3.1. L'ESCLAT DE L'INFORMALISME: LES BIENNALS HISPANOAMERICANES D'ART (1951, 1954 i 1955). Com una exhibició d'aperturisme davant l'aïllament internacional d'Espanya, el règim de Franco emprèn, els anys 50, una política de suport a l'art contemporani a través d'un cicle de grans exposicions internacionals: les anomenades Biennals Hispanoamericanes d’Art. En total, se’n celebraran tres edicions: el 1951, a Madrid; el 1954, a l'Havana; i el 1955, a Barcelona.
Hi participaran els artistes més avançats del moment, com ara els pertanyents al grup Dau al Set o els que posteriorment integraran El Paso o Parpalló i els escultors Eduardo Chillida i Jorge Oteiza, entre molts altres, a més de comptar amb el suport i la presència internacional de Salvador Dalí.
D'altra banda, a la biennal celebrada a Barcelona el 1955, s'hi incorporaran altres artistes de l'escena catalana vinculats als Salons d’Octubre de les Galeries Laietanes, a les galeries Syra o El Jardín. Tot aquest moviment significarà l'esclat de l'informalisme, a més de la normalització definitiva de l'avantguarda i la sincronització amb les tendències abstractes internacionals.

(Ampliar) - Salvador Moreno. 'Bodegón del porró', 1963. Guaix sobre paper.

3.2. ‘RETORNOS DE LO VIVO LEJANO’: ARTISTES A L'EXILI. La instrumentalització que de les Biennals i altres certàmens internacionals va fer el franquisme com a operació d'imatge generarà l'oposició de diversos sectors artístics, tant dins del país com, fonamentalment, a l'exterior, als cercles de creadors exiliats a França, Mèxic i altres països sud-americans.
Aquest moviment de dissidància donarà lloc a les anomenades “contra Biennals” o “anti Biennals”, com ara la impulsada per Picasso a París (1951), la de Caracas (1951) o la promoguda per Rivera, Siqueiros i Tamayo a Mèxic (1952).
Amb el pas del temps, i a mesura que el règim es va afeblint, alguns d'aquests artistes exiliats s'aniran reincorporant a l'escena artística autòctona. Un sentiment de nostàlgia i de reivindicació de la cultura espanyola, monopolitzada i manipulada pel franquisme, envaeix l'obra de molts d’ells, com és el cas de Ramon Gaya, Esteban Francés o Antoni Clavé, que ret homenatge als grans mestres hispans, de Velázquez a Picasso.

(Ampliar) - Fernando Zóbel. Iris, 1977. Aquarel·la sobre paper.

3.3. LES NOVES GENERACIONS DELS 60: FIGURACIÓ VS. ABSTRACCIÓ. Els anys 60, apareixen noves generacions d'artistes que suposen una reacció a una abstracció ja institucionalitzada, de manera que en aquesta època es mostraran a Barcelona exposicions que exhibeixen tant els epígons de l'informalisme (el cicle de mostres 0 Figura a la Sala Gaspar, 1960-63) com experiències vinculades a la nova figuració i, fins i tot, les primeres expressions del moviment conceptual que dominarà la dècada següent.
Entre les propostes noves, cal destacar la pintura prepop de Francesc Artigau, Eduardo Arranz-Bravo, Rafael Bartolozzi, Robert Llimós o Gerard Sala, els quals faran una de les seves primeres presentacions a la mostra Nuevas expresiones (1966), exhibida a la Sala Gaspar, la galeria més important de Barcelona en aquests moments, al costat de René Metras.

Textos de l'exposició. Direcció Projecte: Carme Sais Gruart, Direcció Museu: Sílvia Planas Marcé, Comissariat: Rosa Gutiérrez Herranz i Jaume Vidal Oliveras.

(Ampliar) - Mathias Goeritz. Originals per al llibre 'Ciudad perdida' de Rafael Santos Torroella. Cobalto, Barcelona 1949. Tinta i guaix sobre paper.

(Ampliar) - Enric Planasdurà. 'Composició abstracta', 1962. Guaix i sanguina sobre paper.

(Ampliar) - Ángel López-Obrero. 'Conposició abstracta', 1976. Guaix sobre cartró.

(Ampliar) - Joan Vilacasas. 'Composició', 1961. Tècnica mixta sobre paper.

(Ampliar) - Carles Planell. 'Composició abstracta', s/d. Aiguada i gofrat sobre paper.

(Ampliar) - Josep Maria de Sucre. 'Dona en blau', 1961. Ceres sobre cartró.

(Ampliar) - Ramón Gaya. 'El pintor y la modelo', 1973. Sèrie de 13 dibuixos. Tinta sobre paper.

(Ampliar) - Ramón Gaya. 'El pintor y la modelo', 1973. Sèrie de 13 dibuixos. Tinta sobre paper.

(Ampliar) - Ramón Gaya. 'Homenaje a S. Rayo', 1984. Aquarel·la sobre paper.

(Ampliar) - 'D'una ciutat'. Llibre de poemes de Rafael Santos Torroella il·lustrats per Jordi Curós (pròleg de MariàManent), Joan Morral, Terrassa, 1977.

(Ampliar) - Una de les sales de l'exposició.