El dijous 11 de setembre de 2014 va tenir lloc a l'Auditori Josep Irla, a la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona, l'acte institucional amb motiu de la Diada Nacional, amb parlaments d'Eudald Casadesús, delegat del Govern de la Generalitat, Joan Giraut, president de la Diputació de Girona, i Carles Puigdemont, alcalde de Girona.
L'acte es va completar amb una audició de l'ensemble Música Antiga de Girona, amb partitures del segle XVIII provinents de l'arxiu de la Catedral. Es va interpretar "Hoy que Gerona a María" de Josep Gaz, "Benedicam Dominum" de Manuel Gònima, "Plant dolorós", obra anònima de 1768, "Tota pulchra es Maria", anònima ca. 1750, "Lauda Jerusalem sancta" de Francesc Juncà, i va finalitzar l'actuació amb el cant dels Segadors.

(Ampliar) - Fotografia inicial de l'acte institucional.

Música Antiga de Girona és una formació de músics i historiadors creada l'any 2000 amb la finalitat de digitalitzar i donar a conèixer el fons musical conservat a l'arxiu capitular de la Catedral de Girona. Ha digitalitzat les partitures dels mestres de capella actius entre el 1690 i el 1815, i el conjunt de les partirures anònimes del mateix arxiu. Difon el coneixement d'aquest tresor gironí mitjançant concerts, estudis i conferències, i l'enregistrament de quatre CD. Les seves actuacions volen reproduir els sons originals i els instruments utilitzats són còpia dels instruments de l'època.
Música Antiga de Girona són: Clara Valero (soprano), Oscar Bonany (contratenor), Alba Roca (violí I), Elisabet Bataller (violí II), Albert Bosch (llaüt), Oriol Casadevall (violoncel), sota la direcció d'Albert Bosch. Els textos sobre els autors i les peces interpretades, extrets del programa de l'audició, són de Jaume Pinyol.

(Ampliar) - L'auditori durant l'acte institucional.

Josep Gaz (Martorell 1666 - Girona 1713) és un dels compositors importants del barroc català. Nat a Martorell, educat musicalment a Barcelona, mestre de capella a Mataró (1675-1685), Santa Mria del Mar (1685-1690) i finalment Girona (1690-1711), on va morir-hi poc després, ara fa 300 anys. Gaz abandona lentament el barroc musical hispànic per tal d'obrir-se als nous influxos napolitans arribats des de Barcelona. Introdueix els violins a Girona i enriqueix els seus villancets amb recitatius i àries. Els seus textos són en un castellà d'un barroquisme extrem i sovint de comprensió difícil, segurament pensats més per lluir entre els personatges cultes de girona que per reforçar la fe dels fidels.

(Ampliar) - Actuació de l'ensemble Música Antiga de Girona.

1. Hoy que Gerona a Maria (1710) La ciutat de Girona passa als Àustries el 1705, fet que va provocar que el bisbe de la ciutat, filipista notori, fugís a Perpinyà, on va viure sis anys amb una pensió de Lluís XIV. El gener de 1710, en plena Guerra de Successió, el pretendent austriacista visità la ciutat, i Gaz li dedicà aquest villancet, d'una retòrica propagandística evident. Al cap d'un any les tropes borbòniques van conquerir la ciutat, i el bisbe va tornar tot seguit, però en arribar no volgué acceptar la benvinguda dels canonges que l'esperaven al peu de la gran escalinata de la Catedral.

- Introducción: Hoy que Gerona a María la consagra fiesta real en créditos de amor leal será de Carlos el día - Estribillo: Pues leales corazones en generosa lid por dar aclamaciones a Carlos competís, decid las razones de gloria tan alta, de tan noble aplauso las causa decid. O que feliz fue aquel día que con triunfante espada ha vencido al enemigo país oíd, que ya el clarín empieza con singular destreza a aplaudir la grandeza de gloria tan feliz. Oíd las dulces suspensiones de las aclamaciones que exaltan los blasones de un Monarca feliz. Sí, sí, sí, que un resumen de regios primores y todas las gracias

Carlos tiene en sí.. Sí, sí, sí que los cielos y la tierra le aclamen, y que Rey leyes, luces, astros y milagros mil, sí, sí, sí - Coplas: 1a - Si las leyes tan claro disponen que excluyen de España la francesa lid bien se ve que las leyes declaran Rey de toda España a Carlos Feliz, sí, sí, porque a Carlos tercero le viene por raíz de España, siendo de Austria su Madre Emperatriz. Sí, sí. A las luces de estrella unos Magos su Rey adoraron por verla lucir pues si luces nos lo manifiestan que es Carlos Rey nuestro habré de decir sí, sí pues por Carlos sin duda antes ya de venir nuevas constelaciones se vieron ya lucir. Sí, sí, sí.

Manuel Gònima (Lleida 1710 - Girona 1792) és el mestre de capella que viu l'eclosió de la il·lustració a Girona, moviment que va creixent al llarg de la segona meitat del segle XVIII, quan és mestre de capella a la Catedral de Girona (1735-1774). La seva música, lluny del virtuosisme del barroc, defuig els canvis sobtats dins l'estructura harmònica i simplifica la complicació rítmica de les seves composicions. La seva recerca de l'equilibri és notòria, sobre tot després de la repressió borbònica viscuda a Girona. L'idioma que utilitza és principalment el llatí. Els textos de la seva obra, en castellà quan no era una peça litúrgica, presenten una religió intimista, centrada en la conversió personal on l'emoció intensa davant el Crucificat purifica el cor del creient. Gònima introduí a Girona els oratoris, versió pietosa de l'òpera, dels quals en composà més de quinze.

2. Benedicam Dominum Primer verset del salm 34 utilitzat per a la pregària de Completes del diumenge de la Trinitat. Ignorem la raó per la qual aquest motet va substituir l'antífona homònima del cant gregorià propi de la festivitat. La senzillesa de les Completes contrasta amb la gràcia de la seva melodia.

Benedicam Dominum in omni tempore, semper laus ejus in ore meo.

Beneiré tothora el Senyor, la seva lloança és sempre a la meva boca.

Les partitures anònimes formen una part molt important de l'arxiu capitular gironí. Moltes d'elles van ser escrites per a convents i altres institucions independents de la Catedral. Com que les obres dels mestres de capella eren per a ella en exclusiva, el títol d'anònim a la capçalera d'una partitura obviava aquesta dificultat.

3. Plant dolorós. Composició per al septenari dela Congregació gironina de la Mare de Déu dels Dolors. La devoció per aquesta advocació mariana fou introduïda aquí a finals del segle XVII per l'ordre dels servites, una de les principals difusores d'una nova religiositat, basada en la interiorització dels dolors de Maria al peu de la Creu com a eina de purificació personal del creient. Com a text en català (1678), és dels primers conservats en la nostra llengua a l'arxiu capitular; mostra el creixement d'una burgesia amb una nova mentalitat que utilitza la seva parla per a usos religiosos. Girona la torna a escoltar avui després d'uns 250 anys en reestrena absoluta.

Parat fill entra ab ternura en l'estancia de mon cor; Ay fill! mira si hi ha un amor igual à tanta dulsura. 1a. Ohiu los tristos clamors de mas penas y veniu los que ja à penas viviu olvidats de mos favors; veniu à rebre tresors que mon plant vos assegura Ay fill! mira si hi ha un dolor igual a tanta amargura. 4a. Ay de mi puix he quedat viuda y sola sense espós y

com si mare no fos sens mon fill en soledat; fins mos amics me han deixat en la major apretura. Ay fill! mira si hi ha un amor igual a tanta dulsura! 9a. Teniu fills, à la memòria Mas penas dolen[t]s de mi, que no us faltaré en la fí, alcansant-vos gràcia y glòria, lo amant devot que ab mi ploria en sa mort me te segura. Ay fill! mira si hi ha un dolor igual a tanta amargura!

4. Tota pulchra es Maria. Composició per a la festa de la Puríssima, de llarga tradició a Girona que arriba fins avui. Ja al segle XV el rei Joan II manà als Jurats de la ciutat, l'Ajuntament d'aleshores, d'empresonar aquells frares o capellans que en els seus sermons neguessin aquesta creença, amenaça dirigida contra els dominics, que eren qui la negaven. La presència de violins mostra que aquesta composició era dins del segle XVIII relativament moderna i destinada a una festa important. El seu precari estat de conservació juntament amb algun gargot d'escolà indisciplinat indica que va utilitzar-se durant molts anys.

Tota Pulchra es Maria et macula originalis non est in te. Tu laetitia Israel, Tu honorificentia populi nostri Tu advocata peccatorum. O Maria virgo prodentissima, mater clementissima: ora pro nobis, intercede pro nobis ad Dominum Jesum Christum

Formosa ets Maria i no tens el pecat original. Tu ets l'alegria d'Israel, l'honor del nostre poble. Tu ets l'advocada dels pecadors. Maria, verge prudentíssima, mare clementíssima, prega, intercedeix per nosaltres davant de Nostre Senyor Jesucrist.

Francesc Juncà (Sabadell 1744 - Girona 1833). Successor de Gònima, és el mestre de capella que consolida l'anomenat estil galant, senyal de la importància d'un nou grup social a la ciuitat, la gurgesia, que tenia interessos diferents dels dels grups tradicionals, preferentment terratinents, i vivia la religió d'una altra forma. Seguint els nous gustos musicals d'aquest grup social, Juncà va compondre diversos oratoris, i altres peces, tot sovint encarregades per les diverses congregacions pietoses de la ciutat. Les seves obres, generalment extenses, integren elements operístics italians amb altres de tradicionals i aconsegueixen notables composicions molt agradables a l'oïda.

5. Lauda Jerusalem sanctam. Motet per al dia de Pasqua, basat en una versió gironina, lliure i singular, s'uns versets del salm 147, curiosament diferents del text litúrgic oficial, el romà. És una clara mostra de l'estil galant gironí pensat per al dia de màxima alegria i màxima esplendor litúrgica de la Catedral.

Lauda Jerusalem sanctam, lauda Deum tuum Sion, Pacem ponit, fines tuos, et ex adipe frumenti miserator satiat te. Benedic anima mea Deo tuo regi magno qui fecit caelum et terram et Creator tuus est.

Lloa Jerusalem santa el teu Déu, oh Sió. Perquè ha pacificat les teves fronteres i misericordiós et sacia amb la flor del blat. Beneeix ànima meva el teu Déu, rei gran que ha fet el cel i la terra i és el teu Creador.

---