Fragment de placa de ceràmica de vernís negre, amb la figura del déu Eros. Pot haver format part de la tapa d'una capsa o de la llinda d'una porta - (Ampliar) Llàntia de volutes, forma Dres-Lamb. Empúries (L'Escala, Alt Empordà), 10-100 dC - (Ampliar) Nines, terracota. Empúries (L'Escala, Alt Empordà), 50 aC - 100 dC - (Ampliar) Agulles decorades, os. Empúries (L'Escala, Alt Empordà), segles II-I aC - (Ampliar) Gerra ritual amb motius dionisíacs, bronze, troballa subaquàtica (Palamós, Baix Empordà), 50-150 aC - (Ampliar) Llàntia. Procedeix del vaixell Culip IV, enfonsat a la cala Culip (Cadaqués, Alt Empordà). 78-82 dC - (Ampliar) Ham d'os. La Bora Gran d'en Carreras (Serinyà, Pla de l'Estany). Paleolític Superior, 13000-11000 aC - (Ampliar) Puntes de fletxa, bronze. Esquerra: conva dels Encantats (Serinyà, Pla de l'Estany), 1200-800 aC. Dreta: Mas Xirgu (Girona, Gironès), 2500-200 aC Tovot d'una cabana, fang amb marques de canya. Mas Xirgu (Girona, Gironès), 650-600 aC - (Ampliar) Urna cinerària decorada i tapadora, ceràmica feta a mà. Necròpolis d'incineració de Can Bech de Baix (Agullana, Alt Empordà). 1000-700 aC - (Ampliar) Ganivet afalcatat, ferro. Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà). 225-200 aC - (Ampliar) Aplic en forma de cap de moltó, bronze. Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà). Segles IV-II aC - (Ampliar) Cap femení, terracota, Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà). 200-175 aC - (Ampliar) Figura femenina, terracota. Empúries (L'Escala, Alt Empordà). Segle III aC - (Ampliar) Cap de sàtir. Marbre. Segle I dC Miralls, bronze. Empúries (L'Escala, Alt Empordà). Segles I-II dC - (Ampliar) Sivella, bronze. Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Segles VI-VII dC - (Ampliar) Sivelles, bronze. Llampaies (Saus, Camallera, Alt Empordà). 550-650 dC - (Ampliar) Alabarda, bronze. Girona (Gironès). 1 i 2. Fíbules, bronze. Empúries (L'Escala, Alt Empordà), segles V-III aC. 3. Sivella de cinturó, bronze. Empúries (L'Escala, Alt Empordà), segles IV-III aC 1. Peu de moble en forma d'urpa, Empúries (L'Escala, Alt Empordà), 50-150 dC. 2. Aplicació en forma de cap de lleó, bronze, Empúries, 50-150 dC. 3. Plaquetes repujades, or. Empúries, 50-150 dC. Medalló decoratiu que formava part d'un vas, bronze. Empúries, 50-150 dC. 5. Aplicació que representa una màscara teatral, bronze. Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Segles II-III dC Detall de nansa de sítula (vas en forma de galleda) amb cap de barbut, bronze. Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà). Segles I-II dC - (Ampliar) |
Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona. Sant Pere de Galligants El Museu.
Té el seu origen en el Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts, fundat el 1846 per la Comissió Provincial de Monuments i és, per tant, un dels més antics de Catalunya. L'any 1857 el museu s'instal·là en el claustre del monestir de Sant Pere de Galligants, que fou abandonat per la comunitat de monjos benedictins en 1836 en aplicació de les lleis desamortitzadores. En 1860 s'iniciaren les obres de construcció del sobreclaustre, que alberga actualment les sales de l'exposició permanent, però el museu no fou obert al públic fins a finals de 1870. Crani humà. Puig d'en Roca (Girona, Gironès), 4200-3500 aC - (Ampliar)
Entre els primers materials arqueològics que varen ingressar al museu, cal esmentar els procedents de les excavacions que la Comissió de Monuments realitzà el 1846 a Empúries i les inscripcions i escultures romanes de la ciutat de Gerunda (Girona), trobades en les obres que es realitzaven a la ciutat, i que es recuperava dels danys ocasionats per la guerra de la Independència. Sala del Museu Arqueològic instal·lat al monestir de Sant Pere de Galligants. En primer terme, l'escultura Contra l'Invasor de Miquel Blay, actualment al Museu d'Art de Girona. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Amb motiu de la creació del Museu d'Art de Girona, el 1976, les col·leccions d'art es traslladaran a l'antic Palau Episcopal, quedant així el museu de Galligants com especialista de manera exclusiva en arqueologia. Materials conservats i exposats en el claustre del monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu Aqueològic. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La seu de Girona del Museu d'Arqueologia de Catalunya explica l'activitat humana des de l'aparició de l'home fins a l'època tardoromana, a través de materials arqueològics trobats a les excavacions de jaciments de les comarques gironines. Bol. Ceràmica. Sant Julià de Ramis (Gironès). 4200-3500 aC - (Ampliar)
Neolític. Durant el Neolític, ara fa uns 7.500 anys, a Catalunya l'home passa de ser caçador i recol·lector, com en el Paleolític, a agricultor i ramader. Es domestiquen diverses espècies de cereals i de lleguminoses, i animals com el bou, el porc i els ovicaprins. Aquests grans canvis en les estratègies de subsistència vénen acompanyats per l'abandonament de la vida nòmada i la construcció de grans poblats com el de la Draga (Banyoles, Pla de l'Estany), on s'han recuperat gran quantitat d'estris i d'objectes realitzats amb matèria orgànica. Gerra, ceràmica. Cova de Rocafesa (Sant Martí de Llémena, Gironès). 1800-1200 aC - (Ampliar)
Edat dels Metalls. Amb la introducció de la metal·lúrgia s'inicia l'Edat dels Metalls. El Calcolític (2300-1800 aC) comença amb la descoberta del coure, etapa que no suposa grans canvis, atès que es manté el sistema econòmic anterior, l'ocupació de cavitats naturals, la reutilització de megàlits, i la inhumació col·:lectiva. 1. Destrals de bronze, 1800-1500 aC. 2. Destral de bronze, cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa), 1800-1500 aC - (Ampliar)
El bronze final (1200-700 aC) suposa un moment de canvis. Apareix el ritual funerari de la incineració, s'intensifica la metal·lúrgia amb l'ús i l'expansió del bronze, les pràctiques agrícoles i ramaderes,i l'augment dels vilatges. Askos teriomorf amb cap d'Aquelous, divinitat fluvial. Ceràmica jònica. Empúries (L'Escala, Alt Empordà). Segles VI-V aC - (Ampliar)
Les colonitzacions. Durant el segle VII aC diversos pobles mediterranis, fenicis i púnics, grecs i etruscs, entren en contacte amb les poblacions de la zona costanera de la península Ibèrica i hi estableixen relacions comercials, basades en l'intercanvi de productes manufacturats per matèries primeres. Els fenicis estableixen colònies a Andalusia, almenys des del segle VIII aC; els púnics funden Eivissa a meitats del segle VII aC; a la costa nord, a l'Empordà, els grecs foceus funden la colònia d'Emporion a principis del segle VI aC i la de Rhode a principis del IV aC, en el territori de la tribu dels indigets. Plom amb inscripció ibèrica. Castell de la Fosca (Palamós, Baix Empordà). Segle III aC - (Ampliar) Transcripció de l'escriptura ibèrica del plom - (Ampliar)
Ibers. A partir del segle VI aC, les poblacions indígenes de l'Edat del Bronze de la banda mediterrània de la Península, inicien un llarg procés evolutiu que portarà a la formació de la cultura ibèrica. Tot i que amb diferències regionals, la cultura ibèrica presenta uns trets característics comuns a tot el territori: generalització de la construcció amb materials durs (pedra, tovot), aparició d'un urbanisme incipient i d'un nou tipus d'hàbitat fortificat en altura, l'oppidum; adopció del torn de terrisser, ampli desenvolupament de la metal·lúrgia del ferro o creació d'un sistema autòcton d'escriptura. Crater de campana, ceràmica àtica de figures roges (detall). Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà). Mitjan segle IV aC - (Ampliar)
Una altra activitat important complementària és la ramaderia. El contacte amb els pobles colonials va tenir importants repercussions en les formes d'organització de la societat, en l'economia i en les creences. Els jaciments indígenes més destacats d'aquest període que es troben representats al museu són els d'Ullastret, Mas Castellar de Pontós, Castell de la Fosca de Palamós, Sant Julià de Ramis o la Creueta. Figura que representa un silè, ceràmica, 300-150 aC - (Ampliar) Romanització. El pas del món ibèric al món romà es produeix com a conseqüència de la romanització de les terres gironines a partir del 218 aC, amb el desembarcament dels primers romans a Empúries. Les noves ciutats i les vil·les agrícoles són la base de l'ocupació del territori. Les ciutats són seus del nou poder i les vil·les, amb la seva part rústica i urbana, exploten el camp on el vi, l'oli i els cereals són els principals productes conreats. Umbó (part d'un escut), ferro. Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà). 225-175 aC - (Ampliar)
Els nous gustos d'una societat plenament romanitzada es reflecteixen en els diferents objectes exposats, alguns de caràcter personal i d'altres delicats com les nines de terracotta. Els amulets i la representació de déus i mites ens apropen a una nova religiositat que afecta costums tan bàsics com el ritual funerari. Plat de peix de ceràmica àtica de figures roges. La cassoleta del fons servia per recollir l'oli o posar-hi alguna salsa. S'hi representen dues parelles de peixos de roca, propis de l'àrea mediterrània, encarades dos a dos: una escópora amb un moll, i una escórpora ab un sard, la part posterior d'un anfós, un altre peix no identificat i una vieira. El plat, que té una cronologia pròpia del segle IV aC, es va trobar en una casa de finals del segle III aC, fet que remarca el valor que es va atorgar a aquesta peça - (Ampliar)
|
Dracma d'Empúries, amb la llegenda grega EMPORITON, plata, la Barroca, Sant Climent d'Amer (Amer, La Selva), segle III aC - (Ampliar) Dracma d'Empúries, amb la llegenda grega EMPORITON, plata, la Barroca, Sant Climent d'Amer (Amer, La Selva), segle III aC - (Ampliar) Ampulla de Sant Menna. Petita ampolla o cantimplora que contenia aigua del santuari de Sant Menna (Karm Abu Mina, Egipte). Li falta el coll i les dues nanses laterals. A l'anvers s'hi representa Sant Menna, vestit amb túnica curta amb els braços oberts, i amb dos dromedaris llepant-li els peus. Al revers, una inscripció grega dins d'una corona vegetal: ΑΓΙΟΥ ΜΗΝΑ ΕΥΛΟΓ (eulògia [benedicció] de Sant Menna). És dels pocs exemplars que es coneixen a Europa - (Ampliar) Llàntia. Procedeix del vaixell Culip IV, enfonsat a la cala Culip (Cadaqués, Alt Empordà). 78-82 dC - (Ampliar) Ungüentari piriforme i ampolla de vidre bufat translúcid, Empúries (L'Escala, Alt Empordà). Segles I-II dC - (Ampliar) Sivella, bronze recobert d'or, làmines de vidre. Necròpolis del Pla de l'Horta (Sarrià de Ter, Gironès), segle VI dC - (Ampliar) 1. Penjoll i aplicació, petxina, cova Can Simon (Girona, Gironès). Urna cinerària decorada, ceràmica feta a mà. Necròpolis d'incineració de Can Bech de Baix (Agullana, Alt Empordà). 1000-700 aC - (Ampliar) Escarabeu, fet de faiança, originari de Naukratis (Egipte), segle VI aC Ariballos en forma d'eriçó, faiança, fàbrica de Naukratis (Egipte) o de Rodas (Grècia), fi segle VII - inici segle VI aC - (Ampliar) Puntes de llança, ferro. Dues esquerra: Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà), 225-200 aC. Dreta: Poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà), segle III aC - (Ampliar) Figura femenina, terracota. Empúries (L'Escala, Alt Empordà). Segle III aC - (Ampliar) Timateri, ceràmica. Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà). Segle III aC - (Ampliar) Esquerra: penjoll en forma de cap masculí barbat, vidre. Empúries (L'Escala, Alt Empordà). Segles IV-III aC. Dreta: Fragment de penjoll en forma de cara, vidre. Oppidum de Sant Julià de Ramis (Gironès). Segle IV-III aC - (Ampliar) Kalathos, ceràmica, fabricat al taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp) Sivella, bronze. Pla de l'Horta (Sarrià de Ter, Gironès). Segle IV dC - (Ampliar) Sivella, bronze. Puig Rom (Roses, Alt Empordà). 550-650 dC - (Ampliar) Arpó d'os, La Bora Gran d'en Carreras (Serinyà, Pla de l'Estany). Paleolític Superior, 13000-11000 aC - (Ampliar) Ungüentaris de ceràmica procedents de Mas Castellar (Pontós) i Empúries (L'Escala, Alt Empordà). Segles III-II aC - (Ampliar) Nansa de sítula (vas en forma de galleda) amb cap de barbut, bronze. Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà). Segles I-II dC - (Ampliar) Figura del déu Mercuri, de bronze. Empúries (L'Escala, Alt Empordà). Segle I dC - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |