l'acord de l'Ajuntament on es decidí posar el nom d'aquest general a la plaça s'insisteix en el desig de la ciutat d'agrair l'interès que Marvà s'havia pres per les coses de Girona, sobretot pel que fa al tema de la cessió dels baluards, la concessió de subvencions per tal d'edificar el Grup Escolar (1) (l'escola pública Joan Bruguera), i l'autorització per enderrocar el 1909 el portal de França. Pocs dies després de l'acord el general Marvà trametia a l'Ajuntament una comunicació d'agraïment. En aquest mateix any, i coincidint amb el fet que el general Marvà era el director general de Treball en el govern de Primo de Rivera, la delegació local de Girona del Consell de Treball anunciava la preparació d'un homenatge al general i l'any següent la societat obrera "El Porvenir" demanava la col·locació d'un seu bust al mig de la plaça (2).
El canvi fonamental en la fesomia de la plaça es va produir durant la Guerra Civil, quan s'hi va construir un refugi antiaeri, actualment visitable, que el febrer del 1938 va ser ampliat considerablement. S'hi accedia per dues entrades situades a la banda propera als al carrer de Troia. Un cop acabada la guerra es varen tancar les entrades i enjardinar la plaça, deixant sense enderrocar l'esmentat refugi. Actualment, la part de jardins és ornada amb bancs de pedra i jocs infantils.

Vista des d'un punt elevat de la plaça del general Marvà i dels jardins de la Infància. Al fons, l'inici del carrer del Carme. 1927-1930

(Ampliar) - Vista des d'un punt elevat de la plaça del general Marvà i dels jardins de la Infància. Al fons, l'inici del carrer del Carme. 1927-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

A la dècada dels anys 80 del segle XX es va procedir a l'enderroc de diversos habitatges a la banda est de la plaça, afectades pel pla especial del Barri Vell, que possibilitarien "la creació d'un nou espai verd al barri antic i, més endavant, creant un circuit urbà que resoldrà els problemes de trànsit del carrer Nou del Teatre" (Diari ElPunt, 06/8/1985). A la mateixa plaça es va construir l'accés al passeig de les muralles fins la Torre del general Peralta, a tocar la Universitat de Girona, accessible des del setembre de 1985, segons projecte dels arquitectes Joan Tarrús, Jordi Bosch i Santiago Vives (Diari El Punt, 17/8/1985).
La urbanització i remodelació definitiva de la plaça, feta per Carles Lloret, Miquel Ferrer i David Bancells, va finalitzar el 1999 amb la construcció dels edificis d'aparcaments de la banda est. El 12/2/1986 el diari "Los Sitios de Gerona" publicava que "Desde la Plaça Marvá se accederá a la Plaça Beates (actual plaça Jacint Verdaguer i Santaló) por dos escalinatas, una adosada a la muralla y otra a las casas allí situadas. Bajo la Plaça de les Beates y con fachada a la Plaça Marvá [...] está prevista la construcción de un edificio de aparcamientos que cumpla las determinaciones del Plan general y que ha de constituir una descongestión de vehículos en esta zona".

Edificis de la banda oest de la plaça

(Ampliar) - Edificis de la banda oest de la plaça.

Josep Marvà i Mayer (Alacant,8/1/1846 - Madrid, 15/08/1937). Enginyer, militar i polític. Graduat a l'Acadèmia d'Enginyers en 1869, va lluitar en la tercera Guerra Carlina. El 1896 va ser destinat a Cuba, com a tinent d'enginyers, on va encarregar-se de millorar les fortificacions. Posteriorment va arribar primer a comandant i després a general.
Fundador del Laboratori de Material d'Enginyers, una important institució en el desenvolupament industrial del país, el va presidir durant una dècada, des de la seva fundació el 1897 fins a 1907. Va obtenir la Medalla de Plata en l'Exposici6Oacute; Universal de París (1878) i d'or en l'Exposició Universal de Barcelona (1888).
El 1904 va ingressar com a acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. També va treballar a l'Institut Nacional de Previsió, del que seria president. Va rebre les condecoracions de la Gran Creu de l'Orde del Mèrit Militar, Gran Creu i Placa de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild, Comanador de l'Orde de Dannebrog (Dinamarca), Comanador de nombre de l'Orde d'Alfons XII i Creu de primera classe de la Corona de Prússia.


Notes

(1) - El "Diario de Gerona de Avisos y Noticias" del 04/11/1908 publicava la notícia de que "Ayer llegó á esta ciudad, con el fin de representar al Gobierno en la colocación de la primera piedra del Grupo escolar el general del cuerpo de ingenieros D. José Marvá, acompañado de su ayudante D. Enrique Millán, capitán del mismo cuerpo. Para el mismo acto y la fiesta escolar de esta tarde tambén llegó ayer el Dr. D. Benito Torá decano de la Facultad de Farmacia de Barcelona, representando al Sr. Rector de la Universidad". Tornar al text

(2) - El "Diario de Gerona de Avisos y Noticias" del 10/8/1926 publicava que s'havia aprovat "Aceptar propuesta formulada por la sociedad obrera 'El Porvenir' de que sea levantado en el centro de los proyectados jardines de la plazuela del Carmen, hoy del General Marvá, un busto de esta ilustre personalidad, en atención a su intensa labor social, con Una placa en la que conste haber partido la iniciativa del homenaje del elemento obrero, y abierta una suscripción pública (que dicha entidad encabeza con 300 pesetas) para la inmediata realización de la obra; y publicar en la Prensa la referida propuesta de la sociedad 'El Porvenir', invitando especialmente al elemento obrero a contribuir a la suscripción". Tornar al text


Enderrocament d'un edifici a la plaça General Marvà. S'observa l'edifici de les Beates. 1980-1990

(Ampliar) - Enderrocament d'un edifici a la plaça General Marvà. S'observa l'edifici de les Beates. 1980-1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

El general José Marvá y Mayer

(Ampliar) - El general José Marvá y Mayer. Publicat a "Homenaje a la memoria de D. José Marvá y Mayer", Madrid 1942.

Una de les publicacions de José Marvá

(Ampliar) - Una de les publicacions de José Marvá. Madrid, 1899. Biblioteca Nacional de España.

Una de les publicacions de José Marvá a l'Instituto Nacional de Previsión

(Ampliar) - Una de les publicacions de José Marvá a l'Instituto Nacional de Previsión. Madrid, 1917. Biblioteca Nacional de España.

Expropiació forçosa per la remodelació de la plaça publicada al diari El Punt de l'01/03/1989

(Ampliar) - Expropiació forçosa per la remodelació de la plaça publicada al diari El Punt de l'01/03/1989.

Accés des de la plaça del general Marvá a la de Jacint Verdaguer i Santaló

(Ampliar) - Accés des de la plaça del general Marvá a la de Jacint Verdaguer i Santaló.


Localització 41º 58' 52" N
2º 49' 28" E

[Més imatges]------ Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés