La policia municipal de Girona


		Els antecedents. Fins a començament del segle XVIII no hi havia al nostre país un cos policial organitzat de forma permanent i estable, en mans dels governs, com un servei a la ciutadania. Una de les primeres forces populars documentades és el sagramental (1) , que, sota el control del Veguer, la corporació municipal podia mobilitzar quan era necessari. Durant els segles XVI i XVII, amb l'expansió del bandolerisme, apareix a Girona el càrrec de "cap de Guayte", per reial privilegi de Ferran d'Aragó de 24 de novembre de 1515. La unió de Girona es va activar el 1606, però sense massa èxit; les actuacions moltes vegades partidistes en les tensions entre l'Església i la noblesa gironina, obligaven el govern municipal, sovint, a cridar el Sometent, arrelat al poble des de temps molt reculats (2). (Ampliar) - Retrat de grup dels municipals de Girona. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. El 1721 Felip V va crear un cos de seguretat a partir dels Mossos d'Esquadra, que es va anar expandint per Catalunya al larg del segle XVIII, sobretot a zones rurals. No hi ha referències que actuessin a Girona i rodalies, però sí als pobles del corregiment, com Palafrugell, Vidreres, Sant Feliu de Guíxols o Santa Coloma de Farners. El 1868 es va abolir el cos, les missions del qual havia assolit la Guàrdia Civil. Durant la ocupació napoleònica de Girona (1809-1814), els nous governants crearen, el maig de 1811, un cos policial de nova planta, encarregat de l'ordre públic, la seguretat i la salubritat de la ciutat i els seus habitants, acompanyat d'una estructura judicial molt avançada per a l'època. A partir del primer terç del segle XIX varen aparèixer periòdicament cossos de seguretat de caràcter partidista, com la Milícia Nacional (1820-1823) com a suport de l'assaig liberal, els Voluntaris Reialistes de 1824, aquests com a reacció a la Milícia Nacional, els Voluntaris de la Llibertat (1869-1872), o els Voluntaris de la República (1873-1874). En tots els casos, eren formats per ciutadans de classe humil, vinculats ideològicament al govern de torn, ciutadans per a qui aquesta inserció els aportava un ajut econòmic imprescindible per el seu sosteniment. (Ampliar) - Retrat de grup dels municipals de Girona. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. La creació de la Policia Municipal. El febrer de 1850 el Ministeri de Comerç i Instrucció, i Obres públiques, publicava al Butlletí Oficial de la Província una disposició per a la creació d'un cos policial institucionalitzat. A Girona es va crear per l'acord del Ple municipal de 17 d'octubre de 1856, sota la presidència de l'alcalde Marià Hernández. A la mateixa sessió també es va proposar la creació d'un cos de bombers. Els primers policies eren gent del país procedents de la guàrdia civil o de l'exèrcit. Tot que la intenció inicial era dotar el cos amb nou efectius, durant bona part del segle XIX es va limitar a cinc. Durant temps aquest cos va conviure amb el preexistent de la seguretat nocturna, els serenos. En els seus origens, el comandament del cos va anar a càrrec d'un caporal (3). Un sou baix, una funció poc definida i una escassa valorització feien que sovint deixessin la feina. Josep Sans va ocupar el cèrrec el 1890 i, aprofitant que era agutzil segon, l'Ajuntament va provar d'unificar els cossos de policies nocturns, els serenos, i els diürns, i també li atorgava el comandament de la brigada d'escombriaires, dels cotxes dels morts i dels carretons de neteja, el que tampoc es va aconseguir. (Ampliar) - Targeta d'identitat de Salustià Romero, cap de la guàrdia diürna. Juliol de 1937. Arxiu Municipal de Girona. La organització. La reforma consistent en la unificació de les dues guàrdies, diürna i nocturna, va fracassar. La indefinició clara de funcions es va veure agreujada quan, durant la revolució de 1868, l'Estat va voler recuperar les competències d'ordre públic, amb el que la policia municipal esdevenia una força innecessària, i el març de 1868 es va proposar de suprimir-la. L'Ajuntament el va seguir mantenint, però amb uns mitjans encara més migrats. Aleshores el cos estava format per un caporal i dos individus, i el dels serenos, per un caporal i set individus. (Ampliar) - Comiat de l'alcalde, Josep Bonet Cuffí, amb la Policia Municipal a l'Ajuntament. 2 de març 1972. Narcí Sans. CRDI - Ajuntament de Girona. El 1870 va plegar un dels guàrdies, Jaume Vila, el que encara va fer més evident la insuficiència d'efectius per a una ciutat que ja sobrepassava els 17.000 habitants. Aleshores la comissió municipal de pressupostos va decidir augmentar la provisió econòmica per assolir una plantilla de cinc membres, un dels quals exercís de caporal, amb un sou de 730 i 820 pessetes respectivament. L'agost del mateix any l'Ajuntament va decidir canviar els uniformes, atès que els que usaven estaven en un estat lamentable. Es va optar per dotar-los d'uniformes blau turquesa amb franges blau celest i amb l'escut de la ciutat a ambdós extrems del jaqué. N'hi havia un d'estiu i un d'hivern, i també se'ls va dotar de revólvers. Passada la revolució del 1868, la policia municipal va deixar les armes de foc i tornà a utilitzar el clàssic sabre com a mitjà d'intimidació. (Ampliar) - Targeta d'identitat de Francesc Ripoll, cap de la guàrdia nocturna. Juliol de 1937. Arxiu Municipal de Girona. Els serenos. El cos de serenos era la força de seguretat no militar més antiga de Girona. Al Manual d'Acords de 1801 s'esmenta l'existència de quatre serenos que vigilaven les demarcacions de la Catedral, el Pla de la ciutat, el Mercadal i el barri de Sant Pere. Un ban de 1804 (4), on s'anunciava una vacant, il·lustra la procedència dels que formaven el cos: es presentaren un jornaler, un camàlic i dos sabaters. Es va considerar que el més adient era Juan Gich, sabater. El 1815 hi havia a Girona quatre serenos, encarregats de dir la hora i el temps que feia, vetllar per la seguretat de les persones i els béns, i perseguir els malfactors. En aquesta època era molt habitual que quan un sereno es jubilava, el succeís el seu fill o un parent proper. A la jura de la Constitució de 1869 es presentaren vuit serenos, encapçalats per Joan Sabadí; hi havia més serenos que guàrdies diürns. (Veure'l sencer) - Façana i aparador de la galeria Foto Lux en l'encreuament dels carrers Ciutadans i Cort Reial. S'observa el Cap de la Policia Municipal, el senyor Romero i a Joana Pereferrer. Sobre la galeria hi ha el local de la Secció Femenina de la Falange. 1950-1955. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona. La seva jornada laboral era des de cap a les 10 de la nit (una hora més tard a l'estiu), fins cap a les 5 de la matinada. Al primer terç del segle XX encara perdurava una escassa coordinació amb els guàrdies diürns, i s'havien de complementar el sou amb les aportacions que aconseguien dels veïns. Aquesta dependència del veïnatge queda reflectida en el nou reglament del cos de serenos del 1928. El 1936, en un debat municipal, es remarcava que calia acabar amb el fet que els guàrdies nocturns fossin uns "simples servidors particulars del veïns dels barris on presten servei, remunerats en part i mesquinament pel Municipi, i en part per donatius voluntaris del veïnat". En el ple municipal del 22 de setembre de 1936 s'aprovà la unificació del servei de guàrdies municipals diürns i nocturns, fusionant-los en un sol cos que s'anomenaria Guàrdia Urbana de Girona, el que suposava una equiparació de sous, la mateixa uniformitat i les mateixes funcions. Aquesta unificació es va fer efectiva el 14 d'abril de 1937. (Ampliar) - Inauguració del 'Hogar Infantil Nuestra Señora de la Misericordia'. Agents amb uniforme de gala a l'entrada del centre. 21 d'abril de 1963. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona. L'arribada dels Ajuntaments democràtics. Després de quaranta anys de franquisme, l'Ajuntament heretava una policia mancada de recursos i de projetes. El regidor de govern local i participació, Jaume Curbet, va reformular el model policial d'acord amb les exigències democràtiques, una conseqüència de les quals va ser la millora de la formació amb la creació de l'Escola de Policia Municipal, i també l'increment d'efectius i de mitjans. El 16 d'abril de 1980 es va acordar crear l'Escola a Girona. Posteriorment, amb la creació de l'Escola de Policia de Catalunya, va passar a ser el seu "Centre de Girona", d'acord amb el conveni del 6 de juliol de 1989. Els 67 guàrdies de 1979, augmentaren a 91 el 1981, i a 96 el 1987. (Ampliar) - Policies municipals. 1951. Col·lecció particular. Gentilesa d'Antoni Carbó. El 1980 s'aprovaven les "Normes d'actuació de la policia municipal de Girona". La millora i augment dels recursos es materialtzava en la millora de l'equipament, la renovació de la flota de cotxes, l'adquisició de dues grues i dues ambulàncies i d'aparells de mesura del soroll. El 1987 s'informatitzava el servei. El 25 de juny de 1982 s'inaugurava la nova seu al carrer Bacià:, i així va poder deixar les dependències que tenien als baixos de l'Ajuntament a la plaça del Vi. El 1981 es creà una patrulla d'auxili. Durant aquest període varen ser cap de la policia, successivament, Pere Serra, Joan Sánchez, Joan Delort i Josep Palouzié, qui en va prendre possessió el 27 de juny de 2016, i actualment n'és l'inspector Joan Jou. Segons dades del Departament d'Interior de la Generalitat i de l'Idescat, el 2018, Girona tenia una plantilla d'un inspector, tres sotinspectors, set sergents, tretze caporals i 114 agents, el que representa un total de 138 efectius. (Ampliar) - Policies municipals. 1978. Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Policies municipals. 1978. Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Policies municipals. 1979. Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Policies municipals. 1979. Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Estudiants del Curs de Formació Bàsica de l'Escola de la Policia Municipal de Girona. 1980. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres de construcció de l'edifici de la Policia Municipal, al carrer Bacià. 1980. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Policies municipals amb l'uniforme de gala. 1983. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona. Notes (1) - Va ser instituït segons un privilegi d'Alfons V el 31 d'octubre de 1430, amb l'objectiu d'evitar robatoris i violències al seu territori (R. Alberch, op. cit). Julián de Chía esmenta que "era más bien una asociación de socorros mutuos entre los individuos que la componían, que una fuerza verdaderamente protectora de los bienes y las personas en general". - Tornar al text (2) - Format per gent del país, va ser disolt per Felip V després de la Guerra de Successió i tornat a reinstaurar a partir de 1793 amb les primeres dificultats amb els revolucionaris francesos durant la Guerra Gran. - Tornar al text (3) - El càrrec de caporal va ser ocupat inicialment per Francesc Giner, que va durar pocs mesos, i va ser substituït per Nadrés Pereira (1857), Juan Vicente (1861), Joan Ferrés (1861 i 1867-1869) i Joan Carbó (1862-1866). Més tard varen ocupar el càrrec Francesc Canadell (1870 i 1885), Mateo Sendino (1884), Josep Sans (1890), i Julián Serrano (1895). Extret de "Policia Municipal", de Ramon Alberch. - Tornar al text (4) - Aquest ban va ser emès per la Comissió d'Enllumenat, de l'Ajuntament. Cal tenir en compte que una de les seves funcions primordials era anar pels carrers cantant les hores i el temps, de manera periòdica, i haver d'encendre els fanals d'oli a l'arribar el capvespre. Per aquest motiu, en el que cas que comentem, es va valorar molt la veu del candidat. Les hores i el temps s'havien d'anunciar en "idioma catalán, siguiendo la forma de costumbre", recordava l'Ajuntament al cap de serenos l'any 1918. Esmentat a "Policia Municipal", de Ramon Alberch. - Tornar al text Bibliografia. - "República i Guerra Civil a Girona. Estudis i documents". Joaquim Nadal i Farreras. 2018. ICRPC - Documents Universitaris. ISBN 84-9984-454-1. - "Policia Municipal. 150 anys al servei de la ciutat". Ramon Alberch i Fugueras. 2006. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-034-X. - "La crisis del antiguo régimen en Girona". Antonio Simón Tarrés. 1985. Universitat Autònoma de Barcelona. ISBN 84-7488-114-5.	(Ampliar) - Dibuix original de la vestimenta de gala de la Guàrdia Municipal en el moment de la seva creació. 1856. Arxiu Municipal de Girona. (Ampliar) - Acord del Ple de l'Ajuntament de Girona de 17 d'octubre de 1856 que crea el cos de la Guàrdia Municipal. Manual d'Acords 1855-1856, pàgina 512. Fons Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Acord del Ple de l'Ajuntament de Girona de 17 d'octubre de 1856 que crea el cos de la Guàrdia Municipal. Manual d'Acords 1855-1856, pàgina 513. Fons Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Retrat de Joan Pericall, policia municipal de Girona, 1935. Foto Unal. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Retrat de Francesc Junqué, policia municipal de Girona, 1936. Foto Unal. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Distribució de l'enllumenat de la ciutat entre els serenos. 27 de desembre de 1850. Manual d'Acords 1849-1850, pàgina 245. Fons Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Distribució de l'enllumenat de la ciutat entre els serenos. 27 de desembre de 1850. Manual d'Acords 1849-1850, pàgina 246. Fons Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Policia municipal a les escales de la Catedral. 1950. Col·lecció particular. Gentilesa d'Antoni Carbó. (Ampliar) - Reglament del cos de serenos de la ciutat de Girona. 1926. Arxiu Municipal de Girona. (Ampliar) - Distribució dels guàrdies nocturns en les dotze demarcacions de Girona. 1935. Arxiu Municipal de Girona. (Ampliar) - Relació nominal de les armes de foc destinades al servei de la Guàrdia Municipal. 1923. Arxiu Municipal de Girona. (Ampliar) - Reglament imprès del cos de serenos de Girona. 1886. Arxiu Municipal de Girona. (Ampliar) - Un agent de policia amb motocicleta a l'encreuament entre el carrer Argenteria i la Cort Reial. 1968. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Policies municipals. 1977. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Policia municipal. 1979. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés