|
|
|
||
 
(Ampliar) - Interior del magatzem datat el 1723 a la llinda. 
(Ampliar) - Plànol de Joan Cisterna (segle XVI o XVII), que detalla el subministrament d’aigua des de la mina del Calvari fins a les fonts de la plaça dels Lledoners i de la Mare de Déu de la Pera. Arxiu Capitular de Girona. Publicat a "Girona al segle XVI (1519-1599)", X. Torres 
(Ampliar) - Restes de l'entrada al magatzem. 
(Ampliar) - Respirador de la galeria de conducció. [Més imatges]------
|
Una mina d'aigua és un un sistema de captació d'aigües subterrànies per al reg agrícola o ús domèstic i industrial que consisteix en una galeria horitzontal de captació subterrània amb un seguit de pous de ventilació de les conduccions. A la zona entre la Torre Gironella i el turó del Calvari, se'n conserva una construïda el segle XVI pels dominics del convent de Sant Domènec, que neix dins la muntanya del Calvari, antigament també coneguda com mont Aigualer. L'aigua arriba a la mina a través d'un túnel excavat a la roca i que, un cop surt a l'exterior, continua amb una galeria de pedra que es dirigeix cap a la Torre Gironella. Des de l'exterior s'aprecia i ressegueix el recorregut de la mina per un mur de pedra i un seguit de xemeneies que fan de respiradors de la galeria, que arriba fins al convent i a la font de la plaça dels Lledoners. Al final de la Gerra Civil es va utilitzar com a refugi. Al llarg de més de mig quilòmetre, va servir per abastar d'aigua la part alta de la ciutat fins els anys setanta.
L’Onyar, el riu principal de la ciutat, era al segle XVI un veritable abocador o dipòsit d’aigües brutes, que arrossegaven tota mena de deixalles, les industrials (els residus del treball de la pell) i les altres (del mercat de bestiar o de l’escorxador), a més de fer funcions de clavegueram a l’aire lliure. D’altra banda, el Ter, fora muralles, era un riu d’usos essencialment agrícoles (rec) o industrials (a través de la sèquia Monar). Finalment, amb el Galligants o amb el Güell no s’hi podia comptar, atès el seu poc cabal. Primer tram de la mina -
L'accés a la primera galeria es troba darrera de les primeres cases de la Torre Gironella. Aquest primer tram, del segle XVIII, que té uns 460 metres de llargada, i està fet seguint una feixa natural. Hi ha diverses claraboies i per la banda dreta hi ha una canal que recull l'aigua i, des de la Torre Gironella, la distribueix cap a tres cisternes: a la plaça dels Lledoners (es té constància de discrepàncies entre l'exèrcit, el capítol de la Catedral i l'Ajuntament per l'aigua, (1), l'antiga caserna dels Alemanys i l'antic govern militar de Sant Domènec, on
hi ha l'actual Facultat de Lletres. Aquesta última va funcionar almenys fins a principis dels setanta. Està construït amb maó i les voltes són de guix i pedra. Una petita canalització de ceràmica trasportava l'aigua fins les zones més esquerpes de la ciutat. Segon tram de la mina - La segona part del recorregut, d'uns 160 metres de llargada, que comença al mateix magatzem, mostra la seva part més excepcional. Excavada en la pedra, la galeria va ser construïda des de l'exterior buscant les deus d'aigua. Encara avui es poden veure com els minúsculs dolls fan arribar l'aigua al canal principal. Després de continuar un passadís sinuós, amb pendents difícils i molt estret, d'un 40 centímetres d'amplada, s'arriba a dos espais esglaonats que permeten continuar l'itinerari fins un pou de més de 25 metres de fondària. La font originària podria ser d'origen romà, tot i que caldria trobar vestigis arqueològics que ho demostressin.
(Tornar al text) |
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
Actualitzat: 22/10/2024 |