La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats


Interior del magatzem datat el 1723 a la llinda

(Ampliar) - Interior del magatzem datat el 1723 a la llinda.

Restes de l'entrada al magatzem

(Ampliar) - Restes de l'entrada al magatzem.

Respirador de la galeria de conducció

(Ampliar) - Respirador de la galeria de conducció.



[Més imatges]------ Back-Index-Next

Història--------Història

Una mina d'aigua és un un sistema de captació d'aigües subterrànies per al reg agrícola o ús domèstic i industrial que consisteix en una galeria horitzontal de captació subterrània amb un seguit de pous de ventilació de les conduccions. A la zona entre la Torre Gironella i el turó del Calvari, se'n conserva una construïda el segle XVI pels dominics del convent de Sant Domènec, que neix dins la muntanya del Calvari, antigament també coneguda com mont Aigualer. L'aigua arriba a la mina a través d'un túnel excavat a la roca i que, un cop surt a l'exterior, continua amb una galeria de pedra que es dirigeix cap a la Torre Gironella. Des de l'exterior s'aprecia i ressegueix el recorregut de la mina per un mur de pedra i un seguit de xemeneies que fan de respiradors de la galeria, que arriba fins al convent i a la font de la plaça dels Lledoners. Al final de la Gerra Civil es va utilitzar com a refugi. Al llarg de més de mig quilòmetre, va servir per abastar d'aigua la part alta de la ciutat fins els anys setanta.

Primer tram de la mina - L'accés a la primera galeria es troba darrera de les primeres cases de la Torre Gironella. Aquest primer tram, del segle XVIII, que té uns 460 metres de llargada, i està fet seguint una feixa natural. Hi ha diverses claraboies i per la banda dreta hi ha una canal que recull l'aigua i, des de la Torre Gironella, la distribueix cap a tres cisternes: a la plaça dels Lledoners (es té constància de discrepàncies entre l'exèrcit, el capítol de la Catedral i l'Ajuntament per l'aigua, (1), l'antiga caserna dels Alemanys i l'antic govern militar de Sant Domènec, on hi ha l'actual Facultat de Lletres. Aquesta última va funcionar almenys fins a principis dels setanta. Està construït amb maó i les voltes són de guix i pedra. Una petita canalització de ceràmica trasportava l'aigua fins les zones més esquerpes de la ciutat.
La sortida d'aquest primer tram es fa sobre un magatzem, que té la porta oberta a l'exterior, amb una ata a la llinda de la porta d'accés: 1723. En aquesta data, la ciutat va poder comprovar l'utilitat d'aquesta mina i va fer l'ampliació que va permetre portar l'aigua fins alguns dels emplaçaments més importants, com s'ha esmentat.

Segon tram de la mina - La segona part del recorregut, d'uns 160 metres de llargada, que comença al mateix magatzem, mostra la seva part més excepcional. Excavada en la pedra, la galeria va ser construïda des de l'exterior buscant les deus d'aigua. Encara avui es poden veure com els minúsculs dolls fan arribar l'aigua al canal principal. Després de continuar un passadís sinuós, amb pendents difícils i molt estret, d'un 40 centímetres d'amplada, s'arriba a dos espais esglaonats que permeten continuar l'itinerari fins un pou de més de 25 metres de fondària. La font originària podria ser d'origen romà, tot i que caldria trobar vestigis arqueològics que ho demostressin.


Notes

(1) - El conflicte per la propietat va fer que fins i tot la font de la plaça dels Lledoners estigués sense funcionar perquè el bisbat no en permetia l'ús a l'Ajuntament a mitjans del segle XVIII.
(Tornar al text)

  • Exposició "La Girona de l'aigua"
    ------Article i reportatge fotogràfic de l'exposició al Museu d'Història de Girona.

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés