Correllengua 2022


		El dissabte 19 de novembre 2022 va tenir lloc a la plaça de la Independència la vint-i-sisena edició de l'esdeveniment Correllengua 2022 a Girona, activitat que treballa per a la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana, des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. Aquesta edició ha estat dedicada a la figura de l'escriptor Joan Fuster i al seu llegat literari, coincidint amb el centenari del seu naixement. El programa va constar de la rebuda de la flama i lectura del manifest, el parlament institucional a càrrec d'Àdam Bertran, un taller de balls tradicionals, lectura d'aforismes de Joan Fuster, una ballada de sardanes amb la Cobla Contemporània, el discurs de cloenda, i un concert d'Akoblats. (Ampliar) - Presentació de l'activitat a la plaça de la Independència. EL CORRELLENGUA. Va sorgir el 1993 a l’illa de Mallorca, inspirat en la Korrika del País Basc, amb la finalitat de demostrar la vitalitat de la llengua catalana i fomentar-ne l’ús social. El 1995 es comença a fer al País Valencià i a partir del 1996 la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) va agafar el compromís de portar el moviment a la resta dels territoris de parla catalana. La CAL exerceix la coordinació del Correllengua al Principat i a la Catalunya Nord, en coordinació amb les entitats de cada territori, mentre que al País Valencià l’exerceix Acció Cultural del País Valencià (ACPV). El Correllengua es vertebra amb l’encesa de la Flama, l’element simbòlic i cohesionador de tota aquesta iniciativa, tal i com també ho és la lectura del Manifest del Correllengua. A banda, es realitzen tota mena d’activitats de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu: xerrades, taules rodones, programes de ràdio i televisió, música i balls populars, actes gastronòmics, cercaviles, teatre al carrer, concerts, etc. amb l’objectiu de mostrar la vitalitat de la nostra llengua i cultura a totes les persones que, nouvingudes o no, encara no la coneixen. Alhora, pretén implicar tothom en la seva defensa. En definitiva, una manera festiva i oberta de celebrar la catalanitat, al carrer, sense complexos i en positiu. (Ampliar) - Encesa de la flama a la plaça de la Independència. A més, el Correllengua sempre ha volgut reconèixer i retre homenatge a la vida i l’obra d’escriptors i escriptores, artistes o activistes que s’han significat per la seva vàlua i també pel seu compromís envers la llengua i la cultura catalanes. Els autors i autores a qui s’ha dedicat el moviment, edició a edició, han estat els següents: Isabel-Clara Simó (2021), Josep Carner i Puig-Oriol (2020), Pere Calders (2019), Moviment ‘Nova cançó’ (2018), Lola Anglada (2017), Montserrat Roig (2016), Ovidi Montllor (2015), Maria-Mercè Marçal (2014), Miquel Martí i Pol (2013), Lluís Maria Xirinacs (2012), Joan Oliver “Pere Quart” (2011), Salvador Espriu (2010), Manuel de Pedrolo (2009), Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Pere Quart i Jaume Fuster (2007-2008), Guillem d’Efak, Avel·lí Artís Gener “Tísner”, Jesús Moncada i Ovidi Montllor (2005-2006), Lola Anglada, Vicent Andrés Estellés, Jaume Fuster i Francesc de Borja Moll (2003-2004), Maria-Mercè Marçal, Ramon Barnils, Ovidi Montllor i Mercè Rodoreda (2001-2002). (Ampliar) - Taller de balls tradicionals a la plaça de la Independència. El MANIFEST 2022. “O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble”. Aquesta va ser la frase central de l’històric discurs que va fer Joan Fuster en l’Aplec celebrat a la plaça de bous de Castelló el 25 d’abril de 1982. I quaranta anys després la frase no pot ser més actual. Aquell acte commemorava els cinquanta anys de la signatura de les Normes de Castelló, l’acord pel qual els escriptors valencians s’adherien a la gramàtica de Pompeu Fabra i les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, però ha quedat vinculat per sempre més a l’escriptor de Sueca. Un escriptor de qui aquest any en celebrem el centenari del seu naixement i els cinquanta anys de la publicació de “Nosaltres, els valencians”. I tantes commemoracions juntes ens parlen ja per elles soles de l’existència d’un fil històric, i indestructible, de defensa de la catalanitat. Per la qual cosa en aquests moments en què un cert desencís s’abat sobre el nostre poble és bo recordar que tots som una baula en el camí de l’alliberament. I que si hem persistit com a poble en les situacions més adverses que puguem imaginar, també persistirem ara. No hauríem d’oblidar, per tant, que fins i tot en els moments més complicats la llum sempre ha esclatat, oportuna. Quan Fuster publica “Nosaltres, els valencians”, l’any 1962, la negror del franquisme semblava insuperable. Però allà mig, en aquell moment, i des de Sueca, un home sol que tenia fama de solitari va ser capaç d’ensenyar-nos el camí a tots. Amb un discurs que no pot ser més contundent i necessari avui: no necessitem res més ni ningú més que nosaltres mateixos, i la nostra unitat, per a ser un poble, per a explicar-nos com la nació que som. El discurs que engega Fuster amb “Nosaltres, els valencians, és un discurs profundament anticolonial, net de les toxines que ens ha inoculat l’ocupació espanyola i francesa. I condueix, inevitablement, a un estat independent, a la secessió. Llegim-lo, recobrem la unitat i continuem caminant, junts, amb decisió. Per la llengua catalana. Per la nació que va de Salses a Guardamar. Perquè la llibertat ens arribe a tots. Per la victòria final. Visca la diversitat i visca el Correllengua. Vicent Partal, periodista i director de Vilaweb. [Més imatges]---------------	(Ampliar) - Sergi Font, president d'Òmnium Gironès, durant l'acte. (Ampliar) - Àdam Bertran, regidor d'Educació, Infància i Esports a l'Ajuntament de Girona, durant l'acte. (Ampliar) - Cartell de l'esdeveniment. (Ampliar) - Cartell de l'edició 2021, homenatge a Isabel Clara-Simó (Ampliar) - Cartell de l'edició 2020, homenatge a Josep Carné