3. La ruta de la incursió. La incursió de l’any 942 en territori gironí obeiria, segons l’historiador hongarès Ferenc Makk (1940-2018), a un acord amb el rei de Provença Hug d’Arle perquè fessin una incursió en terres musulmanes de la península Ibèrica. Els sarraïns piratejaven constantment les costes franceses i italianes des de l'emirat musulmà centrat en l'assentament fortificat de Fraxinetum, situada a la Provença, sota els Alps, entre Niça i Marsella. Segons l’historiador medieval andalusí Ibn Hayyan, els hongaresos van passar per la Llombardia, sortint de Pavia, i la Provença seguint l’antiga via Domitia romana fins a arribar als Pirineus a l’estiu del 942, possiblement a l’antic comtat de Tolosa i amb l’ajuda d’un guia italià proporcionat pel rei Hug d’Arle.
L’estiu del 942, entre dos i tres mil genets hongaresos varen creuar els Pirineus cap al sud. Els guardians del pas estret i fortificat de les Cluses, a mig camí entre el Voló i el Portús, els varen impedir el pas de Panissars i la Jonquera, que els conduïa cap a la Via Augusta, l’antiga ruta dels romans.Besalú. Varen cremar i destruir les esglésies de Riuferrer, Prats de Molló i Camprodon, després les de Sant Julià de Ribelles, Sant Feliu del Bac, Sant Pere Despuig, Sant Joan les Fonts i Sant Andreu del Coll; seguiren cap a Besalú, Albanyà i Banyoles abans d’arribar a les portes de la ciutat de Girona.
Les antigues muralles romanes, bastides al segle III, resistiren l’atac d’un exèrcit de genets, que saquejaven tots els monestirs propers, des d’Amer a Sant Pau de Fontclara, a Palau-sator al Baix Empordà. La ruta principal que van seguir els hongaresos que van arribar a Girona es va dividir en altres rutes secundàries que, mentre la primera avançava cap a Barcelona, van arribar d’una banda fins a Amer i de l’altra fins a Sant Martí de Fontanilles.

(Ampliar) - El príncep Árpád creuant els Càrpats. Pintura d'Árpád Feszty. Viquipèdia

Varen iniciar el camí de Barcelona deixant noves destruccions al seu pas: l’església de Santa Coloma de Farners va ser enrunada per uns “nefandis paganis que dicunt Ungulis”, uns malvats pagans anomenats hongaresos. Després de passar pel castell de Montsoriu d’Arbúcies, llavors una torre fortificada, (1) arribaren a Barcelona, on les muralles tornaren a repel·lir els atacants, que varen acabar incendiant el monestir de Sant Pere de les Puel·les, als afores de la ciutat. Finalment, els hongaresos se’n anaren a l’interior de Catalunya i a les terres dominades pels musulmans.
Varen arribar a la ciutat andalusina de Làrida (Lleida) el 7 de juliol del 942. Els hongaresos intentaren assetjar la ciutat durant vuit dies, però no tenien ni força ni temps per sobrepassar les muralles i entrar a la ciutat musulmana; els queviures i els farratges els començaven a escassejar i varen abandonar el setge, no sense abans vendre els presoners. El 25 de juny varen fer presoner el governador de Barbastre, Yahya ibn Muhamad al-Tawil, durant prop d’un mes, fins que el 12 d’agost un mercader musulmà en pagà el rescat. Tot seguit, els hongaresos varen emprendre el viatge de retorn cap a Pannònia, i durant la ruta encara varen saquejar la vall de Rialb i el nucli de Solsona.
Mallorquí explica que segons les notícies que arribaven a oïdes del califa de Còrdova, els “francs i la gent de nacions veïnes” varen infligir una forta derrota als hongaresos en la seva retirada. La batalla sembla que va tenir lloc a Baltarga, on l’exèrcit dels comtes catalans, els “francs”, esperaren el pas dels hongaresos per atacar-los d’imprevist en el congost del Segre, just on es comença a obrir la plana de la Cerdanya (2). La cruenta batalla va deixar ferits i morts Ermengol, fill del comte de Barcelona, el bisbe d’Urgell i el comte d’Urgell.

(Ampliar) - Dírham emès sota Abd-ar-Rahman III (891-961), primer califa de Còrdova. Encunyat en plata, probablement l'any 330 de l'Hègira (952). Viquipèdia

4. Conseqüències de la incursió. Els hongaresos no travessarien mai més Europa per entrar a les terres que esdevindrien Catalunya, però el record de la seva incursió va perdurar durant molts anys. Als indrets d’Europa pels que havien passat es pregava Déu per tal que els lliurés de les fletxes hongareses “sagittis hungarorum libera nos Domine”. A les terres catalanes el temor dels hongaresos va fer que les esglésies destruïdes fossin refetes d’una manera molt més sòlida, com es va fer a Santa Coloma de Farners; si bé l'església primitiva devia tenir molts elements de fusta que van cremar el 942, el nou temple consagrat el 951 ja era completament de pedra, en l'estil avui anomenat “pre-romànic”.
El nou edifici no el va refer la comunitat de feligresos del lloc, com probablement va fer amb la primera, sinó que va ser un magnat, el vescomte Ènnec. Des d'aquest moment se li permetia controlar directament l’església i les rendes que generava, com el delme. Segons Mallorquí, l'atac dels hongaresos a les terres catalanes va tenir unes conseqüències que van durar molt més: el temor al seu retorn va sentar les bases per a l’establiment definitiu de la societat feudal a casa nostra.

---

Notes

(1) - Alfons Petit (op. cit) esmenta, sobre el pas dels hongaresos per Arbúcies el 942, que a finals del segle IX el comtat de Girona passà a dependre del comte de Barcelona, des del 894. Guifré el Pelós convertí el territori de Girona en la frontera nord del domini comtal del casal de Barcelona. Ara els atacs venien pel nord, com a mitjans del segle X amb la invasió dels hongaresos, i per la costa, amb els musulmans. El castell de Montsoriu o la torre de Montsoriu jugava, en aquest context d’atacs periòdics de gent vinguda del nord, de vigilància del pas o corredor de la Tordera, i d’organització militar i fiscal d’un territori, un paper cabdal, com ho demostra la construcció de la magnífica Torre de l’Homenatge dalt del turó en la segona meitat del segle X i el fet que el vescomte de Girona, Amat, s’intitulà de Montsoriu. Tornar al text

(2) - Els historiadors catalans no es posen d’acord sobre els bàndols enfrontats en aquesta batalla. Segons Albert Benet i Clarà, van ser els hongaresos i els catalo-provençals. A parer de Miquel Coll i Alentorn, devien ser tropes de les cases comtals de Barcelona i de Cerdanya, enemistades per l’herència de Guifré el Pelós. Una tercera teoria, potser la més inconsistent, afirma que podria haver estat un encontre entre tropes catalanes i del califat de Còrdova. Tornar al text

---

Bibliografia

"Els camins histórics". Elvis Mallorquí, 2021. Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona. ISBN 84-1580-896-1.
"La incursió magiar a la Catalunya carolíngia (942)". Ernest Prunera. 2016. Publicat al bloc "Bocins de la història. Bloc d'història en català".
"La ràtzia hongaresa que va fer tremolar Girona". Alfons Petit. Article publicat al "Diari de Girona" el 13/02/2022.
"La batalla de Baltarga en el joc de la política comtal del segle X: la mart d'Ermengol d'Osona i la successió del comtat d'Urgell". Oliver Vergés Pons. 2018. Anuario De Estudios Medievales, núm. 48. ISSN 0066-5061.
"Sobre las incursiones húngaras en la Cataluña Condal". Josep Maria Millàs. 1963. A "Homenaje a Johannes Vincke para el 11 de mayo de 1962", Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Centíficas.
"La batalla de Balltarga. Epíleg de la incursió d’hongaresos a Catalunya l’any 942". Albert Benet. 1982. Quaderns d’Estudis Medievals, núm. 10.
"De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010". Dolors Bramon, José María Millàs Vallicrosa. 2000. Eumo editorial, Vic. ISBN 84-7602-450-9.
""Girona, de Carlemany al feudalisme (786-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l'època medieval". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera Aradilla. 2003. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-100-1.
"Montsoriu als segles X-XII. La gènesi d’un castell medieval a la Catalunya vella", Gemma Font, Joaquim Mateu, Sandra Pujadas, Josep Manuel Rueda i Jordi Tura, 2001. "Quaderns de la Selva", del Centre d’Estudis Selvatans, número 13.

---

--