La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'edifici singular i característic d'una part de Girona, de Correus i Telègrafs, va ser construït entre els anys 1916 i 1920, i inaugurat el dia 31 del març de l'any 1922, seguint el disseny dels arquitectes Eusebi Bona (Begur, 1890 - Barcelona, 1972) i Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937), autors del projecte guanyador per a la seva realització.

Situat al final de la Gran Via Jaume I, carrer que tanca, iniciant l'avinguda de Ramon Folch mitjançant la façana principal, una lateral forma part de la plaça de Sant Agustí i l'altra del carrer Jeroni Real de Fontclara. De tots els elements de la façana en destaca la cúpula cilíndrica revestida amb la rajola de València, que preveia el projecte presentat per Rafel Masó, segons projecte que no va ser l'escollit, però del que es va aprofitar aquesta part per incloure'l a l'edifici.

Un dels frisos esculpits per Frederic Marés.

De la façana principal de l'edifici de Correus en destaca tota la sèrie d'escultures de Frederic Marés i Deolovol (Portbou, 1893 - Barcelona 1991), qui va guanyar la realització d'aquests relleus mitjançant un concurs públic convocat per la Direcció General de Correus l'any 1921, i també l'arc de triomf inscrit a la mateixa estructura, un recurs molt habitual dels monuments noucentistes.

Enric Mirambell, al seu article "Correu, telègraf, telèfon" publicat a la Revista de Girona esmenta que la seva cúpula d'un groc brillant apareix en la silueta urbana fent joc amb els campanars de la Catedral i de Sant Feliu. Si els campanars son el símbol de la Girona històrica i l'expressió del nostre passat, l'edifici de Correus ha estat molt temps la representació de la ciutat moderna, el signe de l'activitat present.

Un dels frisos esculpits per Frederic Marés.

En allò que es refereix a la gènesi de l'edifici, Mirambell esmenta que quan per l'enderrocament del baluard de Figuerola restaren lliures uns extensos terrenys, el servei de Correus pogué deixar l'estretor del començament del carrer de la Força i ocupar un edifici de nova planta a l'esquerra de l'Onyar. Quan la major part dels centres oficials ocupaven els edificis dels antics convents desamortitzats, Correus ja disposava d'un edifici de nova construcció, grandiós, ben disposat i elegantment decorat, situat en una zona amb facilitat d'accés, i amb amplitud d'espais.

A part la seva utilitat funcional, la presència d'aquest insigne edifici en un punt tan cèntric de la ciutat l'ha convertit en un punt de referència per a gironins i visitants; les escales d'entrada esdevenen, durant l'època de les Fires de Sant Narcís, en un indret de trobada per a molta gent de la ciutat. L'edifici està compost per una planta subterrània i tres plantes, amb els serveis administratius a les plantes superiors i els serveis públics a la planta baixa.



  • Història de l'edifici de Correus. Article històric del projecte i la construcció de l'edifici de Correus i Telègrafs de Girona.
  • L'edifici de Correus. Reportatge fotogràfic de l'edifici de Correus i Telègrafs de Girona.

  • Back-Index

    Cúpula projectada per Rafel Masó.

    Lateral d'un dels frisos esculpits per Frederic Marés.

    Lateral d'un dels frisos esculpits per Frederic Marés.

    Escut damunt l'arc de triomf.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés