El divendres 6 de setembre va tenir lloc la inauguració de l'exposició El Somni de Franc Aleu i El Celler de Can Roca al monestir de Sant Pere de Galligants, amb les intervencions de Josep Roca, el director general de Patrimoni, Joan Pluma, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i Jaume Roures, president de Mediapro, la productora que ha fet realitat el projecte.
(Ampliar)
- Fotografia de grup de la inauguració de l'exposició El Somni.
A Sant Pere de Galligants es pot veure, fins al 3 de novembre, i viure la mateixa experiència multisensorial que els dotze comensals originals, òbviament, no la gastronòmica, a través de les projeccions sobre els dotze grans plats instal·lats al claustre i, a interior del temple, envoltant una taula amb dotze cadires, en un gran banquet d'emocions, que són el que fa moure el món, com va dir l'alcalde de Girona.
(Ampliar)
- Un moment de la presentació de l'exposició.
Exposició El Somni
Òpera, electr&iograve;nica, poesia, 3D, arts escèniques, cant, pensament, pintura, cinema, música i cuina... s'uneixen per configurar una obra multiformat que la converteix en una experiència inèdita i única, amb la implicació i cooperació dels més grans creadors actuals referents d'aquestes diferents disciplines. Mediapro presenta El Somni, un projecte del Celler de Can Roca i Franc Aleu amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona. El Somni vol trencar tots els límits de les disciplines artístiques, l'espai i els conceptes per deixar pas a unes noces entre l'òpera i la gastronomia, amb l'art i el pensament com a motor del projecte. És l'experiència d'un sopar mai viscut, la realització d'un film insòlit, el naixement d'una nova eina creativa, les "Cartes Barcelona". És l'aventura d'aquesta unió entre cuina i art al servei del pensament i de l'emoció.
El Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona, al monestir de Sant Pere de Galligants, acull l'exposició El Somni que presenta els dotze episodis del somni de l'ondina Àstrid, protagonista d'aquesta òpera gastronòmica.
En plasts suspesos, es projecten videocreacions que expressen molts sentiments i sensacions d'aquesta noia que corresponen a les emocions principals de la nostra existència, com la buidor, el plaer, el dolor, la guerra, o la mort. A través de les imatges projectades en aquests dotze plats, el visitant podrà sentir les diferents sensacions que té la protagonista al llarg d'aquest viatge oníric que la porta pel cicle de la vida. Una història que s'explica amb elements molt diversos: amb objectes, imatges, pensaments i músiques, com dotze passatges diferents que porten l'un a l'altre i que culminen en el recinte central on tindrà lloc el sopar d'El Somni.
Obertura aquàtica. És primavera i les dones d'aigua, les ondines, s'ajeuen sobre les roques i sobre l'herba per a sentir els darrers raigs de sol tebis. Una d'elles, Àstrid, no en té prou amb els plaers de la Natura i, enlloc de capbussar-se a les aigües del riu, se submergeix en la lectura d'un llibre desconegut. A poc a poc, les rialles de les altres noies es van allunyant dels seus sentits, i Àstrid queda adormida.
Cuina: Consomé vegetal a baixa temperatura, amb brots, flors i vida.
El somni és un viatge cap a l'infinit interior. Àstrid s'enlaira ingràvida cap a aquest més enllà que només somia. Ha començat un viatge a través del temps i de l'espai atreta pel magnetisme de la lluna. Els records es perden, tot és oblit. El passat és un objecte sense nom, sense memòria. El vol sembla etern i la porta cap al no-res ficant-se pel forat de la lluna.
Cuina: Lluna. Vi: Malvasia 1881 El Grifo. Lanzarote.
En el regne del fred i de la foscor, l'univers és el misteri i de l'ordre. El zodíac divideix l'espai en dotze signes, dotze espectres que tenen influxos diversos. Àstrid els depassa abduïda pel no-res. Està posseïda pel fred i per la foscor que l'envolten. Ha perdut el sentit de la vida. Tot és negror. Entre el so i el silenci, només hi ha l'impuls d'una vibració imperceptible, una llàgrima negra com l'últim alè de vida.
Cuina: Escumes gelades de figa de moro.
Enmig d'aquest univers de foscor, apareix el tretzè signe del zodíac, el desconegut, el rebutjat per les forces còsmiques. Serpentaris propicia el retorn. Símbol de la serp que es converteix en un llamp negre i s'entortilliga en descàrregues elèctriques que desencadenen una pluja de llàgrimes. La tempesta ressona en l'abisme. Àstrid cau en aquest forat que la retornarà a la vida, així com la serp canvia la pell.
Cuina: Anguila elèctrica.
Gota a gota es fa el mar. Empesa per Serpentaris, Àstrid cau com una gota de pluja més. Sent la pell salada i se submergeix cap al fons del mar amb un fort impuls, exaltada com si tornés a ser una criatura. Té l'ànima d'una sirena. Les onades són un cant de coralls i d'algues que es belluguen juganeres al ritme dels corrents submarins.
Cuina: Gambes, plàncton, anèmones, garoines, escopinyes, aigua de mar i crustacis.
Àstrid sorgeix de les aigües com una nova Venus. S'omple els pulmons d'un aire calent, humit, que li porta l'olor de la terra. Descobreix un frondós bosc imaginari, un paradís irreal, un jardí impossible: el Jardí de les Hespèrides. Els verd de l'abundància l'abraça i l'empeny a penetrar entre arbres i plantes. En un arbre, hi ha tot de pomes d'or que l'enlluernen.
Cuina: Anarkia.
Enmig d'aquest paradís somiat, Àstrid troba Adonis com una muntanya viva. Fa olor de poma. El seu cos nu sembla de marbre. De sobte, sent una atracció desconeguda cap a aquell home que se la mira. La pell fa una melodia dolça i se'ls emporta cap a la dansa dels somriures que encén les espurnes del desig.
Cuina: Ying yang d’ostres al palo cortado amb all blanc i all negre.
Adonis i Àstrid es fonen en un sol cos, ple de foc i d'aigua. S'han convertit en un sol sexe, eteri, infinit, que s'estremeix de plaer i s'amara de llet i de mel fins que esclata en l'orgasme. Una font de plaer que no para de brollar i que els porta a l'èxtasi.
Cuina: Pit de colomí amb mole pueblano, roses i maduixes a la brasa.
En ple delit, Adonis agafa amb les seves mans la poma d'or del jardí de les Hespèrides. Amb la força del seu desig incontenible, la poma se li trenca a les mans en mil trossos. Cadascun és un mirall que li retorna la seva imatge atrapada en el plaer d'ell mateix que no pot acabar, que no vol perdre.
Cuina: Poma d’or.
El soroll de la trencadissa ha despertat de sobte el drac que està amagat dins de la cova de la por. Adonis lluita contra ell mateix. La guerra de l'autodestrucció esclata plena de ràbia i d'un odi que no és més que la passió que sent cap a ell i que se li ha girat en contra. Tot és ple de sang i de dolor.
Cuina: Royal d'oca a la roial amb taronja sanguina i remolatxa. Vi: Acusp henostista & Acusp Extrem. Raül Bobet by Castell d’Encús.
Adonis mor. No ha pogut sobreviure al seu propi atac. El seu cos jeu immòbil sobre el marbre. Les campanes el ploren. L'aire s'omple de l'olor de la pietat, del perfum de l'encens i de les flors que es merceixen. Les espelmes el vetllen. Àstrid contempla el cadàver amb els ulls de compassió.
Cuina: Parmentier de patates violeta amb moll de l'ós i caviar, fum d’encens i flors malva.
La mort ens porta a l'invisible, ens allibera del dolor. Del cos a l'ànima, la terra ens atrau cap la profunditat de nosaltres mateixos. La cadena de la vida transforma el més petit en immensitat. Alhora, el més gran es converteix en el més microscòpic. L'un es torna l'altre eternament. Finalment, en la unió dels extrems hi trobem l'amor suprem que germina més enllà dels cossos d'Àstrid i d'Adonis, en la Glòria que només es pot cantar.
Cuina: Postre de massa mare, gelat de massa mare, "macarons" de balsàmic i litxis estofats amb "cotó de seda".
El cant d'uns ocells desperta Àstrid. Ha retornat del vol del somni i torna a sentir el soroll de l'aigua i de les ondines com ella que ara es capbussen en l'alegria de la primavera. Tot reneix. S'obre un nou llibre.
Cuina: Dolços de primavera.
(Imatges i textos de l'exposició, dossier de premsa El Somni).
