Història de Girona Els primers pobladors

Fotografia presa per gentilesa del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Girona Urna funerària d'orelletes del Pla de l'Horta. Fotografia presa per gentilesa del Museu d'Història de la ciutat de Girona Fotografia presa per gentilesa del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Girona Fotografia presa per gentilesa del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Girona Fotografia presa per gentilesa del Museu d'Història de la ciutat de Girona Ceràmica de l'Edat del Ferro. (Wikipèdia) Muralla del poblat de La Creueta. Llenç nord i angle est. Extret d'"Empurias", "El poblado de La Creueta", Francesc Riuró, 1943 - Ampliar El déu egipci Bes, de bronze. Jaciment de La Creueta. "Empurias", "El poblado de La Creueta", Francesc Riuró, 1943
					4. Els grans canvis. El retrocès dels grans freds del període anterior, la benignitat del clima, va propiciar un canvi important en el sistema econòmic: es va passar d'una economia de supervivència, basada en la cacera, a una altra de producció amb obtenció d'excedents, amb les modificacions socials i noves perspectives que aquests fets varen obrir. Els antics caçadors de mamuts i cavalls esdevenien ramaders i agricultors: la pastura i els inicis de la recol·lecció sistemàtica, la domesticació d'animals i l'intent d'esdevenir sedentaris, canviaren el curs de la història. La reducció de la cacera i la reculada de la vegatació els obligà a agrupar-se per fer més eficients els seus esforços i coneixements, amb un sistema de vida més lleuger i productiu. Amb els ramats, els pastors anaven a la recerca de l'aigua i dels prats, el que els obligava a seguir una estacionalitat; els passos que seguien esdevindrien amb el temps vies de comunicació, d'habitatge o de mercat (1). Aquest període, anomenat Neolític, va aparèixer al Pròxim Orient cap al 9000-8000 aC i va arribar a Catalunya entre el 6000 i el 5000 aC, on va perdurar fins pràcticament el 2.200 aC, amb la descoberta dels metalls. Eina neolítica. (Wikipèdia) 5. Restes de pastors i pagesos. Al Puig d'en Roca i a Sant Julià de Ramis s'han localitzat necròpolis importants per conèxier el passat del pla de Girona. Els pastors deixaven poques rastres materials del seu pas, però les ofrenes funeràries als seus morts comportaven totes les seves propietats: eines, joies, recipients ceràmics, estris diversos n'aporten informació considerable. Així s'hi han localitzat eines de sílex per segar, molins de granit pels cereals, punxons d'ossos d'ovicaprins, penjolls de petxines marines, aporten informació sobre les tècniques seguides i els seus coneixements sobre la domesticació d'animals i la recol·lecció d'espècies marines. Un element molt important són els estris ceràmics per a beure, la conservació, cocció i menja d'aliments. La ceràmica, el gran invent de l'època, neixia de la necessitat de mantenir l'economia d'excedents. Les diferències entre els diversos centres de producció, de comerç, d'utilització i de contactes culturals amb altres comunitats serveixen sovint per caracteritzar èpoques i zones concretes. 6. Els sepulcres de fossa. Els pastors del pla practicaven l'enterrament íntegre del cadàver dins una fossa; a aquesta tècnica funerària se l'anomena sepulcre de fossa. En els dos indrets esmentats, el Puig d'en Roca i Sant Julià de Ramis s'han localitzat necròpolis que contenien setze enterrament al primer i quatre al segon. De fet, per la coincidència del tipus d'enterrament i la composició del dipòsit se les considera com dues parts d'una mateixa necròpolis. La tècnica de l'enterrament consistia en construir una fossa de dimensions reduïdes i, sovint, recobrir-la amb lloses de protecció pels costats i per la part superior. Contenia un individu, a vegades dos, col·locats en posició encongida, de costat, i amb les cames doblegades, amb els genolls a l'alçada del pit, i els braços també doblegats i en la mateixa direcció, en posició gairebé fetal. Aquesta disposició del mort sovint s'interpreta com un retorn a la mare terra o de renaixement. Figuració del paisatge gironí durant el Palolític. Aquarel·la de Santi Roca D. Costa 7. De campaments a coves i de coves a cases. En el moment de transició del període Neolític i l'Edat dels Metalls, es presenta un retrocés en el procés de sedentarització de les comunitats, reculant a la cova i a la vida subterrània. Així ho proven el jaciments funeraris localitzats a les coves de Can Simon, a la confluència entre el Ter i l'Onyar, i la de Sant Vicens, prop de les Goges, a Sant Julià de Ramis. Aquesta darrera té dues cavitats i s'obre damunt un penya-segat amb base al Ter; s'hi han localitzat materials de tota l'Edat del Bronze. La característica comuna dels dos jaciments és que són estrictament sepulcrals, d'inhumació col·lectiva, amb individus adults, joves i infants, acompanyats d'objectes personals com penjolls o granets de collaret, ganivets, falçs i puntes de fletxa. A la cova de Can Simon és on s'han localitzat materials més importants, especialment objectes de cargol, petxina i os, on destaquen fragments d'ossos decorats amb gravats. També s'hi han localitzat vasets de ceràmica, el que segurament servia per deixar-hi menjar pel mort, el que implica una creença en la supervivència o en la vida més enllà de la mort. 8. La formació de l'"home-territori": els canvis. Les migracions europees entrades al territori al final de l'Edat del Bronze introduïren assajos de construccions artificials de cases al pla, com és el cas de Bell-lloc del Pla, que conviuen amb l'habitació de les coves de fàcil accés com la de Sant Vicens, a Sant Julià de Ramis. La influència de les aportacions culturals forànies i la dessecació del terreny irregular i d'orígen lacustre de la plana, va ren fomentar l'inici de la construcció d'habitatges més sòlids a l'aire lliure. Aquest fet va repercutir en la modificació de lo'estructura social, que va passar de familiar o de parents, a una altra de diverses famílies no necessàriament emparentades. Amb la intensificació i millora de les tècniques com el treball del metall i l'elaboració de la ceràmica, també es va passar d'una economia estrictament ramadera de pastors a una altra dual agrícola i ramadera. També es va modificar el ritual funerari, que va passar de la inhumació a la cremació del mort. 9. L'emplaçament de Bell-lloc del Pla. En aquest moment històric per a l'emplaçament d'un establiment s'atenia més a la disposició de llocs fèrtils i planers per als cultius que per a la mateixa protecció dels habitants, i aquestes dues característiques les acomplir l'indret de Bell-lloc del Pla. Aquest establiment data de final de l'Edat de Bronze, 3.000 anys enrera. Enriqueta Pons esmenta que pel que fa al material ceràmic que s'hi ha trobat, situa aquest jaciment paral·lel a d'altres que ocupaven les planes marítimes catalanes, els plans de l'interior i les ribes dels rius. Ceràmica de característiques especials per la presència de formes i decoracions noves, recorden vasos de grans dimensions decorats amb cordons impressos, utilitzats per a la conservació de granes i fruits, propis d'una casa-magatzem. Les de dimensions mitjanes varen ser utilitzades com urnes cineràries. 10. El vilatge de Montilivi. El pas previ al món iber a Girona se situa en aquest turó a la riba esquerra de l'Onyar, on el 1959 J. Sanz i Roca, i més tard Miquel Oliva i Francesc Riuró excavaren i interpretaren un campament datat al començament de l'Edat del Ferro, el segle VII aC, situat a la vessant occidental. Segons la bibliografia referenciada, a causa de les característiques del terreny accidentat, les cases varen ser construïdes rebaixant la roca per aconseguir un sòl d'habitació ferm i planer. Les parets estaven fetes de pedra en el sòcol i la coberta estava feta amb toves i terra argilosa barrejada amb branques i altres materials. El vilatge va estar habitat des del segle VII aC, fins els segles IV i III aC, atesa la presència de ceràmiques àtiques de figures roges. No s'han trobat restes de muralles, el que fa suposar que els habitants devien abandonar el lloc per refugiar-se dins els poblats ibèriques dels voltants, com el de La Creueta, el més gran i proper. En aquest vilatge també s'han localitzat restes ibèriques més tardanes. [Article principal] 11. La Creueta, capital ibèrica. El poblat ibèric, important per la seva duració i la seva extensió, situat al turó anomenat Puig d'en Rovira, estava protegit per una poderosa muralla, construïda amb carreus grans i ben escairats, element que evidencia les dimensions del poblat. Va ser descobert per Riuró cap el 1932, juntament amb altres jaciments com el de Sant Julià de Ramis, i va ser motiu d'excavacions sistemàtiques en el període 1942-1945. El poblat es troba a 150 m d'altitud, a la riba esquerra de l'Onyar, amb un domini perfecte de la depressió de la Selva. Les cases estaven construïdes amb pedra, amb un espai rectangular de gran dimensions, i el sòl d'habitació ben anivellat i endurit. L'organització prèvia a la construcció tenint en compte espais de comunicació, com carrers o places, és evident amb la presència de murs de contenció. Les excavacions varen posar al descobert diversos panys de muralla, en general amb un parament ben regular, però amb d'altres que manifesten les diferències de les varies èpoques constructives i diversitat de nivells de vida dels habitants. Per a la construcció de la defensa no es va utilitzar només pedra, sinó també en alguns panys toves i fusta. La població era eminentment artesanal i domèstica; entre els materials trobats destaquen les fusalloles i les peces de teler per a la indústria "tèxtil", i objectes de ferro per als treballs del camp: relles d'arada, falçs, ganivets, del que se'n dedueix un cultiu de cereals i hortes en una gran extensió. El bronze s'emprava exclusivament per a objectes d'ornamentació i decoració, com anells, braçalets, fíbules, arracades, agulles i penjolls. Entre els objectes d'aquest material destaca la presència d'una figura del déu egipci Bes, protector de la mainada, de les dones enfeinades (ajudava a Taweret), del plaer de la música i de la dansa, en definitiva de les coses bones de la vida; les seves virtuts consistien a allunyar el mal. També s'ha documentat la presència d'altres objectes ceràmics d'importació, d'orígen grec i de gran qualitat, com elements d'intercanvi. Gràcies a aquests elements s'ha establert pel poblat una cronologia que va del segle V aC al II aC; el moment de màxim esplendor es va produir sobre el IV aC. Entre la producció artesanal del poblat destaca la gran quantitat de ceràmica, tant la feta a mà, com recipients de cuina, com la feta amb el torn, per a la taula, la decoració i la conservació d'aliments, el que assenyala una important especialització en aquesta activitat. De fet, aquesta es perllonga fins avui al proper poble de Quart... La població de la Creueta pertanyia al mateix grup que les d'Ullastret i Empúries, els indigets. Durant les excavacions es localitzà productes d'una distribució molt reduïda i exclusiva: la ceràmica ibèrica amb pintura blanca, també localitzada a Sant Julià de Ramis, ceràmica fabricada a Ullastret, i monedes gregues de la ceca d'Empúries, que corresponen al segle III aC, moment de la segona Guerra Púnica, amb el pegàs, símbol dela ciutat, i la indiscutible inscripció Emporiton. Notes (1) - Eudald Carbonell i Enriqueta Pons, a "Girona abans de Girona" indiquen que, el territori de Girona, des del Congost fins al Pla de la Creueta i el Pla de Salt, està format per tota una sèrie de planells (de Campdorà, de Sarrià de Dalt, del Pla de l'Horta, d'en Xuncla, de Girona i els esmentats de Salt i la Creueta) pels quals circulaven àmpliament els rius Ter i Onyar es formaren en aquest període degut a les aportacions fluvials i, més tard, esdevingueren l'orígen de les actuals poblacions de Sarrià, el Pont Major, Sant Ponç, Girona, Salt, la Creueta. En aquestes planes limitades per turons importants, base de poblacions arcaiques com els poblats ibèrics de Sant Julià de Ramis i la Creueta, aprofitant-hi els prats i deveses, hi pasturaven els ramats durant llargues temporades. Tornar al text Bibliografia "Girona abans de Girona. Prehistòria". Eudald Carbonell i Enriqueta Pons. Ajuntament de Girona. Quaderns d'història de Girona. 1987. ISBN 84-505-5302-4. "Els primers ramaders i agricultors: l'època neolítica". Enriqueta Pons. Història de Girona. ADAC, 1991. ISBN 84-404-7571-3. "L'inici de la metal·lúrgia". Enriqueta Pons. Història de Girona. ADAC, 1991. ISBN 84-404-7571-3. "De l'edat del bronze a l'edat del ferro". Enriqueta Pons. Història de Girona. ADAC, 1991. ISBN 84-404-7571-3. "El poblament ibèric a Girona". Enriqueta Pons. Història de Girona. ADAC, 1991. ISBN 84-404-7571-3. --