La Llotja de Sant Domènec


		Síntesi. 18 d'agost de 1980 començaven les obres de desmuntatge d'una llotja a la plaça de Sant Domènec, una obra que avui poca gent recorda, però que en el seu moment va aixecar opinions virulentes en contra de la seva construcció, tal com es pot resseguir a la premsa de l'època, especialment al setmanari "Presència". Les protestes no eren tant per les connotacions polítiques que comportava l'obra, com per la seva discutible adequació estètica. Pretenia ser un monument als caiguts durant la Guerra Civil, pensat i dissenyat des de Madrid estant, una enorme galeria de pedra que reduïa la superfície de la plaça convertint-la en, pràcticament, un carrer, i cegant totalment la visió sobre Girona des de la plaça. Les protestes i pressions varen ser constants, i, finalment, després de deu anys de l'inici de les obres, va ser desmuntat i la plaça va tornar a alliberar el seu espai. (Ampliar) - La llotja de Sant Domènec. Ca. 1975. Sergio Biondi. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres d'enderrocament de la Llotja funerària a la plaça Sant Domènec. Al fons, l'església, el convent de Sant Domènec i el Seminari Diocesà. 1980. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona. La construcció de la Llotja. La Llotja de Sant Domènec formava part d'un projecte de conjunt de restauració de la plaça, promogut per la Dirección General de Arquitectura l'any 1968, amb la intenció de potenciar-la, dissenyat desde Madrid estant segons els cànons del més pur estil feixista amb el designi de convertir-lo en un "monumento a los caídos por Dios y por España", projecte que ja aleshores va ser qualificat per Santiago Sobrequés de "mur de la vergonya i del mal gust". La superfície de la plaça es va reduir en 430 metres quadrats, i s’hi va alçar de nova planta una enorme galeria de pedra, on s'honorarien els caiguts en aquest mausoleu "con una cruz de madera estufada y pintada, fijada al muro por elementos de hierro forjado y con altar o basamento labrado en piedra" i lletres de metall daurat amb les inscripcions i els Presente! de rigor. La Delegació de Belles Arts de Girona, que depenia del Ministeri d’Educació, no va poder fer res per impedir aquest disbarat, perquè era obra d’un altre ministeri (1). (Ampliar) - Projecte d'ordenació de la plaça Sant Domènec. CRDI - Ajuntament de Girona. Si no van arribar a posar-hi l’altar, la creu i les lletres va ser per por que la politització del monument el fes encara més impopular. I així va romandre la llotja deu anys, fins que l’adveniment de la democràcia va fer possible un pacte entre les administracions estatal i municipal que va permetre la pura i simple demolició de l’obra a càrrec del ministeri que l’havia construït. El projecte de la construcció de la llotja va ser portada a terme per l'arquitecte Pons Sorolla (2), amb el suport de la Dirección General de Arquitectura. Es va iniciar a l'11 de febrer de 1970 i va tenir un cost de deu milions de pessetes, segons manifestava el delegat del ministeri, Esteban Ascensión. (Ampliar) - Visita del ministre d'Informació i Turisme, Pio Cabanillas Gallas, a la plaça Sant Domènec. D'esquerra a dreta, l'alcalde de la ciutat, Ignasi de Ribot de Balle, el governador militar, Alfonso Rodríguez Cullell, el ministre, una autoritat civil i el governador civil, Victorino Anguera Sansó. 22 de juliol de 1974. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona. Les protestes. Si els regidors locals van estar disposats a acceptar aquell atemptat artístic com un favor magnànim i a desfer-se en elogis i agraïments per l’obsequi, la gent del carrer va tenir ocasió de fer sentir la seva veu a través de l’opinió d’uns quants ciutadans qualificats. Entre les moltes opinions adverses a la llotja, hi havia la del Conseller del Patrimoni Artístic, Pere Freixas, qui considerava que s'intentava imitar les llotges florentines del renaixement italià sense tenir en compte que a Catalunya no n'hi ha d'aquesta mena. Tres anys després, el febrer del 1978. El setmanari "Presència" realitzava una enquesta entre un grup de personatges gironins vinculats al món de l'art i la cultura, preguntant-los què calia fer amb la ja famosa llotja, entre els quals l'ementat Freixas, Conseller Provincial del Patrimoni Històrico-Artístic, el doctor Santiago Sobrequés, Aurora Martin, Cap del Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació, Joan Gelada President del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona, o Enric Mirambell, Director de la Casa de Cultura (3). (Ampliar) - Obres de construcció de la llotja. Ca. 1970. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. De fet, la llotja de Sant Domènec s'havia construït sense coneixement, art ni part, de la Delegació Provincial de Belles Arts de Girona. Miquel Oliva no pogué fer res contra la seva construcció, que depenia del "Ministerio de la Vivienda", no podia ni obtenir tant sols la paralització de les obres. També aixecaren fortament la veu els arquitectes, que publicaren una protesta signada i demanaren al Ministre de l'Habitatge que aturés les obres. L'Ajuntament de la ciutat, presidit llavors per Josep Bonet, no es manifestà, malgrat les incitacions de la premsa perquà es definís. Devia ser un dels pocs temes en els quals "Presència" i "Los Sitios ", visiblement enfrontats aleshores, estigueren perfectament d'acord. Si el títol de "Presència" havia estat "No", el del diari local era "Rotundamente, no". (Ampliar) - Obres de desmuntatge de la llotja. 1980. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Cal destacar la dura nota publicada pel professor Santiago Sobrequés en el diari "Los Sitios", el 20 de setembre de 1970. Era membre de la "Comissión Provincial de Monumentos" i començava el seu escrit dient que "dicha Comisión no ha sido convocada desde hace tiempo, por lo que debo expresar mi total ignorancia de la cuestión...". I afegia: "La idea de instalar en el lado oeste de la plaza el claustro de San Francisco era buena, buena si se trataba de una galeria abierta, como una especie de balcón sobre la ciudad". I acabava: "Pero para colmo de desgracia, en lugar del grácil claustro de San Francisco, aparecen unas pesadas arcadas modernas que nada evocan: una obra lamentable que costará mucho derribar y que me parece que los gerundenses tendrán que apechugar in saecula saeculorum". (Ampliar) - Obres de construcció de la llotja. Ca. 1970. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Tothom estava d'acord: allò era un disbarat, L'Ajuntament callava i els directors generals del ram, que canviaven sovint, visitaven l'obra i deien que "en lo esencial, puede considerarse como acertada". Només el governador civil de Girona Victorino Anguera Sansó, va tenir més vista que tots, i va prohibir que li parlessin mai més de convertir allò en un "monumento a los Caídos". Sabedor de la impopularitat de l'obra, va entendre que només faltava polititzar-la per acabar-ho de complicar. Així va ser com la llotja va restar sense sentit, absolutament absurda i inútil. (Ampliar) - Visita a la plaça Sant Domènec del ministre d'Informació i Turisme, Pio Cabanillas Gallas. Encapçalen el grup, d'esquerra a dreta, una autoritat civil, el ministre, l'alcalde de la ciutat, Ignasi de Ribot de Balle i el governador civil, Victorino Anguera Sansó. 22 de juliol de 1974. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona. El desmuntatge. El 6 de febrer de 1980, el diari "El Punt" publicava unes declaracions del ministre Sancho Rof amb l'alcalde Girona, Joaquim Nadal: ""He donat ordres que la llotja de Sant Domènec sigui desmuntada immediatament". De fet, la llotja de Sant Domènec no havia estat mai acabada en la seva totalitat. El projecte que es va mig realitzar no era sinó una part mínima del primer gran projecte que pretenia transformar aquell indret de la plaça de Sant Domènec en un mirador de la Girona vella, basant-se en la compra del solar adjunt a la llotja per transformar-lo en jardins i per obrir la perspectiva a la ciutat. El projecte inicial va ser considerat excessivament costós i tot va quedar en la llotja, unes senzilles columnes per a una construcció sense cap lligam amb el barri vell gironí. Però ni aquest petit projecte va poder ser acabat, totalment. (Ampliar) - Obres de desmuntatge de la llotja. 1980. Santos Nicolás García. CRDI - Ajuntament de Girona. Pel que fa al material de la llotja, els arquitectes responsables del projecte procediran a la tria de les peces originals, procedents, segons sembla, de l'antic convent de Sant Francesc, de les de nova elaboració, per tal de destinar les primeres a possibles reconstruccions d'edificis de la ciutat. El pressupost per a les obres de desmuntatge va ser de vuit milions de pessetes. El desmuntatge el va dur a terme l'empresa gironina Construccions Capdeferro, sota la direcció dels arquitectes gironins Jaume Casas i Joan Tarrús, empresa que va ser la adjudicatària després que el MOPU (Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme), realitzés un concurs públic. El desmuntatge va començar després d'un any i mig de negociacions entre l'Ajutament de Girona i el MOPU. Tanmateix hi contribuí el Director General d'Arquitectura i el delegat provincial del MOPU, que ajudaren a agilitzar-ne les gestions. (Ampliar) - Obres d'enderrocament de la Llotja funerària a la plaça Sant Domènec. Al fons, la Torre Rufina i a la dreta, l'edifici de les Àligues. 1980. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona. Notes (1) - Amb el projecte a mig executar, quinze arquitectes gironins van mostrar-hi la seva disconformitat. Narcis-Jordi Aragó (Revista de Girona núm. 253), esmentava que la periodista Maria Alonso, gens sospitosa de desafecció al règim, va deixar palès en dues ocasions, en la secció "Alminar" del diari "Los Sitios", el seu rebuig "a ese armatoste que destruye uno de los lugares de más sabor de la vieja Gerona". També va adreçar una enquesta a diverses personalitats del món cultural gironí i en va publicar els resultats a les pàgines del mateix Diario del Movimiento. Però l’Ajuntament callava i a Madrid van entestar-se a consumar el disbarat. - Tornar al text (2) - L'arquitecte Joan Maria de Ribot havia redactat un projecte que consistia en l'estructura d'un mirador situat a l'ala de ponent de la plaça de Sant Domènec, en el qual s'integraven les columnes i arcs del desmuntat claustre del convent de Sant Francesc. S'aconseguia així conservar els elements arquitectònics de l'antic convent i donar un acabament discret a aquell sector de la plaça, però aquell projecte es va frustrar. Es va posar l'obra en mans d'un arquitecte de Madrid, i el que havia de ser el discret aprofitament del claustre es convertí en una ampul·losa llotja que destrossava aquella plaça. - Tornar al text (3) - Les protestes sovintejaven en tots els àmbits i amb diverses accions. Joan Boladeras havia fet un curt-metratge, en l'acció del qual havia participat el periodista Jordi Soler, on el protagonista feia volar pels aires la llotja mitjançant uns cartutxos de dinamita que havia dibuixat a les bases de les columnes (diari "El Punt"). - Tornar al text	(Ampliar) - Vista de la plaça Sant Domènec des dels arcs de la llotja funerària durant la visita oficial del comissari general de Patrimonio Artístico, Jesús Silva Porto. 1 de juny de 1973. Miquel Sans Gutiérrez. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres de la Llotja funerària a la plaça Sant Domènec. Ca. 1970. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres de la Llotja funerària a la plaça Sant Domènec. Ca. 1970. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres de la Llotja funerària a la plaça Sant Domènec. Ca. 1970. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres de la Llotja funerària a la plaça Sant Domènec. Ca. 1970. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres de la Llotja funerària a la plaça Sant Domènec. Ca. 1970. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres de la Llotja funerària a la plaça Sant Domènec. Ca. 1970. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Visita del director general de Belles Arts, Florentino Pérez Embid, a la ciutat de Girona. Vista de la façana de les Àligues des de la Llotja funerària de Sant Domènec. 15 de febrer de 1973. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres d'enderrocament de la Llotja funerària a la plaça Sant Domènec. 1980. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres d'enderrocament de la Llotja funerària a la plaça Sant Domènec. 1980. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Importació de Madrid de la 'loggia' de la plaça de Sant Domènec. Esbós per a un gravat, 1972. Enric Marquès. Il·lustració de l'article "El mur de la vergonya" de Narcís-Jordi Aragó a la Revista de Girona núm. 253. (Ampliar) - La llotja de la plaça de Sant Domènec. Ca. 1975. Santos Nicolás García. CRDI - Ajuntament de Girona. ---

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés