La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'any 1975, l'Institut del Teatre, amb col·laboració amb edicions 62, va publicar Teatre de Putxinel·lis, amb presentacions i peces escèniques escrites per Ezequiel Vigués, "Didó". En el seu pròleg, Xavier Fàbregas escrivia En el seu conjunt l'obra d'Ezequiel Vigués, Didó, constitueix un dels exemples més rics i notables d'un gènere popular que, avui, en un moment de nova embranzida, ha sofert transformacions molt profundes. Així, al costat del seu valor intrínsec. adquireix per a nosaltres un inapreciable valor de testimoniatge.


En el mateix pròleg, Fàbregas deia que [...] el seu afany moralitzador -de Didó- no pren en cap moment un accent molest, ni interromp l'acció de les seves comèdies. Es reusmeix, això sí, en la derrota final dels que s'oposen als sentiments desinteressats i nobles, principalment el dimoni; una derrota espectacular, amb desplegament de flamarades infernals, quan pren uns trets de major espectacularitat, i un parell de versos finals que Tit-Guinyol feia repetir pels petits espectadors. Aquests versos eren:

Quan més dolent, més lleig
Quan més lleig, més dimoni
i els dimonis, a l'infern!!
(En aquest moment, cop de llauna, amb el genoll, i flamarada).


Presentació extreta del llibre "Teatre de Putxinel·lis"

Politxinel·la (21-2-32)

(Gong!!!)
Bon dia a tothom!
Quedo meravellat de contemplar un públic tan nombrós i selecte.
Ço prova que heu estat bon minyons, com vam dir diumenge passat en recordar Els Quatre Gats d'en Pere Romeu. Però, cosa extraordinària, avui, ni un sol de vosaltres ha deixat de ser-ho, segons acaba de dir-me aquell senyor que fa de porter. Car, ell té ordre de no deixar passar cap nen ni cap nena, cap papà ni cap mamà, que no hagi estat bon minyó durant la setmana.
Respecte a la pesseta, no en facin cas. És la contrasenya. El que compta, per entrar dintre la sala, a més a més de tenir ganes d'entrar-hi, és haver estat bon minyó.
I... ja sabeu què vol dir ser bon minyó?
(Sí!) Doncs, no en parlem més.
(No!) És ço que pensen els qui callen.
(Mutis) Exacte, el que tots penseu
I bé, doncs, comencem de seguida. Gràcies a tots per haver vingut.
A reveure!! (Gong!!!)


Fragment de llibret

"El desafiu"

(GUINYOL agafa l'espasa. Continua aixecant el parapet. Després sortirà amb un cove al cap i amb l'espasa, i s'amagarà darrera el parapet).

BIGOTIS: Què és aquesta barricada?
GUINYOL: És el meu testament.
BIGOTIS: No et servirà de res. En guàrdia!
GUINYOL: En guàrdia!
BIGOTIS: Quan es diu en guàrdia, hom ha de presentar el pit.
GUINYOL: Ai no, que m'encostiparia.
BIGOTIS: En guàrdia, torno a dir.
GUINYOL: Jo també. Però, abans, voldria saber el nom del que té l'honor de desafiar-se amb mi.
BIGOTIS: Fabiabundo Valentías de Camorra.
GUINYOL (surt de l'amagatall): En guàrdia!, senyor Moribundo de Panarra (Lluiten). "Alto el fuego".
BIGOTIS: A la primera estocada, l'envio a l'apotecari (BIGOTIS punxa GUINYOL per l'esquena. GUINYOL fa el mort.) Ja és mort per sempre més. Ara esperaré el vell que va permetre's burlar-se de mi en el teatre. Mentrestant vaig a celebrar la meva victòria bevent unes copes de cassalla.
LIBORI (el qual ha seguit les peripècies del desafiu, surt de la farmàcia, gemegant per la desgràcia que es pensa que ha sofert GUINYOL): Poble Guinyol, tan bon xicot que era.
GUINYOL: No em facis pessigolles.
LIBORI: Que no estàs mort?
GUINYOL: No, que sóc viu.
LIBORI: Hola, hola, hola. Escolta, Guinyol, al bigotut li estan servint copes.
GUINYOL (s'aixeca): Doncs jo li serviré bastos. (GUINYOL va a buscar la porra. LIBORI s'amaga a la farmàcia, i GUINYOL torna a ocupar el lloc del mort, armat amb la porra.) BIGOTIS (surt de la taverna): Guardeu-me l'espasa, després vindré a buscar-la per a un altre desafiu.
TAVERNER (des de dins): Molt bé diu, senyor.
BIGOTIS: Quina cassalla que m'han servit. (Pam!, GUINYOL, li pega.) Tinc la sensació com si em peguessin. On s'amaga, el que em pega? (Pam!) Aquest no pot ser, perquè està mort, i els morts no poden pegar. (Joc d'escena. Finalment també va a buscar una porra, GUINYOL s'amaga darrera el parapet.) Ah, ah, aquest mocoset ha fet veure que era mort per enganyar-me. Desconeix que jo, a més de ser un gran espadatxí, sóc mestre en l'art de fer giravoltar el bastó. Li daré una lliçó. Surt del teu amagatall, que et vull dar una lliçó.
GUINYOL (surt de darrera del parapet): Jo sempre estic disposat a rebre lliçons.
BIGOTIS: I no te'n faré pagar res. El bastó s'ha d'agafar així.
GUINYOL (l'imita burlant-se d'ell): Així. BIGOTIS: Es fa giravoltar. Seguidament, el primer tanto. (GUINYOL l'esquiva i venta garrotada al contrincant).
GUINYOL: I el segon?
BIGOTIS: Té (GUINYOL esquiva i pica fins que BIGOTIS cau.)
LIBORI: Molt bé, Guinyol! Mira, ara ve el senyor Quiríac.

ESCENA FINAL

(GUINYOL, LIBORI i QUIRÍAC)
QUIRÍAC: Guinyol, amic meu, et felicito. Has estat magnífic amb l'espasa i superior amb el bastó. Amb les meves filles t'hem estat mirant des de la finestra. Ho hem vist tot, i els he dit: filletes meves, la victòria de Guinyol és una victòria de la família, que s'ha de celebrar. Poseu la taula amb dos plats més, un pel Guinyol, i l'altre pel bon amic senyor Libori.
LIBORI: Accepto de bona gana, i vaig a posar-me el jaqué.
QUIRÍAC: Posi's ben elegant.
LIBORI: De Festa Major.
GUINYOL (per al BIGOTIS): D'aquest, què en farem?
LIBORI:

Envia'l albotavant.
D'aquesta manera, nois,
es castiga un bergant,
pretenciós, poca-solta,
indiscret i fanfarró. (Final amb DIMONI)


Documents i fotografies de la col·lecció particular de Santi Roca D. Costa.



Ezequiel Vigués "Didó", Teatre de Putxinel·lis. Monografies de teatre. Institut del Teatre-Edicions 62, 1975. ISBN 84-297-1142-2.













Back

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés