Museu d'Història de la Ciutat
29 d'octubre 2011 – 12 de febrer 2012
No reneguem, com ara està de moda, de la procedència marxista del Grup —el nom Praxis ens delata—, si bé també som partidaris de la poètica, l’humor, el sarcasme, la imaginació i l’anarquia del «marxisme» dels germans Marx.
Grup Praxis 75, juliol de 1978
L'activitat del grup es va estendre al llarg dels anys vuitanta i noranta del segle passat. Els seus membres van participar activament en la fundació i la impulsió de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona (ADAG) i van mantenir una destacada activitat com a grup independent en les iniciatives dels moviments socials més actius de la ciutat.
Es caracteritzaven per l'ús de procediments i tècniques provinents del collage, el fotocollage i el fotomuntatge.
En el seu cas, la compaginació creativa de textos i imatges esdevé un instrument de lluita politico-ideològica i/o de crònica de la realitat, sovint des d'una perspectiva irònica o sarcàstica i engloba components de l'art culte i de la cultura de masses. Juntament amb l'ús de canals de difusió alternatius als de l'art tradicional i cert qüestionament de la idea d'obra única.
L'obra del grup
El Grup Praxis 75, format per Lluís Bosch Martí i Bep Marquès, es va fundar pocs mesos abans de la mort del dictador Franco, en un context de progressiva mobilització de les forces socials i polítiques contràries al règim totalitari i partidàries d'avançar cap a una nova societat lliure i igualitària. La seva pràctica es va estendre al llarg dels anys vuitanta del segle passat.
Bona part de la seva activitat inicial la va canalitzar a través de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, un col·lectiu que pretenia dinamitzar la lluita antifranquista des de l'art. El grup també publicava a la revista Presència els seus collages, en què tractava críticament fets de l'actualitat política. Va exercir una infatigable tasca d'animació sociocultural i va rebre encàrrecs de les institucions, d'entitats cíviques i d'empreses privades.
Més endavant, la voluntat d'aprofundiment democràtic va portar Bosch Martí i Marquès a inserir-se en les pràctiques dels moviments socials més actius de Girona: l'independentisme, l'ecologisme i el pacifisme.
La seva posició ideològica patia d'una radicalitat inspirada en un marxisme heterodox de ressons frankfurtians, una sensibilitat llibertària i una actitud vital que es reconeixia en la ironia i el sarcasme. Precisament, la seva marca identificadora aplegava els dos Marx, Karl i Groucho.
(Ampliar)
- Fotomurals elaborats pel Grup Praxis per als cinemes Catalunya.
L'obra de Praxis s'emmarca en el procés de redefinició de les relacions entre l'art elevat i les noves cultures popular i de masses. Enfront d'un art distant i tancat en ell mateix, el grup postulava un diàleg crític amb el seu entorn. Una de les intencions del grup era emprar l'arsenal visual produït per la indústria cultural per evidenciar-ne les fal·làcies, desmuntar-ne la retòrica i capgirar-ne els sentits. La manera de fer del Grup Praxis 75 qüestionava tant la idea d'originalitat, atès que es basavaen la manipulació d'imatges i textos ja existents, com la d'obra única, ja que bona part de la producció del grup va ser feta per ser reproduïda en cartells, fullets, llibres i calendaris o bé vinculada des de mitjans de premsa.
Un dels aspectes centrals de la seva aportació va ser la utilització del muntatge, això és l'articulació de materials impresos extrets de diferents contextos per produir noves significacions. Aquest recurs venia inspirat amb tècniques, mètodes i processos de conceptualització provinents del collage, el fotocollage i el fotomuntatge, en especial de les experiències dels dadaistes alemanys, però alhora recollia suggeriments dels nous realismes, l'art pop, la figuració narrativa o les pràctiques activistes del seu temps. Juntament amb el pòsit d'experiències històriques, com la premsa satírica o la cartellística política dels anys trenta.
En la seva obra es posaven en relació referents iconogràfics de l'art culte -antic, modern i contemporani- amb imatges de les cultures industrials i els universos mediàtics -de la publicitat a les revistes il·lustrades, dels cartells propagandístics als còmics i les historietes gràfiques. La seva producció es caracteritzava per una marcada voluntat crítica i feia un ús destacat de la ironia, el sarcasme i la parodia.
