La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El creador del personatge d'aquesta llegenda apòcrifa va ser Emili Massana que, davant la mala pronúncia d'una neboda seva, va entendre la paraula cocollona. Immediatament va copsar que podia ser una paraula composta de coco-dril i papa-llona. I així va néixer el monstre gironí que neda pel riu Onyar les nits de lluna plena.

El personatge va anar sent enriquit posteriorment en converses i tertúlies fins que, amb la col·laboració dialèctica d'unes poques persones, es va constituir el cos definitiu de la llegenda. I diu aquesta lleganda que a la banda esquerra de l'Onyar, pel barri del Mercadal, hi havia un convent de monges que practicaven molt poc les devocions i penitències que els pertocaven i que més aviat es dedicaven a una vida força disbauxada.

Ampliar
(Ampliar)

Cocodril procedent d'un viatge que Carles Vivó i Dolors Codina van fer al Perú i que l'artista va transformar incorporant-hi unes ales de papallona. Fotografia presa durant l'exposició "Carles Vivó, una vida amb molts camins" al Museu d'Història de la Ciutat

Però entre elles hi havia una novícia, carregada de bona fe i amb veritable vocació religiosa, que no volia seguir les altres germanes en el seu errat camí i els retreia contínuament la vida pecaminosa que portaven. I aleshores, les germanes, per no haver de sentir més el corcó dels constants retrets, la varen tancar amb pany i clau en una cel·la subterrània, molt a prop d'on ara té sortida al riu la sèquia Monar. Durant molts anys, la pobra novícia va restar empresonada a la tètrica cova fins que la persistent humitat, la falta de llum i la mala alimentació, varen fer que li anessin sortint unes escates a tot el cos fins que, poc a poc, va sofrir una metamorfosi total i es va quedar convertida en una mena de cocodril. Però encara que tingués un aspecte repulsiu, la seva santedat i la puresa de la seva ànima varen contribuir d'una altra manera a la transformació del seu cos: li varen sortir a la seva esquena de rèptil unes meravelloses ales de papallona, de lluminosos colors. I així la novícia es va transformar en la Cocollona.

Quan va morir, sola i abandonada, el seu fantasma va començar a ser vist nedant per les aigües del riu Onyar, pels voltants del lloc on havia estat injustament tancada, més o menys entre els actuals pont de Pedra i el pont de les Peixateries Velles. I diuen que, únicament les nits de lluna plena, cap a l'alba, en aquella hora boirosa en què els fantasmes són visibles, aquells gironins que siguin veritablement sensibles poden veure l'espectre mig transparent i borrós d'un cocodril amb ales de papallona que va nedant, amunt i avall, fins que, al primer raig de sol, s'esvaneix.


Jo sóc la Cocollona,
el monstre de Girona,
les nits de lluna plena,
amb pluja o amb serena,
passejo per l'Onyar.

Vivia en un convent
tot ple de mala gent.
Estava situat
en lloc privilegiat
a prop del riu Onyar.

Jo era pura i bleda,
m'agradava la seda,
jo no feia mai bromes
ni anava al llit amb homes,
ni nedava a l'Onyar.

Però les altres monges
anaven amb canonges
i jo, escandalitzada,
volia estar allunyada,
molt lluny del riu Onyar.

La Mare Superiora
no em deixà sortir a fora
i em tancà sota terra
en el costat esquerre
del nostre riu Onyar.

Com que era un lloc humit
i pudia a florit
i estava ple de rates,
em varen sortir escates
com carpa de l'Onyar.

Em vaig tornar rèptil
com si fos cocodril.
Del cos monstre semblava,
però l'ànima volava,
gavina de l'Onyar.

Per ser tan bona dona,
ales de papallona
a l'esquena em van créixer,
i així fou com va néixer
el monstre de l'Onyar.

Amb cos de cocodril,
i ales de colors mil,
com les de papallona,
jo sóc la Cocollona,
i nedo per l'Onyar.

Canço composta per Carles Vivó amb motiu d'una representació de titelles.


Bibliografia:

  • Extret de "Llegendes i misteris de Girona". Carles Vivó. Quaderns de la Revista de Girona, 1989. Diputació de Girona i Caixa de Girona. ISBN: 84-86377-60-9.

  • Cocollona de cartró-pedra, utilitzat com reclam per un establiment, al pont de les Peixateries Velles.

    Titella de la Cocollona, dissenyat i creat per Carles Vivó.

    Dibuix de la Cocollona a l'exposició "Carles Vivó, una vida amb molts camins"


    Back

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés