L'orígen del nom: la llegenda

Per tota la geografia catalana abunden els topònims que fan referència a ponts construïts pel dimoni, gairebé sempre amb un orígen llegendari amb un argument molt similar.

Fotografia històrica del pont. Font: Projecte de reconstrucció del pont del dimoni sobre el riu Güell. (Ampliar)

En el nostre cas la llegenda diu que hi havia una fadrina que una nit d'aiguat, com el cabal de la fotografia, oferí la seva ànima al dimoni si construïa un pont que li permetés entrevistar-se amb el seu amant. El dimoni, atent a la petició, va accedir-hi de bon grat i es va comprometre a acabar-lo en una nit. La noia, atenta a la tasca del dimoni, va anar a casa seva a cercar un gall, i quan gairebé el pont estava acabat, el va mullar amb una galleda d'aigua per tal que comencés a cridar abans de trenc d'alba per enganyar en Banyeta i obligar-lo a deixar la construcció del pont quasi acabat, i així obtenir el que volia i no perdre la seva ànima.

Fotografia de V. Fargnoli. Font: Projecte de reconstrucció del pont del dimoni sobre el riu Güell. (Ampliar)

Una altra versió explica que una velleta va invocar el diable i el va fer comrpometre's a tenir el pont finalitzat abans de mitjanit, amb el pacte de rebre l'ànima de qui primer passés pel pont si efectivament ho aconseguia. Quan el dimoni va tenir fet el pont, la dona, astuta, va fer passar un gos pel pont nou i el dimoni per venjar-se va voler ensorrar el pont però només va aconseguir emportar-se’n una pedra.

Altres variants de la llegenda expliquen que les pedres arrabassades dels ponts acabats, o transportades des del Canigó o de Montserrat per estols de dimonis, eren deixades caure des del cel al finir el termini, i aquest seria l'orígen dels menhirs o pedres dretes, com les de Sant Hilari Sacalm, Santa Pau, o la de Vallcanera prop de la Vall d'Aro.

Fotografia històrica del pont. Font: Projecte de reconstrucció del pont del dimoni sobre el riu Güell. (Ampliar)