La poètica visual del grup s'assentava en un ric desplegament de figures retòriques (repeticions, paral·lelismes, hipèrboles, antítesis, comparacions, metonímies, metàfores, etc.) sovint posades al servei d'un objectiu desmitificador. Els treballs del Grup Praxis, on conviuen l'al·legoria, l'agit prop i el pamflet, van esdevenir tant una eina de lluita politicoideològica com una mena de crònica esperpèntica de la realitat.
(Ampliar)
- Fotomurals elaborats pel Grup Praxis per als cinemes Catalunya.
Un altre aspecte de la seva producció consistia en el rescat i la propagació d'aspectes de la història amb una voluntat il·lustrativa i didàctica.
Per difondre les seves obres utilitzaven canals de difusió alternatius als de l'art establert -com ara ateneus, centres d'ensenyament, llibreries o bars. La pràctica del grup era un veritable assaig de cultura visual d'aspiració popular i esperit carnavalesc, pensat per connectar amb un conjunt ampli de població.
Passats més de vint anys de la seva dissolució i d'una recepció, molt insuficient de la seva obra, es considera que ara resulta un bon moment per fer-ne la revisió. Avui podem constatar que l'aportació del Grup Praxis va tenir una rellevància històrica indubtable, ja que constitueix una baula entre els moviments artístics contestataris dels seixanta i les manifestacions dels noranta receptives del món social. I alhora connecta amb algunes de les pràctiques crítiques internacionals que li eren contemporànies -pensem en Pete Dunne, Loraine Leeson, Peter Kennard o Martha Rosler-, les quals a Catalunya i a Espanya van tenir un ressó escàs. L'equip gironí va desenvolupar la seva obra al marge dels corrents dominants, però molt arrelada al seu propi context sociocultural.
Amb aquesta mostra es recupera el grup i es mira de projectar-hi una mirada nova, lliure de molts dels prejudicis estètics i ideològics que van condicionar la seva percepció, no en va es disposa d'un coneixement més precís, contrastat i profund de les activitats artístiques locals i internacionals que es van desenvolupar aleshores. A més a més, la seva recuperació historiogràfica també es justifica perquè gran part de la seva obra planteja un seguit de qüestions que han tornat a emergir amb força tant en el pensament artístic contemporani com en aspectes fonamentals d'una quotidianitat on els usos i el abusos de la imatge són omnipresents. D'altra banda, molts dels temes que el Grup Praxis plantejava fa vint anys tornen a estar d'actualitat, com el progressiu empobriment a què el model social i econòmic vigent aboca àmplies capes de la població o bé el descrèdit de la política, o d'una certa política, davant de la seva incapacitat per donar respostes adequades a les necessitats col·lectives.
El Grup Praxis 75 va adoptar una actitud opositora cap al franquisme i una identificació amb les organitzacions defensores de la ruptura amb la dictadura. La seva activitat es va canalitzar a través de l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona, un col·lectiu que pretenia dinamitzar la lluita sociopolítica des de l’art i des de la revista Presència, on publicava uns collages en què tractava fets d’actualitat des d’una mirada entre crítica i sorneguera.
1979-1983
En les primeres eleccions municipals, el Grup Praxis 75 va donar suport actiu al PSC, que assoliria l’alcaldia de la ciutat. El seu objectiu prioritari era consolidar la democràcia, sovint potenciant el debat i exercint formes de dissentiment.
Aquest fou el període en què el grup va tenir una major irradiació pública, amb col·laboracions gràfiques en la premsa (Presència, Punt Diari, La Fullaraca, La Xinxeta…) i amb una incansable tasca d’animació sociocultural. Va rebre encàrrecs d’entitats cíviques, de l’Ajuntament, de la Diputació de Girona, de les Multisales Catalunya i del cinema Ultònia.
1983-1990
La progressiva agudització de la mirada crítica del Grup Praxis 75 cap a les mancances del nou sistema polític i cap a les contradiccions i les renúncies de les forces d’esquerra va propiciar la ruptura del col·lectiu amb el món polític, social i cultural que havia capitalitzat la sortida de la dictadura.
El grup va perdre les plataformes de què disposava en els principals mitjans de comunicació i va passar a inserir-se en les pràctiques dels moviments socials més actius de Girona —l’independentisme, l’ecologisme o el pacifisme—, que representaven els nous subjectes de contestació sorgits en la nova circumstància històrica.
