Llimac (Limax sp.)

Els llimacs, parents propers dels cargols, es diferencien d'aquests bàsicament per l'absència de clova. Les varietats terrestres habiten zones humides per evitar dessecar-se. Així, solen habitar als horts, jardins i herbassars, on són actius als vespres o després de la pluja quan la humitat ambiental és alta. L'exemplar de les imatges, d'uns 15 cms de llargada, ha estat fotografiat a la jardinera d'una terrassa del centre de Girona, després d'intenses pluges.

Tenen quatre tentacles al cap, els dos superiors amb funció òptica i els inferiors olfactius. Sobre el cos tenen el mant on hi ha els òrgans genitals i l'anus i l'orifici respiratiu. Es desplacen movent rítmicament el cos.

Els llimacs es desplacen poc. El moc és indispensable per al seu desplaçament. Quan es mouen, una glàndula situada a l'extremitat anterior del peu, secreta moc, que és aixafat sota la placa de reptació i li permet lliscar. Quan es situen en una àrea on la vegetació és abundant, els llimacs no es dispersen més de 50 cm al dia. Troben el seu aliment gràcies als seus òrgans olfactius i a les seves papil·les gustatòries.

---