Història L'església de Bordils, dedicada a Sant Esteve, fou edificada durant la segona meitat de segle XVI, d'estil gòtic tardà amb detalls renaixentistes. Presenta un campanar octogonal, amb altes obertures apuntades, gàrgoles i balustres. La façana és ornamentada i la porta decorada.
Flanquejant la façana, dues torres-comunidors apuntades, li dónen un aspecte característic.
Aquestes garites de forma cilíndrica, amb petites obertures, els comunidors, eren el lloc on el capellà feia les pregàries i altres exorcismes per allunyar de la població les tempestes que amenaçaven les collites dels camps, com també es pot veure a l'església de Sant Cugat de Fornells de la Selva.
L'interior del temple s'estructura en nau central i tres capelles laterals per banda. A la primera capella s'hi pot veure Sant Esteve, patró de la parròquia.
A l'altar major hi ha una creu, tot i que abans hi havia hagut un retaule, obra de Pere Perdigó, escultor de Vulpellac (1559-1639) de 1608, amb les imatges de Sant Esteve, Sant Vicens, Sant Llorenç, Sant Jaume, Sant Joan Baptista, Sant Miquel, i Sant Sebastià, entre altres imatges.
Aquest retaule, desaparegut, està estudiat i documentat per Laurence Gallinard, a la seva tesi doctoral "Retables baroques de la province de Gérone", 2005.
L'església ha patit diverses restauracions des de la seva contrucció. La primera, a mitjans segle XVIII, quan es reparà la volta de l'església, tot posant-hi tirants d'estintolament per reforçar-la.
I no seria fins a finals del segle XX, que tindria lloc una nova restauració, l'any 1994-95, en què es restaurà la façana principal i els pinacles, així com la galeria i es contruiren dues gàrgoles noves a semblança de les que ja existien.