Orquestrina Moderna de Salt. Al piano, el senyor Dídac Bover, al violí Lluís Moreno i Pallí i al violoncel Josep Moreno i Pallí. A dalt, amb ulleres, el senyor Miquel Roca i al seu costat el seu fill Jaume Roca Delpech. A la bateria, Arolas.

1926-1927. Fotografia: Valentí Fargnoli. Fons: R. i A. Bover i Vila. Arxiu d'Imatges de l'Ajuntament de Salt.

Cartell de la "Orquestal and Jazz" de Girona. (fragment)
Disseny de Jaume Roca Delpech. A la part superior dreta (no apareix a la imatge): Sardanes. Concerts. Ball. Varietés.

Jaume Roca Delpech, l'any 1935.
Signat a baix a la dreta: "Barber. Girona. 1935".

Jaume Roca Delpech pintant els carrers d'Upsala, durant un dels seus viatges de treball.

Jaume Roca Delpech (a la dreta), amb el seu cunyat, el
compositor Narcís Costa Horts, (esquerra) i les seves esposes. Paris. 1966.

Jaume Roca Delpech.

Biografia.

Neix a Salt (Girona) el 26 d'agost de 1910, fill de Miquel Roca i Julià i d'Emília Delpech i Famada. La seva família era propietària d'una esparteria a Salt.

El seu pare, Miquel Roca, excel·lent músic saltenc, l'inicià de ben petit en la pràctica del solfeig, alhora que Josep Saló li ensenyava a tocar el violí.

Sembla, però, que la seva sòlida formació musical li vindria donada pels seus estudis musicals de la mà dels mestres Oliva i Francesc Civil. Aquests estudis els compaginava tocant el violí i la bateria a l'orquestrina del seu pare Oriental Jazz i Moderna de Salt.

La seva primera sardana la composà l'any 1925 i es titulava La vella rondinaire; tot just havia fet els setze anys. Seguiren cronològicament i escalonadament les obres següents: Enllaç, Aparició, Garbinada, Alba, La Torrassa, La dansa del pastor, Espigues, Gavina, Ultònia, Pinzellada, Els ocells, Sílvia, Olga, i Salt.

L'any 1926 féu el seu primer concert de piano al Saló de Música Sobrequés de GIrona amb les obres de Bach, Scarlatti, Chopin, Beethoven i Albèniz. Continuà fent concerts a diferents Associacions de Música de les comarques gironines: Sant Feliu de Guíxols, Olot, Figueres i Palamós.

Ateses la seva gran qualitat musical, la insistència del seu pare, que va escriure diverses cartes a la Diputació, i un certificat de l'Ajuntament de Salt on s'acreditava que l'economia familiar era modesta, la Diputació de Girona li concedí una beca per poder anar a estudiar a l'estranger. Entre els anys 1927 i 1933 J. Roca Delpech va fer els estudis superiors de música a la Schola Cantorum de París amb els professors Vicent d'Indy i Paul Brand. Obtingué el Diploma Superior de Fi d'Estudis a la Schola Cantorum amb la màxima puntuació.

Durant aquests anys va fer diversos concerts: dos a París a la Salle Erard, el 1929 i 1930, i un altre al Teatre Municipal de Girona el 1931. També, per complementar els seus ingressos mentre era a París, tocava el violí a Créteil, en un cinema on es projectaven pel·lícules mudes. Tornà a Girona l'estiu de 1932 i s'oferí a la Diputació per fer un concert en benefici de la Cantina Escolar, que va tenir lloc el 19 de juliol de 1932 al Teatre Municipal de Girona amb un repertori variat que incloïa obres de Schumann, Schubert, Listz, Albèniz, etc.

Les diverses estades de Jaume Roca Delpech a París li permeteren visitar diferents museus, sales de pintura i estar en contacte amb els ambients carismàtics de la capital francesa, que durant molt temps fou el centre mundial de les avantguardes artístiques. Quan tornava per vacances freqüentava l'escola de dibuix del pintor saltenc Josep Aguilera del qual rebé ben segur profitoses lliçons de dibuix. Alhora, Jaume Roca Delpech informava el mestre Aguilera de les principals novetats artístiques que succeïen a París i arreu d'Europa.

L'any 1934 s'establirà a Barcelona i obrirà una acadèmia de piano que tancarà en esclatar la guerra. Fins el 1936 va anar compaginant les tasques pedagògiques amb les actuacionsen sales de concerts. Va fundar una cobla anomenada Iris de Salt.

Targeta de Jaume Roca Delpech. PIANISTA. Diploma Superior de la "Schola Cantorum" de Paris.

Però l'esclat de la Guerra Civil va trencar aquesta dinàmica i amb pocs anys decantarà la seva expressió artística cap a un altre camp ben diferent: la plàstica. Les seves actuacions musicals s'aniran espaiant; la darrera fou l'any 1934 al Palau de la Música Catalana. Més tard, l'any 1948, se li ret homenatge amb un acte popular a la Rambla de Catalunya de Barcelona amb l'audició de totes les sardanes que ell havia composat.

L'any 1940, instal·lat novament a Girona, inaugura la seva primera exposició d'aquarel·les i olis, amb una clara dominància de paisatges urbans de Girona i els seus voltants. A partir d'aquest moment inicia una llarga llista d'exposicions que a més de Girona inclouran altres ciutats com Figueres, Barcelona, Madrid, Càdis, París, Buenos Aires, València, etc. L'any 1949 l'Ajuntament de Salt li organitza una exposició homenatge a la Casa de la Vila.

La seva repercussió internacional com a artista sembla que l'aconseguí a través dels contractes amb editorials alemanyes, daneses i sueques. Viatjava per les principals ciutats europees i d'Amèrica tot pintant aquarel·les de les ciutats i llocs més coneguts que després aquestes editorials imprimien i difonien.

La seva pintura, segons diuen els experts, evolucionà a salts. En una primera època pintava amb aquarel·la i pintura a l'oli paisatges urbans, marines, interiors, natures mortes, etc., on sembla seguir la tendència realista del seu mestre Aguilera. Posteriorment, en els seus paisatges de l'entorn immediat de la ciutat retorna a la inspiració impressionista.

També en una època determinada va tenir interès pel surrealisme i va realitzar diverses obres que posteriorment ell mateix va destruir. La seva obra dels anys cinquanta es caracteritzarà per la introducció de personatges en els seus paisatges. S'interessa pels mercats de bestiar, i assoleix una transformació cap a l'expressionisme que a voltes tendirà cap a l'abstracció. En viatjar al nord d'Europa cap als anys seixanta, la seva obra s'impregna del romanticisme nòrdic. Finalment, en la darrera època de la seva vida retorna a l'aquarel·la i a la pintura a l'oli. El tema imperant de la seva obra pictòrica és el paisatge i especialment els paisatges urbans.

Artista clau a la Girona de la postguerra va ser un home avançat al seu temps. Cal recordar, per exemple, que els seus dibuixos undergrounds, plens d'humor i de sarcasme no van veure la llum pública fins l'any 1982, quan l'Ajuntament de Girona li retia homenatge amb una exposició al Museu d'Història de la Ciutat. Músic i pintor, Jaume Roca Delpech ha estat un dels artistes saltencs amb més difusió internacional i més reconegut en la seva època. Diverses publicacions com La Veu de Catalunya, La Revista Musical Catalana, Las Noticias, L'Autonomista, etc., així ho corroboren. L'any 1973 Girona exposava a la sala Fidel Aguilar una mostra retrospectiva de la seva obra en homenatge a l'artista desaparegut i en publicava un catàleg.

Catàleg de l'exposició-homenatge, celebrat a la Sala Municipal Fidel Aguilar de Girona, el 1973.

Publicat a "El Programa suplement d'estiu de La Farga, revista de Salt", núm. 9. Juliol 1998.
M. Assumpció Colomer, Arxivera Municipal de Salt.

Cronologia

Index