La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El setè tram de l'itinerari de les muralles fem que visiti de forma monogràfica les restes de la muralla romana i els seus components (torres, portals, llenços de muralla...). D'aquest recorregut n'excloem la Torre Gironella que, tot i presentar molts elements romans, constitueix un apartat especial. Tanmateix, no s'inclou la Torre del Llamp, incorporada a un altre tram de l'itinerari.
El recorregut s'inicia a la plaça de Sant Domènec, on podem observar la porta i la torre Rufina i un tram de la muralla baix-imperial. D'aquí, entrarem a l'espai de les Àligues, on continua la muralla, amb torres, fins la del Llamp. Ens desplaçarem pel carrer de l'Escola Pia de baixada, des d'on, al Mirador dels Maristes, podrem observar la torre Vescomtal i uns trams de muralla exterior, i més avall, una secció dels murs i una altra vista de la torre Vescomtal.
Finalitzarem el recorregut amb visites puntuals a altres indrets amb restes de defenses romanes, al carrer Ballesteries i a la pujada de Sant Feliu.

La torre de les Àligues

(Ampliar) - La torre de les Àligues

La torre i la porta Rufina. El mur baix-imperial. Amb la muralla baix-imperial del segle III dC, es mantingueren les obertures existents (entrada nord i entrada sud), que es fortificaren amb torres (1), i la porta monumental de llevant (2). A aquests portals s'hi afegí la porta Rufina per donar accés al camí que travessava l'actual plaça de Sant Domènec, seguia el carrer del Portal Nou i enllaçava amb la Via Augusta.
La porta presentava un accés en baioneta per facilitar-ne la defensa: l'exèrcit assaltant es trobaria desprotegit en el tram d'accés a la porta. L'estretor del pas també en dificultava el tràsit de vehicles. Així ho indiquen les marques dels botons metàl·lics de les rodes dels carruatges que són visibles en alguns carreus. L'aspecte actual de la torre és conseqüència de les reformes del segle XIV.

La porta Rufina. S'hi observen carreus sorrencs de les estructures baix-imperials

(Ampliar) - La torre i la porta Rufina. S'hi observen carreus sorrencs de les estructures baix-imperials.

La porta era protegida per una torre quadrangular, avançada a la muralla, que s'aixeca al seu costat. La porta va ser descoberta per Serra Ràfols durant unes excavacions dutes a terme el 1930.
El nom prové d'un governador romà anomenat Rufí qui, a més de tenir cura del procés de reconstrucció de les muralles, l'any 304 intervingué, llegendàriament, en una persecució contra els cristians, en concret contra Sant Feliu.
En el mur septentrional de la plaça de Sant Domènec, a tocar la porta Rufina, s'observen els carreus quadrangulars de pedra sorrenca que forman el mur defensiu, una mostra excel·lent de l'arquitectura de la muralla baix-imperial. Aquesta construcció desapareix dins les cases situades en direcció a la porta sud, on hi ha una torre romana.

Vista de la torre Rufina a la plaça de Sant Domènec

(Ampliar) - Vista de la torre Rufina a la plaça de Sant Domènec.

Detall de la muralla a la zona de les Àligues, amb la torre homònima com a element central. 1896-1902

(Ampliar) - Detall de la muralla a la zona de les Àligues, amb la torre homònima com a element central. 1896-1902. Autor desconegut - Impremta Franquet. CRDI - Ajuntament de Girona.

Mur i torre de les Àligues. El primer que s'aprecia d'aquest tram, al que s'accedeix des del pàrquing de la UdG, enllaçat amb la muralla del segle XIV mitjançant la torre del Telègraf, és el conjunt d'estructures de totes les èpoques. En diferents parts de la base de la muralla s'hi observen filades de grans blocs irregulars de pedra de l'època fundacional, al segle I aC, grans carrerus de pedra sorrenca de l'època baix-imperial del segle III dC (3), i reformes de l'època carolíngia, dels segle IX-X, i baixmedieval, del segle XIV.
D'esquerra a dreta en primer lloc s'observa una torre quadrangular baixmedieval del segle XIV, de la que cal destacar-ne els carreus de la base de pedra sorrenca, clarament reutilitzats, el que indica que va ser construída sobre una d'anterior, del segle III dC.
A continuació trobem la torre de les Àligues, de forma circular i amb obertures superiors. Va ser construída durant la reforma carolíngia de forma similar a la torre Vescomtal, massissa des de la base fins les obertures, previstes per instal·lar-hi armament. Les finestres d'arc de mig punt bicromades és una decoració característiques de l'època romana, tot i que l'actual alternança de dovelles clares i fosques són una restauració dels anys 1930 en el que participà l'arquitecte Rafel Masó.

Carreus de pedra sorrenca de la muralla romana baix-imperial, a la plaça de Sant Domènec

(Ampliar) - Carreus de pedra sorrenca de la muralla romana baix-imperial, a la plaça de Sant Domènec.

La muralla de les Àligues, on es poden apreciar les diverses tècniques constructives des de la muralla fundacional del segle I aC a les reformes del segle XIV

(Ampliar) - La muralla de les Àligues, on es poden apreciar les diverses tècniques constructives des de la muralla fundacional del segle I aC a les reformes del segle XIV.

Torre Vescomtal i portal de l'Escola Pia. Observable des del carrer de l'Escola Pia, la torre Vescomtal, anomenada també castell de Cabrera-Requesens. De planta circular, presenta un bon exemple de la construcció defensiva de l'època carolíngia, als segles IX-X, tenia per objectiu defensar l'entrada sud de la ciutat (4). La forma quadrada de la base i l'aprofitament de pedres sorrenques testimonia que va ser refeta damunt una d'anterior d'època romana, segle III dC. Des del Mirador dels Maristes es visible la part externa-oest de la torre, així com la seva implementació en els murs defensius.
Al costat mateix de la torre hi ha el portal de l'Escola Pia o de Sant Martí, que va ser obert al segle XI, i coincideix amb la part alta del castell del Vescomte (o de Girona). Al travessar-lo, es pot observar l'imponent gruix de la muralla en aquest sector, un exemple dels desdoblament dels murs romans realitzat en la reforma carolíngia per augmentar-ne les defenses.

La muralla romana i alt medieval amb la torre quadrada de l'antic castell de Cabrera, vista des del pati de la Casa Agullana. 1911-1936

(Ampliar) - La muralla romana i alt medieval amb la torre quadrada de l'antic castell de Cabrera, vista des del pati de la Casa Agullana. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

La Torre del Vescomte amb els murs contigus vista des del pati de la Casa Agullana. 1911-1936

(Ampliar) - La Torre del Vescomte amb els murs contigus vista des del pati de la Casa Agullana. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

La torre Vescomtal al carrer de l'Escola Pia

(Ampliar) - La torre Vescomtal al carrer de l'Escola Pia.

Detall dels blocs de gres de la muralla romana, al costat de la Torre del Vescomte, vistos des del pati de la Casa Agullana. 1911-1936

(Ampliar) - Detall dels blocs de gres de la muralla romana, al costat de la Torre del Vescomte, vistos des del pati de la Casa Agullana. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Torre Boschmonar i muralles de Ballesteries. Baixant el desnivell des del Castell de Cabrera-Requesens fins el carrer Ballesteries, si el seguim resseguirem exactament el traçat de la muralla que amaguen les cases de la banda est. L'element m&eacutue;s espectacular és la torre Boschmonar. Tot i que el seu aspecte actual correspón a les reformes del segle XIV, el seu origen es remunta al segle III dC, quan s'annexaren potents torres a tot el perímetre de la muralla baiximperial.
Dins el portal de la casa 26 d'aquest carrer també es poden observar carreus sorrencs de la següent torre romana.

Espai recuperat a la pujada de Sant Feliu que mostra l'estructura de la muralla i una clavaguera romana al centre que abocava al riu Onyar

(Ampliar) - Espai recuperat a la pujada de Sant Feliu que mostra l'estructura de la muralla i una clavaguera romana al centre que abocava al riu Onyar.

Seguint cap a la pujada de Sant Feliu, gairebé a l'inici d'aquesta via, s'ha recuperat un espai que permet contemplar l'estructura de les muralles en aquest indret, amb reformes de totes les èpoques, i una claveguera romana al centre, que abocava al riu Onyar. Seguint pujant, i gairebé davant la porta sud de l'església de Sant Feliu, podem observar un altre pany de muralla que presenta estructures constructives de totes les èpoques, inclosos els grans blocs poligonals de la muralla fundacional del segle I aC, els blocs sorrencs del segle III dC, les pedres irregular aplanades de poca mida de l'època carolíngia i el carreus rectangular de mitja mitjana de la reforma medieval del segle XIV.


Notes

(1) - El model de planta de les ciutats fortificades situava les portes en el extrem del Kardo maximus i el Decumanus maximus. Girona situa les seves portes en els extrem de l'eix nord-sud, a la mateixa Via Augusta. Segurament en un moment inicial no tenien torres de defensa. ("La muralla de Girona", David Iglésias i Franch). - Tornar al text

(2) - La porta de llevant devia ser en un dels murs septentrionals dels actuals Jardins dels Alemanys. Durant l'alt imperi es va produir la monumentalització de la porta per tal de commemorar un fet important, possiblement la obtenció de la ciutadania romana en l'estada que va fer l'emperador a Tarraco el 26-25 aC, o en la posterior visita a la Hispània Citerior el 15 aC. La porta es podria datara l'època de l'emperador Octavi August, del 43 aC al 14 dC. els carreus de marbre decorats amb motius vegetals reutilitzats varen ser descoberts a la torre del Llamp durant les excavacions a l'interior de la Caserna dels Alemanys del 1988. Aquestes troballes han permès fer una reconstrucció hipotètica de l'arc-portal. - Tornar al text

(3) - La procedència de la pedra sorrenca es troba a les pedreres de Domeny, situades a 4 km en línia recta, a la falda del Puig d'en Roca. Es coneix el nom d'una de les pedreres d'on s'extreia la roca, les parietes rufini. La distància és curta, però l'abast ja no és tan immediat com amb la calcària nummulítica. La pedra sorrenca, d'un color ocre, té unes característiques que la fan més fàcil de treballar. No obstant, l'escassa resistència a la humitat i a l'erosió climatològica fa que es continuessin utilitzant els blocs poligonals de calcària nummulítica pels fonaments de l'emmurallat baix-imperial, mentre que els blocs sorrencs emergien a la superfície. ("La muralla de Girona", David Iglésias i Franch). - Tornar al text

(4) - A l'actual plaça del Correu Vell, a l'inici del carrer de la Força, pervisqué fins al 1857 una de les torres que s'alçaven a banda i banda del portal sud de la ciutat. Igual que al portal de Sobreportes, la torre romana quadrangular estava amagada darrere els paraments de la torre medieval. De l'enderrocament es varen poder salvar algunes peces escultòriques aprofitades per a la construcció de la torre, que actualment es troben al Museu d'Arqueologia de Sant Pere de Galligants. ("La muralla de Girona", David Iglésias i Franch). - Tornar al text


Bibliografia

● "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona 1760-1835". Ramon Ripoll i Masferrer. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005. ISBN-84-8415-751-2.
● "La muralla de Girona". Jaume Prat i Pons, Jordi Pericot i Dilmé. Ajuntament de Girona, 2008.
● "Las obras de las murallas de Gerona 1362-1685. Notas documentales para su historia". José M. Madurell i Marimon. Revista de Gerona, 1889.
● "El Sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona, 2000.
● "Girona l'any 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona, 1995.
● "La muralla de Girona. Fotografies, 1877-2002". Col·lecció Fotografia a Girona, 1. Ajuntament de Girona, 2002.
● "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias i Franch. Ajuntament de Girona, 2003.


  • La Gerunda romana - Index d'articles i reportatges relacionats amb la fundació de la ciutat, art romà a Girona, les fortificacions i muralles i les excavacions de temàtica romana.

  • Parva Gerunda. La Girona romana - Article i reportatge fotogràfic de l'exposició centrada en la fundació romana de Girona, al Museu d'Història de Girona.

  • Parva Gerunda. La Girona romana - Article i reportatge fotogràfic de l'activitat relacionada amb exposició centrada en la fundació romana de Girona, a l'Aula Gastronòmica del Mercat del Lleó.



  • Torre i porta Rufina, a la plaça de Sant Domènec

    (Ampliar) - Torre i porta Rufina, a la plaça de Sant Domènec.

    Planta de Girona en època romana

    (Ampliar) - Planta de Girona en època romana. Extret de "El Sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV", referenciat a la bibliografia.

    Torre i porta Rufina, a la plaça de Sant Domènec

    (Ampliar) - Torre i porta Rufina, a la plaça de Sant Domènec.

    Torre quadrangular de basament romà a la muralla del pati de les Àligues

    (Ampliar) - Torre quadrangular de basament romà a la muralla del pati de les Àligues

    Pany de muralla i la torre de les Àligues

    (Ampliar) - Pany de muralla i la torre de les Àligues

    Torre quadrangular de basament romà a la muralla del pati de les Àligues

    (Ampliar) - Torre quadrangular de basament romà a la muralla del pati de les Àligues. Detall

    Pany de muralla de les Àligues i torre del Llamp, a l'enllaç amb la murall de Pere el Cerimoniós del segle XIV

    (Ampliar) - Pany de muralla de les Àligues i torre del Llamp, a l'enllaç amb la murall de Pere el Cerimoniós del segle XIV

    El carrer Escola Pia, al barri Vell. Al centre, la torre del Vescomte, entre la Casa Agullana i el solar dels Maristes. 1930-1940

    (Ampliar) - El carrer Escola Pia, al barri Vell. Al centre, la torre del Vescomte, entre la Casa Agullana i el solar dels Maristes. 1930-1940. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Detall de la torre Vescomtal, o de Cabrera-Requesens, al carrer de l'Escola Pia

    (Ampliar) - Detall de la torre Vescomtal, de Girona, o de Cabrera-Requesens, al carrer de l'Escola Pia.

    Detall de la torre Vescomtal, o de Cabrera-Requesens, al carrer de l'Escola Pia

    (Ampliar) - Detall de la torre Vescomtal, de Girona, o de Cabrera-Requesens, al carrer de l'Escola Pia, des del Mirador dels Maristes.

    Vista des del pati de la Casa Carreras i Peralta de la muralla romana i alt medieval i de les restes de la torre de l'antic castell de Cabrera. 1911-1936

    (Ampliar) - Vista des del pati de la Casa Carreras i Peralta de la muralla romana i alt medieval i de les restes de la torre de l'antic castell de Cabrera. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Detall de la torre Vescomtal, o de Cabrera-Requesens, al carrer de l'Escola Pia

    (Ampliar) - Detall de la torre Vescomtal, de Girona, o de Cabrera-Requesens, al carrer de l'Escola Pia.

    La torre Boschmonar al carrer Ballesteries

    (Ampliar) - La torre Boschmonar, anomenada també de Ballesteries, al carrer homònim.

    Detall del mur de la pujada de Sant Feliu, amb construccions des del segle I aC fins al segle XIV

    (Ampliar) - Detall del mur de la pujada de Sant Feliu, amb construccions des del segle I aC fins al segle XIV.


    [Més imatges] -----------Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés