La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

A Girona era tradició començar a preparar els pessebres a les llars la diada de santa Llúcia. Aquest dia la mainada començaven d'anar a cercar la molsa, el suro i els gallerans, i de retorn la començaven a repassar i a enganxar les cames i braços trencats de les figures d'argila cuita que tot l'any havien guardat en una caixa plena de serradures.
Les festes nadalenques es consideraven acabades per la Candelera, al febrer. Per celebrar la festivitat es menjaven els darrers torrons, i les últimes neules. Fins aquesta diada duraven els darrers pessebres, davant el quals es cantaven algunes nadales.

Un dels pessebres de l'exposició ambientat en un indret ben típic de Girona, la pujada de Sant Domènec

(Ampliar) - Un dels pessebres de l'exposició ambientat en un indret ben típic de Girona, la pujada de Sant Domènec.

El costum de representar el naixement de Jesús ve de lluny. A Catalunya, el pessebre documentat més antic és del segle XIV, quan seria intriduït per influència franciscana i dominicana. Si bé es té documentada l'elaboració de pessebres en esglésies i palaus, no se sap amb certesa quan va arrelar el costum de fer-ne a les cases.
Durant el segle XVIII el pessebre casolà ja és un fet consolidat, fins al punt que ja en trobem un comerç especialitzat i la famosa fira de Santa Llúcia, on hom pot adquirir tots els elements necessaris per a construir-lo.
A Catalunya el pessebre tradicional s'estructura a partir d’elements vegetals com ara la molsa, el suro i el galleran. El naixement se sol situar en una cova o un estable que actua d’escena principal, acompanyada de figures tradicional com la dona que renta, un caçador, l'home que llaura amb un bou, la vella que fila, un pescador, pastors duent presents al nen Jesús... i algunes vegades d'altres de ben anacrònics, com ara el capellà amb el paraigua. De tot el repartiment de personatges, el que més destaca per la seva singularitat és el caganer.

Un dels pessebres de l'exposició

(Ampliar) - Un dels pessebres de l'exposició.

El caganer.
Els folkloristes de casa nostra fins a la primera meitat del segle XX consideraven que el caganer era un vestigi supervivent d’antics cultes de fertilitat de la terra, propiciadors d’abundor i sort, representats en un context de religiositat popular domèstica com és el pessebre. Aquesta teoria és la que han divulgat molts experts en cultura popular fins avui, sense plantejar-se d’on ve aquest plantejament. L’antropòleg postmodern Alberto Cardín, entre d’altres, continuava, a la darreria del segle passat amb aquesta interpretació.

Un dels pessebres de l'exposició

(Ampliar) - Un dels pessebres de l'exposició.

Les hipòtesis més recents, en canvi, enfoquen la qüestió d’una altra manera, tot destacant la dimensió lúdica i carnavalesca del fenomen pessebrista. L’antropòloga Josefina Roma planteja una mena d’inversió burlesca que es produeix com a contrapartida a la representació oficial de la religió. És evident en aquest sentit que els personatges dels pessebres estan adaptats gairebé tots a la realitat local, allunyats de la versió oficial dels fets situats a la Palestina fa dos mil anys, com els pagesos amb barretina, els pollets i les masies que proliferen als nostres pessebres.

Un dels pessebres de l'exposició

(Ampliar) - Un dels pessebres de l'exposició.

En aquest sentit s'estableix un paral·lel entre el caganer i els personatges de les cançons populars nadalenques, com el rabadà, la funció dels quals és fer baixar a la realitat de la gent esdeveniments de gran altura i rigor teològic. Finalment, el paper destacat que tenen els nens en la configuració dels pessebres atansen tot plegat a una mena de joc domèstic, íntim, en què la figura del caganer no fa més que aproximar-nos tots aquells personatges de ficció.
Els primers caganers documentats daten de les acaballes del segle XVII i el començament del XVIII. Són, en origen, una mena de personificació en tres dimensions d’escenes quotidianes que ja es representaven en rajoles decoratives des del segle XVI, entre elles la imprescindible acció de cagar.
(Fonts: "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", J. Gibert, 1946. Revista "Sàpiens", 2013).

Un dels pessebres de l'exposició

(Ampliar) - Un dels pessebres de l'exposició.

Un dels pessebres de l'exposició

(Ampliar) - Un dels pessebres de l'exposició.

Un dels pessebres de l'exposició

(Ampliar) - Un dels pessebres de l'exposició.

Un dels pessebres de l'exposició

(Ampliar) - Un dels pessebres de l'exposició.

Detall d'un dels pessebres de l'exposició

(Ampliar) - Detall d'un dels pessebres de l'exposició.

Detall d'un dels pessebres de l'exposició

(Ampliar) - Detall d'un dels pessebres de l'exposició.

Detall d'un dels pessebres de l'exposició

(Ampliar) - Detall d'un dels pessebres de l'exposició.

Detall d'un dels pessebres de l'exposició

(Ampliar) - Detall d'un dels pessebres de l'exposició.

Detall d'un dels pessebres de l'exposició

(Ampliar) - Detall d'un dels pessebres de l'exposició.

Detall d'un dels pessebres de l'exposició

(Ampliar) - Detall d'un dels pessebres de l'exposició.

Detall d'un dels pessebres de l'exposició

(Ampliar) - Detall d'un dels pessebres de l'exposició.

Detall d'un dels pessebres de l'exposició

(Ampliar) - Detall d'un dels pessebres de l'exposició.



  • El pessebre
    Articles i reportatges sobre l'origen històric i la significació de les figures que el composen.

  • El caganer
    Article sobre l'origen i la significació d'aquesta figura que ha passat d'element del pessebre a objecte de col·lecció.



  • [Més imatges] -----------Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés