La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Obra gironina - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Obra gironina - (Ampliar)

Cartela. Segle XII

Cartela. Segle XII. Obra gironina - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Església de Sant Llorença de les Arenes, Gironès - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Vilaür, Alt Empordà - (Ampliar)

Marededéu. Segle XIV

Marededéu. Segle XIV. Església parroquial d'Alp, La Cerdanya - (Ampliar)

Marededéu. Segle XII-XIII

Marededéu. Segle XII-XIII. Arànser, Lles, La Cerdanya - (Ampliar)

Marededéu. Segle XIII

Marededéu. Segle XIII. Mas del Puig de Sant Andreu d'Ullastret, Baix Empordà - (Ampliar)

Marededéu. Segle XIII

Marededéu. Segle XIII. Madremanya, Gironès - (Ampliar)

Marededéu. Segle XIII_XIV

Marededéu. Segle XIII_XIV - (Ampliar)

Marededéu. Segle XIII

Marededéu. Segle XIII. Pirineu català - (Ampliar)

Sant Martí de Tours. Segle XIII-XIV

Sant Martí de Tours. Segle XIII-XIV. Procedent de la zona de Barbastro, Osca - (Ampliar)

Santa Magdalena. Segle XIV

Santa Magdalena. Segle XIV - (Ampliar)


Museu d'Art de Girona

PREROMÀNIC I ROMÀNIC (3a. part). El Museu d'Art conserva i exhibeix una col·lecció d’època altmedieval representativa del desenvolupament artístic de la Catalunya d’època comtal. D’aquest moment són clau les obres religioses, en mobiliari litúrgic i la decoració monumental, realitzades principalment als monestirs i centres catedralicis, que estigueren durant segles en la primera línia creativa artística dels comtats pirinencs i prepirinencs, que al nordest aglutinava el bisbat de Girona.

Arqueta aràbiga. Segle XIII

Arqueta aràbiga. Segle XIII. Ex-Col·legiata de Sant Feliu de Girona - (Ampliar)

Primer terme: Mare de Déu. Segle XII-XIII. Fons: Mare de Déu de les Agulles. Segle XII-XIII

Primer terme: Mare de Déu. Segle XII-XIII. Fons: Mare de Déu de les Agulles. Segle XII-XIII - (Ampliar)

Capitell. Segle XII-XIII

Capitell. Segle XII-XIII. Hospital de Santa Caterina de Girona - (Ampliar)

Lipsanoteca de Bestracà. Segle XII

Lipsanoteca de Bestracà. Segle XII. Sant Andreu de Bestracà, La Garrotxa (Imatge: Viquipèdia) - (Ampliar)

Peces clau. Lipsanoteca de Bestracà. Segle XII. Igual com altres tres, aquesta lipsanoteca va ser trobada a l’altar major de l'església de Sant Andre de Bestracà entre Oix i Beget, durant una campanya d’obres duta a terme els anys 1960. És de grans dimensions: 24 cm de llarg, 9 cm d’ample i 13,5 cm d’alt. Es tracta d’un objecte molt senzill i rudimentari, obra probablement d’un artesà local, el qual no intentà altra cosa que fer una peça utilitària i funcional, amb l’únic objectiu de contenir les relíquies i el pergamí corresponent.
El recipient és una capsa prismàtica i quadrangular, tallada en un sol bloc, amb una tapa tallada prima i llisa, de mida adequada per anar encaixada a l’obertura del recipient. Originàriament, després de col·locar les relíquies dins la cavitat de la lipsanoteca, hom solia dipositar-hi també un pergamí amb inscripcions al·lusives a la consagració de l’església o de l’altar. Un cop col·locada la tapa, era segellada amb cera o lacre per tal de garantir que el contingut de la lipsanoteca no fos profanat.
Les seves mides fan pensar que aquesta lipsanoteca devia anar destinada a un reconditori fet al suport de l’altar possiblement un mur massís en forma de dau allargat, difícilment l’ara de l’altar o el seu mateix tenant podien tenir unes mides que admetessin aquesta peça tan grossa. Tres cares presenten incisions paleogràfiques. En una s’hi llegeix RRB; en les allargades, BORRELLUS i BERNARDUS ALVICH, possiblement els donants de les relíquies, o benefactors del temple.

Capitell. Segle XII-XIII

Capitell. Segle XII-XIII. Girona - (Ampliar)

Sant Crist en Majestat. Segle XII. Detall del revers

Sant Crist en Majestat. Segle XII. Detall del revers. Sant Miquel de Cruïlles - (Ampliar)

Marededéus. Segles XII-XIII

Marededéus. Segles XII-XIII - (Ampliar)

Col·lecció de Marededéus. Segles XII-XIII

Col·lecció de Marededéus. Segles XII-XIII - (Ampliar)

EL ROMÀNIC A CATALUNYA. Com a la resta d'Europa, la desvinculació gradual dels comtats catalans de la monarquia franca en el segle XI i la compartimentació dels territoris musulmans en regnes de taifa, són clarament perceptibles en l'arquitectura romànica catalana.
Com en altres àrees, aquí s'entra aviat amb característiques pròpies, com l'aplicació de les voltes de canó en la cobertura de les naus, les voltes d'arcs ogivals en els espais menors i en les cúpules sota els cimboris. Però se segueix la mateixa evolució de la rusticitat de les masses pètries amb finestres cegues fins al virtuosisme arquitectònic i escultòric ben entrat el segle XIII.
En aquests primers temps, la influència és de filiació llombarda, que es caracteritza per l'ús general d'un aparell de pedres allargades, probablement arrebossades, i una decoració exterior amb lesenes i arcuacions. Les finestres acostumen a ser estretes però de doble esqueixada. És l'estil de principis del segle XI a banda i banda dels Pirineus i, pel sud, arriba al Penedès.

Col·lecció de Marededéus. Segles XII-XIII

Col·lecció de Marededéus. Segles XII-XIII - (Ampliar)

L'Abat Oliba és un dels primers promotors de la campanya renovadora de les esglésies de la seva diòcesi de Vic, que després se n'estén a la resta. Així van néixer les basíliques de Sant Vicenç de Cardona, el 1040, de Sant Serni de Tavèrnoles també el 1040, o de Sant Pere de Casserres el 1050. També són d'aquesta època la catedral romànica de Girona i la de Vic i els monestirs de Cuixà, Ripoll, Sant Pere de Rodes i de Breda.
L'austeritat d'aquesta primera etapa es desencallà, a la segona meitat del segle XI, amb una major perfecció de l'aparell dels murs gràcies a petits blocs regulars de pedra, a espais més amplis i equilibrats, com el monestir de Sant Llorenç del Munt de 1064, Sant Miquel de Fluvià de 1066, la catedral d'Elna de 1069, i Sant Esteve d'Olius de 1079.
Malgrat diversos intents cistercencs de tornar a l'austeritat, l'esclat del romànic continua a la segona meitat del segle XII amb obres de canonges augustinians, com Sant Joan de les Abadesses i de Sant Pere de Besalú.
El moment més majestuós allargà el període fins ben entrat el segle XIII, amb l'esclat escultòric de la portada del monestir de Santa Maria de Ripoll, i sobretot amb els claustres de Ripoll mateix, de Sant Pere de Galligants, del monestir de Sant Cugat del Vallès, de la catedral d'Elna, de la catedral de Girona, de Sant Pau del Camp, de Sant Benet de Bages i Santa Maria de l'Estany.


41º 59' 13" N
2º 49' 36" E
[Gòtic]

Museu d'Art de Girona

Museus

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Sant Pere de Rodes, Alt Empordà - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Monestir de Sous, Albanyà, Alt Empordà - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Obra gironina - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Obra gironina - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Obra gironina - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Obra gironina - (Ampliar)

Marededéu de l'Esperança

Marededéu de l'Esperança. Pirineu mediterrani - (Ampliar)

Marededéu amb Nen. Segle XIV

Marededéu amb Nen. Segle XIV. Tremp, oli, fusta - (Ampliar)

Marededéu. Segle XIII

Marededéu. Segle XIII. Parròquia de Siurana, Alt Empordà - (Ampliar)

Marededéu del collar. Segle XIII

Marededéu del collar. Segle XIII. Obra catalana - (Ampliar)

Marededéu. Segle XIII-XIV

Marededéu. Segle XIII-XIV.
Obra catalana - (Ampliar)

Sant Mateu

Sant Mateu - (Ampliar)

Sant Joan Evangelista. Segle XIII-XIV

Sant Joan Evangelista. Segle XIII-XIV. Obra catalana - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Pedres de Girona