|
|
Aquest és un dels carrers que, al llarg de la seva història, no ha canviat de nom ni, pràcticament, de configuració d'ençà del seu traçat inicial. A final del segle XIX es va dur a terme una alineació, per la que el magatzemista de ferros Josep Puig va haver de cedir uns metres a l'ús públic (1), que va donar lloc al traçat actual. L'única variació del nom va ser, durant uns anys, la traducció al castellà per "Herrerías Viejas".
Des del segle XIV, els documents dessignaren el carrer amb el nom de "La Ferreria Vella" per a diferenciar-lo del carrer dels Ciutadans, el qual va ser traçat més tard i va tenir també el nom de "Ferreria"; va ser la "Ferreria Nova" (Marquès). La situació del carrer vorejant el camí reial de Barcelona a Perpinyà, és obvi que els ferrers i ferradors s'instal·lessin ran d'aquest camí camí. Hi havien ferreries a ambdues bandes del carrer. Progressivament, la illa de cases situada entre les Ferreries i el carrer dels Ciutadans va doblar la construcció d'habitatges, i uns van tenir la porta al carrer dels Ciutadans i les primitives van quedar amb la sortida a "Les Ferreries velles".
Les voltes del carrer de les Ferreries Velles. 1911-1930. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)
Durant una època, i popularment, les "ferreries" van esdevenir "ferreteries", que són les «botigues on es venen els objectes de ferro elaborats pels ferrers, mentre que una ferreria és l'obrador on treballa un ferrer. Segurament hi contribuïria el fet d'haver-hi un gran magatzem de ferro a la casa de Josep Puig, al carrer dels Ciutadans i al de les "Ferreteries", el qual per aquest motiu era conegut amb el sobrenom de "Puig Ferrater". Quan aquest establiment va tancar, s'hi va instal·lar una llibreria, i posteriorment, un supermercat.
Les voltes situades a la cantonada amb el carrer Minali i l'arc assimètric de l'antiga botiga de "La Gàbia", que segurament va ser també volta d'ús públic, juntament amb el passatge cobert d'aquest carrer, amb les Voltes d'en Rosés i l'arcada que cobreix el començament del carrer dels Mercaders, formen, en conjunt únic.
l carrer de les Ferreries Velles. 1984. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Un document de l'any 1325 esmenta l'establiment que l'Administració dels Aniversaris de la Catedral de Girona va fer d'unes cases situades a ambdues bandes del carrer. La imprecisió de les afrontacions no permet endevinar exactament l'indret on es trobaven; però el nom del carrer ja era el de la "Ferreria vella". El 1366, el carrer estava ja molt poblat; la casa dels Aniversaris, que donava el carrer per l'est, per tots indrets tenia altres habitacles particulars. A l'any 1396 consta que una casa que a la banda est tenia la plaça de l'Oli, per l'oest afrontava amb el forn del donzell Bernat de Sant Dionís. A l'any 1445 hi ha notícia de la casa d'En Pellicer, la qual per l'est afrontava amb "el carrer de la Ferreria vella i amb les voltes". La cita de les voltes es troba repetida en documents successius al llarg del segle XV.
A finals del mateix segle abunden les dades sobre cases del carrer. A l'any 1506 ja estava construïda la casa que fa cantonada amb el carrer dels Abeuradors. Per tant, consta documentalment que durant el segle XV ja estava acabada la traça del carrer en la forma gairebé actual.
El carrer de les Ferreries Velles. 1984. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Des de temps molts abans també estaven acabades les cases que fan cantonada amb la plaça del Vi, que varen ser convertides en Casa del General o de la Generalitat a Girona. Primitivament, entre les cases del carrer dels Ciutadans i de la Ferreria no hi havia comunicació; però a mesura que les dels Ciutadans van esdevenir palaus de nobles i hisendats, aquests van adquirir els edificis del carrer de les Ferreries i en van fer una illa de manera que les seves cases tinguessin vista i sortida a ambdós carrers.
Les cases del carrer de les Ferreries devien ser molt pobres i no tenien elements decoratius d'importància, pel que, en ser renovades modernament, el carrer no oferelx caràcter monumental ni artístic per l'extrem sud. Per l'altre cap del carrer, ran de la Cort Reial, a la banda de ponent hi ha a la vista dues mènsules emergint de la paret, decorades amb sengles àngels músics, que malgrat l'absència de motius arquitectònics, es considera que poden datar-se del segle XIV, i són una mostra de la riquesa ornamental i de l'antiguitat d'aquell edifici, construcció que Marquès posa en relació amb el forn de Bernat de Sant Dionís, que al segle XIV servia de punt de referència per les construccions que apareixien per aquell indret.
A pocs metres, el pas s'estreny i encara les parets ventrudes s'acosten; en aquest tram es poden contemplar els finestrals gòtics de l'edifici de La Fontana d'Or, on s'intueix que les voltes comunicaven directament amb el carrer dels Ciutadans.
Anunci de la farmàcia Pérez Xifra publicat al diari 'La Lucha' el 24/1/1897 - (Ampliar)
Anunci de la farmàcia Pérez Xifra publicat al 'Diario de Gerona de Avisos y Notícias' del 8/10/1902 - (Ampliar)
Segons Alberch i Fugueras, el 9 de setembre de 1733 en els carrers dels Ciutadans i de les Ferreries Velles hi havia una sèrie de voltes en els baixos d'algunes cases, i els seus propietaris demanaren a l'Ajuntament llicència per poder-les tancar. Per la descripció documentada devien ser quatre o cinc cases, amb les voltes als baixos, i amb uns arcs al damunt dels quals s'aixecaven habitatges fins a una alçària de dos o tres pisos. Els seus propietaris, un hisendat, un metge, un procurador causídic i un perruquer, al·legaven en el seu escrit que "se hallan unos arcos debajo las casas de los suplicantes en que han sucedido muchas picardías", entenent amb aquest mot les rondalles de parelles joves, i també petits robatoris als transeünts. Malgrat haver-hi posat llum moltes vegades, ho trobaven tot destrossat i ple de brutícia.
Com a solució feren la proposta següent: tancar les voltes amb paret d'obra, i així s'aconseguirien dos beneficis clars per a la ciutat: per una banda, utilitzar la nova construcció per a habitatges de gent necessitada, i per l'altra, evitar que aquest racó esdevingués un espai molest i perillós per als ciutadans d'aquest barri. L'Ajuntament, davant els raonaments dels veïns, decidí donar-los la llicència per fer les esmentades obres.
Les voltes del carrer de les Ferreries Velles. 1984. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
El 15/3/1899 el diari "Lo Geronès" publicava els acords presos per l'Ajuntament a la sessió del 8 de març, entre els que hi havia: "Condonar à don Joseph Puig lo pago dels drets municipals, en compensació al terreno que cedeix à la via pública en lo carrer de Ferreries velles". -
Tornar al text
Bibliografia
- "Indrets de Girona. Les Ferreries Velles". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 18/03/1979.
- "El carrer de les Ferreries Velles". Jaume Fabre i Fornaguera. Article publicat al diari "El Punt" el 28/11/1984.
 -
|
(Ampliar) - Carrer de les Ferreries Velles. 1940. Aquarel·la de Jaume Roca Delpech.
(Ampliar) - Venda atorgada per Pere Ferrer, mercader de Girona, a favor de Guillem Coll, notari públic de Girona, i de la seva esposa Caterina, d’una casa que té a Girona, al carrer anomenat de la Cort (antigament de l’Argenteria). A orient, afronta amb el carrer que va de la plaça de l’Oli i de Clibano, anomenat de la Cort, al carrer de les Ferreries Velles i a la plaça del Vi. 1542. Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer de les Ferreries Velles durant les inundacions de 1962. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer de les Ferreries Velles des de la plaça del Vi. 1989. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Les voltes del carrer de les Ferreries Velles. 1989. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Àngel músic al carrer de les Ferreries Velles. 2008. Jordi Soler Font. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Àngel músic al carrer de les Ferreries Velles. 2008. Jordi Soler Font. CRDI - Ajuntament de Girona.
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 01" N
2º 49' 29" E |
|
