L'any 1922 els propietaris de la fàbrica Gròber crearen l'Ateneu Social Democràtic, dedicat especialment als obrers de la pròpia factoria, però que també en gaudia tota la població gironina. Va ser un servei que s'anticipà als que posteriorment crearien les institucions públiques.
L'entitat social de la Gròber tenia edifici propi en un emplaçament tan càntric com ho era aleshores el carrer Nou del Teatre, estenent-se fins el carrer de Sant Josep. L'Ateneu disposava d'un ample saló de ball que era molt concorregut, en els dies festius per jovent de totes les classes socials. Cafè i sala d'esplai amb una assídua i fidel concurrència. En la planta superior s'hi impartien unes classes d'Oficis i Arts decoratives, on es formaren molts joves que hi acudien després de la seva jornada laboral. Alguns s'hi encarrilaren professionalment. I obrers que amb el bagatges allí adquirit pogueren millorar la seva condició laboral.
Eren temps en què la Formació Professional no estava contemplada en els plans educatius, i el que allí s'oferia era no només una novetat, sinó una gran eina que permeté la superació de l'estatus professional de molts gironins.

(Ampliar) - Fotografia de la formació musical "L'Art Gironí", 1924. Assegut, a la dreta, Josep Baró Güell. Valentí Fargnoli Iannetta. Arxiu de Constantí Turró i Fontclara.

La mateixa institució erigí l'Orfeó Cants de Pàtria, que durant molts anys estigué sota la direcció de l'eminent músic Josep Baró Güell. L'Orfeó, com moltes de les agrupacions musicals anàlogues, a més del seu caràcter artístic, tingué una important acció social. S'hi fomentà la convivència, l'amistat i la companyonia, i s'hi lligaren algunes unions matrimonials. Els concerts de l'Orfeó eren seguits pel públic gironí i també es feren sentir en molts escenaris forans, en les sortides que periòdicament s'organitzaren.
També l'Ateneu tenia la seva escola primària, amb entrada pel carrer de Sant Josep. Escola que no només atenia els fills dels empleats de la Gròber, sinó també els d'altres famílies modestes de la ciutat. Durant la Guerra Civil l'edifici de l'Ateneu va ser confiscat pels comitès, i acabat el conflicte bèl·lic, un temps estigué ocupat per l'organització juvenil de la Falange.

(Ampliar) - Retrat de grup d'alumnes de l'Escola del Foment de la Cultura vestits de Primera Comunió. Entre els alumnes Emili Roca, Antoni Nadal, Josep Serra i Josep Carreras. 1939-1940. Valentí Fargnoli Iannetta. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Quan els seus propietaris el recuperaren hagué de canviar el seu nom original pel de "Fomento de Cultura". A més del canvi de nom i l'obligada castellanització, l'originària sala de ball es convertí en un cinema, amb el nom de "Cine Moderno". Els treballadors de la Gròber i els seus familiars teníen un important descompte en les entrades del cinema. Aquella nova etapa fou, com abans, de gran activitat en totes les seves especialitats. La Sala de projeccions equivalent a les altres de la ciutat, afegint-hi tota mena d'actes culturals, i molt especialment els periòdics concerts de l'Orfeó, com també d'altres agrupacions corals o instrumentals.
Cada final de curs de l'escola (ara ja "Fomento de Cultura"), a la sala de cinema s'hi celebrava un festival on alguns alumnes de cada classes recitaven poemes, algun any alguns de ben curiosos atès el caire de l'esdeveniment, com "El cuervo" d'Edgard Allan Poe.

(Ampliar) - L'edifici de l'escola. En primer terme, un dels patis. 1987. David Quintana. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els divendres al vespre hi havia assaig conjunt: les noies (sopranos i contralts) i els homes (tenors, barítons i baixos). Als alumnes de l'escola, abans de començar els assajos parcials entre setmana, els feien classe de música. El director, que era el prestigiós Josep Baró Güell, amb una dedicació exemplar, estava auxiliat per un altre músic excel·lent, el senyor Eliseu Baró. L'Orfeó va participar en concerts a Girona, a l'ermita dels Àngels, a Tarragona i el Vendrell, on, en una ocasió, varen visitar l'insigne Pau Casals a casa seva i ell ho va agrair tocant un parell de peces, a Montpeller, etc. Cantàven sardanes (de vegades acompanyats d'orquestra), cançons populars, tradicionals, litúrgiques...

(Ampliar) - L'edifici de l'escola. En primer terme, un dels patis. 1987. David Quintana. CRDI - Ajuntament de Girona.

Es té ben present per part de molts dels antics alumnes la tasca pedagògica dels seus mestres. Primer, la senyoreta Anita, els senyors Mas i Pujolar, entre d'altres, i el director mossè:n Joaquim, així com del bidell de l'establiment, el senyor Martín.
L'any 1975 es donava per acabada aquella labor que ja no es considerava necessària, i es clausurà el Foment de Cultura. L'acció social iniciada per Cristòfol Gròber i incrementada pels Portabella incidí sensiblement en l'ambient gironí, i es pot considerar com un modest precedent de l'Estat de Benestar que després es va conéixer.
Posteriorment, l'edifici es va segregar i va ser adquirit per la Diputació de Girona per esdevenir seu de la Universitat Nacional d'Educació a Dist`ncia (UNED). Essent alcaldessa de Girona l’Anna Pagans i Gruartmoner, la UNED deixava aquest edifici, i marxava a la Factoria Coma Cros de Salt.
(Text basat en els articles de la bibliografia i en material propi).

(Ampliar) - Façana principal de l'escola. 1991. Lluís Romero Estañol. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Pati d'esbarjo de les Escoles d'Ensenyament Primari de Foment de Cultura. 1955. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

---

Bibliografia

"La Gròber en l'àmbit social gironí". Enric Mirambell. Article publicat al Diari de Girona. 03/05/2015.

"L'ateneu de la Gròber, encara". Pius Pujades. Article publicat al Punt Diari. 02/01/2012.

---

[Més imatges]---------------