Pardal (Passer domesticus)

El pardal comú és, des de temps ancestrals, l'ocell més lligat amb indrets de població humana. Originari d'Europa i Àsia, ha estat introduït a tots els continents. Als Estats Units ho va ser deliberadament a la segona meitat del segle XIX i ara és l'ocell més abundant. Poden arribar a viure 13 anys en captivitat, però en llibertat, pocs arriben a sobrepassar els 7 anys.

El seu caminar és molt característic, a base de saltets a terra. D'altra banda, és sedentari, molt comú i summament antropòfil ja que segueix l'ésser humà allà on aquest vagi, particularment a les ciutats. Es solen moure en grup, i, quan s'alimenten, Un dels components del grup sempre vigila la possible arribada d'estranys. Fora de l'època de cria, forma estols de centenars d'individus que a la nit s'ajoquen a les arbredes de parcs i places urbanes o als canyissars dels entorns.

A Girona el pardal és freqüent arreu, on cria en forats d'edificis, sota teulades d'habitatges i en caixes-niu. La seva presència tot saltironant prop de les taules de les terrasses, solen aportar-li l'aliment que se'ls sol tirar: petites engrunes de pa, generalment, malgrat que el principal component de la seva dieta és el gra.

Es poden observar diverses espècies de pardal, les més freqüents, el comú (Passer domesticus) i el pardal xarrec (Passer montanus), aquest darrer no tan freqüent per ser més propi d'ambients agrícoles.

Ponç Feliu, al treball referenciat a la bibliografia, esmenta que una curiosa relació entre l'home i els pardals es remunta a temps de gana, quan es col·locaven "pardeleres" tot voltant de sostres i façanes dels edificis; es tractava de petites caixes-niu, sovint recipients vells de ceràmica com cantis, on els pardals feien niu i d'on n'era fàcil obtenir-ne alguns ocells que, en temps de fam, garantien una petita font de proteïnes per a la família.


Per escoltar el so del pardal, obri els altaveus i premi play :



Bibliografia:
  • "Fauna urbana de Girona i rodalies", de Ponç Feliu Latorre. Guies dels Quatre Cantons. CCG Edicions, 2008. ISBN 978-84-96766-43-3.

    Back

    		•

    Exemplar mascle de Passer hispaniolensis

    Exemplar femella de Passer domesticus