La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El dissabte 22 d'abril 2017 es va representar, a la nau gòtica de la Catedral de Girona, la "Consueta de Sant Jordi cavaller", un text mallorquí d'autor desconegut del segle XVI, d'un marcat caràcter didàctic i apologètic.
En la representació hi han participat els actors Guillem Gispert, Robert González, Josep Maria Canaleta, Ivan Bustos, Gerard Martínez, Mamadou Diallo, Víctor Petit, Oriol Martí, Susanna Romero, Carla Ciurana i Guillem Fernández-Valls, sota la direcció de Martí Peraferrer. La música de l'orgue de la seu gironina ha estat tocada per Pau Riuró Bofill, i entre l'attrezzo s'hi ha inclòs un drac, dissenyat per Nuxu Perpinyà, que s'incorporarà al bestiari popular de Girona.

Un moment dramàtic de la representació amb la mare del fadrinet (Susanna Romero)

(Ampliar) - Un moment dramàtic de la representació amb la mare del fadrinet (Susanna Romero).

L'obra parteix d'un text a cura de Josep Romeu (1917-2004), poeta i assagista, crític literari i estudiós del teatre català, del qual es celebra el centenari del naixement, amb supervisió històrica i documental de Pep Vila. El vestuari, l'atrezzo i el cavall que intervé, muntat per Sant Jordi, a la representació ha anat a càrrec de Drakónia, i el projecte ha estat coordinat per Gustavo Torres.

Un moment de la representació amb el rei (Victor Petit) i la filla del rei (Carla Ciurana)

(Ampliar) - Un moment de la representació amb el rei (Victor Petit) i la filla del rei (Carla Ciurana).

Sobre el text i la posada en escena. La "Consueta de Sant Jordi", una mostra de l'antic teatre religiós català, que tenia una funció pedagògica important, en la qual l'heroi és el sant, en què hi ha una mescla d'elements realistes i meravellosos, explica la coneguda llegenda d'una ciutat assetjada per un drac que Sant Jordi allibera després d'una lluita en quèel bé triomfa sobre el mal.
Als misteris medievals sovint es troben bèsties naturals i fabuloses. Cal destacar també el paper del poble que actuava com una mena de cor grec. El teatre medieval buscava edificar i divertir a un públic que per regla general tenia poca formació. Per tot això es valorava l'estil impersonal i ingenu, un joc de rimes que fossin intel·ligibles per als espectadors de llavors. La nocióque hi havia del teatre era molt diferent de la que tenim ara. Els actors representaven un text litúrgic, i ho feien amb passió, però també amb respecte per un text que s'abocava al sagrat.

La filla del rei (Carla Ciurana) és lliurada al drac pels dos cavallers (Gerard Martínez i Mamadou Diallo)

(Ampliar) - La filla del rei (Carla Ciurana) és lliurada al drac pels dos cavallers (Gerard Martínez i Mamadou Diallo).

El terme "consueta" designa un manuscrit que conté anotades les celebracions, cerimònies, costums, que s'havien de fer per "consuetud". En aquest cas es representaven certes obres amb motiu de la celebració d'una festa onomàstica, en una diada extraordinària.
L'escenari estava constituït per un o diversos cadafals on es feia la representació. Aquests cadafals muntats per a l'ocasió en una església o local d'un convent feien un xic de pendent cap els espectadors perquè no es perdessin detalls de les escenes. L'acció també es desarrolla al sòl. Per passar del sòl als cadafals els actors se servien d'una mena de corredor per passar al drac ferit, que no deixava de ser un "dimoni malvat".
La presència d'un cavall en escena, que no sembla obstacle perquè la representació es pogués fer dins una església, mostra fins a cert punt que la representació era prou agosarada. L'autor anònim mostra al llarg de la peça que tenia coneixements de recursos teatrals, que sabia infondre un cert dramatisme a l'esquema general de la llegenda.

Arribada de Sant Jordi (Guillem Fernández-Valls) a cavall

(Ampliar) - Arribada de Sant Jordi (Guillem Fernández-Valls) a cavall. Gentilesa de Martí Peraferrer.

És indubtable que la "Consueta de Sant Jordi", basada en la Legenda aurea de Voragine, del segle XII, essent qui va propagar la llegenda de Sant Jordi al món cristià, té un estil, un valor artístic gens menyspreable. L'autor mallorquí introduí alguns episodis i fa canvis en relació a la font principal que aviat s'estengué pels territoris de la Corona d'Aragó. Per exemple l'episodi dels caçadors no figura a la Legenda aurea. El català escrit del segle XVI, amb alguns dialectalismes mallorquins i arcaismes, es fa entendre. La mètrica (noves rimades i de vers de vuit), també és la que s'usava en els vells textos populars, vulgars i drmàtics.
(Fragments de l'estudi de Pep Vila que acompanya el text de la representació).

Participants i equip responsable de la representació

(Ampliar) - Participants i equip responsable de la representació. Gentilesa de Martí Peraferrer.


Un moment de la representació amb l'algotzir (Ivan Bustos)

(Ampliar) - Un moment de la representació amb l'algotzir (Ivan Bustos).

Taula central del retaule de Cruïlles, en el que s'ha basat el drac de la representació

(Ampliar) - Taula central del retaule de Cruïlles, en el que s'ha basat el drac de la representació. És obra de Lluís de Borrassà qui el 1416 va signar el contracte d'execució d'aquesta obra, que actualment s'exposa al Saló del Tron del Museu d'Art de Girona.

Un moment de la representació

(Ampliar) - Un moment de la representació.

El drac damunt l'escenari

(Ampliar) - El drac damunt l'escenari.

Cartell de la representació

(Ampliar) - Cartell de la representació. Clau de volta de la capella de Sant Jordi i Sant Dalmau, segle XV, amb la representació esculpida i policromada dels dos sants.

Un moment de la representació

(Ampliar) - Un moment de la representació.


[Més imatges] -----------Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés