La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Monestir de Sant Pere de Rodes ? - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Monestir de Sant Pere de Rodes ? - (Ampliar)

Capitell. Segle XI-XII

Capitell. Segle XI-XII. Fusta. Sant Cristòfol de Beget. És l'únic capitell d'aquest material conservat del bisbat de Girona - (Ampliar)

Vas. Segle XI-XII

Vas. Segle XI-XII. Procedent de Sant Grau d'Entreperes, La Garrotxa - (Ampliar)

Capitell. Segle XI-XII

Capitell. Segle XI-XII. Obra catalana - (Ampliar)

Cap humà. Fragment d'un relleu. Segon terç segle XII

Cap humà. Fragment d'un relleu. Segon terç segle XII. Mestre de Cabestany. Monestir de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Sant Privat d'en Bas, La Garrotxa - (Ampliar)

Pantocràtor. Segle XIII-XIV

Pantocràtor. Segle XIII-XIV - (Ampliar)

Capitell. Segle XIII

Capitell. Segle XIII. Sant Vicença de Besalú - (Ampliar)

Ara portàtil. Segle X

Ara portàtil. Segle X. Monestir de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Pintura mural. Segle XII - vers 1175

Pintura mural. Segle XII - vers 1175. Sant Joan de Bellcaire, Baix Empordà - (Ampliar)


Museu d'Art de Girona

PREROMÀNIC I ROMÀNIC. El Museu d'Art conserva i exhibeix una col·lecció d’època altmedieval representativa del desenvolupament artístic de la Catalunya d’època comtal. D’aquest moment són clau les obres religioses, en mobiliari litúrgic i la decoració monumental, realitzades principalment als monestirs i centres catedralicis, que estigueren durant segles en la primera línia creativa artística dels comtats pirinencs i prepirinencs, que al nordest aglutinava el bisbat de Girona.

Crist en Majestat. Segle XII

Crist en Majestat. Segle XII. Monestir de Sant Miquel de Cruïlles - (Ampliar)

De l’aparició del primer cristianisme s'hi exhhibeix un fragment de làpida paleocristiana del segle IV, trobada a Empúries, dels darrers segles de domini romà. De l'època comtal, es mostren peces molt interessants com el vas hispano-àrab de Sant Vicenç de Besalú, el conjunt litúrgic de Sant Pere de Rodes, amb l’ara portàtil del segle X, el Crist en Majestat procedent del monestir de Sant Miquel de Cruïlles i la Majestat del priorat de Sant Joan les Fonts. En l’àmbit pictòric sobresurten l’Homiliari de Beda, de l’església de Sant Feliu de Girona, i un fragment de la Pentecosta del Mestre d’Osormort, procedent de l'absis de Sant Joan de Bedenga de Bellcaire, al Baix Empordà.

Estauroteca bizantina ? Segle VI-XI

Estauroteca bizantina ? Segle VI-XI. Monestir de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

També hi és molt representada l’escultura arquitectònica derivada de claustres i portalades, amb una notable col·lecció de capitells de procedència, iconografia i formes diverses. D’aquest grup sobresurt un cap de marbre atribuït al taller del Mestre de Cabestany, procedent del monestir de Sant Pere de Rodes, donació efectuada per Joaquim Cusí i Furtunet i de la seva filla Josefina Cusí a la Generalitat de Catalunya l’any 1992.

Sant Crist en Majestat. Segle XII. Detall del revers

Sant Crist en Majestat. Segle XII. Detall del revers. Sant Miquel de Cruïlles - (Ampliar)

També destaca el fons d’objectes litúrgics, amb elements curiosos com la Lipsanoteca de Bestracà, talles de fusta policromada amb representacions marianes i de sants, procedents d’arreu de la diòcesi, així com també la Biga de Cruïlles, exemple fragmentari i gairebé únic d’un baldaquí del segle XII, que ha conservat la policromia en la seva totalitat. El recorregut per les peces del temps del romànic conclou amb les pintures al fresc de l’absis de Sant Andreu de Pedrinyà, a La Pera, Baix Empordà. Finalment el visitant descobreix un dels símbols tradicionals i turístics de la Girona actual: l’autèntica columna amb relleu de la Lleona, del segle XIII.

Vista de la primera sala de preromànic i romànic

Vista de la primera sala de preromànic i romànic - (Ampliar)

Peces clau. Ara portàtil de Sant Pere de Rodes. Segle X. Aquest estri litúrgic solventava la necessitat de desplaçar-se dels bisbes i abats o religiosos notables, en relació amb els pelegrinatges medievals. Només podien utilitzar-les els grans prelats durant els seus viatges per poder celebrar missa en plena campanya, mentre feien camí o en altars remots on no era segur que hi hagués relíquies.
Té l'ànima de fusta i pissarra, recoberta d'una fulla de plata repussada, que a la part superior figura, al mig de cadascun dels costats, quatre personatges dempeus amb un nimbe crucífer, Crist, i a cadascun dels angles un àngel també dempeus, amb els braços davant del pit i les ales obertes. Una inscripció amb majúscules, també repussada, diu: Virtus tonantis exavdit pie orantem. Merita scov (Sanctorum) possunt adjuvari oratem; "la Virtut del Déu Tonant escolta el pietós orant. Els mèrits dels sants poden ajudar el qui prega". Al seu revers hi ha una orla exterior de fullatge cargolat, i al centre un medalló del qual surten sis branques amb fullatge que fan d'orla a una figura que duu un llibre: al seu costat una inscripció: "Jossue i Elimburga em varen manar fer". [Veure la peça].

La biga de Cruïlles. Segle XIII

La biga de Cruïlles. Segle XIII. Detall - (Ampliar)

Peces clau. La biga de Cruïlles. Segle XIII. Procedent del Monestir de Sant Miquel de Cruïlles, Baix Empordà, fa 370 cm de llargada, de secció rectangular de 13,5 cm per 9 cm i està pintada al tremp. Els colors que destaquen en la decoració són sobretot terrosos: ocres, vermells, marrons, amb tocs de verd i blanc en zones puntuals. Les cares inferior i posterior de la biga han estat decorades només amb motius florals. La millor conservada és la inferior.
La part central és decorada amb motius figurats, i presenta una processó de clergues. D'esquerra a dreta, s'hi observa un edifici amb arcuacions de tipus llombard i una creu grega a la porta. A l'entrada d'aquest edifici hi ha un bisbe o abat amb la crossa episcopal a la mà dreta i la mitra al cap, acompanyat de dos assistents que aguanten el gremial o drap litúrgic.

La biga de Cruïlles. Segle XIII. Vista general de l'anvers

La biga de Cruïlles. Segle XIII. Vista general de l'anvers - (Ampliar)

A continuació hi ha un grup de clergues amb capa pluvial, totes adornades de forma diversa. S'hi pot apreciar la caputxa, que als primers temps portaven les capes pluvials. Els monjos estan vistos de perfil i amb la boca mig oberta en actitud de cantar. Alguns sostenen llibres, uns altres porten un encenser i la majoria aguanten una espalmatòria. Els monjos que precedeixen el grup, a l'extrem dret, vesteixen dalmàtica i sostenen uns canelobres. Als ambdós costats de la processó hi ha estilitzacions vegetals resoltes amb uns puntejats blancs.
Aquesta escena podria tractar-se, atès que el monestir és dedicat a Sant Miquel arcàngel, de la processó del mont Gargano després de la primera aparició de Sant Miquel. Qui presidiria la processó no seria, per tant, un abat sinó el bisbe de Siponte. Aquest tema també es troba al frontal d'altar de Soriguerola, tractat d'una manera diferent.

Sant Crist en Majestat. Segle XII. Detall del revers

Sant Crist en Majestat. Segle XII. Detall del revers. Sant Miquel de Cruïlles - (Ampliar)


41º 59' 13" N
2º 49' 36" E
[Preromànic i romànic (2a part)]

Museu d'Art de Girona

Museus

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Monestir de Sant Pere de Camprodon - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Monestir de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Fragment de làpida paleocristiana. Segle IV

Fragment de làpida paleocristiana. Segle IV. Empúries - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Casa núm. 5 del carrer del Sac, Girona - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Monestir de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Església de Sant Vicenç de Besalú - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Monestir de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Església de Sant Vicenç de Besalú - (Ampliar)

Capitell. Segle XII

Capitell. Segle XII. Monestir de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Crismera. Segle IX-X

Crismera. Segle IX-X. Monestir de Sant Pere de Rodes - (Ampliar)

Sant Crist en Majestat. Segle XII. Detall

Sant Crist en Majestat. Segle XII. Detall. Església de Sant Joan les Fonts, La Garrotxa - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Pedres de Girona