La lluneta de Bournonville

El baluard. La lluneta va ser construïda el 1678 i se li donà aquest nom en honor a Alexandre de Bournonville, lloctinent de Felip IV a Catalunya. Actualment no en queda cap resta.
Era un petit baluard aïllat de la muralla que tenia forma triangular i estava protegit per un fossat i una banqueta. La seva funció era, a més de constituir una primera línia de defensa, enllaçar i donar suport als veïns baluards de Sant Pere i Figuerola, un a cada costat del riu Onyar.
Estava emplaçat al costat sud de l'actual rotonda del pont de Pedret, al final del passeig de Canalejas. En el mateix lloc, durant molts anys va haver-hi el recinte del Mercat del bestiar, construït el 1959-1960 aprofitant algunes restes de la lluneta.

Lluneta de Bournonville. Construcció defensiva de finals del XVII. En aquest espai és on es construiria el mercat del bestiar de la Devesa. 1900-1930

(Ampliar) - Lluneta de Bournonville. Construcció defensiva de finals del XVII. En aquest espai és on es construiria el mercat del bestiar de la Devesa. 1900-1930. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

Plànol del curs del riu Ter elaborat el 20 de gener de 1714

(Ampliar) - Plànol del curs del riu Ter elaborat el 20 de gener de 1714. Dissenyat per José i Theodoro de Bauffé per projectar les preses i dics de contenció al Ter. Marcat amb la lletra T s'hi observa la lluneta de Bournonville. Archivo de Planos del Servicio Cartográfico del Ejército. Madrid.

Una defensa inundable. La situació de la lluneta de Bournonville prop de la confluència dels rius Ter i Onyar feia que quedés afectada per les crescudes periòdics dels dos rius, als que sovint s'afegia el Güell. Fins i tot en un plànol francès de 1694, la lluneta està representada en una illa. La primera de les obres hidràuliques d'importància que es realitzaren al Ter durant el regnat de Felip V va ser la construcció d'una presa al braç que uneix el Ter amb el Güell, amb l'objectiu de protegir els baluards de Figuerola, Santa Creu i la lluneta de Bournonville. La presa, però, va perdre aviat la funció per la que havia estat dissenyada després de les modificacions que noves i successives riuades van anar produint als braços del Ter.
L'enginyer Andrés de los Cobos, el 1728, projectava tres dics per canalitzar les aig&uul;es del Ter cap al llit de l'Onyar. El novembre del mateix any les obres estaven acabades, però l'any següent va caldre modificar altre cop l'estructura del dic.

Projecte de desviament del Güell i construcció de dics a la confluència del Güell, l'Onyar i el Galligants amb el riu Ter, per l'enginyer José Fabre. 25 de gener de 1741

(Ampliar) - Projecte de desviament del Güell i construcció de dics a la confluència del Güell, l'Onyar i el Galligants amb el riu Ter, per l'enginyer José Fabre. 25 de gener de 1741. Servicio Geográfico del Ejército, Madrid.

L'enginyer francès Nicolás D'Arcourt, arran de la seva estada a Girona, va informar de la necessitat de fer noves obres de defensa de la lluneta de Bournonville, projecte que seria recollit i elaborat uns anys després per l'enginyer Esteban Panon, que proposava dues solucions: reforçar el dic de Bournonville o bé construir una nova presa en el braç del Ter que amenaçava la fortificació.
Davant la manca d'efectivitat del dic de Bournonville per a la salvaguarda de la fortificació i del baluard de Sant Pere, el 1732 es va considerar edificar un sistema de dics i espigons a la confluència del Ter i l'Onyar, amb la finalitat de prolongar la presa de Bournonville i aconseguir la separació del braços de l'Onyar i del Ter més enllà del baluard de Sant Pere. Amb aquest objectiu es varen redactar diversos projectes.

Detall de 'Girone, ville forte d'Espagne, de la province de Catalogne. Elle fut prise par l'Armée du roy dans la campagne de 1694 '. 1694

(Ampliar) - Detall de 'Girone, ville forte d'Espagne, de la province de Catalogne. Elle fut prise par l'Armée du roy dans la campagne de 1694 '. 1694. Bibliothèque nationale de France. La lluneta de Bournonville hi està aïllada.

Les obres realitzades per l'enginyer José Fabre el 1741 no varen ser suficients per evitar que desapareixessin totalment amb l'avinguda del desembre de 1742. A partir del maig de 1743 una sèrie de projectes tenien per objectiu separar les aigües del Güell i l'Onyar de les del Ter i evitar, així, el seu embassament. Es varen estudiar projectes que contemplaven el desviament de l'Onyar (Ca. 1750), rectificació del curs del Ter (1763, 1802). (Dades extretes de "Natura, societat i calamitat. Una aproximació a les inundacions històriques de la ciutat de Girona", tesi doctoral d'Anna Ribas Palom, UAB 1994).

Detall de 'Plan de l'enceinte fortifiée de Gironne'. 1710

(Ampliar) - Detall de 'Plan de l'enceinte fortifiée de Gironne'. 1710. Bibliothèque nationale de France. La lluneta de Bournonville hi és indicada amb la lletra E.

Notes històriques sobre la lluneta. Al "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar" (Pascual Madoz, 1845) es descriu la lluneta de Bournonville: "De las muchas obras esteriores y destacadas que hay dependientes de Gerona, solo está en llano el reducto de Bournonville. Consiste en un rebellin sin flancos, con foso y camino cubierto, colocado en un llano que se forma entre los rios Ter, Oña y Guells á unas 170 varas del recinto por la parte que mira al rio y poco mas del baluarte de la Figuerola.

(Ampliar) - Detall de 'Plan des Attaques et Partie de la Ville de Gironne, 1711'. 1711. Bibliothèque nationale de France.

Las caras de este reducto baten la campiña que se aproxima á los baluartes del Mercadal, Sta. Cruz y el Gobernador, la union de los rios Oña y Ter, las costas de este y el Guells y parte del camino de Francia. Su ataque es difícil por tener que hacerle al descubierto pasando el Ter y por los muchos fuegos de flanco que pueden defenderle desde la c. (ciutat) y Mercadal. Al mismo tiempo cubre, aunque imperfectamente, el recinto aut. de la c. que no lo esta por el Mercadal en la parte que la baña el Oña; pero para ser socorrido hay que pasar uno de los rios menores".

Detall de 'Plan des attaques de Gironne, depuis le 22 décembre que la tranchée a esté ouverte jusqu'au 23 janvier 1711 que la place s'est rendu'. 1711

(Ampliar) - Detall de 'Plan des attaques de Gironne, depuis le 22 décembre que la tranchée a esté ouverte jusqu'au 23 janvier 1711 que la place s'est rendu'. 1711. Bibliothèque nationale de France.

El 14 de març de 1908, el diari ABC publicava el projecte de llei que es presentaria a les Corts per part de la comisió gestora de l'enderrocament de les muralles de Girona, on deia "Art. 3º. Serán cedidos igualmente al Ayuntamiento de Gerona la luneta de Bournonville, los Baluartes del Gobernador, Santa Clara, San Francisco y el cuartel del mismo nombre, construyendo, previamente, en cambio, aquella Corporación, de su cuenta, y cediendo al ramo de Guerra, un cuartel para un regimiento de Infantería o Caballería, según disponga el ministro de la Guerra; y los edificios militares que hayan de substituir á los que hoy existen en los citados baluartes, todo con arreglo á los proyectos redactados por el Cuerpo de Ingenieros del Ejército y aprobados por el citado ministro".

Detall de 'Plan du Siège de Gironne. Par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809'. 1809

(Ampliar) - Detall de 'Plan du Siège de Gironne. Par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809'. 1809. Bibliothèque nationale de France. La lluneta de Bournonville hi és representada al centre a l'esquerra.

Detall de 'Plan de Gironne et de ses environs, dessiné par L.A. Paulmier'. Ca. 1820

(Ampliar) - Detall de 'Plan de Gironne et de ses environs, dessiné par L.A. Paulmier'. Ca. 1820. Bibliothèque nationale de France.

Mercat de bestiar a la Devesa, on hi havia hagut la lluneta de Bournonville. 1985

(Ampliar) - Mercat de bestiar a la Devesa, on hi havia hagut la lluneta de Bournonville. 1985. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Bibliografia.

- " Els darrers mil anys de les muralles". Diversos autors. 2009. Girona a l'abast XI. ISBN: 978-84-922386-2-0.
- "Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes íl·lustrades de Francisco de Zamora". Montserrat Molí Frigola. 1988. Treballs de la Societat Catalana de Geografia.
- La ciutat de Girona a l'època moderna: de capital del drap a plaça forta". Xavier Torres Sans. 2001. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XLII.
- "La Girona del set-cents. Els límits d'una transformació (1700-1792)". Ramon Alberch i Josep Quer, 2001. Ajuntament de Girona. ISBN: 84-95187-31-O.
- "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias Franch. 2003. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86952-21-9.
- "La muralla de Girona". Jaume Prats i Jordi Pericot, 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-057-7.
- "Historia militar de Gerona, que comprende particularmente los dos sitios de 1808 y 1809". Guillermo Minali. 1840. A. Figaró impresor. Gerona.
- "La Girona d'època moderna". Francesc Miralpeix. 2014. Girona, Ajuntament de Girona.

-

--------

Alexander de Bournonville (1616-1691)

(Ampliar) - Alexander de Bournonville (1616-1691). Viquipèdia.

22 d'agost de 1684. El lloctinent Alexandre de Bournonville, duc de Bournonville, als jurats de la ciutat de Girona. Atès que és necessari fortificar ràpidament la ciutat i els treballs que s’hi fan encara estan endarrerits, els comunica que ha encomanat aquesta tasca a l’enginyer major i al governador d’aquesta plaça per tal que s’esforcin a deixar la muralla en bon estat

(Ampliar) - 22 d'agost de 1684. El lloctinent Alexandre de Bournonville, duc de Bournonville, als jurats de la ciutat de Girona. Atès que és necessari fortificar ràpidament la ciutat i els treballs que s’hi fan encara estan endarrerits, els comunica que ha encomanat aquesta tasca a l’enginyer major i al governador d’aquesta plaça per tal que s’esforcin a deixar la muralla en bon estat. Lletres Reials. Ajuntament de Girona.

Detall de 'Gironne. Dessiné par A. Bertau'. 1711

(Ampliar) - Detall de 'Gironne. Dessiné par A. Bertau'. 1711. Bibliothèque nationale de France.

3 de juny de 1684. El lloctinent Alexandre de Bournonville, duc de Bournonville, als jurats de la ciutat de Girona. Els comunica la seva satisfacció per la retirada de les tropes franceses i els fa saber també que demà anirà a Girona per donar-los l’enhorabona. D’altra banda, els diu que disposarà la manera millor per a la fortificació de la ciutat

(Ampliar) - 3 de juny de 1684. El lloctinent Alexandre de Bournonville, duc de Bournonville, als jurats de la ciutat de Girona. Els comunica la seva satisfacció per la retirada de les tropes franceses i els fa saber també que demà anirà a Girona per donar-los l’enhorabona. D’altra banda, els diu que disposarà la manera millor per a la fortificació de la ciutat. Lletres Reials. Ajuntament de Girona.

Oficial d'infanteria francesa durant el regnat de Lluís XIV

Oficial d'infanteria francesa durant el regnat de Lluís XIV. Detall d'una làmina de "Le costume historique de l'Antiquité au XIXème siècle", d'Auguste Racinet (1825-1893). Viquipèdia.

9 de setembre de 1681. Carles II als jurats de la ciutat de Girona. Els avisa que ha nomenat per un altre trienni el duc de Bournonville com a lloctinent i capità general, alhora que els prega que l’assisteixin amb tot el que els ordeni

(Ampliar) - 9 de setembre de 1681. Carles II als jurats de la ciutat de Girona. Els avisa que ha nomenat per un altre trienni el duc de Bournonville com a lloctinent i capità general, alhora que els prega que l’assisteixin amb tot el que els ordeni. Lletres Reials. Ajuntament de Girona.

Detall de 'El Gran Dia de Girona', de Ramon Martí Alsina. 1863-1864

(Ampliar) - Detall de 'El Gran Dia de Girona', de Ramon Martí Alsina. 1863-1864. Viquipèdia.

Uniforme del regiment Ultònia. 1805

Uniforme del regiment Ultònia. 1805. "Estados Militares de 1805". Viquipèdia.

Detall de 'El Gran Dia de Girona', de Ramon Martí Alsina. 1863-1864

(Ampliar) - Detall de 'El Gran Dia de Girona', de Ramon Martí Alsina. 1863-1864. Viquipèdia.

		Localització
		41º 59' 22.5" N 2º 49' 20.7" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés