La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La Marieta de les Cols

És venedora de fruites i verdures. Acostumada a cantar les excel·lències del contingut dels seus coves i cistells, els tomàquets i les albergínies, les cebes i els pebrots, l'aviram i els ous, sempre crida. És la personificació de la ufanor. Representa la plaça de les Cols, l'actual Rambla de la Llibertat.

Ampliar

(Ampliar) - Voltes de la Rambla de la Llibertat.

La Rambla de la Llibertat

Fins el segle XIX la Rambla actual estava formada per una banda per l'espaiosa plaça de les Cols, el focus mercantil de la ciutat, entre l'Argenteria i el carrer dels Abeuradors, i per una altra, per un carrer estret, les Voltes dels Esparters, entre Abeuradors i el pont de Pedra, totes dues zones amb porxos al cantó est.

Ampliar

(Ampliar) - La Rambla de la Llibertat, antiga plaça de les Cols.

El segle XII l'actual Rambla era la prolongació cap els arenys del riu Onyar de la plaça del mercat. En urbanitzar-se la zona, les primeres cases arribaren a la línia interior de la Rambla, ja a finals del XII. Durant els primers anys del XIII, es va construir un mur de contenció que protegia el nou barri de les escomeses de l'Onyar. El batlle reial va començar a atorgar llicències per construir sobre el carrer que passava entre les façanes i el mur de contenció (entre 1203 i 1252). Per assegurar la lliure circulació per la via pública, els veïns havien d'aixecar els pilars propis fonamentats en el mur i, per damunt, els arcs que havien de suportar les ampliacions de les cases bastides sobre el carrer. Aquest és l'origen de les voltes de la Rambla. Els diversos trams tenien diferents noms, basats en oficis i comerços: les voltes dels Esparters, les de la Merceria...

Mercat a la rambla de la Llibertat de Girona, on es fa la venda de queviures, teixits i altres productes. El mur que s'observa correspon al baluard de l'Areny, enderrocat el 1869. Al fons, la Catedral

(Ampliar) - Mercat a la rambla de la Llibertat de Girona, on es fa la venda de queviures, teixits i altres productes. El mur que s'observa correspon al baluard de l'Areny, enderrocat el 1869. Al fons, la Catedral. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

De les voltes fins l'Onyar s'hi continuava celebrant el mercat, amb nombroses parades fixes, reglamentades i organitzades, en sectors diferenciats: la plaça de les Cols, les taules dels canvistes, la peixateria nova i la plaça de la fruita.
A mitjan segle XIV, una llicència reial permetia construir cases vora el riu; es començava a edificar la part de ponent de la Rambla (i Argenteria). Finalment, la muralla nova de la segona meitat del segle XIV, va definir i encerclar el límit d'aquesta àrea.

Mercat a la part baixa de la Rambla de la Llibertat. S'observen les voltes i diferents parades. 1870-1872

(Ampliar) - Mercat a la part baixa de la Rambla de la Llibertat. S'observen les voltes i diferents parades. 1870-1872. Subietras Sleopart. CRDI - Ajuntament de Girona.

El mercat de l'aviram a la Rambla

"De la plaça del Vi, pel carrer d'Abeuradors, anàvem a la plaça de les Cols, que és on es fa el mercat d'animals casolans. Abans d'arribar-hi ja sentiem el sorollet de la palla dels cabassos, coves i cistells de l'aviram. Sota els arbres escnyolits, tot el sòl n'era ple i es veia fins a l'Argenteria una llarga sèrie de parades. Entre les gallines, els pollastres, les oques, els ànecs, el conills i els ous es feia una samfaina delirant de pagesos, pageses, pollers, badocs, forasters, minyones, gironins i passavolants -sense comptar les forces armades. Tothom es lliurava al plaer àvid de masegar, de sospesar les bèsties, de tafanejar, de regatejar. Les pageses assegudes en cadires baixes, tenien la falda plena de bèsties i de tota mena de coses per a vendre. De tant en tant, per tornar un canvi, s'alçaven les faldilles -un art que per a ésser púdic és difícil- i ficaven la mà dins d'una bossa que portaven penjaven sobre el faldellí. Solien rosegar una crosta de pa o una avellana torrada. Una fressa de moneda engrunada cuejava entre la vegetació humana".
"Girona, un llibre de records". Josep Pla, 1952.

Detall escultòric de la Casa Norat, edifici modernista remodelat per Roca i Pinet

(Ampliar) - Detall escultòric de la Casa Norat, edifici modernista remodelat per Roca i Pinet.

A la Rambla s'hi passeja

Per la Rambla de la Llibertat s'hi ha de passar poc a poc; és una artèria per a passejar, per asseure's al voltant d'una taula de cafè, per a contemplar les botigues o les parades que els marxants hi monten sovint, en un mercat espontani ple de moviment i de vivacitat. A la banda esquerra d'aquest centre mercantil de la ciutat s'hi veuen les façanes dels edificis alçats pràcticament sobre el riu, reminiscència de les velles construccions bastides sobre la muralla que encerclava la ciutat arran del llit de l'Onyar. Sota les cases de mà dreta s'hi obre el corredor de les típiques voltes; porxos irregulars, baixos i ventruts, pràcticament únics al mó:n. Sota les seves arcades de grans carreus, estintolades en pilars quadrangulars de robustos contraforts, s'hi descobreix encara una part ben significativa de l'activitat comercial gironina".
"Guia de la Girona monumental". Narcís Jordi Aragó, 1981.

Vista elevada de la Rambla de la Llibertat, antiga plaça de les Cols

(Ampliar) - Vista elevada de la Rambla de la Llibertat.

  • Gegants i capgrossos de Girona. Història de les figuracions festives a Girona.

  • Dibuix de Carles Vivó, editat per Recorda-te'n

    Figura de paper maixé, gentilesa de Recorda-te'n

    La Marieta de les Cols

    Ampliar

    (Ampliar) - Uns tomàquets, ufanosos com la Marieta, procedents del Mercat del Lleó, hereu de l'antiga Plaça de les Cols.

    Voltes de la Rambla de la Llibertat. 1936

    (Ampliar) - Voltes de la Rambla de la Llibertat. 1936. Dibuix de Muirhead Bone. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Parada de polleria al mercat de la Rambla de la Llibertat, a l'altura de les Voltes. S'identifica a Quima dita l'Hortelana, Rosa Burch, Quimeta Muntgé i Clara Dalmau. 1930-1935

    (Ampliar) - Parada de polleria al mercat de la Rambla de la Llibertat, a l'altura de les Voltes. S'identifica a Quima dita l'Hortelana, Rosa Burch, Quimeta Muntgé i Clara Dalmau. 1930-1935. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Mercat a la Rambla. 1902-1911

    (Ampliar) - Mercat a la Rambla. 1902-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


    [L'itinerari]----- Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés