La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Del 21 de maig a l'11 de setembre de 2022 s'exhibeix al Museu d'Art de Girona l'exposició 'Postectura. La construcció del demà', comissariada per Bernat Puigdollers.
Postectura va ser un grup format l’any 1950 per tres escultors i tres pintors que, com la majoria d’iniciatives artístiques de postguerra, va tenir una vida efímera. L’integraven Esther Boix, Ricard Creus, Joaquim Datsira, Josep Martí-Sabé, Josep M. Subirachs i Francesc Torres Monsó. Representa l’entrada al món de les arts d’alguns dels artistes més destacats de les segones avantguardes catalanes. Postectura era una aposta per la modernitat, amb més futur que realitats, i, tanmateix, va significar un pas endavant en el procés de recuperació cultural i artística del país.

Cavall articulat que havia estat propietat de l'escultor Enric Monjo

(Ampliar) - Aquest cavall articulat que havia estat propietat de l'escultor Enric Monjo. Anys més tard, Josep M. Subirachs, malgrat no conservar un bon record del seu pas pel taller del seu mestre, el va adquirir, junt amb unes eines signades amb les inicials de Monjo, a la seva vídua.

El taller d'Enric Monjo.
Els tres escultors dels grup -Subirachs, Torres Monsó i Martí-Sabé- van iniciar el seu recorregut artístic com a aprenents del taller de l'escultor Enric Monjo, situat als jardins del seu domicili particular, a tocar del monestir de Pedralbes de Barcelona. Tot i reconèixer l'aprenentatge tècnic que van rebre, cap d'ells en guardava bon record pel caràcter irascible i estricte de l'escultor. Tanmateix, el seu pas per aquest taller va significar per a ells l'entrada al mó professional i el punt de partida de les seves trajectòries artístiques.

Eines que havia estat propietat de l'escultor Enric Monjo

(Ampliar) - Eines que havia estat propietat de l'escultor Enric Monjo, marcades amb les seves inicials, adquirides per Josep M. Subirachs a la seva vídua.

Escola Llotja.
L'ensenyament artístic de l'Escola de Bellas Arts dels anys de la postguerra defensava un pla docent estrictament acadèmic. El professorat, envellit i amb propostes poc estimulants, hereves de la pedagogia vuitcentista, no afavoria el desenvolupament d'unes arts d'avantguarda. És en aquest context que bona part dels membres de Postectura -Martí-Sabé, Subiranchs, Creus i Boix- van haver de lluitar per trobar nous referents artístics d'acord amb la seva concepció de les arts. Trobaren aixopluc fora del centre, al Cercle Maillol o als Salons d'Octubre, però també en els seus companys d'estudi. Postectura era, en definitiva, una reacció a l'ensenyament acadèmic.

Barriada de l'estació de França. Francesc Labarta Planas. 1931

(Ampliar) - Barriada de l'estació de França. Francesc Labarta Planas. 1931. Oli sobre tela. Vil·la Casals-Museu Pau Casals, El Vendrell.

Miquel Farré Albagés era, segons el testimoni de molts dels seus alumnes, el professor amb idees més avançades del claustre de l'Escola de Belles Arts. Pintor de murals i aquarel·lista exquisit, va desenvolupar una obra de gran frescor i atreviment per a la dècada dels quaranta. Aquest fet, unit a l'amplitud de mires en qüestions artístiques i el suport que donava als seus alumnes, el va convertir en una figura clau per a l'Escola Llotja. Només cal observar la forta influència del dibuix de Farré en aquesta obra de l'alumne Albert Sangrà per adonar-nos de la seva repercussió en els joves pintors. En aquest aspecte el seguir de prop, encara que amb un concepte més clàssic de les arts, el pintor Francesc Labarta, decorador, pintor i muralista que conreava una pintura postimpressionista.

Paisatge d'Andora. Miquel Farré Albagés. 1941

(Ampliar) - Paisatge d'Andora. Miquel Farré Albagés. 1941. Aquarel·la sobre paper. Col·lecció particular.

Interior d'una aula de Llotja. Joaquim Datsira Prunés. Ca. 1947

(Ampliar) - Interior d'una aula de Llotja. Joaquim Datsira Prunés. Ca. 1947. Oli sobre tela. Col·lecció Mercè Vallverd&uacxute;.

Una sala de l'exposició

(Ampliar) - Una sala de l'exposició.

Betepocs.
A més de Pstectura, altres alumnes de Llotja van agrupar-se per reivindicar noves opcions plàstiques. És el cas, per exemple, del grup Betepocs (1943-1957), aparegut en el si de l'Escola de Belles Arts. Tot i mantenir.se fidels a la tradició pictòrica del país, s'oposaven a l'academicisme i amb aquest propòsit van organitzar les exposicions d'Abans de Curs, que van obrir una primera escletxa de modernitat al centre. Més endavant van promoure els Campaments Pictòrics per difondre cultura i art arreu del territori i van plantar les tendes a Viladrau, Sant Julià de Vilatorta, Camprodon, Eivissa, Menorca, Tarazona, Andorra i Conca on organitzaven exposicions, lectures, concerts i conferències. És segurament el grup més longeu i nombrós dels anys de la postguerra i estava integrat per Llorenç N. Alier, Oriol Balmes, Rafael Bataller, Ramon Bech, Tomàs Bel, Emili Colom, Joaquim Datsira, Ramon Folch, Jaume Escala, Albert Ferrer, Josep M. Garrut, Josep Llenas, Josep Lloveras, Cándido Mateo Moral, Joan Montcada, Llucià Navarro, Manuel Ortega, Josep M. Puig López, Joan Rebled, Francesc Riera, Rafael Rosés, Jesús Ruiz-Manentm Ricard Sala i Albert Sangrà.

Terrats de Barcelona. Oriol Balmes Bosch. 1949

(Ampliar) - Terrats de Barcelona. Oriol Balmes Bosch. 1949. Oli sobre tela. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona.

Joaquim Datsira va ser simultàniament membre del grup Betepocs i del grup Postectura. Era considerat per bona part dels seus companys un dels pintors més dotats de la seva promoció. Hàbil en el dibuix i en l'ús del color, era, a més, un dels artistes de l'escola que va adoptar precoçment algunes de les opcions artístiques d'avantguarda. Aquest autoretrat surrealista n'és bona prova, forma part d'una sèrie d'autoretrats en què experimentava diferents estils artístics com el cubisme, el surrealisme o l'hiperrealisme.

El grup Postectura reunit al Jardí dels Tarongers, a Pedralbes, on Martí Sabé tenia l'estudi. Ca. 1950

(Ampliar) - El grup Postectura reunit al Jardí dels Tarongers, a Pedralbes, on Martí Sabé tenia l'estudi. Ca. 1950. D'esquerra a dreta: Josep M. Subirachs, Francesc Torres Monsó, Ricard Creus, Joaquim Datsira, Josep Martí Sabé i el seu fill Jordi, i Esther Boix. Arxiu Martí Sabé.

Una sala de l'exposició

(Ampliar) - Una sala de l'exposició.

"Tres pintores –Ester Boix, Ricardo Creus y Joaquín Datsira- y tres escultores –J. Martí Sabé, J.M. Subirachs y F. Torres Monsó- exponen conjuntamente bajo el recio titulo de “Postectura“. Dicen en el breve manifiesto del grupo que “Postectura” no pretende ser un “ismo” nuevo, sino que sólo quiere definir la posición de su obra, derivada de las tendencias constructivas hacia un nuevo humanismo. Sintetiza para ellos la situación actual del postCubismo, post-Purismo, post-Suprematismo, post-Neoplasticismo y todos los “ismos” que tienen por ideal común la restauración elemental del objeto en oposición a las tendencias subconscientes derivadas del Dadá.
Con este credo, los jóvenes artistas, expositores noveles, a excepción de Subirachs, reniegan de la abstracción y hacen profesión de fe de un realismo en el cual la forma, en líneas y volúmenes, adquiere sólido riesgo.
Situados en medio de la distancia que separa el arte mimético del abstracto, plantan bandera de humanidad."

(De l'article ”Postectura” en Galerías Layetanas, d'Alberto del Castillo, publicat al Diario de Barcelona, 18 de marzo de 1950).

Una sala de l'exposició

(Ampliar) - Una sala de l'exposició.

Josep Martí Sabé i Esther Boix Pons

(Ampliar) - Josep Martí Sabé i Esther Boix Pons. Viquipèdia.

Una sala de l'exposició

(Ampliar) - Una sala de l'exposició.

Una sala de l'exposició

(Ampliar) - Una sala de l'exposició.

Els membres de Postectura entrevistats a Ràdio Nacional de Barcelona amb motiu de la inauguració de la seva exposició a les Galeries Laietanes. 1950

(Ampliar) - Els membres de Postectura entrevistats a Ràdio Nacional de Barcelona amb motiu de la inauguració de la seva exposició a les Galeries Laietanes. 1950.


[Més obres de l'exposició]------Tornar-Index-Més imatges

Nu. Estudi per a una escultura. Enric Monjo Garriga. 1933

(Ampliar) - Nu. Estudi per a una escultura. Enric Monjo Garriga. 1933. Museu Enric Monjo, Vilassar de Mar.

Enric Monjo al seu taller als jardins del seu domicili

(Ampliar) - Enric Monjo al seu taller als jardins del seu domicili.

Retrat d'Entic Monjo. Ca. 1947

(Ampliar) - Retrat d'Entic Monjo. Ca. 1947. Mercè Vallverdú Borràs. Llapis sobre paper. Col·lecció Mercè Vallverdú.

Esbós per als murals del Banco Bilbao. Miquel Farré Albagés

(Ampliar) - Esbós per als murals del Banco Bilbao. Miquel Farré Albagés. Carbó sobre paper. Col·lecció particular.

Retrat de Jaume Sangrà. Albert Sangrà Domènech. Projecte mural. 1945

(Ampliar) - Retrat de Jaume Sangrà. Albert Sangrà Domènech. Projecte mural. 1945. Carbonet sobre paper. Col·lecció família Sangrà.

Acadèmia. Nu (Pepa Melendres). Ramon Folch Roca. 1947

(Ampliar) - Acadèmia. Nu (Pepa Melendres). Ramon Folch Roca. 1947. Oli sobre tela. Col·lecció particular.

Acadèmia. Nu femení. Albert Sangrà Domènech. 1945

(Ampliar) - Acadèmia. Nu femení. Albert Sangrà Domènech. 1945 Carbonet sobre paper. Col·lecció família Sangrà.

Acadèmia. Guix. Llorenç M. Alier Ochoa. Ca. 1945

(Ampliar) - Acadèmia. Guix. Llorenç M. Alier Ochoa. Ca. 1945. Carbonet sobre paper. Col·lecció particular.

Maternitat. Vicenç Navarro Moreno. Ca. 1929

(Ampliar) - Maternitat. Vicenç Navarro Moreno. Ca. 1929. Terracota. Vil·la Casals-Museu Pau Casals. El Vendrell.

Interior del Borsí. Llorenç M. Alier Ochoa. Ca. 1947

(Ampliar) - Interior del Borsí. Llorenç M. Alier Ochoa. Ca. 1947. Oli sobre tela. Col·lecció particular.

Albert Sangrà pintant a Llotja. Saturo López García. Ca. 1947

(Ampliar) - Albert Sangrà pintant a Llotja. Saturo López García. Ca. 1947. Oli sobre fusta. Col·lecció família Sangrà.

Jordi Fornas pintant a Llotja. Albert Sangrà Domènech. 1947

(Ampliar) - Jordi Fornas pintant a Llotja. Albert Sangrà Domènech. 1947. Oli sobre cartró. Col·lecció família Sangrà.

Autoretrat surrealista. Joaquim Datsira Prunés. 1947

(Ampliar) - Autoretrat surrealista. Joaquim Datsira Prunés. 1947. Carbonet sobre paper. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Autoretrat. Llucià Navarro Rodón. 1947

(Ampliar) - Autoretrat. Llucià Navarro Rodón. 1947. Oli sobre tela. Col·lecció Francesc Navarro Pérez-Dotz.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés