Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions
















Salt

El municipi El municipi de Salt limita pel nord amb el de Sant Gregori; a l'est, amb Santa Eugènia de Ter, Girona i Palau Sacosta; al sud, Vilablareix; i l'oest, amb Bescanó.
La cultura de l'aigua és indestriable amb la Vila; la xarxa hidrogràfica del municipi la configura bàsicament el riu Ter, que el travessa d'oest a est i serveix de límit dels termes municipals de Salt amb Sant Gregori i Girona, establint la frontera nord del municipi. A més del riu Ter, la xarxa d'aigües superficials presenta altres elements: d'una banda, els desguassos naturals dels darrers contraforts de les Guilleries, que són la Maçana, el Marroc i el Rera Mus, que fineixen directament i indirecta al riu Ter, i de l'altra els regadius artificials que pengen de la sèquia Monar, que alhora connecta directament amb el riu Ter. Tots ells permeten regar la zona compresa entre el riu i la sèquia. Tret d'aquest petit espai agrícola delimitat pel riu i la sèquia, Salt és una gran àrea urbanitzada com a resultat d'un procés que tingué el seu moment més punyent durant la dècada dels setanta i vuitanta del segle XX.

Situació del municipi de Salt dins el Gironès


[Mapa de situació]

Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

  • La Fira del Cistell de Salt
  • Museu de l'Aigua. La inauguració.

  • Zoom

    Modificació de la sèquia Monar (1922). Arxiu d'Imatges de l'Ajuntament de Salt

    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

    Història Els primers vestigis de població humana al municipi s'han localitzat al sector anomenat Pla de Salt, una col·lecció d’objectes pertanyents a una indústria lítica que situa els primers pobladors de Salt entre 250.000 i 300.000 anys enrera. Ens hem de remuntar fins l’any 823 per localitzar el primer document que de manera explícita es refereix a Salt. Es tracta d’un pergamí que pertany a l’Arxiu-Biblioteca de Peralada.
    La paraula Salto, existent en l’esmentat document, atribuïria l’origen del nom de Salt; salto era un tipus de propietat de la terra documentat des de l’època romana. Existeix una altra hipòtesi que estableix que el nom de Salt prové de Sale alte, atès que aquesta expressió és esmentada en un document de 1019, fent referència a algunes mansions senyorials situades en el lloc.
    Conreu i molins Els estudis i recerques que s’han fet revelen l’existència d’un petit llogarret, amb una població dedicada al conreu de la terra i a l’explotació de petites manufactures (molins) que funcionaven a través de la sèquia Monar. Durant l’Edat Mitjana, el poble era un seguit de masos disseminats per tot el pla que vivien de les feines derivades del conreu de la terra i de les activitats manufactureres.
    Salt no disposava d’un nucli urbà; no trobarem la presència d’un carrer fins al final del segle XVI, en què s’esmenta l’anomenat carrer de la Ferreria Vella, que cal situar prop de la torre de Sant Dionís.
    Les notícies sobre el poblament de Salt durant l’època medieval i bona part de l’època moderna són molt escasses fins ben entrat el segle XIV, dades que ens situen davant un poble constituït per 24 focs (unitats familiars). Aquesta situació es perllongarà fins el segle XVI, en el què fins i tot es percep una lleugera disminució de focs respecte el segle XIV, atès que a l’any 1553 es comptablitzen només 23 focs. EN un cens de l’any 1718, apareix una població de 122 habitants. A partir d’aleshores la població del municipi de Salt experimentarà un creixement constant; a finals del segle XVIII sobrepassarà els 400 habitants i a principis del segle XIX, en un cens de l’any 1819 comptabilitza 458 habitants.
    L’agricultura era l’activitat fonamental de la població saltenca. L’existència de terrenys de fàcil conreu i de bon regatge permetia proveir de productes el mercat de la capital. En una comunitat tan fortament ruralitzada com la saltenca, en la qual figurava el primer contribuent de la província, el Marquès Pelai de Camps, l’arribada d’en Pere Ramió, un industrial banyolí amb la intenció d’instal·lar-hi una fàbrica tèxtil aprofitant un salt d’aigua de la sèquia Monar, significà un fort impacte sobre les antigues bases de la comunitat tradicional.

    L'escut oficial de Salt

    Zoom

    Fotografia d'estudi d'una parella de pagesos de Salt (1880). Arxiu d'Imatges de l'Ajuntament de Salt

    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
    Zoom Zoom Zoom
    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
    Zoom Zoom Zoom
    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

    La indústria. La primera societat important orientada a la indústria téxtil es constituí l’any 1846 sota el nom de Ramió i Cia. L’any 1861 a Salt funcionaven tres fàbriques que donaven feina a 300 obrers i l’any 1866 les tres són adquirides per capital barceloní, la societat Coma, Ciuró i Clavell.
    A partir de 1845 començà un procés de transformació amb l’arribada de la indústria tèxtil va ser propiciada per la sèquia Monar que facilitava la producció d’energia. Les condicions de vida i de treball resultaven dures i esgotadores, les jornades laborals es prolongaven des de les 5 del matí fins les 9 del vespre a canvi de jornals precaris que ben aviat provocaren fortes tensions socials entre els empresaris i els obrers.
    Un dels canvis més transcendentals que significà la indústria tèxtil fou la incorporació de la dona en el mercat de treball. La duresa del treball fou la causa de les constants reivindicacions dels obrers per tal de veure escurçada la jornada laboral, però per poder-les portar a terme calia el reconeixement de les associacions sindicals. Les reivindicacions foren constants i l'enfrontament social i polític agafaria la seva dimensió més tràgica i dolorosa amb l’esclat de la guerra civil, especialment significativa a Salt. En canvi, aquesta efervescència que caracteritzava el món de la fàbrica contrastava amb l’ambient de la pagesia que sempre es va mantenir fidel a l’oligarquia rural representada pel Marquès de Camps.
    Una de les transformacions que implicà l’arribada de la indústria tèxtil a Salt fou un important creixement demogràfic. El 1787 el municipi comptabilitza només 255 habitants, mentre que l’any 1857 la població és de 1.316 habitants. La industrialització saltenca atrau homes i dones de diferents indrets de les comarques gironines.
    Això comportarà una forta expansió urbana amb la creació del Veïnat o barri de Sant Antoni. L’any 1884 s’obre el nou cementiri municipal i l’any 1892 es destina un edifici com a escorxador municipal, tot i que la construcció definitiva no tindrà lloc fins a l’any 1930.
    El 1880 s’obre oficialment la carretera de Girona a Anglès, que en el seu pas per Salt formarà el carrer Major, que substituirà l’antic eix est-oest del poble, el carrer Llarg. El 1895 s'inaugurà el tren d’Olot, que vertebrà els municipis riberencs del Ter des del Veïnat de Salt fins a Amer, i l’any 1898, el tren comunicarà la ciutat de Girona amb Salt. Fins i tot l’església de Sant Cugat, en el cor del Barri Vell, no va ser aliena a tot aquest procés de canvis i a partir de l’any 1914 veurà ampliada una de les seves naus. El servei de correus s’inaugura l’any 1883 i finalment el gas i l’enllumenat públic a l’any 1894, i més tard, l’any 1903, l’electricitat.
    El reclutament de la indústria tèxtil per proveir-se de mà d’obra agafava homes i dones però també infants, que a l’edat de 7 o 8 anys ja eran engolits pel ventre de la fàbrica. El creixement del proletariat industrial impulsa la creació d’associacions obreres que arrelen en el poble. En aquest sentit cal destacar l’hegemonia del Sindicat Únic, d’ideologia anarquista i que en el Veïnat tingué una forta implantació. En canvi a Salt el sindicat més popular era el Sindicat Local, vinculat a l’UGT.

    Zoom

    Zoom

    Zoom

    Zoom

    Zoom

    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
    Zoom Zoom Zoom
    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
    Zoom Zoom Zoom
    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

    El creixement del segle XX Però el canvi més transcendental que experimenta Salt comença a partir de la dècada dels anys 60, arran de la saturació urbanística del municipi de Girona i de l’onada immigratòria de persones que vivien en unes condicions de vida molt precàries dintre la pròpia perifèria gironina.
    Els 7.000 i escaig saltencs de l’any 1960 es converteixen en 11.477 el 1970. Tot aquest enrenou coincideix amb un context polític en què es proposava crear "la gran Gerona", incorporant a la capital els municipis de Salt i Sarrià de Ter, i amb la construcció de l’autopista, que significa un impacte ambiental irreparable perquè parteix en dos el terme municipal de Salt. Després d’una aferrissada resistència de Salt a integrar-se en aquest projecte, l’any 1974 s’annexiona a Girona mitjançant una sentència del Tribunal Suprem.
    Més endavant, els esdeveniments polítics que conduiran al final del règim franquista i a l’assoliment de les institucions democràtiques, el poble de Salt recobrà la seva independència l’any 1983.
    L’impacte d’aquella primera onada immigratòria que arribava amb un projecte de vida nou i esperançador que topava, a vegades, amb una realitat cultural diferent, poc a poc s’ha pogut normalitzar assolint uns nivells de convivència esplèndids en la majoria de casos. Tanmateix, des de finals del segle XX, Salt ha sofert una altra onada migratòria que ha portat la multiculturalitat a la vila, amb els seus avantatges i els seus inconvenients.
    L’expansió urbanística que ha experimentat el municipi aquests darrers anys s’ha guiat per criteris de qualitat que n’han millorat l’habitabilitat, amb zones verdes i d’equipaments, places i passeigs que han de servir per aconseguir una convivència més enriquidora entre tots els ciutadans.

    (Text extret i adaptat de www.viladesalt.cat)



  • Web oficial de l'Ajuntament de la Vila de Salt
  • Web d'imatges de la Vila de Salt

  • Zoom

    Zoom

    Zoom

    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)





    Back -- Back