La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Coincidint amb el centenari de la mort de Fidel Aguilar aquesta mostra, que s'exhibeix del 13 de maig al 10 de setembre de 2017, examina l’aportació singular que va representar la seva obra en el context de l’art català de principis del segle XX. L’exposició presenta més de tres-centes escultures, dibuixos, ex-libris i talles en fusta o pedra –amb un gran nombre d’obres desconegudes o inèdites– a més de relleus i motius ornamentals

Peces de l'exposició

(Ampliar) - Peces de l'exposició.

Per contextualitzar l’obra d’Aguilar, també s’exposen obres d’altres artistes de l’època i nombrosa documentació gràfica relacionada amb l’escultor. Així doncs, també s’exposen una cinquantena de peces d’artistes contemporanis, com ara Enric Casanovas, Josep Clarà, Xavier Nogués, Joaquim Claret, Josep Aragay, Celso Lagar, Frederic Marès, Julio Antonio, Joan Baptista Coromina, Pere Torné Esquius o Josep Armengol.

Retrat de l'artista Fidel Aguilar al seu estudi rodejat per algunes de les seves escultures. 1910-1917

(Ampliar) - Retrat de l'artista Fidel Aguilar al seu estudi rodejat per algunes de les seves escultures. 1910-1917. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Pocs artistes deu haver-hi a Girona que inspirin tanta tendresa com Fidel Aguilar. Les seves escultures de figures esveltes, sinuoses i fràgils formen un dels imaginaris més seductors de l'art gironí de la primera meitat del segle XX, més encara pel fet que representen el testament joiós d'una trajectòria truncada en plena joventut. La mort de l'artista quan tot just tenia vint-i-dos anys ha contribuït, sense cap dubte, a estendre una aurèola de genialitat i malastrugança al voltant d'una obra que, per contrast amb l'ambient provincià on va ser creada, ha estat examinada sovint com una excepció o un miracle, o bé com una emanació del projecte de moernitat que va fer seu el nucli noucentista local, del qual Aguilar hauria estat un deixeble aplicat, tot i que certament original a causa en bona part del caràcter indecís i inacabat del seu treball. La mitologia al voltant de l'artista s'ha sustentat de fet en aquestes dues categories oposades: soledat i obediència.

Batuta amb estoig per al músic Josep Baró i Güell, ofrena del Centro Moral al director del seu orfeó. 1916

(Ampliar) - Batuta amb estoig per al músic Josep Baró i Güell, ofrena del Centro Moral al director del seu orfeó. 1916. Fusta tallada. A l'empunyadura, Aguilar hi va gravar el bust de Beethoven i una imatge de santa Cecília. Col·lecció particular.

Però potser hi ha una altra manera d'acostar-se al món de Fidel Aguilar, inscrivint-lo dins una perspectiva més àmplia que comporta acceptar les contradiccions del noucentisme i la influència de fonts iconogràfiques simultànies a les ja previsibles de l'arqueologia grega i l'arcaisme medieval, però de gran arrelament també a la Girona de l'època, com ara les glamuroses estilitzacions de les revistes il·lustrades, la gestualitat dramàtica del cinema mut o l propagació del gust per l'exòtic de les dives de la dansa. Aquesta mirada, oberta al nou fenomen de la cultura de masses i que explica que l'obra d'Aguilar connectés tan bé amb l'Art Déco dels anys vint i trenta, sobretot a través de les reproduccions de Ceràmiques Marcó, és la que proposa l'exposició, coincidint amb la commemoració del centenari de la mort de l'artista.
(Informació de sala de l'exposició)

Joan B. Coromina. Retrat de Miquel de Palol amb una tanagra. 1910. Oli sobre tela. Col·lecció Maria de Palol, Girona

(Ampliar) - Joan B. Coromina. Retrat de Miquel de Palol amb una tanagra. 1910. Oli sobre tela. Col·lecció Maria de Palol, Girona.

El descobriment de la pedra. El primer contacte amb l'escultura provenia del seu mateix ofici d'ebenista, que va fimiliaritzar-lo des de la infància amb la talla de figuretes de fusta. La influència dels principals renovadors de l'escultura contemporània va despertar-li, però, l'interès per esculpir directament la pedra, segurament amb el propòsit d'abordar peces més ambicioses que no seria a temps de dur a terme. D'aquestes provatures, han quedat algunes de les millors obres de Fidel Aguilar: un gran medalló de marbre que representa Eva i la serp, un parell de bustos femenins de marbre rosa, un petit cap tallat en un rierenc i tres caps més de pedra cisellada per als quals va fr servir fragments enrunats dels carreus de les muralles. La duresa del material va dpnar a la seva escultura un nou valor formal que l'emparenta, més que no pas ho havien fet les seves gràcils figuretes de fang, amb l'obra madura de Manolo Hugué o Enric Casanovas. És remarcable el caràcter androgin d'aquests caps, que han plantejat dubtes de gènere, en contrast amb la potència viril, fins i tot malhumorada, dels seus herois i atletes.
(Informació de sala de l'exposició)

Gran medalló de marbre que representa Eva i la serp

(Ampliar) - Gran medalló de marbre que representa Eva i la serp.

Busts de pedra a l'exposició

(Ampliar) - Busts de pedra a l'exposició.

Un imaginari femení. Un dels grans reptes que planteja l'obra de Fidel Aguilar és esbrinar d'on surt el seu imaginari de figures gràcils i serpentejants, sense equivalent en l'art de la Girona del seu temps. Tot i que no va viatjar ni a Itàlia ni París i només s'ha documentat una breu estada a Barcelona, tant els dibuixos com les escultures, sobretot a partir de 1915, demostren que estava al cas del debats estètics catalans i europeus a través de les exposicions d'Athenea i de les publicacions artístiques que li facilitaven amics i mentors. Aquestes fonts, compartides amb altres artistes contemporanis, revelen paral·lelismes amb l'escultura centreeuropea, en concret amb l'obra de Franz Metzner, Benno Elkan o Bernhard Hoetger, però també amb el classicisme endolcit de Joseph Bernard, amb el planisme de Celso Lagar, amb el culte a les tanagres i l'estatueta de saló o amb l'esveltesa sinuosa i enigmàtica de les endolades de Xavier Nogués. El món de la il·lustració, que s'havia apropiat la posa elegant i refinada del cinema, la moda i la dansa, hi és igualment molt present, així com l'ideari del noucentisme tardà de l'heterodoxa associació de Les Arts i els Artistes.
(Informació de sala de l'exposició)

Aurea Pax. Ca 1916. Fusta tallada. Col·lecció Joan Montsalvatge, Caldes de Montbui

(Ampliar) - Fidel Aguilar. Aurea Pax. Ca 1916. Fusta tallada. Col·lecció Joan Montsalvatge, Caldes de Montbui.

Cap. 1916. Pedra de Girona tallada. Col·lecció Montserrat Masó Bru, Girona

(Ampliar) - Fidel Aguilar. Cap. 1916. Pedra de Girona tallada. Col·lecció Montserrat Masó Bru, Girona.

Composició amb tres figures femenines. Ca. 1916. Carbó sobre paper. Col·lecció Cristina Arxer, Figueres

(Ampliar) - Fidel Aguilar. Composició amb tres figures femenines. Ca. 1916. Carbó sobre paper. Col·lecció Cristina Arxer, Figueres.


  • Inauguració de l'exposició. Article i reportatge fotogràfic de la presentació de l'exposició el 13 de maig 2017.

  • Fidel Aguilar i Marcó. Biografia de l'escultor gironí.

  • Cap de dona. Ca. 1916. Carbó sobre paper. Museu d'Art Girona

    (Ampliar) - Fidel Aguilar. Cap de dona. Ca. 1916. Carbó sobre paper. Museu d'Art Girona.

    Autoretrat. Ca. 1915. Llàpis morat sobre paper. Museu d'Història de Girona

    (Ampliar) - Fidel Aguilar. Autoretrat. Ca. 1915. Llàpis morat sobre paper. Museu d'Història de Girona.

    Cap femení. Carbó sobre paper. Ca. 1916. Museu d'Història de Girona

    (Ampliar) - Fidel Aguilar. Cap femení. Carbó sobre paper. Ca. 1916. Museu d'Història de Girona.

    Autoretrat. Ca. 1916. Carbó sobre paper. Museu d'Història de Girona

    (Ampliar) - Fidel Aguilar. Autoretrat. Ca. 1916. Carbó sobre paper. Museu d'Història de Girona.

    Ricard Guinó. Figura masculina. 1907. Guix modelat. Museu d'Història de Girona

    (Ampliar) - Ricard Guinó. Figura masculina. 1907. Guix modelat. Museu d'Història de Girona.

    Nu masculí. Ca. 1914. Fusta tallada. Museu d'Història de Girona

    (Ampliar) - Fidel Aguilar. Nu masculí. Ca. 1914. Fusta tallada. Museu d'Història de Girona.

    Sant Jordi i el drac. 1917. Guix de ceràmiques Marcó obtingut de l'original de Fidel Aguilar, no localitzat. Col·lecció Jaume Marcó, Quart

    (Ampliar) - Sant Jordi i el drac. 1917. Guix de ceràmiques Marcó obtingut de l'original de Fidel Aguilar, no localitzat. Col·lecció Jaume Marcó, Quart.

    Autoretrat amb gorra. Ca. 1915. Carbó sobre paper. AHCOAC-G

    (Ampliar) - Fidel Aguilar. Autoretrat amb gorra. Ca. 1915. Carbó sobre paper. AHCOAC-G.

    Projecte per al monument a les heroïnes de Santa Bàrbara. La imatge permet apreciar la maqueta sencera abans que es deteriorés. AHCOAC-G

    (Ampliar) - Fidel Aguilar. Projecte per al monument a les heroïnes de Santa Bàrbara. La imatge permet apreciar la maqueta sencera abans que es deteriorés. AHCOAC-G.

    Fidel Aguilar. Projecte per al monument a les heroïnes de Santa Bàrbara

    (Ampliar) - Fidel Aguilar. Projecte per al monument a les heroïnes de Santa Bàrbara. Terra crua modelada. Museu d'Història de Girona.


    [Més imatges]-------------Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés