|
|
|
|
|
||||||||
|
12. L'oppidum de Sant Julià de Ramis.
La població ibera que més transcedència té en la història de la nostra ciutat, és la que correspon al poblat ibèric de Sant Julià, descobert per F. Riuró el 1934, i situat damunt el puig del mateix nom, des d'on es domina el Ter, el Congost, la plana de l'Empordà i les planes fluvials de Girona. Aquest punt estratègic i de pas obligat entre les dues zones, ocupat des de mitjan segle VI aC, tenia una importància cabdal de comunicació: des del cim de Sant Julià són visibles les dues colònies gregues més importants, Rhodes, l'antiga Roses, i Emporion, Empúries. 
Vaixella ibera i importacions gregues del Castellet de Bernabé. (Wikipèdia) Un nucli inicial, del segle VI aC, va ser densament urbanitzat al segle IV aC, amb cases i casals disposats en diversas alçades, seguint els desnivells del terreny (1). El creixement va seguir cap a llevant i al sud-est, i a finals del segle V i inicis del IV aC hauria assolit la màxima expansió. 12.1. L'arribada de Roma.
Amb el desembarcament a Empúries del primer exèrcit romà el 218 aC, amb motiu de la segona guerra púnica, l'entrada de Roma a les nostres contrades va ser un fet; l'actitud dels indigets, que tenien la seva capital a l'oppidum ben fortificat d'Ullastret, va ser de permetre la circulació dels nouvinguts. 
Cerimònia d'inhumació a Ullastret. Reconstrucció històrica feta el 2002. Cató va reorganitzar el país, fent abandonar els oppida i altres fortificacions que va considerar perillosos, i en va recolzar i construir d'altres més adients als seus propòsits (3). A l'establiment de Sant Julià, les darreres excavacions han posat de manifest la construcció a la part central de l'oppidum d'una plataforma, cap al darrer terç del segle II aC, que va exigir la desaparició d'un dens nucli de població, damunt el que es va construir un temple itàlic d'ordre toscà. Notes (1) - Josep Maria Nolla, a "De Kerunta a Gerunda" amplia que l'urbanisme s'ordenà a partir de carrers llargs i paral·lels disposats en diverses alçades que des del punt d'entrada es perllongaven cap a l'est. Altres de perpendiculars, molt costeruts, els posaven en comunicació. No eren altra cosa que la roca retallada. Les cases, sovint senzilles i rectangulars eren obrades retallant parcialment la roca i creant grans murs de contenció amb rebles enormes on el sòl natural davallava. El sòcol era fet amb pedra local, un esquist pissarrós, posat en sec o lligat amb fang, sovint de gran alçada, i damunt tàpia o tovot, amb un sostre de bigues de fusta, recobertes de branques, palla i fang. En les darreres excavacions s'han identificat complexos de més de cinc estances amb llars i forns de pa de mides considerables. (2) - El 197 aC, el Senat donava poders especials als magistrats de l'any per fixar les fronteres de les dues províncies en què es dividia la part controlada de la Península Ibèrica, la Provincia Hispania Ulterior i la Citerior. Josep Maria Nolla, a l'article "Kerunta: L'oppidum de Sant Julià de Ramis", dins "De Kerunta a Gerunda". Tornar al text (2) - Josep Maria Nolla, a l'article esmentat, exposa que l'actuació del cònsol no era altra cosa que l'aplicació de la vella tàctica militar i política de Roma: divide et impera. Calia tallar caps, castigar, trencar la coherència interna dels populi però sense destruir l'estructura productiva ni l'entramar polític: el paper que havien representat uns oppida ara els farien uns altres. Tornar al text Bibliografia
|
|||||||||
| CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |